La càries dental és un dels problemes de salut més prevalents entre la població escolar de Catalunya. Aquest fet, juntament amb l'elevat cost del tractament d'aquesta malaltia, han motivat que la càries sigui un problema de salut prioritari dins el Pla de Salut de Catalunya. El Departament de Sanitat va iniciar, l'any 1982, actuacions preventives majoritàriament dirigides a la població escolar. Algunes d'elles -programa glopeigs de solucions fluorades, fluoració d'aigües d'abastament públic de Girona- han demostrat la seva efectivitat en les avaluacions realitzades.Els resultats de l'enquesta (1997) permeten: el seguiment de l'evolució d'aquest problema de salut, l'avaluació de les intervencions sanitàries i una aproximació en el compliment dels objectius de salut fixats pel Pla de Salut per l'any 2000.S'ha realitzat una enquesta al.leatòria estratificada prenent l'escola com a unitat de mostreig. El total d'escolars enquestats va ser 2744. Les exploracions vàlides van ser 2643 exploracions (857 1er, 909 6è i 877 8è/2on ESO). Les exploracions es van realitzar entre el 3 de Març i el 30 de Maig de 1997.L'acord entre examinador i calibrador es va situar en un 99%, l'acord interexaminador, estadístic Kappa, es sitúa en un 89,5%. Els criteris diagnòstics emprats van ser els de l'OMS.Els índexs utilitzats han estat: cod (càries peces deciduals + obturacions peces deciduals / escolar), CAOD (càries peces permanents + peces absents + obturacions peces permanents / escolar) i l'índex de restauració (dents obturades / total dents amb història de càries). La prevalença s'ha situat en: 29,8% als 6 anys, en 46,6% als 12 anys i en 51,7% als 14 anys. L'índex cod obtingut és: 0,82 als 6 anys, 0,327 als 12 anys i 0,041 als 14 anys. L'índex CAOD obtingut és: 0,06 als 6 anys, 0,905 als 12 anys i 1,455 als 14 anys. L'índex de restauració obtingut és: un 11,6% als 6 anys, un 44,6% als 12 anys i un 52,2% als 14 anys. Aquesta tercera enquesta de salut dental entre els escolars de Catalunya des de 1984 permet valorar l'evolució de la prevalença de càries en els darrers tretze anys.Aquests resultats confirmen la tendència a la disminució en la prevalença de càries, documentada en l'enquesta de l'any 1991.Comparant els resultats obtinguts en relació als mateixos índexs en la resta de l'Estat i en alguns països del nostre entorn, els indicadors de Catalunya es situen entre els més favorables, coincidint alhora amb la tendència generalitzada de disminució de la càries entre la majoria dels països industrialitzats. Aquest fenòmen no sembla estar associat amb el tipus i ni amb la cobertura assistencial odontològica, i sí amb la política preventiva seguida.L'augment en l'índex de restauració estaria, pressumiblement, relacionat amb l'important increment demogràfic professional en els darrers anys.Els resultats, en relació a les quatre demarcacions catalanes, mostren que Girona és la demarcació amb índexs més favorables; caldría analitzar l'impacte que la fluoració de les aigües ha tingut en aquesta situació més favorable. Dels tres objectius generals fixats pel Pla de Salut de Catalunya per l'any 2000, dos d'ells han estat assolits (Objectiu 45: que almenys el 50% dels escolars de 12 anys estigui lliure de càries -53,4% en l'actualitat-, Objectiu 47: que l'índex CAOD en els escolars de 12 anys sigui inferior a 2 -0,9 en l'actualitat) mentre que el tercer objectiu (Objectiu 46: que almenys el 75% del escolars de 6 anys estigui lliure de càries) és molt a prop de ésser aconseguit (70,2% en l'actualitat). Caldria recomanar la continuitat i la millora en l'accessibilitat d'aquesta política preventiva, a fi d'evitar un canvi en aquesta tendencia tan positiva.

La inmovilización ha sido considerada factor de riesgo de litiasis renal en pacientes sometidos a ella, posiblemente por un aumento de resorción ósea que generaría un aumento en la oferta renal de calcio y una hipercalciuria.La relación inmovilización-litiasis viene mencionada como etiología de la litiasis en el adulto, sin referencias de este hecho en la infancia.En una revisión de nuestros casos de litiasis en el niño, un 13.4% (15 niños) tenía como antecedente una inmovilización prolongada. En 9 de estos 15 existían datos analíticos de hipercalciuria.La INMOVILIZACIÓN COMPLETA provocaría en los niños la aparición de una HIPERCALCIURIA SECUNDARIA. Esta hipercalciuria aparecería en todos los niños aproximadamente en el mismo momento. La demostración de este hecho podría permitir la prevención de patología ulterior. El conocimiento del momento en que aparece la hipercalciuria y de su cuantía permitiría establecer las medidas de prevención para evitar las consecuencias.OBJETIVOS1. Demostrar la existencia de hipercalciuria en niños inmovilizados.2. Cuantificar las cifras de calciuria en estos niños y comprobar la relación con el tiempo de inmovilización.3. Determinar en que momento de la inmovilización aparece la hipercalciuria.4. Comprobar en que momento se normaliza la calciuria tras suprimir la inmovilización.5. Comprobar la presencia o no de litiasis tiempo después del episodio de inmovilización.RESULTADOSTras aplicar los criterios de inclusión y exclusión 33 niños inmovilizados por distintos procesos fueron considerados válidos para el estudio mediante la aplicación del tratamiento estadístico T-Test. Edad: M= 7,6 +/- 4,1 años.10 niñas y 23 niños. La calciuria, normal en la primera determinación, basal, cuando el paciente lleva menos de 4 días inmovilizado (entre 1 y 4), ya asciende en la segunda determinación, a partir de los 5 días de inmovilización. Esa cifra no solo aumenta sino que supera los valores medios normales. Los valores medios obtenidos van aumentando paulatinamente conforme lo hacen los días de inmovilización, T3 (de 15 a 21d) y T4 (más de 21d). Los valores obtenidos cuando el paciente ya ha iniciado su movilización completa, inicio de la bipedestación, se han normalizado totalmente.El sexo no influye en el valor de calciuria.No se encuentran diferencias significativas en el valor de calciuria entre las distintas patologías estudiadas. El estudio posterior se llevó a cabo 5 años después de la inmovilización: Ninguno de los pacientes revisados había presentado sintomatología urinaria sugestiva de la existencia de litiasis. La radiografía simple de abdomen y las cifras de calciuria cinco años después son normales. El estudio cinco años después confirma que la inmovilización no ha sido responsable de la aparición de una litiasis. CONCLUSIONES:1 La inmovilización produce hipercalciuria.2 El aumento en las cifras de calcio urinario está en relación con el tiempo de inmovilización hasta un punto, las tres semanas de inmovilización.3 Las cifras de calcio urinario se elevan en los primeros cuatro días que el paciente está inmovilizado.4 Después de este periodo tiene tendencia a estabilizarse, manteniéndose en cifras de aproximadamente el doble de las normales.5 Al recuperar la movilización completa la calciuria se normaliza (Tiempo M = 56 +/- 17.3 días).6 El aumento de la calciuria no tiene relación con el sexo.7 El aumento de la calciuria es igual en todas las patologías estudiadas.8 Durante el periodo de hipercalciuria por inmovilización el paciente está en riesgo de litiasis, por lo que hay que controlar estrictamente otros factores de riesgo.9 La normalización de las cifras de calciuria perdura a los cinco años de la movilización, y ninguno de los pacientes revisados ha presentado litiasis durante ese periodo.