Amb arrels en l'ètica normativa, el concepte de transparència dels mitjans es defineix generalment com un dels requisits clau per a les pràctiques dels mitjans de comunicació creïbles, que tenen com a base la confiança entre mitjans i les seves audiències (Tsetsura i Kruckeberg, 2009). No obstant això, donada una definició formal de les normes i valors professionals, la conceptualització normativa també pot representar serioses dificultats a l'hora d'inculcar valors ètics substancials en diferents periodistes i en la professió en el seu conjunt (Negre i Barney, 1985). Aquest treball està dirigit a la comprensió del fenomen de la transparència dels mitjans a través de les experiències i interpretacions dels professionals dels mitjans de comunicació ucraïnesos, és a dir, de les persones involucrades en la constitució del fenomen a partir dels seus judicis ètics, valors compartits i regles informals que funcionen a la pràctica a la seva professió. Amb base en el cas d'Ucraïna, es busca elaborar la comprensió d'aquest fenomen de la transparència dels mitjans, a partir de les experiències professionals, les percepcions, les actituds, els valors i les consideracions ètiques dels periodistes. L'estudi es basa en la metodologia de la "grounded theory" (Glaser, i Strauss, 1967; Corbin, i Strauss, 2008; Charmaz, 2006) i aplica mètodes d'entrevistes individuals i discussions de focus grups amb professionals dels mitjans a Ucraïna, així com l'expressió de percepcions mitjançant l'anàlisi dels elements d'art creatiu fets pels mateixos periodistes. La metodologia qualitativa es va utilitzar per permetre que els participants de l'estudi expressessin les seves opinions i expliquessin les seves històries, alhora que reflectissin el que experimentaven en el seu treball i així explicar com entendre el fenomen des de diversos punts de vista. La investigació ha indicat que tot i que els professionals dels mitjans de comunicació van demostrar la seva familiaritat amb la norma de la transparència, formalitzada en els codis ètics periodístics, i la van qualificar d'important per l'ètica professional, les seves històries professionals i exemples il·lustren que una "pràctica" del significat de la transparència diferent de la seva conceptualització normativa. En primer lloc, la transparència percebuda generalment es limita a la idea de la independència dels mitjans i no la inclouen en el procés visible d'elaboració de notícies. És més, la diferència és especialment evident quan es tracta de les pressions que es produeixen en l'organització i que no impliquen les decisions individuals dels periodistes. La diferència també es constata en la rara inclusió de l'audiència i el concepte d'interès públic (de les seves necessitats i demandes) en el debat sobre la transparència de mitjans. En segon lloc, els periodistes tendeixen a justificar les pràctiques poc normatives dient que tenen lloc més enllà de les seves decisions. Com a resultat, els participants verbalment i visualment tenen més aviat una imatge pessimista de la situació dels mitjans a Ucraïna i descriuen les pressions envers els periodistes com comunes i omnipotents, mentre que el periodista es mostra com feble i impotent. En aquesta situació, els mitjans de comunicació i els periodistes perden la seva funció professional de "gatekeepers". Les influències tenen lloc més enllà de les decisions professionals dels periodistes, amb la qual cosa els periodistes se senten menys responsables d'acceptar (o no acceptar) pràctiques no transparents. Com a resultat d'això, els periodistes ucraïnesos semblen desmobilitzats i desmotivats per lluitar contra les pressions, seguir les normes ètiques i millorar el seu nivell professional. Per tant, aquest treball va més enllà de l'explicació de la transparència dels mitjans com un concepte "donat" normatiu, consistent en articular els professionals i proporcionar-los eines ètiques a les situacions diàries a les quals s'enfronten. En concentrar-se en els valors personals dels periodistes i de la seva interpretació, aplicades a les decisions pràctiques, es canvia l'èmfasi de l'examen "normatiu" de transparència dels mitjans com un fenomen estàtic i objectivament existent i se centra en la comprensió de la transparència periodística a través de les lents dels significats i interpretacions subjectives que els periodistes empren en la seva pràctica diària. / Rooted in normative ethics, the concept of media transparency is generally defined as one of the key requisites for credible media practices that are based on trust between the media representatives and their audiences (Tsetsura & Kruckeberg, 2009). However, giving a formal definition to professional standards and values, normative conceptualization may also represent serious difficulties in inculcating substantial ethical values in individual journalists and in the profession as a whole (Black & Barney, 1985). This work is aimed at understanding of the phenomenon of media transparency through the experiences and interpretations of Ukrainian media practitioners - individuals involved in constitution of the phenomenon by their ethical judgments, shared values and informal rules that work in practice. Based on the case of Ukraine, I elaborate the understanding of media transparency phenomenon as it is constructed by journalists` professional experiences, perceptions, attitudes, values and ethical considerations that work in practice. The study is built on the methodology of grounded theory (Glaser, & Strauss, 1967; Corbin, & Strauss, 2008; Charmaz, 2006) and applies methods of individual interviews and focus-group discussions with media practitioners in Ukraine as well as the elements of creative art-based method. Qualitative methodology was utilized to allow study participants express their views and tell their stories, reflecting what they experience in their work and explaining me how they understand the phenomenon under investigation. The research indicated that even though media practitioners demonstrated their familiarity with the norm of transparency, formalized in ethical code, and characterized it as important for professional ethics, their professional stories and examples illustrated that a ‘practical’ meaning of transparency is different from its normative conceptualization. First, the perceived transparency is usually limited to the idea of media independency and do not include the idea of visible news making process. Besides, the difference is especially clear when it comes to the pressures that happen on organizational (inter- and intra-) level and do not involve journalists` individual decisions. The difference also concerns a rare inclusion of audience and the concept of public interest (needs and demands) into discussion about media transparency. Second, journalists tend to justify the practices that happen beyond their decisions and participation perceiving them as normal and acceptable. As a result, verbally and visually participants created rather a pessimistic picture of media situation in Ukraine describing pressures as common and omnipotent and showing journalist as weak and powerless. In this situation media and journalists loose their professional role of gatekeepers; influences happen beyond journalists` professional decisions, so journalists feel themselves less responsible for accepting (or not accepting) non-transparent practices. As a result, Ukrainian journalists seem to be demobilized and demotivated to struggle against pressures, follow ethical standards and improve their professional level. Hence, this work goes beyond the explanation of media transparency as a “given” normative concept, involves practitioners into articulation and making sense about the ethical issue they face and experience. Concentrating on journalists’ personal values and interpretations, applied in practical decisions, it shifts emphasis away from “normative” examination of media transparency as static and objectively existing phenomenon and focuses on understanding transparency through the lenses of subjective meanings and interpretations that journalists employ in their decisions.

El uso voluntario y espontáneo de las redes sociales también resulta en procesos históricos, etnográficos, antropológicos y sociológicos. Esta investigación se basa en un estudio de mercado que demuestra los usos, hábitos y tendencias de las redes sociales en España, Brasil y México. Los datos analizados indican el potencial para que se establezca una agencia ciudadana de comunicación entre los usuarios de sistemas informáticos que posibilitan la convivencia en redes en nivel mundial, desde que se consideren sus identidades y características socioculturales y se nivelen oportunidades de acceso y de uso de los nuevos medios. La educación para los medios favorece este intuito, como es el ejemplo de Mediamanual.at que prepara los materiales didácticos sobre medios que se imparten en 100% de las escuelas públicas de Austria. Es importante que la capacitación para los medios y los nuevos medios esté al alcance de todos. La organización como agencia ciudadana de comunicación parte de los preceptos de cada comunidad. Simultáneamente se crean consejos especializados que – tal como el ejemplo de Mediamanual.at – pueden colaborar en la creación de las características editoriales ya sean en formatos de texto, audio, audiovisual y/o animación. Es la gente de cada barrio o comunidad la que elige su manera de representarse o de hacerse representar. La elaboración de dicha agencia ciudadana de comunicación demanda programaciones informáticas específicas para emular el planeta y hacer funcionar todas las especificaciones para que se establezcan los servicios de transmisión y reproducción instantáneas. Las características editoriales e informáticas serían mejor definidas en colaboración colectiva. Esta tesis detecta el uso de las redes informáticas como medios que abren nuevas formas de convivencia social y difusión de información en distintos formatos. Están presentes los medios y los recursos, ahora toca sondear las formas ciudadanas de usarlos. Es nuestra tarea hacer que los principios de libertad acompañen la difusión al 75% de la población mundial que no tiene acceso a la rede mundial de ordenadores. Además los datos indican que los móviles son parte del camino más rápido y más aceptado por los usuarios. / The voluntary and spontaneous use of online social media networks affects historical, ethnographic, anthropological and sociological processes. This research is based on a survey that demonstrates the usage, trends and custom regarding social media networks in Spain, Brazil and Mexico. The analyzed data indicate a potential for the establishment of global networks through which computer users interact. A prerequisite for the aforementioned networks are awareness of identities and sociocultural characteristics and equality in terms of access opportunities to new media among its users. Media education contributes to meeting this condition, as shown in the example of Mediamanual.at that organizes the teaching materials on media that are taught in 100% of Austria's public schools. It is important that the training for media and new media is available to everyone. However, the organization of the computer users as a public media agency depends on the requirements of each community. Simultaneously it’s possible to create specialized editorial councils that can collaborate in creating and publishing specifications for the media features in different formats such as text, audio, audiovisual and/or animation. The development of this public communication agency requires specific software to emulate the planet and run all the community editorial specifications for the establishment of broadcasting services and instant playback, for example. The editorial features and software would be better defined in collective collaboration. This study has found that the use of computer networks acts as a means to open new forms of social interaction and dissemination of information in multiple formats. Now that the means and resources are present, it's time now to probe the better ways for the citizenship to use them. Our human duty to spread the principals of freedom with rolling out admission to 75% of the global population without access to the worldwide computer networks. Furthermore data demonstrates that mobile phones seem to be the more accepted by the users and able to speed up this process.

No description available.

No description available.

Darbe analizuojama J. Baudrillardo filosofija, fundamentalios problemos, iškylančios medijoms radikaliai transformavus šiuolaikinę visuomenę. / In the study we analyse Baudrillard's philosophy, Problematics of the study lies on media analysis and transformation of the society.

In the first phase a historical and descriptive is carried out, in analyzing both the foundations and history of intellectual capital as its corrent state. We proceed to analyse definitions of intangible assets from diferents fields, the classification of its components and finally, the diferent assessment methods available, focusing on those methods suitable for the businesses of the type SMEs that are the subject of our study. Finally, in this first phase, we have been analyzed the accounting treatment of intangible assets. However, in this first phase of the work, we identify those studies focused on the relationship between intellectual capital and business income or other factors, particularly in the context of SMEs. In the second phase, a fieldwork or an empirical research, the strategy of our inquiry focus on designing a measurement instrument itself for the SMEs considering the basic features of the models analysed in the first phase of the thesis. We have extracted the basic features of one of the models analysed motivated to be suitable model, flexible and adaptable to any organization, and we have adapted to the type of organization we want to analyse with the help of an expert group. To measure and analyse the indicators of each component of intellectual capital, we made a vàlid questionnaire panel. From here, we have applied the model through the questionnaire. The designed model displays the set of relationships that define an organization considered highly connected where you can find the strategic vision of the company at the center. An efficient management of the potential capacities of each one of the components of the CI, is closely linked to the strategic business vision and it has to become a key factor for obtaining a sustantaible competitive advantage. The following methodology was to perform a case study. From certain límits set in the SABI database system, a group of companies (18) of the type SMEs, from industrial sector, and located in the province of Girona, have been obtained. For the case study, we have used quantitative methods, from the treatment and intepretation of numerical data and qualitative methods, channeled through the questionnaire in which the information was obtained directly from the managers of SMEs. Thus, from the empirical data obtained in this phase we have been able to validate or not the hypotesis of the thesis. In the third phase, the investigation is closed through an exploratory analysis through the validation of hypothesis, the conclusions and future lines of approach to exploration. / En una primera fase es duu a terme un treball històric i descriptiu, en el qual s’analitzen tant els fonaments i història del capital intel•lectual com el seu estat actual. Es procedeix a analitzar les definicions d’actiu intangible des dels diferents àmbits, la classificació dels seus components i, finalment, els diferents mètodes de valoració existents, incidint en aquells mètodes més adients per a les empreses del tipus PIME i que són objecte del nostre estudi. Finalment, en aquesta primera fase hem analitzat el tractament en l’àmbit comptable dels actius intangibles. Tanmateix en aquesta primera fase del treball m´he centrat a identificar aquells estudis que vinculen el capital intel•lectual i els rendiments empresarials o d’altres factors, en especial en el context de la PIME. En una segona fase, estudi empíric o treball de camp, l’estratègia de la nostra recerca l’hem centrat a dissenyar un instrument de mesura propi per a la PIME considerant les característiques bàsiques dels models analitzats a la primera fase del treball. Hem extret les característiques bàsiques d’un del models analitzats motivades per ser un model adequat, flexible i adaptable a qualsevol organització, i les hem adaptat a la tipologia d’organització que volem analitzar amb l’ajuda d’un grup d’experts. Per tal de mesurar i analitzar els indicadors de cada component de capital intel•lectual. Hem confeccionat un qüestionari validat per aquest grup d’experts. A partir d’aquí, hem aplicat el model a través del qüestionari. El model dissenyat mostra el conjunt de relacions que defineixen una organització considerada altament connexa on al centre es troba la visió estratègica de l’empresa. Una gestió eficient del potencial de les capacitats de cada un dels components del C.I. estretament vinculada a una visió estratègica empresarial i que ha d’esdevenir un factor clau per a l’obtenció d’avantatge competitiu sostenible. La metodologia que hem emprat ha estat la de realitzar un estudi de casos. A partir d’unes limitacions fixades a la base de dades del sistema SABI, s’ha obtingut el cas a analitzar, un grup d’empreses (18) del tipus PIME, sector industrial, i ubicades a la província de Girona. Per a l’estudi del cas, s’han utilitzat mètodes quantitatius, a partir del tractament i interpretació de dades numèriques i mètodes qualitatius, canalitzades a través del qüestionari en què la informació s’ha obtingut directament dels directius de les pimes. D’aquesta manera, les dades empíriques obtingudes en aquesta fase són les que han permès validar o no les hipòtesis de la tesi. A la tercera fase, es tanca la investigació a través d’una anàlisi exploratòria en la qual hem validat unes hipòtesis, hem obtingut unes conclusions finals tant del model com de les hipòtesis i el plantejament de les línies futures d’exploració.

The backdrop for this research paper is the tunnelling that is currently nearing completion in the Epirus region of Northern Greece, as part of the Egnatia Odos Highway construction. Highly deformed and altered sediments and low grade rock masses dominate the near surface environment creating a variety of technical challenges for tunnelling. Accurate equivalent rock mass performance reductions for tunnels in these materials is complicated by geomorphologic peculiarities such as those found in Flysch materials. The mechanisms of rock-support interaction related to face or near-face reinforcement systems are poorly understood at this time. As well, the mechanics of weak rock materials in the complex deformation regime in advance of a tunnel face are not robustly integrated into current 2D design models. Design decisions are currently possible using empirical techniques and simplified models, but a true optimized and mechanicsbased design process for the various support technologies are not fully developed. This research addresses elements of such issues, such as: use of the Longitudinal Displacement Profile (LDP) of the Convergence-Confinement method of tunnel design, relating 2D numerical models to their distance from the face using the size of the plastic zone as an indicator, near face tunnel support analysis in weak rock masses, boundary condition assessment for numerical modelling of such weak rock masses, the influence of plasticity zones surrounding tunnel excavations, and modelling optimization techniques for weak rock tunnelling in order to optimize the design of such underground structures and better predict near-face deformation and yield development. This work involved the use of 2D and 3D numerical models of tunnel sequencing for numerical simulation of composite material behaviour and sequential tunnel deformation response. / Thesis (Ph.D, Geological Sciences & Geological Engineering) -- Queen's University, 2009-09-01 08:46:30.537

En el marco de la problemática de la programación de operaciones en taller, en esta tesis se introduce un nuevo problema, que se identifica como problema de flujo general flexible (fJSP) con fechas comprometidas y costes dependientes del intervalo de realización de las operaciones. En el fJSP se deben tratar dos subproblemas, el de asignación de las operaciones a las máquinas que pueden ejecutarlas y el de secuenciación de las operaciones en cada una de las máquinas. Para este problema se propone, como función objetivo, minimizar la suma de los costes asociados a los adelantos y retrasos que se generan con respecto a la fecha de entrega comprometida y unos costes dependientes del intervalo de realización de las operaciones. De entre estos últimos se utiliza el coste de la energía necesaria para ejecutar las operaciones de los jobs (tareas) en las máquinas. Para resolver el problema propuesto se plantea un procedimiento dividido en tres pasos. En el Paso 1 se obtiene una secuencia inicial de jobs; en el Paso 2 se genera una solución inicial mediante un procedimiento que se basa principalmente en realizar, simultáneamente, la construcción y búsqueda del camino mínimo en un grafo polietápico para cada job; y en el Paso 3 se emplean procedimientos de mejora de la solución inicial. También se exponen los resultados de la experiencia computacional que evalúa el procedimiento de resolución propuesto. En los resultados se observa que el procedimiento favorece la programación de las operaciones respetando las fechas de entrega, y ayuda a reducir la factura de la empresa eléctrica, ya que en las soluciones de un conjunto de tipos de ejemplares se observa cómo se asignan, mayoritariamente, operaciones a máquinas con menor consumo de energía, y principalmente en aquellos intervalos de tiempo en los que el coste de la energía es menor. Al analizar los resultados de la experiencia computacional se observa, además, que el procedimiento encuentra la solución de ejemplares de diferente dimensión en un tiempo de proceso de ordenador razonable / In the context of the job-shop scheduling problem, this thesis introduces a new problem, which is identified as the flexible job-shop scheduling problem (fJSP) with due dates and energy costs that are dependent on the time interval in which the operations are processed. The fJSP involves two subproblems: that of assigning operations to the machines that can process them and that of sequencing the operations on each of the machines. For this problem, we propose an objective function that minimizes the sum of the costs of earliness and tardiness with respect to the due date and the costs that depend on the time interval in which the operations are processed. Regarding these costs, we have focused primarily on the cost of the energy required to process the jobs on the machines. To solve the proposed problem, we suggest a solution procedure that is divided into three steps. Step 1 involves obtaining an initial sequence of jobs, Step 2 involves generating an initial solution using a procedure based primarily on simultaneously constructing and finding the shortest path in a multistage graph for each job, and Step 3 involves implementing procedures for improving the initial solution. We report the results of the computational experiment used to test the proposed solution procedure. We were able to conclude from the results that the procedure is useful for scheduling operations while respecting due dates and that it could help reduce electricity bills, since the solutions to a set of example types demonstrated that operations were generally assigned to machines with a lower energy consumption, and mainly in time intervals in which the energy costs is low. When analysing the results of the computational experiment, we also observed that the procedure found the solution for examples of varying sizes in a fairly reasonable computer processing time.

The purpose of this thesis is to investigate which practices lean enterprises adopt to focus on value streams. An exploratory case study of four plants is developed. The four plants have successfully performed a lean transformation with significant performance improvements, and belong respectively to Delphi Diesel Systems, Sogefi Filtration, a company within the furniture industry and Renault. The organizational practices associated with value stream focus identified are: (1) the establishment of organizational units based on value streams; (2) the use of a performance measurement system based on value streams, and (3) the adoption of a formal meeting system. These organizational practices were found in all four of the studied companies. The adoption of these practices was standard and consistent across the different organizational units within the studied plants. However, the application of the concepts strongly depended on the specific circumstances of the plants such as size, complexity and lean transformation maturity. This exploratory research provides a contribution in the fields of organizational practices involved in the transition to lean enterprise. Managerial implications consist of the possible application of the described practices to other cases and situations.

El desarrollo del strategizing, concepto introducido por Whittington (1996) que enfoca la estrategia en la práctica “cómo algo que las personas hacen”, surgió por la creciente insatisfacción con la investigación convencional en estrategia. Así mientras las personas realizaban la estrategia, las teorías se centraban en análisis multivariantes sobre los efectos de la estrategia en el rendimiento de la organización con una curiosa ausencia de los actores humanos. Con el objetivo de avanzar en el ámbito la investigación en strategizing o “estrategia como práctica”, la presente investigación estudia la influencia del liderazgo en procesos de strategizing basados en la práctica específica de los strategic workshops (o talleres estratégicos), con el propósito de proponer las claves del liderazgo en dichos procesos y en su contribución en la formación de la estrategia así como en la articulación del discurso estratégico para dotarla de sentido y significado. Basándose en el estudio de la documentación, después del análisis de 11 procesos de strategizing, articulados en base a 61 strategic workshops realizados en cuatro universidades catalanas, se ha profundizado en el rol del liderazgo en dichos procesos. La pregunta de investigación planteada es: “¿Qué espera la organización del liderazgo en procesos de strategizing articulados mediante la práctica de los strategic workshops?. Esta investigación pone en relación los conceptos de strategizing, liderazgo y strategic workshops cuestión no tratada con anterioridad en los estudios de esta disciplina. Así mismo, se plantea el estudio de la contribución de los strategic workshops en conseguir una mayor implicación de la organización así como la influencia del discurso estratégico como elemento aglutinador de significados de la estrategia para la organización. El diseño de la investigación se basa en un estudio cualitativo mediante un trabajo empírico sobre estos 11 procesos de strategizing siguiendo los principios de la Teoría Fundamentada, codificando los documentos correspondientes a entrevistas con los equipos de dirección así como materiales y resultados de los strategic workshops. Así mismo, se ha recurrido a otros tipos de documentación relacionadas con estos procesos de diferentes fuentes de información para poder triangular los datos. La principal contribución de la presente investigación es la identificación de las principales expectativas de la organización sobre el liderazgo en procesos de strategizing basados en strategic workshops, especificando las características y principales habilidades del liderazgo que contribuyen con mayor énfasis en un strategizing efectivo. Así mismo, se realizan aportaciones en relación al rol del discurso estratégico, al impacto de la utilización de los strategic workshops en estos procesos y el nexo de los procesos de strategizing con la cultura organizativa y con la gobernanza. / El desenvolupament del strategizing, concepte introduït por Whittington (1996) que enfoca la estratègia en la pràctica “com una cosa que las personas fan”, va sorgir per la creixent insatisfacció amb la investigació convencional en estratègia. Així mentres les persones realizaven l'estratègia, les teories es centraven en anàlisis multivariants sobre els efectes de l'estratègia en el rendiment de l'organització amb una curiosa absència dels actors humans. Amb l'objetiu d'avançar en l'àmbit de la investigació en strategizing o “estratègia com a pràctica”, la present investigació estudia la influencia del lideratge en processos de strategizing basats en la pràctica específica dels strategic workshops (o tallers estratègics), amb l'objectiu de proposar les claus del lideratge en aquests processos i en la seva contribució en la formació de l'estratègia així com en l'articulació del discurs estratègic per a dotarla de sentit i significat. A partir de l'estudi de la documentació, desprès de l'anàlisis de 11 processos de strategizing articulats en base a 61 strategic workshops realizats en cuatre universitats catalanes, s'ha aprofundit en el rol del lideratge en aquests processos. La pregunta d'investigació plantejada és: “¿Qué espera l'organització del lideratge en processos de strategizing articulats mitjançant la pràctica dels strategic workshops?. La present investigació posa en relació els conceptes de strategizing, lideratge i strategic workshops, qüestió no tractada amb anterioritat en els estudis d'aquesta disciplina. Així mateix, es planteja l'estudi de la contribució dels strategic workshops en aconseguir una major implicació de l'organizació així com la influencia del discurs estratègic com element aglutinador de significats de l'estratègia per a l'organtizació. El diseny de la investigació es basa en un estudi cualitatiu mitjançant un treball empíric sobre aquests 11 processos de strategizing siguint els principis de la Teoría Fundamentada, codificant els documents corresponents a entrevistes amb els equips de direcció així com materials i resultats dels strategic workshops. Així mateix, s'ha recorregut a altres tipus de documentació relacionada amb aquests processos de diferents fonts de informació per poder triangular les dades. La principal contribució de la present investigació és la identificació de les principals expectatives de l'organització sobre el lideratge en processos de strategizing basats en strategic workshops, especificant les característiques i principals habilitats del lideratge que contribueixen amb major énfasis en un strategizing efectiu. Així mateix, es realtizen aportacions en relació al rol del discurs estratègic, a l'impacte de la utilizació dels strategic workshops en aquests processos i el nexe dels processos de strategizing amb la cultura organitzativa i amb la governanza. / The development of strategizing, a concept introduced by Whittington (1996) which focuses on strategy as a practice of “something that people do”, grew out of increasing dissatisfaction with conventional research on strategy. Whereas people do strategy, theories concentrated on multivariate analysis of the effects of strategy on business performance with a curious absence of human actors. With the aim of advancing our knowledge of strategizing or “strategy as practice”, the present research studies the influence of leadership in the strategizing processes based on the specific practice of strategic workshops, with the objective of proposing the key role of leadership in these processes and its contribution in the shaping of strategy as well as the articulation of strategic speech to provide the strategy with sensemaking and sensemeaning. Based on the study of 11 strategizing processes articulated in 61 strategic workshops in 4 Catalan universities, this research analyzes the role of leadership in these processes. The question addressed by the research is: “What the organization expected of leadership in strategizing processes based on strategic workshop practice?”. This research joins together concepts of strategizing, leadership and strategic workshops, an approach never attempted before in studies in this field. At the same time the research studies the contribution of strategic workshops in achieving the greater involvement of the organization as well as the influence of strategic discourse as an element that glues together the meaning of strategy for the organization. The design of the research is based on a qualitative study of empirical data drawn from 11 strategizing processes following Grounded Theory, coding the related documents of interviews with management teams as well as the materials used and the results of the workshops. In addition, for the triangulation of data, different sources of information related with the processes have been used. The principal contribution of this research is the identification of the main expectations of the organization concerning leadership in strategizing processes based on strategic workshops, specifying the characteristics and main skills of leadership that make the greatest contribution to effective strategizing. This research also furnishes greater insight into the role of strategic discourse, the impact of the use of strategic workshops in these processes and the link between the strategizing processes and organizational culture and governance.