L'estudi de la vida i l'obra de Vicent Garcia Julbe, posa de manifest diversos aspectes i circumstàncies que han influït decisivament en la seua trajectòria compositora, musicològica i com a mestre de capella.Vicent Garcia va portar a terme de manera exemplar les directrius musicals que va enunciar Felip Pedrell dins Por nuestra música (1891) i que li van ser transmeses per Vicent Ripollés. A través de les seues composicions trobem un eix que, al llarg del segle XX, sintetitza la tradició de la música litúrgica gregoriana del Motu proprio de Pius X amb els corrents més innovadors i contemporanis que li va correspondre viure.La catalogació de les seues obres composades en cadascuna de les catedrals on va estar com a mestre de capella, explicita el paral·lelisme entre les obres i les directrius de Roma i dels bisbats per on va passar. L'anàlisi de les obres més representatives de cada període evidencia una evolució en l'estil, lligada a la mateixa formació de les respectives schola cantorum de cada seminari.La seua tasca musicològica i d'investigació, la preocupació per les transcripcions, la recuperació de la polifonia dels segles XVI i XVII i la interpretació d'aquesta música han sigut un eix vertebrador en la seua vida musical com a formador i director de les schola cantorum.La composició de música coral religiosa per a concert és un nou camp que Vicent Garcia explora amb un llenguatge en ocasions original, en ocasions tradicional. Les manifestacions corals a Tarragona i Castelló són herència de l'escola que va crear al Seminari de Tortosa al voltant de la música litúrgica. / The study of Vicente García Julbe's life and work gives clear proof of different aspects and circumstances that have influenced decisively in his compositive, musicological and like a chapel master career.Vicente García carried forward in an exemplary way the musical instructions that were enunciated by Felipe Pedrell in Por nuestra música (1.891); Vicente Ripollés transmitted these musical instructions to him. In his compositions, we can find a connecting theme, all through the twentieth century, that summarizes the Gregorian liturgical music tradition of Pius X's Motu proprio, with different innovating and contemporary tendencies that he lived.In the cataloguing of his work, which was composed in each cathedral where he was like a chapel master, we can see a parallelism with his compositions and Rome instructions and, of course, bishopric instructions where he was. Analysis of the most representative compositions in each term shows a style evolution. This evolution is joined with the schola cantorum training in each seminary.His musicological and research task, his worry about the transcriptions, the polyphonic retrieval of the sixteenth and seventeenth century and the performance of this music have been a connecting theme in his musical life like a choirmaster and conductor of the schola cantorum.The religious choral music composition for the concert is a new background that Vicente García study with an original language or, sometimes, with a traditional language. The choral interpretations in Tarragona and Castellón are heritage of the school he founded in Tortosa's seminary round liturgical music.