[ES] En los últimos años, es habitual encontrarnos con investigaciones artísticas que, en el ámbito de la interpretación musical, tienen como última consecuencia recoger el resultado performativo en soporte digital. Sin embargo, una gran parte lo hace situando tal registro audiovisual como algo subsecuente, un fin ulterior sin conexión directa con la materia estudiada o los resultados obtenidos. Los trabajos de investigación que orientan así su enfoque, devuelven un resultado audiovisual desvinculado de los parámetros que han sido objeto del estudio, eludiendo las enormes capacidades semánticas y sintácticas que podría incluir el hecho audiovisual en sí y el consecuente fenómeno de difusión de la obra en redes digitales. Esta investigación se orienta hacia la búsqueda de mecanismos eficaces que hagan converger el estudio y el análisis de una obra contemporánea con el registro y difusión de la misma, procurando acercar al espectador a la mayor parte de las aristas que conforman la obra, al mismo tiempo y de modo que dicho procedimiento se sitúe además como eje fundamental y herramienta de futuras investigaciones, para el montaje y registro audiovisual de cualquier obra. Con nuestra investigación buscamos dar un giro de ciento ochenta grados, en donde el procedimiento del análisis y de la investigación es el fin, dejando por el camino un resultado de manera colateral o como parte del fin, pero en ningún momento es únicamente ese objetivo. Se intenta trasponer el análisis desde el punto de vista perfomativo hacia un resultado que será plasmado en un registro audiovisual, de este modo, la concepción y factura de dicho registro se extraerá a partir de un análisis profundo en materias histórico, estético y estructural (formas, etc). Además, se llevará un proceso de realización mediante la utilización de diferentes planos visuales que lo situará en una posición diferenciada respecto a aquellas otras investigaciones. Todo ello, intentando que el análisis esté estrechamente relacionado con la interacción con la cámara, mostrando aquello que el compositor quería destacar en cada momento, y llevándolo a la pantalla final de manera que el discurso musical tenga la congruencia que se merece. En definitiva, se pretende que el proceso nos acerque un poco más al punto de vista del compositor, intentando averiguar y deducir qué cuestiones se deben destacar y, además, cuándo y cómo. / [CA] En els últims anys, és habitual trobar-nos investigacions artístiques que, en l'àmbit de la interpretació musical, tenen com a última conseqüència recollir el resultat performatiu en suport digital. No obstant això, una gran part ho fa situant al registre audiovisual com una cosa subseqüent, una fi ulterior sense connexió directa amb la matèria estudiada o els resultats obtinguts. Els treballs de recerca que orienten així el seu enfocament, retornen un resultat audiovisual desvinculat dels paràmetres que han sigut objecte de l'estudi, eludint les enormes capacitats semàntiques i sintàctiques que podria incloure el fet audiovisual en si, i el conseqüent fenomen de difusió de l'obra en xarxes digitals. Aquesta investigació s'orienta cap a la cerca de mecanismes eficaços que facen convergir l'estudi i l'anàlisi d'una obra contemporània amb el registre i difusió d'aquesta, procurant acostar a l'espectador a la major part de les arestes que conformen l'obra, al mateix temps i de manera que, aquest procediment se situe a més com a eix fonamental i eina de futures investigacions, per al muntatge i registre audiovisual de qualsevol obra. Amb la nostra investigació, pretenem donar un gir de cent huitanta graus, on el procediment de l'anàlisi i de la investigació és l'objectiu, deixant pel camí un resultat de manera col·lateral o com a part del procés, però en cap moment és únicament aqueix el motiu principal. S'intenta transposar l'anàlisi des del punt de vista performatiu cap a un resultat que serà plasmat en un registre audiovisual; així, la concepció i la factura d'aquest registre s'extraurà a partir d'una anàlisi profunda en aspectes històrics, estètics i estructurals (formes, etc). A més, s'aplicarà un procés de realització mitjançant la utilització de diferents plans visuals que el situarà en una posició diferenciada respecte d'altres investigacions. Tot això, intentant que l'anàlisi estiga estretament relacionat amb la interacció amb la càmera, mostrant allò que el compositor volia destacar en cada moment, i portant-ho a la pantalla final de manera que el discurs musical tinga la congruència que es mereix. En definitiva, es pretén que el procés ens acoste una miqueta més al punt de vista del compositor, intentant esbrinar i deduir quines qüestions s'han de destacar i, a més, quan i com. / [EN] In recent years, it's common to find artistic research that, in the field of musical interpretation, has the final result to collect the music performance in digital support. However, most of them do so by placing the audiovisual record as something subsequent, an farther end without direct connection to the subject matter studied or the results obtained. The research works that thus guide their approach, return an audiovisual result unrelated to the parameters that have been the object of the study, avoiding the huge semantic and syntactic skills that the audiovisual event itself, and the consequent phenomenon of diffusion of the work in digital networks. This research is oriented towards the seek for effective mechanisms that make the study and analysis of a contemporary work converge with its recording and dissemination, trying to bring the viewer closer to most of the edges that make up the work, at the same time and so that this process is also positioned as a fundamental axis and tool for future research, for the audiovisual montage and recording of any work. With this research we seek to turn the approach around, regarding the analysis and investigation procedure as a goal, obtaining collaterally one result, but not as the only or main goal. An attempt is made to bring the analysis from the perfomative point of view to a result that will be reflected in an audiovisual record. This way, the concept of this recording will be fed from a deep analysis in historical, aesthetic and structural matters (forms , etc). Furthermore, a full process of audiovisual production will be carried out through the use of different visual shots that aim to differenciate this research from the aforementioned ones. At all times is intended that the analysis is closely related to the interaction with the camera, showing what the composer wanted to highlight at each section or moment, and taking the visual discourse to the final shot so that the combination of the musical development and the visual path have the congruence it deserves. To sum up, it is intended that the process brings us a little closer to the composer's point of view, trying to find out and deduce what issues should be highlighted, and also when and how. / Orero García, MÁ. (2021). Eight Pieces for Four Timpani de Elliott Carter: Procedimientos en la documentación y difusión en medios digitales basados en la experiencia de concierto [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/162114

Note sequence morphing is the combination of two note sequences to create a ‘hybrid transition’, or ‘morph’. The morph is a ‘hybrid’ in the sense that it exhibits properties of both sequences. The morph is also a ‘transition’, in that it can segue between them. An automated and interactive approach allows manipulation in realtime by users who may control the relative influence of source or target and the transition length. The techniques that were developed through this research were designed particularly for popular genres of predominantly instrumental electronic music which I will refer to collectively as Mainstream Electronic Music (MEM). The research has potential for application within contexts such as computer games, multimedia, live electronic music, interactive installations and accessible music or “music therapy”. Musical themes in computer games and multimedia can morph adaptively in response to parameters in realtime. Morphing can be used by electronic music producers as an alternative to mixing in live performance. Interactive installations and accessible music devices can utilise morphing algorithms to enable expressive control over the music through simple interface components. I have developed a software application called LEMorpheus which consists of software infrastructure for morphing and three alternative note sequence morphing algorithms: parametric morphing, probabilistic morphing and evolutionary morphing. Parametric morphing involves converting the source and target into continuous envelopes, interpolation, and converting the interpolated envelopes back into note sequences. Probabilistic morphing involves converting the source and target into probability matrices and seeding them on recent output to generate the next note. Evolutionary morphing involves iteratively mutating the source into multiple possible candidates and selecting those which are judged as more similar to the target, until the target is reached. I formally evaluated the probabilistic morphing algorithm by extracting qualitative feedback from participants in a live electronic music situation, benchmarked against a live, professional DJ. The probabilistic algorithm was competitive, being favoured particularly for long morphs. The evolutionary morphing algorithm was formally evaluated using an online questionnaire, benchmarked against a human composer/producer. For particular samples, the morphing algorithm was competitive and occasionally seen as innovative; however, the morphs created by the human composer typically received more positive feedback, due to coherent, large scale structural changes, as opposed to the forced continuity of the morphing software.