The human motor system is constantly faced with decisions about how to choose a path when navigating our environment. These types of decisions occur rapidly and constantly, from initial movement planning, through movement execution, to completion. With infinite ways to complete any given task, the central nervous system generally, and motor control systems specifically, must somehow “decide” the best way to do this while taking into account physiological and environmental constraints. In addition, these movement choices must consider the feasibility and efficiency of all movement alternatives. For example, when deciding between paths that vary in reach distance and walking distance, the path with the shorter reach distance is more likely to be chosen, as reaching is deemed to be ~10x more costly than walking a given distance (Rosenbaum et al., 2011; Rosenbaum, 2012). It is not clear, however, how much more costly the non-chosen path is, compared to the chosen path, and what factors are mediating these decisions. Thus, the purpose of this thesis was to investigate potential underlying non-cognitive mediators of behavioural decisions involved with posture selection during tasks that occur within a constrained task environment, by quantifying the biomechanical mechanisms that may be driving these decisions. Chapter 2 replicated and extended upon the work of Rosenbaum et al. (2011) by recording whole-body motion capture during a bucket transfer task. This study was the first to look at the loading of the shoulder joint and trunk during the reaching and walking decision paradigm, comparing joint loading in the chosen versus unchosen paths. In Chapter 3, participants made decisions between movements with seemingly similar functional distances, in a four-choice reaching and walking paradigm. Behavioural outcomes suggest that the decision-making process reflects spatial coding of the movement goal that is backwards planned from the task sub-goal. Chapter 4 explored how perceived costs of multiple task variables are prioritized and integrated into action planning. Here, participants prioritized decreased reach distance over bearing an increased load. Collectively, this thesis provides evidence that bottom-up processes, namely the biomechanics of the shoulder and trunk, exert influence on cognitive decision-making and action planning, as reflected in decreased joint loading in chosen versus unchosen paths. / Dissertation / Doctor of Philosophy (PhD)

Aquesta tesi aborda un dels temes més emergents de l'educació física actual; els conflictes motors. L'estudi pren com a marc teòric de referència la praxiologia motriu i les principals aportacions teòriques sobre els conflictes motors. Des d'aquesta perspectiva es pot justificar que l'educació física origina diferents escenaris de relació motriu que poden desencadenar possibles conflictes motors entre els seus protagonistes. La present tesi doctoral té com a objecte d'estudi l'observació dels conflictes sorgits en les classes d'educació física en un centre d'Educació Primària. Es tracta d'un estudi de cas únic ramificat multisubjecte on van participar 43 alumnes (21 nens / 22 nenes) de cicle mitjà (3r i 4t) i cicle superior (5è i 6è) al llarg d'un curs escolar. L'investigador va adoptar el rol d'observador participant (visió emic.). Va utilitzar notes de camp per identificar els trets distintius dels conflictes motors observats. Les dades quantitatives es van analitzar a través de l'anàlisi descriptiva i inferencial. Aquestes proves es van complementar amb l'anàlisi de contingut dels registres narratius. Entre els resultats més destacats es va observar una presència de conflictes motors diferent en cada un dels dominis d'acció motriu: 52.2% en tasques psicomotrius, 54.7% en tasques de cooperació, 59.4% en tasques d'oposició i un 75.9% tasques de cooperació-oposició. Les conclusions més rellevants són: a) la caracterització del conflicte motor està directament relacionada amb el domini d'acció motriu al qual pertany el joc motor; b) existeix una correspondència directa entre els trets distintius de la lògica interna del joc motor i la naturalesa i intensitat del conflicte (conflictes psicomotors i conflictes sociomotors de cooperació, oposició o cooperació-oposició en un medi estable); c) l'optimització de qualsevol transformació pedagògica dels conflictes hauria de considerar variables derivades de la lògica interna (propietats) dels jocs motors i també de la lògica externa (característiques de l'alumnat: edat, gènere, nivell sociocultural, antecedents fisicoesportius; així com tipus de conductes motrius (agents) que l'originen, reaccions, i tipus d'intervenció). / Esta tesis aborda un los temas más emergentes de la educación física actual; los conflictos motores. El estudio toma como marco teórico de referencia a la praxiología motriz y las principales aportaciones teóricas sobre los conflictos motores. Desde esta perspectiva se puede justificar que la educación física origina diferentes escenarios de relación motriz que pueden desencadenar posibles conflictos motores entre sus protagonistas. La presente tesis doctoral tiene como objeto de estudio la observación de los conflictos surgidos en las clases de educación física en un centro de Educación Primaria. Se trata de un estudio de caso único ramificado multisujeto donde participaron 43 alumnos (21 niños / 22 niñas) de ciclo medio (3º y 4º) y ciclo superior (5º y 6º) a lo largo de un curso escolar. El investigador adoptó el rol de observador participante (visión emic.). Utilizó notas de campo para identificar los rasgos distintivos de los conflictos motores observados. Los datos cuantitativos se analizaron a través del análisis descriptivo e inferencial. Estas pruebas se complementaron con el análisis de contenido de los registros narrativos. Entre los resultados más destacados se observó una presencia de conflictos motores distinta en cada uno de los dominios de acción motriz: 52.2% en tareas psicomotrices, 54.7% en tareas de cooperación, 59.4% en tareas de oposición y un 75.9% tareas de cooperación-oposición. Las conclusiones más relevantes son: a) la caracterización del conflicto motor está directamente relacionada con el dominio de acción motriz al que pertenece el juego motor; b) existe una correspondencia directa entre los rasgos distintivos de la lógica interna del juego motor y la naturaleza e intensidad del conflicto (conflictos psicomotores y conflictos sociomotores de cooperación, oposición o cooperación-oposición en un medio estable); c) la optimización de cualquier transformación pedagógica de los conflictos debería considerar variables derivadas de la lógica interna (propiedades) de los juegos motores y también de la lógica externa (características del alumnado: edad, género, nivel sociocultural, antecedentes físico-deportivos; así como tipos de conductas motrices (agentes) que lo originan, reacciones, y tipo de intervención). / This “PhD Thesis” targets at one of the most emerging questions in present day physical education, that is the dealing of physical conflicts. The study bases its theoretical framework on Motor Praxiology and focuses on its contribution to physical conflicts. From this perspective we can justify that Physical Education induces different scenarios in motor relationships that can develop some physical conflicts between players. The main object of study of this “PhD Thesis” is the observation of conflicts in physical education classes in a primary school. It is a multisubject branched single case study in which 43 students (21 boys/22 girls) from third level until sixth level participated during a school year. The researcher was a participant observer who worked with field notes to identify the characteristic traits of observed physical conflicts. Quantitative data were analyzed using descriptive and inferential analysis. These tests were supported by content analysis of narrative registers. One of the most important results was the presence of different conflicts in terms of motor action domain: 52.2% in psychomotor games, 54.7% in cooperation games, 59.4% in opposition games and 75.9% in cooperation- opposition games. The most relevant conclusions are: a) The characterization of physical conflict is directly related to the motor action domain to which the game belongs to; b) There is a direct correspondence between the hallmarks of the internal logic of games and the kind and intensity of conflicts (psychomotor conflicts and sociomotor conflicts of cooperation, opposition and cooperationopposition in a stable context). C) The optimization of any pedagogical transformation of conflicts should consider variables derived from the internal logic (properties) of games and the external logic (student characteristics: age, gender, cultural, physical activity background as well as types of motor behaviour (agents) that originate the conflict, reactions, and kind of intervention). / Cette thèse aborde un sujet très émergent en Éducation Physiques: les conflits moteurs. En partant d’un cadre théorique construit par la Praxéologie Motrice et les principales théories des conflits, on peut justifier que les taches de l'éducation physiques peuvent déclencher des conflits moteurs entre les joueurs. Cette thèse vise à étudier l'observation des conflits dans les classes d'éducation physique dans les écoles primaires. Il s'agit d'une étude de cas unique ramifiée multi sujet où 43 élèves (21 garçons / 22 filles) de cycle moyen (3º et 4º) et supérieur (5º et 6º) sur une année scolaire. Le chercheur a adopté le rôle d'observateur participant (vue emic)... Les notes de terrain ont été utilisées pour identifier les caractéristiques distinctives des conflits moteurs observés. Les données quantitatives ont été étudiées en utilisant une analyse descriptive et inférentielle. Ces données sont complétés par l'analyse du contenu des registres narratifs. Parmi les résultats les plus significatifs souligner la présence de conflits moteurs différents dans chacun des domaines d'action motrice: 52,2% aux tâches psychomotrices, 54,7% aux tâches de coopération, 59,4% à l'opposition et une coopération 75,9% de travail opposition. Les conclusions les plus importants sont: a) le conflit moteur est directement lié à la domaine d'action motrice du jeu, b) il existe une correspondance directe entre les caractéristiques de la logique interne du jeu et de la nature et l'intensité des conflits (conflits psychomoteur et sociomoteurs dans un environnement stable), c) la transformation pédagogique des conflits devrait envisager les variables de la logique interne et aussi la logique externe (caractéristiques des élèves: âge, sexe, culture, biographie sportive, les types de comportement moteur (agents) : les réactions, et le type d'intervention). / Tesi honek gaur egungo gorputz heziketan pil-pilean dagoen gai bat aztertzen du; gatazka motorrak. Ikerketa honek praxiologia motorra eta gatazka motorren inguruko ekarpen teoriko garrantzitsuenak hartu ditu erreferentziako marko teoriko moduan. Ikuspegi honetatik abiatuta, gorputz heziketak erlazio motorren eskenatoki ezberdinak sortzen dituela eta hauek protagonisten artean gerta daitezkeen gatazka motorrak sor ditzaketela justifika daiteke. Doktorego-tesi honen ikerketa-helburua Lehen Hezkuntzako ikastetxe bateko gorputz heziketako eskoletan gertatutako gatazkak behatzea da. Kasu bakarreko adarkatutako partehartzaile anitzeko azterketa da. Bertan, ikasturte bereko ziklo ertaineko (3. eta 4. mailak) eta goi zikloko (5. eta 6. mailak) 43 ikaslek parte hartu zuen (21 mutil/22 neska). Ikertzaileak behatzaile partehartzaile papera hartu zuen (emic. ikuspegia). Behatutako gatazka motorren ezaugarri bereizleak identifikatzeko landa-oharrak erabili zituen. Datu kuantitatiboak azterketa deskribatzailea eta inferentzialaren bidez aztertu ziren. Proba hauek narrazioerregistroen edukien analisiarekin osatu ziren. Emaitza garrantzitsuenei dagokionez, akzio motorraren domeinu bakoitzean gatazka motor ezberdinak behatu ziren: zeregin edo ataza psikomotorretan %52.2, kooperazio atazetan %54.7, oposizio atazetan %59.4 eta kooperazio-oposizio atazetan %75.9. Ondorio adierazgarrienak ondorengoak dira: a) gatazka motorraren ezaugarritzea joko-jolas motorra kokatua dagoen akzio motorraren domeinuarekin zuzenki erlazionatua dago; b) lotura zuzena dago joko-jolas motorraren barne logikaren ezaugarri bereizleen eta gatazkaren izaera eta intentsitatearen artean (gatazka psikomotorrak eta gatazka soziomotorrak, kooperazioa, oposizioa eta kooperazio-oposizioa, ingurune egonkorrean); c) gatazken edozein eraldatze pedagogikoren hobekuntzak, joko-jolas motorren barne logikatik (propietateak) eta kanpo logikatik (ikasleen ezaugarriak: adina, generoa, maila soziokulturala, aurrekari fisikoak-kirolekoak; baita sortzen duten jokabide-motor motak (eragileak) ere, erreakzioak, eta eskuhartze mota) eratorritako aldagaiak hartu behar lituzke kontuan.