[ES] Con el trabajo de esta tesis doctoral realizamos un estudio de la primera Orquesta Sinfónica que se fundó en Valencia a principios del siglo XX, todo ello, después de varios intentos de formaciones orquestales, más bien de cámara, y de agrupaciones que se dedican solamente a formar parte de la música lírica. La Orquesta Sinfónica de Valencia aparece en los escenarios valencianos como una necesidad del ambiente social y musical que tiene el público valenciano de poder disfrutar, de manera prioritaria, de la música sinfónica, que ya en otras partes del Estado está floreciendo con gran intensidad, sobre todo en Madrid, Barcelona y Bilbao. Analizamos la tipología de los conciertos que se realizan, los compositores que más se interpretan, y la aceptación y valoración del público y de la prensa sobre las audiciones realizadas. El estudio de la Orquesta Sinfónica de Valencia, lo realizamos desde su nacimiento en 1916, hasta su centenario desde su formación, si bien hay periodos o etapas en las que su actividad desaparece temporalmente, debido principalmente a motivos económicos y/o sociales dentro de su gestión. El trabajo de la tesis lo dividimos en cuatro periodos diferentes de su existencia: periodo inicial de constitución de la Orquesta, puesta en funcionamiento y presentación a la sociedad valenciana que abarca desde 1916 hasta 1924 bajo la dirección del maestro Arturo Saco del Valle; un segundo periodo en el cual se produce el máximo esplendor y actividad de la Orquesta Valenciana que va desde 1924 hasta 1951 con el maestro José Manuel Izquierdo; el tercer periodo, en el cual la Orquesta Sinfónica de Valencia posee momentos álgidos y momentos de pura supervivencia en el que las riendas de la Orquesta son llevadas principalmente por los maestros José María Machancoses, Daniel de Nueda y Juan Vicente Mas Quiles que comprende desde 1951 hasta 1979, donde desaparece de los escenarios momentáneamente; y el cuarto periodo que va desde 1991 hasta 2016, en el cual se produce un renacimiento de la Orquesta con actividad diversa con los maestros Manuel Galduf y Joan Cerveró. Estos cuatro periodos son objeto de estudio tanto a la actividad artística, como al repertorio interpretativo de la Orquesta. En ocasiones, la ausencia de documentación directa, nos ha hecho realizar una investigación pormenorizada indagando en fuentes indirectas, aportando satisfactoriamente a la tesis el objeto principal del trabajo: la aportación y la evolución de la música sinfónica de la Orquesta Sinfónica de Valencia a la sociedad valenciana. / [CA] Amb el treball d'aquesta tesi doctoral realitzem un estudi de la primera Orquestra Simfònica que es va fundar a València a principis del segle XX, tot això, després de diversos intents de formacions orquestrals, més aviat de cambra, i d'agrupacions que es dediquen només a formar part de la música lírica. L'Orquestra Simfònica de València apareix als escenaris valencians com una necessitat de l'ambient social i musical que té el públic valencià de poder gaudir, de manera prioritària, de la música simfònica, que ja en altres parts de l'Estat està florint amb gran intensitat, sobretot a Madrid, Barcelona i Bilbao. Analitzem la tipologia dels concerts que es realitzen, els compositors que més s'interpreten, i l'acceptació i valoració del públic i de la premsa sobre les audicions realitzades. L'estudi de l'Orquestra Simfònica de València, el realitzem des del seu naixement en 1916, fins a la seva centenari des de la seva formació, si bé hi ha períodes o etapes en les que la seva activitat desapareix temporalment, degut principalment a motius econòmics i/o socials dins de la seua gestió. El treball de la tesi el dividim en quatre períodes diferents de la seva existència: període inicial de constitució de l'Orquestra, posada en funcionament i presentació a la societat valenciana que comprén des de 1916 fins 1924 sota la direcció del mestre Arturo Saco del Valle; un segon període en el qual es produeix el màxim esplendor i activitat de l'Orquestra Valenciana que va des de 1924 fins 1951 amb el mestre José Manuel Izquierdo; el tercer període, en el qual l'Orquestra Simfònica de València posseeix moments àlgids i moments de pura supervivència en què les regnes de l'Orquestra són portades principalment pels mestres José María Machancoses, Daniel de Nueda i Juan Vicente Mas Quiles que comprèn des de 1951 fins a 1979, on desapareix dels escenaris momentàniament; i el quart període que va des de 1991 fins 2016, en el qual es produeix un renaixement de l'Orquestra amb activitat diversa amb els mestres Manuel Galduf i Joan Cerveró. Aquests quatre períodes són objecte d'estudi tant a l'activitat artística, com al repertori interpretatiu de l'Orquestra. De vegades, l'absència de documentació directa, ens ha fet realitzar una investigació detallada indagant en fonts indirectes, aportant satisfactòriament a la tesi l'objecte principal del treball: l'aportació i l'evolució de la música simfònica de l'Orquestra Simfònica de València a la societat valenciana. / [EN] With the work of this doctoral thesis we realized a study of the first Symphony Orchestra that was founded in Valencia at the beginning of century XX, all of it, after several attempts of orchestral formations, more of camera and of groupings that are dedicated only to comprise of the lyrical music. The Valencia Symphony Orchestra appears in the Valencian stages as a necessity of the social and musical environment that has the Valencian public to be able to enjoy, as a priority, the symphonic music, which already in other parts of the State is flourishing with great intensity, especially in Madrid, Barcelona and Bilbao. We analyze the typology of the concerts performed, the composers who are most interpreted, and the acceptance and appreciation of the public and the press about the auditions performed. The study of the Symphony Orchestra of Valencia, from its birth in 1916, to its centenary since its formation, although there are periods or stages in which its activity disappears temporarily, mainly due to economic and/or social reasons within its management. The work of the thesis is divided into four different periods of its existence: initial period of constitution of the Orchestra, put into operation and presentation to the Valencian society that it embraced from 1916 to 1924 under the direction of the conductor Arturo Saco del Valle; a second period in which there is the maximum splendor and activity of the Valencian Orchestra that goes from 1924 to 1951 with the conductor José Manuel Izquierdo; the third period, in which the Symphonic Orchestra of Valencia has high moments and moments of pure survival in which the reins of the Orchestra are carried mainly by the conductors José María Machancoses, Daniel de Nueda and Juan Vicente Mas Quiles, which he has since 1951 until 1979, where he disappears from the scenes momentarily; and the fourth period from 1991 to 2016, in which there is a renaissance of the Orchestra with diverse activity with conductors Manuel Galduf and Joan Cerveró. These four periods are the subject of study as much the artistic activity, as the repertoire interpretative of the Orchestra. At times, the absence of direct documentation has led us to carry out a detailed investigation by investigating indirect sources, satisfactorily contributing to the thesis the main object of the work: the contribution and evolution of symphonic music from the Valencia Symphony Orchestra to society Valencian. / Miñana Juan, JM. (2019). LA ORQUESTA SINFÓNICA DE VALENCIA (1916-2016) Y SU APORTACIÓN A LA EVOLUCIÓN DE LA MÚSICA SINFÓNICA EN VALENCIA [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/129877 / TESIS

Valencia's musical life of the thirties lived a flourishing of groups and societies that fomented and dynamized the musical culture of the city filling its halls and theaters of concerts, zarzuelas and musical theater. With the exception of the opera that lived a state of lethargy both the zarzuela and the musical theatre were programmed with several daily titles in many of the theaters. The Philharmonic Society of Valencia was the undisputed protagonist of symphonic programming as well as chamber music with a continuous and varied seasons that brought together international stars as well as the most outstanding national performers. Next to this the Valencia Symphony Orchestra, conducted by maestro José Manuel Izquierdo, was the best example of the efforts to endow the city with a serious project that could rival the best ensembles in the country in the divulgation and interpretation of the symphonic repertoire. But with the arrival of the Civil War in Spain every sign of cultural and musical vitality was stopped by the cruelty of the moment. The musical profession, in crisis since the advent of talking pictures, was compounded his difficulties with the outbreak of the conflict. While music education disappeared daily musical activity, their schedules and contracting remained in minimum records and with many difficulties. Despite all the musical theater, with the exception of opera, maintained a vigorous life, allowing the Valencian public, at least for a few hours, to escape from the difficult situation that plagued their lives. Even with all the difficulties the city could enjoy a musical program that would be difficult to imagine arriving to hold concerts until in the moments of greater virulence of the bleeding conflict. / La vida musical de la Valencia de los 30 vivió un florecimiento de agrupaciones y sociedades que fomentaban y dinamizaban la cultura musical de la ciudad llenando sus salas y teatros de conciertos y espectáculos líricos y de teatro musical. Con la excepción de la ópera que vivía un estado de letargo tanto la zarzuela como la revista musical se programaban con varios títulos diarios en muchas de las salas. La Sociedad Filarmónica de Valencia fue la protagonista indiscutible de la programación sinfónica así como de la música de cámara con una programación continua y variada que reunía tanto a estrellas internacionales como a los más destacados intérpretes nacionales. Junto a ésta la Orquesta Sinfónica de Valencia, dirigida por el incansable maestro José Manuel Izquierdo fue el mejor exponente de los esfuerzos por dotar a la ciudad de un proyecto serio que pudiese rivalizar con los mejores conjuntos del país en la divulgación e interpretación del repertorio sinfónico más selecto. Pero con la llegada de la Guerra Civil a España todo signo de vitalidad cultural y musical era frenado por la crueldad del momento. La profesión musical, en plena crisis desde la aparición del cine sonoro, vio agravadas sus dificultades con el desencadenamiento del conflicto. Mientras la educación musical desapareció del día a día la actividad musical, sus programaciones y las contrataciones se mantuvieron bajo mínimos no con pocas dificultades. Pese a todo algunos de los géneros de teatro lírico, con la excepción de la ópera, mantuvieron una vida vigorosa, permitiendo que el público valenciano pudiese, al menos durante unas horas, evadirse de la difícil situación que asolaba sus vidas. Aun con todas las dificultades la ciudad pudo gozar de una programación musical seria difícil de imaginar llegándose a celebrar conciertos hasta en los momentos de mayor virulencia del sangrante conflicto. / La vida musical de la València dels 30 va viure un augment d'agrupacions i societats que fomentaven i dinamitzaven la cultura musical de la ciutat omplint les seues sales i teatres de concerts i espectacles lírics i de teatre musical. Amb l'excepció de l'òpera que vivia un estat de letargia tant la sarsuela com la revista musical es programaven amb diversos títols diaris en moltes de les sales. La Societat Filarmònica de València va ser la protagonista indiscutible de la programació simfònica així com de la música de cambra amb una programació contínua i variada que reunia tant a estrelles internacionals com als més destacats intèrprets nacionals. Al costat d'aquesta l'Orquestra Simfònica de València, dirigida per l'incansable mestre José Manuel Izquierdo va ser el millor exponent dels esforços per dotar la ciutat d'un projecte seriós que pogués rivalitzar amb els millors conjunts del país en la divulgació i interpretació del repertori simfònic més selecte. Però amb l'arribada de la Guerra Civil a Espanya tot signe de vitalitat cultural i musical era frenat per la crueltat del moment. La professió musical, enmig d'una gran crisi des de l'aparició del cinema sonor, va vore agreujades les seues dificultats amb l'inici del conflicte. Mentre l'educació musical desaparegué del dia a dia l'activitat musical va poder continuar, amb les seues programacions i les contractacions baix registres mínims, amb no poques dificultats. Tot i això el teatre musical, amb l'excepció de l'òpera, va mantenir una vida vigorosa, permetent al públic valencià, almenys durant unes hores, evadir-se de la difícil situació que assolava le seues vides. Fins i tot amb la gran quantitat de dificultats pròpies de la guerra la ciutat va poder gaudir d'una programació musical seriosa difícil d'imaginar arribant-se a celebrar concerts en els moments de major virulència del sagnant conflicte. / Miravet Lecha, J. (2017). La vida musical en Valencia durante la Guerra Civil (1936-1939): Percepción de la vida musical valenciana a través de la prensa y otras fuentes documentales [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86203 / TESIS