Aquesta tesi es planteja com un intent d’assajar altres formes d’habitar la institució escolar actual, dissenyada segons la legislació educativa vigent i que, en la majoria dels casos, es tradueix encara en la posada en escena d’una escola tradicional fruit de l’època de la industrialització. A través d’una narrativa personal, l’autora entra a l’escola, recordant experiències pròpies com a alumna, com a mestra i com a recercadora, i interroga els dispositius que regulen les maneres d’estar i ser en el context escolar, posant en evidència les formes que es privilegien d’acord amb els discursos educatius hegemònics. Focalitzada en com es configura l’experiència de la subjectivitat a l’escola, la recercadora opta per realitzar el treball de camp en un centre educatiu d’Educació Primària que el 2007 va ser reconegut pel Govern Espanyol com a centre de referència en estratègies per a la Resolució de Conflictes i la Mediació. En aquest centre dur a terme una primera fase d’observació etnogràfica en què indaga sobre com circulen els relats personals dels infants a l’escola, explorant les possibilitats que el context escolar brinda perquè un infant esdevingui autor de sí mateix. El gruix de la recerca recau en una segona fase en què la recercadora proposa a un grup d’infants explorar junts ‘què i com podem aprendre del que passa entre nosaltres a l’escola’. Es tracta d’una recerca compartida on tant la recercadora com els infants assagen altres formes de posar-se en joc en l’espai escolar, des de la inquietud d’explorar nous llenguatges per a l’educació, que ens facin més sensibles a la relació amb l’altre sense pensar-la de forma predeterminada. És en aquest sentit que es proposa la metàfora de l’escola com una conversa entre desconeguts, on la impossibilitat de conèixer l’altre es considera una oportunitat pedagògica ja que ens impulsa a explorar l’espai de la diferència de manera imaginativa i creativa. / ‘The school as a conversation with strangers: Researching with children through artistic languages’ This thesis pretends to rehearse alternative ways of inhabiting today's educational institutions. These centres have been designed in relation to current educational legislation, the majority of which is interpreted in a way that results in the enactment of traditional schools, which still bear the mark of the Industrial Revolution. Through personal narrative, the author goes back to school, recuperating her own experiences as a student, as a teacher, and as a researcher. She interrogates the structures that regulate ways of acting and being in the school context, bringing to light what forms are privileged by hegemonic educational discourses. Focussed on how the experience of subjectivity is configured in school, the researcher develops her fieldwork in a primary school in Catalonia, which in 2007 won a national prize from the Spanish government in honour of their Conflict Resolution and Mediation strategies and practices. In this centre, the first phase of the thesis (ethnographic observation) takes place, during which the researcher questions how children's personal stories circulate through the school environment, exploring the possibilities provided by the school for a child to become the author of his/her self. The bulk of the research takes place during a second phase, in which the researcher initiates an enquiry, together a group of children, into 'what and how we can learn from what happens between us in school'. This project is a shared research process, where both the researcher and the children rehearse other ways of getting involved in the school environment. This work stems from an interest in exploring new languages in education that can make us more sensitive to our relationships with each other, without defaulting to a predetermined mindset. It is in this regard that the metaphor of school as a conversation between strangers emerges, where the impossibility of knowing the other is seen as a pedagogical opportunity that drives us to explore the space of difference through our imagination and creativity.