• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2
  • 2
  • 1
  • Tagged with
  • 4
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Etiología y control de las enfermedades fúngicas de la madera del almendro en la isla de Mallorca

Olmo García, Diego 25 January 2016 (has links)
[EN] Almond is one of the main crops of Majorca Island. Since 2008, symptoms of severe decline of almond trees have been observed in several orchards from different areas of the Island. Disease symptoms are similar to those described by different authors in other parts of the world caused by fungal trunk pathogens. In order to study the etiology of this problem, surveys were conducted on almond orchards distributed throughout the main growing regions in Majorca for six consecutive years (2009-2014). Based on morphological and molecular identification, 14 fungal species were recovered from almond wood samples: Collophora hispanica, Diplodia olivarum, D. seriata, Eutypa lata, E. leptoplaca, Fomitiporia mediterranea, Neofusicoccum luteum, N. mediterraneum, N. parvum, Omphalotus olearius, Phaeoacremonium amygdalinum, Pm. iranianum, Phellinus pomaceus and Pleurostomophora richardsiae and two species were recovered from one apricots orchard near almonds orchards: : Pm. minimum and Pm. venezuelense. Based on the DNA sequence analyses and morphological features, C. hispanica and Pm. amygdalinum proved distinct from all known species, and have been described. The most common species recovered from almond samples were P. richardsiae and D. seriata, followed by other species belonging to the family Botryosphaeriaceae and C. hispanica. The most frequently species isolated were also widely distributed and present in more regions. Subsequently, two pathogenicity tests were carried on almond trees by using representative isolates of some of the most frequent species. The first one was held for two consecutive years (2013 and 2014) with five species of Botryosphaeriaceae (D. olivarum, D. seriata, N. luteum, N. mediterraneum and N. parvum) and two species of Diatrypaceae (E. lata and E. leptoplaca). Fungi were inoculated on 1-2 years old almond trees of four different cultivars ('Jordi', 'Ferragnes', 'Pons' and 'Vivot') under field conditions. Nine months after inoculation, the total length of internal necrosis was evaluated. All species were pathogenic on almond. Neofusicoccum luteum caused the longest average lesion during the first year, and N. mediterraneum and N. parvum caused the longest lesion during the second year. Eutypa leptoplaca caused the shortest lesion length in both years of study. In addition, fungal lesion length varied depending on the variety of almond evaluated. In the first year of study, the more tolerant variety was 'Jordi', while in the second year, 'Ferragnes' and 'Vivot' varieties showed the highest degree of tolerance to fungal infection. In the second trial, almond seedlings variety 'Ferragnes' were inoculated with C. hispanica, Pm. amygdalinum, Pm. iranianum and P. richardsiae. Six months after inoculation the lesion length was evaluated. All species inoculated were pathogenic on almond, being P. richardsiae the most virulent species. Finally, the ability of some commercial fungicides to protect pruning wounds from infection by four species of Botryosphaeriaceae (D. seriata, N. luteum, N. mediterraneum and N. parvum) was evaluated. This study was conducted in two phases, an initial in vitro evaluation (mycelial growth assay) with 10 fungicides, followed by an evaluation of five fungicides, which proved to be effective in the in vitro trial, applied on pruning wounds at 1 and 7 days after inoculation. Internal lesion length and the percentage of re-isolation of the pathogen were calculated. tebuconazole and pyraclostrobin were the most effective fungicides in the in vitro evaluation, followed by cyproconazole and thiophanate-methyl. Thiophanate-methyl was the most effective fungicide to protect pruning wounds from infections caused by species of Botryosphaeriaceae. / [ES] Desde el año 2008, en parcelas de diferentes zonas de la isla se ha constatado la presencia síntomas de decaimiento de ramas y muerte de almendros, que recuerdan a los descritos por diferentes autores en otras zonas del mundo causados por hongos patógenos de la madera en diversos cultivos. Para estudiar su etiología se realizaron prospecciones en parcelas de almendros de la isla durante seis años (2009-2014). Se caracterizaron los síntomas y se tomaron muestras que se analizaron en laboratorio. En los análisis se obtuvieron 14 especies fúngicas de muestras de almendro: Collophora hispanica, Diplodia olivarum, D. seriata, Eutypa lata, E. leptoplaca, Fomitiporia mediterranea, Neofusicoccum luteum, N. mediterraneum, N. parvum, Omphalotus olearius, Phaeoacremonium amygdalinum, Pm. iranianum, Phellinus pomaceus, Pleurostomophora richardsiae y dos especies encontradas sólo en muestras de una parcela de albaricoqueros junto a parcelas de almendros: Pm. minimum y Pm. venezuelense. Collophora hispanica y Pm. amygdalinum son dos nuevas especies fúngicas. Las especies más frecuentes en las parcelas de almendro estudiadas fueron P. richardsiae y D. seriata, seguidas por las otras especies pertenecientes a la familia Botryosphaeriaceae y por C. hispanica. Las especies que se aislaron con mayor frecuencia, fueron a su vez las que tuvieron una distribución más amplia; presentes en más comarcas. Posteriormente, se estudió la patogenicidad a almendro de algunas de las especies detectadas. Se realizaron dos ensayos de patogenicidad, el primero se realizó dos años (2013 y 2014) con las cinco especies de Botryosphaeriaceae (D. olivarum, D. seriata, N. luteum, N. mediterraneum y N. parvum) y las dos de Diatrypaceae (E. lata y E. leptoplaca) aisladas, que se inocularon en árboles de 1 a 2 años de cuatro variedades de almendro ('Jordi', 'Ferragnes', 'Pons' y 'Vivot') en una parcela experimental. El ensayo se evaluó a los nueve meses de la inoculación, midiendo la longitud de las necrosis internas producidas. En este ensayo se demostró la patogenicidad a almendro de las siete especies que se ensayaron. Las especies que causaron las lesiones de mayor longitud fueron N. luteum el primer año de ensayo, y N. parvum y N. mediterraneum el segundo año. Ambos años, la especie que causó las lesiones de menor longitud fue E. leptoplaca. La dimensión de la lesión producida por el hongo inoculado dependía de la variedad de almendro evaluada. La variedad 'Jordi' fue la menos sensible el primer año de estudio, y 'Vivot' y 'Ferragnes' lo fueron el segundo año. En el segundo ensayo se estudió la patogenicidad de las especies C. hispanica, Pm. amygdalinum, Pm. iranianum y P. richardsiae en plantones de almendro de la variedad 'Ferragnes' en invernadero. Nuevamente, la evaluación se realizó a los seis meses de la inoculación, midiendo la longitud de las lesiones internas. Todas las especies inoculadas resultaron patógenas a almendro, siendo P. richardsiae la especie que causó la mayor longitud de lesión. Finalmente, se evaluaron fungicidas para la protección de heridas de poda frente a la infección por cuatro especies de Botryosphaeriaceae (D. seriata, N. luteum, N. mediterraneum y N. parvum). Este estudio se llevó a cabo en dos fases; en primer lugar, una evaluación in vitro (reducción del crecimiento miceliar) con diez fungicidas y, posteriormente, una evaluación de cinco de estos fungicidas, elegidos entre los más efectivos in vitro, aplicándolos en heridas de poda uno o siete días tras el corte y la inoculación. Como en los casos anteriores, para evaluar este estudio se midió la longitud de la lesión, pero además también se calculó el porcentaje de reaislamiento del patógeno inoculado en cada caso. Los fungicidas tebuconazol y piraclostrobin, seguidos de ciproconazol y metil tiofanato, se mostraron como los más efectivos en la evaluación in vitro, mientras que el fungicida más efectivo para la protección de / [CAT] Des de l'any 2008, en parcel¿les de diferents zones de Mallorca s'han observat símptomes de decaïment de branques i mort d'ametllers, que recorden als que diferents autors han descrit en altres zones del món causats per fongs de fusta en diversos cultius. Per estudiar la seua etiologia es van realitzar prospeccions en parcel¿les d'ametllers de l'illa durant sis anys consecutius (2009-2014). En aquestes prospeccions es van caracteritzar símptomes i es van prendre mostres que es van analitzar al laboratori. En les anàlisis de laboratori es van obtenir 14 espècies fúngiques de mostres d'ametller: Collophora hispanica, Diplodia olivarum, D. seriata, Eutypa lata, E. leptoplaca, Fomitiporia mediterranea, Neofusicoccum luteum, N. mediterraneum, N. parvum, Omphalotus olearius, Phaeoacremonium amygdalinum, Pm. iranianum, Phellinus pomaceus i Pleurostomophora richardsiae i dues espècies trobades només a una parcel¿la d'albercoquers situada a prop de parcel¿les d'ametllers: Pm. minimum i Pm. venezuelense. Collophora hispanica i Pm. amygdalinum són dues espècies noves. Les espècies més freqüents en les parcel¿les d'ametller estudiades van ser P. richardsiae i D. seriata, seguides per les altres espècies pertanyents a la família Botryosphaeriaceae i per C. hispanica. Les espècies que es van aïllar amb més freqüència, van ser també les que van tenir una distribució més àmplia; presents en més comarques. Posteriorment, es va estudiar la patogenicitat d'algunes de les espècies detectades. Concretament, es van realitzar dos assajos de patogenicitat. El primer es va dur a terme dos anys (2013 i 2014), amb les cinc espècies de Botryosphaeriaceae (D. olivarum, D. seriata, N. luteum, N. mediterraneum i N. parvum) i les dues de Diatrypaceae (E. lata i E. leptoplaca) aïllades, que es van inocular en arbres d'1 a 2 anys de quatre varietats d'ametller ('Jordi', 'Ferragnes', 'Pons' i 'Vivot') en una parcel¿la experimental. L'assaig es va avaluar als nou mesos des de la inoculació, mesurant la longitud de les necrosis internes produïdes. En aquest assaig es va demostrar la patogenicitat respecte l'ametller de les set espècies que es van assajar. Les espècies que van causar les lesions de major longitud van ser N. luteum el primer any d'assaig, i N. parvum i N. mediterraneum el segon any. En els dos anys dels assajos l'espècie que va causar lesions de menor longitud va ser E. leptoplaca. Es va observar que la dimensió de la lesió causada pel fong inoculat depenia de la varietat d'ametller avaluada. La varietat 'Jordi' va ser la menys sensible el primer any d'estudi, i 'Vivot' i 'Ferragnes' ho van ser el segon any. En el segon assaig es va estudiar la patogenicitat de les espècies C. hispanica, Pm. amygdalinum, Pm. iranianum i P. richardsiae en plançons d'ametller de la varietat 'Ferragnes' en hivernacle. L'avaluació es va realitzar als 6 mesos de la inoculació, mesurant la longitud de les lesions necròtiques internes. Totes les espècies van resultar patògenes d'ametller, sent P. richardsiae l'espècie que va causar les lesions més extenses. Finalment, es va realitzar un estudi d'avaluació de fungicides per a la protecció de ferides de poda enfront de la infecció per quatre espècies de Botryosphaeriaceae (D. seriata, N. luteum, N. mediterraneum i N. parvum). Aquest estudi es va dur a terme en dues fases, una avaluació in vitro (reducció del creixement micelià) amb 10 fungicides i, posteriorment, una avaluació de cinc d'aquests fungicides, elegits entre els més efectius in vitro, aplicant-los en ferides de poda a 1 o 7 dies després del tall i la inoculació. Novament per avaluar aquest estudi es va mesurar la longitud de la lesió, però a més també es va calcular el percentatge de reaïllament del patogen inoculat en cada cas. Els fungicides tebuconazol i piraclostrobin, seguits de ciproconazol i metil tiofanat, es van mostrar com els més efectius in vitro, mentre que el fungicida més efect / Olmo García, D. (2016). Etiología y control de las enfermedades fúngicas de la madera del almendro en la isla de Mallorca [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/60158 / TESIS
2

Esca et vigne : compréhension des mécanismes de défense précoces du bois de la vigne Vitis vinifera L. suite à la maladie, colonisation des champignons in planta et proposition de moyens de lutte pour une viticulture durable / Esca and grapevine : deciphering early defense mechanisms in the wood of Vitis vinifera L., in planta fungal colonization and development of controlling tools for a sustainable viticulture

Pierron, Romain 03 April 2015 (has links)
L’esca est une maladie du bois de la vigne complexe et mal connue, contre laquelle aucun moyen de lutte efficace n’existe à ce jour. Ce travail s’est concentré sur les interactions précoces entre Vitis vinifera L. et les champignons associés au « young esca » P. chlamydospora et P. aleophilum dans deux types de tissus lignifiés : l’entre-nœud et le nœud (modèle plaie de taille). La colonisation 6 et 12 semaines après traitement des souches transformées P. aleophilum::gfp7 et P. chlamydospora::gfp1 a été observée. Les deux espèces coloniseraient différents tissus dans les premières semaines suivant l’infection. Les fibres du xylème constitueraient un tissu essentiel lors de l’interaction précoce entre P. aleophilum et la vigne, tandis que P. chlamydospora::gfp1 a seulement colonisé les vaisseaux du xylème après 12 semaines. Le bois de la vigne présenterait des réponses spécifiques à la présence de P. aleophilum 6 semaines après traitement, puis générales à la blessure 12 semaines après traitement, en microscopie. L’hypothèse de la spécificité de la réponse induite dans le bois de la vigne par ces deux espèces a été confirmée en étudiant l’expression de 11 gènes associés à la défense 10 h, 24 h, 48 h et 120 hpi. La réponse précoce du bois de la vigne serait spécifique suivant l’identité des pathogènes. Les tissus de l’entre-nœud ont été induits différemment par la blessure par rapport aux tissus dans la région nodale. Un modèle pour le criblage d’agents de biocontrôle ou d’éliciteurs contre l’esca en quelques mois en conditions de laboratoire a permis le développement d’un moyen de lutte durable et novateur, l’eau ozonée. L’eau ozonée présente des propriétés sporicides remarquables contre P. aleophilum in vitro. In planta l’application d’eau ozonée sur une blessure infectée en modèle plaie de taille a réduit de moitié la quantité de mycélium capable de se développer dans le bois 9 semaines après inoculation. / Esca is a complex pathosystem, poorly understood, affecting grapevine’s trunk. Currently there is not efficient tools to control esca disease. This study investigated early events between grapevine and fungi associated to young esca P. aleophilum and P. chlamydospora in two different woody tissues: at the internode and at the nodal (pruning wound model) levels. The colonization of transformed strains P. aleophilum::gfp7 and P. chlamydospora::gfp1 was observed 6 and 12 weeks post inoculation. Fungal species colonized different tissues during the first weeks of infection. Xylem fibres could be the key site of P. aleophilum-grapevine early interactions, whereas P. chlamydospora::gfp1 only colonized xylem vessels 12 weeks post inoculation. Grapevine wood may respond specifically to P. aleophilum after 6 weeks. This response seemed to be related to healing in microscopy, and thus aspecific 12 weeks post inoculation. The specificity of induced response in the wood of Vitis vinifera L. was confirmed by studying gene expressions of 11 defense-related genes 10 h, 24 h, 48 h and 120 hpi. The early response of woody tissues could be specific to pathogens identity in grapevine. Wounding damages induced defense-related genes differently according the tissues (internode vs node). A model for screening biological control agents or elicitors in laboratory conditions, within months, has been used to develop a sustainable and original control tool: ozonated water. Ozonated water presented remarkable sporicidal properties on P. aleophilum in vitro. Infected pruning wound treated with ozonated water reduced the P. aleophilum inoculum able to develop in the injured wood by a factor two 9 weeks post inoculation.
3

Studies on the epidemiology of black-foot disease of grapevine in Spain

Agustí Brisach, Carlos 12 March 2013 (has links)
Las enfermedades de la madera se encuentran entre las patologías más dañinas que afectan al cultivo de la vid. El pie negro es una de las más destacadas, afectando a las plantas en vivero y en plantaciones jóvenes. Los agentes causales están incluidos dentro de los géneros Campylocarpon, ¿Cylindrocarpon¿, Cylindrocladiella e Ilyonectria. Éstos se caracterizan por ser habitantes del suelo y, se ha demostrado que permanecen en él, infectando al material de propagación cultivado en campos de vivero. La presencia de hongos asociados al pie negro en vivero, así como sus fuentes potenciales de inóculo en suelos de vivero y de viñedos comerciales, no han sido nunca estudiados en España. En este sentido, el objetivo de esta Tesis ha sido estudiar la epidemiología de hongos que causan el pie negro de la vid en España. En primer lugar, las distintas fases del proceso viverístico se evaluaron como fuentes potenciales de inóculo de estos patógenos. Se tomaron muestras en cuatro fases del proceso de propagación de las que se extrajo el ADN, detectándose las especies causantes del pie negro de la vid mediante multiplex, nested PCR. En las fases estudiadas se detectaron I. liriodendri y el complejo I. macrodidyma. También se estudió la detección de especies de Ilyonectria en material de propagación de vid, antes y después de la fase de enraizamiento en campos de vivero, mediante técnicas de aislamiento y multiplex, nested PCR. Este estudio confirmó que el número de plantas infectadas con estos patógenos aumenta durante el proceso de enraizamiento en campos de vivero. Ilyonectria torresensis fue la única especie aislada de las plantas tras la inducción del callo. Sin embargo, las especies I. liriodendri, I. novozelandica e I. torresensis se aislaron frecuentemente tras el período de cultivo en campos de vivero. Respecto a la detección molecular, se detectaron un número elevado de muestras positivas en planta tras la inducción del callo y después del proceso de enraizamiento. Mediante el uso de cuatro técnicas diferentes, aislamiento fúngico a partir de raíces de plántulas de vid utilizadas como plantas trampa, aislamiento a partir de raíces de malas hierbas, multiplex, nested PCR y qPCR, se estudió el suelo de campos de plantas madre como fuente de inóculo de estos patógenos. De las raíces de plantas trampa se aislaron las especies I. alcacerensis, I. macrodidyma, I. novozelandica e I. torresensis. ¿Cylindrocarpon¿ macrodidymum fue la única especie aislada de las raíces de malas hierbas. En los análisis de suelos realizados mediante multiplex, nested PCR así como mediante qPCR se observó un elevado porcentaje de detección del complejo I. macrodidyma en muestras de ADN de suelo, mientras que el porcentaje de detección de I. liriodendri fue menor. Las mismas técnicas descritas para campos de plantas madre se utilizaron para estudiar los suelos de campos de vivero y de viñedos comerciales. Los resultados obtenidos en estos dos tipos de campos fueron similares a los obtenidos en campos de plantas madre. Finalmente, se estudió el efecto de la temperatura, pH y potencial osmótico (¿s) sobre el crecimiento miceliar, la esporulación y la producción de clamidosporas de ¿C.¿ liriodendri, ¿C.¿ macrodidymum y ¿C.¿ pauciseptatum, con el objetivo de mejorar el conocimiento de los factores que afectan al crecimiento, reproducción y supervivencia de estos patógenos. Todos los aislados estudiados crecieron en un rango de temperaturas comprendido entre 5 y 30ºC. Se observó crecimiento miceliar en un rango de pH comprendido entre 4 y 8. Respecto al efecto del ¿s, el crecimiento miceliar fue mejor en medio de cultivo PDA ajustado a -0,5, -1,0 y/o -2,0 MPa en comparación con el crecimiento miceliar observado en PDA sin ajustar a ningún ¿s (-0,3 MPA). La mayoría de los aislados de ¿Cylindrocarpon¿ esporularon a todas las temperaturas, pHs y valores de ¿s estudiados. En general, la producción de clamidosporas no se vio afectada por la temperatura, el pH y el ¿s. / Agustí Brisach, C. (2013). Studies on the epidemiology of black-foot disease of grapevine in Spain [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/27598 / TESIS
4

Contribution à la lutte contre les maladies <br />du bois de la vigne, en particulier l'esca

Jousse, Cyril 18 December 2006 (has links) (PDF)
L'esca est un syndrome cryptogamique vasculaire de la vigne (Vitis vinifera). Une phase pionnière, sous la dépendance de Phaeoacremonium aleophilum (PA), Phaeomoniella chlamydospora (PC) et éventuellement de Eutypa lata (EL) permet la mise en place d'autres espèces. Depuis l'interdiction de l'arsénite de sodium, cette maladie n'est plus contrôlée.<br /> Nous avons étudié les propriétés de PA, PC et EL, en particulier l'impact sur leur croissance de fongicides commerciaux et de fongicides systémiques synthétisés au laboratoire, ainsi que de molécules naturelles. Ces pathogènes ne présentent pas la même sensibilité à ces molécules et l'un d'eux (PA) est peu affecté par divers traitements. En parallèle, nous avons étudié les propriétés d'ambimobilité de l'acide salicylique (AS) et de quelques-uns de ses dérivés halogénés.<br /> Nous avons montré que F 30, un dérivé acide du fenpiclonil, est mobile dans les boutures de vigne après application foliaire. Il est en partie retenu dans le bois et libère la molécule parent dans les racines. L'acide 5-chlorosalicylique (5-ClAS), connu pour être plus actif que AS pour stimuler les défenses naturelles, présente une mobilité voisine de celle de AS. Sur ces bases, F 30 et 5-ClAS ont été retenus pour des tests préliminaires de traitement par voie foliaire de boutures de vigne infectées.<br /> Cette recherche exploratoire souligne la complexité de la problématique, une lutte chimique (fongicide), génératrice de contraintes, devant s'intégrer dans une stratégie globale de contrôle.

Page generated in 0.0414 seconds