La reserva cognitiva es el conjunto de factores protectores fisiológicos, psicológicos y ambientales que pueden retardar o paliar el deterioro cognitivo asociado al envejecimiento. Este trabajo pretende valorar las relaciones entre la reserva cognitiva y dos variables que pueden condicionar la etapa del envejecimiento, tanto a nivel cognitivo como afectivo: la metamemoria y la depresión. La depresión es uno de los problemas de salud mental que puede deteriorar más la calidad de vida de las personas mayores. Por otro lado, la metomemoria también es una función muy relevante en la vejez, ya que de ella dependen las creencias de las personas mayores sobre las propias habilidades de memoria y el conocimiento y uso de estrategias que ayudan a compensar su deterioro. Además de valorar la relación entre la reserva cognitiva y la depresión y la metamemoria, este estudio también valora las diferencias por sexo y grupo de edad de la primera. La muestra ha sido de 230 personas de 65 y más años de Mallorca. Las principales conclusiones del estudio muestran que la reserva cognitiva influye sobre el uso de estrategias para compensar las dificultades asociadas a la memoria que pueden tener las personas mayores. También se aprecia una relación, aunque inferior, entre la reserva cognitiva y la menor presencia de síntomas depresivos, hecho que muestra que la reserva cognitiva no está tan solo relacionada con el funcionamiento cognitivo sino también con la salud mental de las personas mayores. Este hecho refuerza la necesidad de potenciar la reserva cognitiva desde la primera infancia, a lo largo de toda la vida. En relación a los resultados obtenidos en relación a las diferencias por género y grupo de edad, si bien apuntan a que en la actualidad las personas mayores tienen una red social no familiar más reducida que los hombres, y que las generaciones de personas mayores presentan una reserva cognitiva más baja que las generaciones de mayores más jóvenes, probablemente diferirán en el futuro, ya que de aquí a unos años las personas mayores presentarán características diferentes puesto que tendrán un mayor nivel de estudios y las oportunidades socioeducativas serán más igualitarias para ambos sexos. / La reserva cognitiva és el conjunt de factors protectors fisiològics, psicològics i ambientals que poden retardar o paliar el deteriorament cognitiu associat a l’envelliment. Aquest treball pretén valorar les relacions entre la reserva cognitiva i dues variables que poden condicionar l’etapa de l’envelliment, tant a nivell cognitiu com a afectiu: la metamemòria i la depressió. La depressió és un dels problems de salut mental que pot empitjorar més la qualitat de vida de les persones majors. Per altra banda, la metamemòria també és una funció molt rellevant a la vellesa, ja que d’ella depenen les creences de les persones majors sobre les pròpies habilitats de memòria, i el coneixement i ús d’estratègies que ajuden a compensar el seu deteriorament. A més de valorar la relació entre la reserva cognitiva i la depressió i la metamemòria; aquest estudi també valora les diferències per sexe i grups d’edat de la primera. La mostra ha estat de 230 persones de 65 i més anys de Mallorca. Les principals conclusions del estudi mostren que la reserva cognitiva inlflueix sobre l'ús d'estratègies per compensar les dificultats associades a la memòria que poden tenir les persones grans. També s'aprecia una relació, encara que més petita, entre la reserva cognitiva i la menor presència de síntomes depressius, fet que mostra que la reserva cognitiva no està tan sols relacionada amb el funcionament cognitiu sino també amb la salut mental de la persona gran. Aquest fet reforça la necessitat de potenciar la reserva cognitiva des de la primera infància, al llarg de tota la vida. Quant als resultats obtinguts en relació entre les diferències per gènere i grup d'edat, si bé apunten a què a l'actualitat les dones grans ténen una xarxa social no familiar més reduïda que els homes, i que les generacions de persones grans presenten una reserva cognitiva més baixa que les generacions de majors més joves, probablement diferiran en el futur ja que d'aquí a uns anys les persones majors presentaran característiques diferents ja que tindran un major nivell d'estudis i les oportunitats socioeducatives seran més igualitàries per ambdós sexes. / Cognitive reserve is the group of physiological protective factors, and psychological and environmental factors, which can delay or palliate the cognitive decline related to ageing. This paper aims to assess the relationship between cognitive reserve and two variables that can determine the stage of ageing, at both cognitive and affective level: metamemory and depression. On the one hand, depression is one of the mental health issues that may deteriorate more the quality of life of elderly people. On the other hand, metamemory is also a very important function in old age because elderly people confidence in their memory skills depends on it. The knowledge and the use of strategies which help to compensate memory deterioration depend on metamemory as well. This study assesses the relationship between cognitive reserve and depression and metamemory, and also assesses the differences by sex and age group. The sample included 230 persons aged 65 or more years of Mallorca.The main conclusions of the study show that cognitive reserve affects the use of strategies to compensate for difficulties related to memory that elderly people may have. In addition, there is a smaller relationship between cognitive reserve and less depressive symptoms. This fact shows that cognitive reserve is related to cognitive functioning and also to elderly people mental health. This reinforces the need to enhance cognitive reserve from early childhood over a lifetime. The results related to the differences by gender and age group suggest that, currently. elderly women have a non-family social network smaller than men.In addition, elderly generations have lower cognitive reserve than younger elderly generations. They will probably differ in the future, because in a few years elderly people will have different characteristics, as they will have a higher level of education and the socio-educational opportunities will be more equal for both sexes.

-Introducció: Un dels principis assumits en l'estudi, ja que s'ha evidenciat que facilita el tractament de les DA, és que aquestes són responsabilitat de tots els agents educatius que intervenen en el procés evolutiu d'una persona. Per aconseguir la corresponsabilitat en els centres, cal parlar de canvi per a la millora de l'escola, de les eines que es consideren que poden conduir cap a la innovació, és a dir, de l'assessorament i de la formació, però també de les famílies com a entorn clau per al desenvolupament i educació dels infants, així com per al bon funcionament dels centres escolars. La finalitat de l'estudi és la de comprendre i fer una anàlisi per a la millora dels contextos d'aprenentatge de l'alumnat en general, encara que es parteixi de l’alumnat amb DA. - Contingut de la investigació: Sota el títol "De les Dificultats d'Aprenentatge a les Dificultats en el Procés d'Ensenyament-Aprenentatge", la tesi presenta dos grans blocs de continguts. D'una banda, després del procés de reflexió dut a terme per un grup de docents, es presenta l'anàlisi qualitativa del desenvolupament de l'actitud professional davant l'atenció a la diversitat, l'ús exclusiu del llibre de text, la participació de la família en el centre, l'elaboració dels documents de centre, així com també de les programacions que porten a terme per al desenvolupament de la seva pràctica diària. I per altra banda, a partir de l'anàlisi quantitativa de les respostes donades en un qüestionari de satisfacció i participació a l'escola, es descriu la situació que viuen les famílies amb fills i filles amb Dificultats d'Aprenentatge a les Illes Balears. - Conclusió: Entendre i assumir el concepte d'atenció a la diversitat a les escoles, suposa acceptar que ni la causa ni el tipus de dificultat és el més important per donar respostes adequades a les necessitats que sorgeixen en el procés d'aprenentatge, sinó que ha de ser la capacitat i l'estil d'aprenentatge de l'alumnat el que ha de guiar la nostra intervenció. Sota aquesta primera consideració, l'estudi presenta la necessitat de reconvertir el plantejament inicial centrat en el dèficit, en el problema, en la dificultat de l'alumne, per reflexionar sobre la possibilitat que la dificultat pugui estar en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Així, una educació inclusiva, per a tothom, passa per descentrar-se de les dificultats de l'alumnat per passar a parlar en termes de formació, d'organització escolar, de reflexió conjunta, de treball col • laboratiu ..., és a dir del procés d'ensenyament-aprenentatge que es porta diàriament en els centres escolars. / - Introducción: Uno de los principios asumidos en el estudio ya que se ha evidenciado que facilita el tratamiento de las DA, es que estas son responsabilidad de todos los agentes educativos que intervienen en el proceso evolutivo de una persona. Para lograr la corresponsabilidad en los centros, hay que hablar de cambio para la mejora de la escuela, de las herramientas que se consideran que pueden conducir hacia la innovación, es decir, del asesoramiento y de la formación, pero también de las familias como entorno clave para el desarrollo y educación de los niños, así como para el buen funcionamiento de los centros escolares. La finalidad del estudio es la de comprender y hacer un análisis para la mejora de los contextos de aprendizaje del alumnado en general, aunque se parta de los / las alumnos con DA. - Contenido de la investigación: Bajo el título “De las Dificultades de Aprendizaje a las Dificultades en el Proceso de Enseñanza-Aprendizaje”, la tesis presenta dos grandes bloques de contenidos. Por una parte, tras el proceso de reflexión llevado a cabo por un grupo de docentes, se presenta el análisis cualitativo del desarrollo de la actitud profesional ante la atención a la diversidad, el uso exclusivo del libro de texto, la participación de la familia en el centro, la elaboración de los documentos de centro, así como también de las programaciones que llevan a cabo para el desarrollo de su práctica diaria. Y por otra parte, a partir del análisis cuantitativo de las respuestas dadas en un cuestionario de satisfacción y participación en la escuela, se describe la situación que viven las familias con hijos/as con Dificultades de Aprendizaje en las Islas Baleares. - Conclusión: Entender y asumir el concepto de atención a la diversidad en las escuelas, supone aceptar que ni la causa ni el tipo de dificultad es lo más importante para dar respuestas adecuadas a las necesidades que surgen en el proceso de aprendizaje, sino que debe de ser la capacidad y el estilo de aprendizaje del alumnado lo que debe guiar nuestra intervención. Bajo esta primera consideración, el estudio presenta la necesidad de reconvertir el planteamiento inicial centrado en el déficit, en el problema, en la dificultad del alumno, para reflexionar sobre la posibilidad de que la dificultad pueda estar en el proceso de enseñanza-aprendizaje. Así, una educación inclusiva, para todos, pasa por descentrarse de las dificultades del alumnado para pasar a hablar en términos de formación, de organización escolar, de reflexión conjunta, de trabajo colaborativo ..., es decir del proceso de enseñanza-aprendizaje que se lleva a diario en los centros escolares. / -Introduction: One of the principles assumed in the study, since it has been shown that facilitates the processing of DA, is that these are the responsibility of all educators involved in the developmental process of a person. To achieve co-responsibility in schools, we have to talk about change for school improvement, about tools that can lead to innovation, providing advice and training, but also consider environment as key to the development and education of children, as well as the functioning of schools. The purpose of the study is to understand and analyze the contexts of learning for improvement of student in general, although we start with the students with DA. - Content of the research: Entitled "From Learning Difficulties to Difficulties in the process of teaching and learning", the thesis has two main areas of content. First, after the process of reflection carried out by a group of teachers, presents qualitative analysis of the development of the professional attitude with attention to diversity, the exclusive use of the textbook, the family involvement in the center, preparing the documents center, as well as the programs carried out for the development of their daily practice. On the other hand, from the quantitative analysis of the answers given in a questionnaire of satisfaction and participation in school, the research also described the situation of families living with children with learning difficulties in the Balearic Islands. - Conclusion: Understand and accept the concept of attention to diversity in schools, means accepting that neither the cause nor the type of difficulty is important to provide an adequate response to the needs that arise in the learning process, but should was the ability and learning style of students that must guide our intervention. Under the first consideration, the study shows the need to convert the initial approach focused on the deficit, the problem, the difficulty of the student to reflect on the possibility that the difficulty may be in the process of teaching and learning. So, inclusive education for all, implies to decentralize the difficulties of students to talk in terms of training, school organization, joint reflection of teamwork , cooperative work... so, the focus should be in the process of teaching and learning that takes daily in schools.

La reserva cognitiva és el conjunt de factors protectors fisiològics, psicològics i ambientals que poden retardar o paliar el deteriorament cognitiu associat a l’envelliment. Aquest treball pretén valorar les relacions entre la reserva cognitiva i dues variables que poden condicionar l’etapa de l’envelliment, tant a nivell cognitiu com a afectiu: la metamemòria i la depressió. La depressió és un dels problems de salut mental que pot empitjorar més la qualitat de vida de les persones majors. Per altra banda, la metamemòria també és una funció molt rellevant a la vellesa, ja que d’ella depenen les creences de les persones majors sobre les pròpies habilitats de memòria, i el coneixement i ús d’estratègies que ajuden a compensar el seu deteriorament. A més de valorar la relació entre la reserva cognitiva i la depressió i la metamemòria; aquest estudi també valora les diferències per sexe i grups d’edat de la primera.