[ES] Con base en los conceptos de Pathosformel, inconsciente fotográfico y e-imagen, y por medio de una propuesta artística, este proyecto de investigación cuestiona qué efectos ejerce el inconsciente fotográfico sobre la manera de fotografiar, cómo esto se ha potencializado con las redes sociales y sus consecuencias o efectos en la construcción de la subjetividad. Al final, se muestra cómo las fotografías personales en redes sociales están basadas en esquemas predeterminados de representación, por lo que los usuarios sólo efectúan variaciones inconscientes sobre estructuras predeterminadas de representación. Así mismo, se reflexiona sobre los efectos de las redes sociales en nuestra sensibilidad hacia las fotografías. El resultado de la investigación es un cuerpo de obra que parte de la estética antivisual para proponer estrategias para recuperar la mirada y desacelerar el tiempo. La propuesta teórica es discutir cómo la e-imagen ha sido el catalizador y propagador de los efectos escópicos del inconsciente fotográfico. Contra la mirada contagiada y contra la ceguera parcial posterior a la catálisis escópica, este proyecto de investigación-creación plantea una revisión pormenorizada de la circulación y transmisión de fotografías en las redes sociales, para terminar con la presentación de un proyecto personal de producción artística, el cual parte del concepto de antivisualidad y de estrategias artísticas derivadas del arte contemporáneo post- internet. / [CA] Amb base en els conceptes de *Pathosformel, inconscient fotogràfic i i-imatge, i per mitjà d'una proposta artística, aquest projecte d'investigació qüestiona quins efectes exerceix l'inconscient fotogràfic sobre la manera de fotografiar, com això s'ha *potencializado amb les xarxes socials i les seues conseqüències o efectes en la construcció de la subjectivitat. Al final, es mostra com les fotografies personals en xarxes socials estan basades en esquemes predeterminats de representació, per la qual cosa els usuaris només efectuen variacions inconscients sobre estructures predeterminades de representació. Així mateix, es reflexiona sobre els efectes de les xarxes socials en la nostra sensibilitat cap a les fotografies. El resultat de la investigació és un cos d'obra que parteix de l'estètica antivisual per a proposar estratègies per a recuperar la mirada i desaccelerar el temps. La proposta teòrica és discutir com la i-imatge ha sigut el catalitzador i propagador dels efectes *escópicos de l'inconscient fotogràfic. Contra la mirada contagiada i contra la ceguesa parcial posterior a la catàlisi *escópica, aquest projecte d'investigació-creació planteja una revisió detallada de la circulació i transmissió de fotografies en les xarxes socials, per a acabar amb la presentació d'un projecte personal de producció artística, el qual part del concepte d'antivisualitat i d'estratègies artístiques derivades de l'art contemporani post- internet / [EN] Based on the concepts of Pathosformel, photographic unconscious and e-image, and through an artistic proposal, this research project questions what effects the photographic unconscious exerts on the way of photographing, how this has been potentiated with social networks and its consequences or effects in the construction of subjectivity. In the end, it is shown how personal photographs in social networks are based on predetermined representation schemes, so that users only make unconscious variations on predetermined representation structures. Likewise, it reflects on the effects of social networks on our sensitivity to photographs. The result of the research is a body of work that starts from anti-visual aesthetics to propose strategies to recover the gaze and slow downtime. The theoretical proposal is to discuss how the e-image has been the catalyst and propagator of the scopic effects of the photographic unconscious. Against the contagious gaze and against partial blindness after scopic catalysis, this research-creation project proposes a detailed review of the circulation and transmission of photographs on social networks, to end with the presentation of a personal project of artistic production, which starts from the concept of anti-visuality and artistic strategies derived from contemporary postinternet art / Fernández Arias, JLO. (2022). Inconsciente fotográfico e intersubjetividad digital. Propuesta artística para desacelerar el tiempo y recuperar la mirada [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181593 / TESIS

[ES] La presente investigación se enfoca en analizar la postfotografía y la fotografía expandida en Ecuador durante la segunda década del presente siglo. Para ello, considera a la fotografía digital como parte de un nuevo paradigma que abarca múltiples dimensiones económicas, culturales, sociales y políticas. De ahí que, el estudio se centre en comprender la evolución de la fotografía en este país andino, con especial atención en artistas locales cuyas preocupaciones e investigaciones estéticas se relacionan con estas tendencias artísticas. Se trata de una investigación holística y cualitativa que explora el contexto actual en el que las tecnologías digitales, las redes sociales y lo digital presentan nuevos desafíos en el campo artístico. Teniendo en cuenta esto, su premisa conceptual es la noción de desplazamiento de Krauss (1985), la cual desafía la linealidad histórica y el progreso en el arte. Se articula, así, la idea de la ecología de la imagen digital en relación con los fenómenos estéticos de la postfotografía y la fotografía expandida, preocupaciones éticas y estéticas fundamentales en el ámbito fotográfico, dado que la tecnología influye en cómo se experimenta la realidad y en cómo impacta en ese proceso. Por un lado, la postfotografía se estudia a partir de su segundo momento histórico en 2011, relacionado con la aparición de las redes sociales y el Manifiesto Postfotográfico de Fontcuberta (2011). Por otro lado, la fotografía expandida se examina a través del proyecto editorial AñZ, en 2021, el cual propone una respuesta a lo postfotográfico desde Colombia y plantea una revisión de ese campo. En el análisis de la postfotografía se destaca la importancia de las tecnologías digitales en la fotografía digital, incluyendo aspectos como la obsolescencia programada, la inmediatez, lo inmaterial, la omnipresencia y la hiperproducción. Además, se exploran las posibilidades de postproducción y la incorporación de tecnologías no tradicionales en el campo fotográfico, como hardware, dispositivos digitales e inteligencia artificial, entre otros. Por su parte, la fotografía expandida se concibe como una forma de práctica artística que va más allá de los límites convencionales de la fotografía, utilizando tanto tecnologías digitales como analógicas, y explorando diversas formas de presentación y exhibición; su objetivo, es ampliar el alcance y el significado de la fotografía, fomentando la interacción social y el diálogo en un entorno artístico y cultural en constante evolución. Para ilustrar estos análisis, se ofrece muestras de los trabajos de varios de sus exponentes. A partir de esto, la investigación se enfoca en las ecologías digitales y visuales en el contexto artístico ecuatoriano, buscando comprender la dinámica del entorno digital y la interconexión entre artistas, redes y sociedad en general. En esta parte, resalta la importancia de las ecologías comunicativas y visuales en un mundo globalizado, donde las tecnologías digitales han transformado las relaciones sociales y han dado lugar a nuevos grupos de interés en el ámbito artístico. Además, se explora el interés de la academia ecuatoriana en el estudio de estas tendencias y agrupaciones. Finalmente, se espera que los conceptos utilizados en esta investigación tienen la capacidad de ser aplicados en diferentes disciplinas, estableciendo conexiones conceptuales significativas. / [CA] La present investigació s'enfoca a analitzar la postfotografia i la fotografia expandida a l'Equador durant la segona dècada del present segle. Per a això, considera a la fotografia digital com a part d'un nou paradigma que abasta múltiples dimensions econòmiques, culturals, socials i polítiques. D'aquí ve que, l'estudi se centre en comprendre l'evolució de la fotografia en aquest país andí, amb especial atenció en artistes locals, les preocupacions i les investigacions estètiques dels quals, es relacionen amb aquestes tendències artístiques. Es tracta d'una investigació holística i qualitativa que explora el context actual en el qual les tecnologies digitals, les xarxes socials i el digital presenten nous desafiaments en el camp artístic. Tenint en compte això, la seua premissa conceptual és la noció de desplaçament de Krauss, la qual desafia la linealitat històrica i el progrés en l'art. S'articula, així, la idea de l'ecologia de la imatge digital en relació amb els fenòmens estètics de la postfotografia i la fotografia expandida, preocupacions ètiques i estètiques fonamentals en l'àmbit fotogràfic, atés que la tecnologia influeix en com s'experimenta la realitat i en com impacta en aquest procés. D'una banda, la postfotografia s'estudia a partir del seu segon moment històric en 2011, relacionat amb l'aparició de les xarxes socials i el Manifest postfotogràfic de Fontcuberta. D'altra banda, la fotografia expandida s'examina a través del projecte editorial AñZ, en 2021, el qual proposa una resposta al postfotogràfic des de Colòmbia i planteja una revisió d'aqueix camp. En l'anàlisi de la postfotografia es destaca la importància de les tecnologies digitals en la fotografia digital, incloent-hi aspectes com l'obsolescència programada, la immediatesa, l'immaterial, l'omnipresència i la hiperproducción. A més, s'exploren les possibilitats de postproducció i la incorporació de tecnologies no tradicionals en el camp fotogràfic, com a hardware, dispositius digitals i intel·ligència artificial, entre altres. Per part seua, la fotografia expandida es concep com una forma de pràctica artística que va més enllà dels límits convencionals de la fotografia, utilitzant tant tecnologies digitals com analògiques, i explorant diverses formes de presentació i exhibició; el seu objectiu, és ampliar l'abast i el significat de la fotografia, fomentant la interacció social i el diàleg en un entorn artístic i cultural en constant evolució. Per a il·lustrar aquestes anàlisis, s'ofereix mostres dels treballs de diversos dels seus exponents. A partir d'això, la investigació s'enfoca en les ecologies digitals i visuals en el context artístic equatorià, buscant comprendre la dinàmica de l'entorn digital i la interconnexió entre artistes, xarxes i societat en general. En aquesta part, ressalta la importància de les ecologies comunicatives i visuals en un món globalitzat, on les tecnologies digitals han transformat les relacions socials i han donat lloc a nous grups d'interés en l'àmbit artístic. A més, s'explora l'interés de l'acadèmia equatoriana en l'estudi d'aquestes tendències i agrupacions. Finalment, s'espera que els conceptes utilitzats en aquesta investigació tenen la capacitat de ser aplicats en diferents disciplines, establint connexions conceptuals significatives. / [EN] The following investigation focuses on analysing post-photography and fotografía expandida (expanded photography) in Ecuador during the second decade of the current century. For this purpose, digital photography is considered part of a new paradigm spanning multiple economic, cultural, social and political dimensions. Therefore, the study focuses on understanding the evolution of photography in this Andean country, with special attention on local artists whose aesthetic concerns and investigations are related to these artistic tendencies. It is a holistic and qualitative investigation that explores the current context, in which digital technologies, social media and the digital landscape introduce new challenges to the artistic field. Taking this into account, its conceptual premise is Krauss' theory of displacement (1985), which challenges historic linearity and progress in art. This way, the idea of an ecology of images is articulated with the aesthetic phenomena of post-photography and expanded photography, both of which are crucial ethical and aesthetic concerns in the photography field. On the one hand, post photography is studied from its second historic moment in 2011, related to the rise of social media and Fontcuberta's Post-photography manifest (2011). On the other hand, expanded photography is evaluated through the 2021 AñZ editorial project, which suggests a response to post-photography coming from Colombia, formulating a revision in the field. During the analysis of post-photography the importance of digital technology in digital photography is highlighted, including aspects such as planned obsolescence, immediacy, immateriality, omnipresence and hyperproduction. The possibilities for post-production and the incorporation of non-traditional technology are explored, such as hardware, digital devices and artificial intelligence, among others. For its part, expanded photography is conceived as a type of artistic praxis that goes beyond the conventional limitations of photography, using digital as well as analogue technology, and exploring diverse ways of presentation and exhibition; its objective being to amplify the reach and meaning of photography, encouraging social interaction and dialogue in a constantly evolving artistic and cultural environment. To illustrate the analysis, a selection of the works of several artists is provided. From this, the investigation focuses on digital and visual ecology on the backdrop of Ecuadorian art, aspiring to comprehend the dynamics of the digital environment and the interconnection between artists, networks and society in general. It emphasises the importance of communicative and visual ecology in a globalised world, where digital technology have transformed social relationships and have given rise to new focal groups in the artistic field. Furthermore, the interest of Ecuadorian academics in the study of these tendencies and groups is explored. Lastly, it is expected that the concepts utilised during this investigation can be implemented in different artistic disciplines, establishing significant conceptual connections. / Mujica Paredes, PJ. (2024). Fotografía desbordada y sus laberintos:El tránsito de las ecologías artístico-visuales concerniente a la postfotografía y fotografía expandida en Ecuador (2011-2022) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/203499