[EN] Abstract The present doctoral thesis analyzes, chronologically, the historical circumstances and multiple factors that create photographic manipulation, as well as the public's reception of a doctored image. The guiding thread of this research is the documental and journalistic photography. Since these fields are were the consequences of doctored images produce greater impact into society and contemporary culture. By raising different kinds of doctored photography, it has been regarded convenient to make a small historical review about manipulation, in order to comprehend the characteristics and creative contributions in the culture and society from other era. But the essential part of this investigation is on the third chapter, where is analyzed and is exemplified, with different cases, the role of simulation and manipulation of digital photography, as well as, the implications that has on the observer, developing profound mistrust about the truth of images and what really counts. / [ES] Resumen La presente tesis doctoral analiza, de manera cronológica, las circunstancias históricas y los múltiples factores que dan origen a la manipulación fotográfica, así como las repercusiones implícitas en la recepción de estas obras por parte del público. El hilo conductor de esta investigación es la fotografía documental y periodística, ya que en estos ámbitos es en los que las consecuencias de la manipulación, sean del tipo que sean, producen mayores efectos en la sociedad y la cultura contemporánea. Al plantear los tipos de manipulación, se ha creído conveniente hacer una pequeña revisión histórica para comprender las características y aportaciones de la manipulación fotográfica en la cultura y sociedad de otras épocas. Pero el núcleo esencial de la investigación se encuentra en el capítulo 3 en que se investiga y ejemplifica con casos de estudio el papel de la manipulación y la simulación fotográfica digital y las implicaciones que ha generado en el público, creando una postura generalizada de desconfianza hacia la veracidad de la imagen y aquello que cuenta. / [CAT] Resum La present tesi doctoral analitza, de manera cronològica, les circumstàncies històriques i els múltiples factors que donen origen a la manipulació fotogràfica, així com les repercussions implícites en la recepció d'aquestes obres per part del públic. El fil conductor d'aquesta recerca és la fotografia documental i periodística, ja que és en aquests àmbits en que les conseqüències de la manipulació, siguin del tipus que siguin, produeixen majors efectes en la societat i la cultura contemporània. En plantejar els tipus de manipulació, s'ha cregut convenient fer una petita revisió històrica per comprendre les característiques i aportacions de la manipulació fotogràfica en la cultura i societat d'altres èpoques. Però el nucli essencial de la recerca es troba en el capítol 3 en què s'investiga i exemplifica amb casos d'estudi el paper de la manipulació i la simulació fotogràfica digital i les implicacions que ha generat en el públic, creant una postura generalitzada de desconfiança cap a la veracitat de la imatge i allò que explica. / Molinari Tato, S. (2016). Realidades ficticias de la imagen fotográfica. Simulaciones de la realidad en el mundo contemporáneo [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63256 / TESIS

Estamos viviendo un principio de siglo en el que las reglas del juego han cambiado en lo que a fotografía y producción fotográfica se refiere, debido en parte a la democratización de los actuales dispositivos electrónico-digitales de captura fotográfica y al desarrollo de Internet como espacio expositivo o de publicación. Asimismo, la proliferación de novedosas y diferentes formas de autorretrato dentro del medio cibernético-virtual, nos plantea nuevos paradigmas formales, conceptuales y definitorios vinculados a la historia de la imagen y a la teoría del arte. El self shot, definido como autorretrato fotografiado con un dispositivo digital para su posterior (o instantánea) publicación en la red de manera voluntaria o involuntaria, y sus diferentes tipologías, como el selfie o el mirrorpic, no son en absoluto un hecho aislado o un género puntual y arbitrario. Son cientos de miles las fotografías que se producen y publican diariamente en todo el mundo, siguiendo las premisas y normas que el propio fenómeno dicta: fotografías sujetas a unos cánones compositivos, estéticos y formales que concluyen en una inabordable imaginería de rostros y cuerpos autorrepresentados. Actualmente, este tipo de imágenes se han convertido en algo cultural, fomentando la propia transformación evolutiva del medio fotográfico (e incluso sirviendo, con su marcada iconicidad, como marco referencial para diversas representaciones en ámbitos ajenos: el arte, el entretenimiento audiovisual o la publicidad). No obstante, su génesis no fue tan popular, sino el fruto de una creación experimental e íntima vinculada a autoras adolescentes que, encerradas en sus cuartos de baño, se autofografiaban con una cámara compacta en la mano a través de su reflejo en el espejo y sin saber que estaban desarrollando unos protocolos conductuales que heredarían una década más tarde una gran multitud de grupos poblacionales de diferentes edades que se extienden por nuestras sociedades contemporáneas. La presente Tesis Doctoral aborda todos estos fenómenos e intenta vincularlos al hecho artístico y a cómo el mismo ha influido (y se ha visto, a su vez, influido) por los mass-media. Palabras clave: adolescentes, autorretrato, cuerpo, dispositivos electrónicos, erotismo, espejo, fotografía, fotografía digital, imagen, Internet, mirrorpic, postfotografía, redes sociales, selfie, self shot, smartphone, vida privada. / Estem vivint un principi de segle en el qual les regles del joc han canviat pel que fa a fotografia i producció fotogràfica a causa, en part, de la democratització dels actuals dispositius electrònic-digitals de captura fotogràfica i al desenvolupament d'Internet com a espai expositiu o de publicació. Així mateix, la proliferació de noves i diferents formes d'autoretrat dins del medi cibernètic-virtual, ens planteja nous paradigmes formals, conceptuals i definitoris vinculats a la història de la imatge i a la teoria de l'art. El self shot, definit com a autoretrat fotografiat amb un dispositiu digital per a la seua posterior (o instantània) publicació en la xarxa de manera voluntària o involuntària, i les seues diferents tipologies, com el selfie o el mirrorpic no són en absolut un fet aïllat o un gènere puntual i arbitrari. Són centenars de milers les fotografies que es produeixen i publiquen diàriament arreu del món seguint les premisses i normes que el propi fenomen dicta: fotografies subjectes a uns cànons compositius, estètics i formals que conclouen en una inabordable imatgeria de rostres i cossos autorrepresentats. Actualment, aquest tipus d'imatges s'han convertit en un fet cultural, fomentant la pròpia transformació evolutiva del medi fotogràfic (i fins i tot servint, amb la seua marcada iconicidad, com a marc referencial per a diverses representacions en àmbits aliens: l'art, l'entreteniment audiovisual o la publicitat). No obstant açò, el seu gènesi no va ser tan popular, sinó el fruit d'una creació experimental i íntima vinculada a autores adolescents que, tancades en les seues cambres de bany, s'autofotografiaven amb una càmera compacta a la mà a través del seu reflex en l'espill, i sense saber que estaven desenvolupant uns protocols conductuals que heretarien una dècada més tard una gran multitud de grups poblacionals de diferents edats que s'estenen per les nostres societats contemporànies. La present Tesi Doctoral aborda tots aquests fenòmens i intenta vincular-los al fet artístic i a com el mateix ha influït (i s'ha vist, al seu torn, influït) pels mass-media. Paraules clau: adolescents, autoretrat, cos, dispositius electrònics, erotisme, espill, fotografia, fotografia digital, imatge, Internet, mirrorpic, postfotografia, xarxes socials, selfie, self shot, smartphone, vida privada. / We are living at the beginning of a century in which the rules of the game have changed in terms of photography and photographic production. This is due, in part, to the democratisation of the current electronic-digital photographic capture devices and the internet's development as a space for exhibiting and publishing photos. Likewise, the proliferation of different, never-before-seen forms of self-portraits within the cybernetic-virtual medium presents us with new conceptual, formal and defining paradigms that are linked to the history of the image and the theory of art. The self shot, defined as a self-portrait photographed with a digital device for its subsequent (or instantaneous) voluntary or involuntary publication on the web, and its different typologies, such as the selfie or the mirror pic, is by no means an isolated event or a limited and arbitrary genre. Every day, hundreds of thousands of photographs are produced and published around the world, adhering to the premises and rules that the phenomenon itself dictates: photographs subject to compositional, aesthetic and formal norms that end with an overwhelming amount of imagery of self-represented bodies and faces. Currently, these types of images have become cultural by nature, advancing the photographic medium's unique evolutionary transformation (and even serving, with its marked iconicity, as a framework of reference for various representations in other areas: art, audio-visual entertainment or advertising). However, its origin was not so mainstream. In contrast, it was the result of an experimental and intimate creation tied to adolescent authors who, locked in their bathrooms, would photograph themselves with a compact camera in hand through their reflection in the mirror and without knowing that they were developing behavioural protocols that would be inherited a decade later by a vast number of population groups of different ages, that would then spread all throughout our contemporary societies. This Dissertation addresses all of these phenomena and tries to relate them to the artistic context and how this context has influenced (and has, in turn, been influenced by) mass media. Key words: adolescents, self-portrait, body, electronic devices, eroticism, mirror, photography, digital photography, image, Internet, mirrorpic, post-photo, social networks, selfie, self shot, smartphone, private life. / Gayet Valls, J. (2018). LOS ORÍGENES ADOLESCENTES DEL SELFIE Y SU REPRESENTACIÓN EN EL ARTE Y EN LOS MEDIOS DE MASAS [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/112728 / TESIS

[ES] La presente investigación se enfoca en analizar la postfotografía y la fotografía expandida en Ecuador durante la segunda década del presente siglo. Para ello, considera a la fotografía digital como parte de un nuevo paradigma que abarca múltiples dimensiones económicas, culturales, sociales y políticas. De ahí que, el estudio se centre en comprender la evolución de la fotografía en este país andino, con especial atención en artistas locales cuyas preocupaciones e investigaciones estéticas se relacionan con estas tendencias artísticas. Se trata de una investigación holística y cualitativa que explora el contexto actual en el que las tecnologías digitales, las redes sociales y lo digital presentan nuevos desafíos en el campo artístico. Teniendo en cuenta esto, su premisa conceptual es la noción de desplazamiento de Krauss (1985), la cual desafía la linealidad histórica y el progreso en el arte. Se articula, así, la idea de la ecología de la imagen digital en relación con los fenómenos estéticos de la postfotografía y la fotografía expandida, preocupaciones éticas y estéticas fundamentales en el ámbito fotográfico, dado que la tecnología influye en cómo se experimenta la realidad y en cómo impacta en ese proceso. Por un lado, la postfotografía se estudia a partir de su segundo momento histórico en 2011, relacionado con la aparición de las redes sociales y el Manifiesto Postfotográfico de Fontcuberta (2011). Por otro lado, la fotografía expandida se examina a través del proyecto editorial AñZ, en 2021, el cual propone una respuesta a lo postfotográfico desde Colombia y plantea una revisión de ese campo. En el análisis de la postfotografía se destaca la importancia de las tecnologías digitales en la fotografía digital, incluyendo aspectos como la obsolescencia programada, la inmediatez, lo inmaterial, la omnipresencia y la hiperproducción. Además, se exploran las posibilidades de postproducción y la incorporación de tecnologías no tradicionales en el campo fotográfico, como hardware, dispositivos digitales e inteligencia artificial, entre otros. Por su parte, la fotografía expandida se concibe como una forma de práctica artística que va más allá de los límites convencionales de la fotografía, utilizando tanto tecnologías digitales como analógicas, y explorando diversas formas de presentación y exhibición; su objetivo, es ampliar el alcance y el significado de la fotografía, fomentando la interacción social y el diálogo en un entorno artístico y cultural en constante evolución. Para ilustrar estos análisis, se ofrece muestras de los trabajos de varios de sus exponentes. A partir de esto, la investigación se enfoca en las ecologías digitales y visuales en el contexto artístico ecuatoriano, buscando comprender la dinámica del entorno digital y la interconexión entre artistas, redes y sociedad en general. En esta parte, resalta la importancia de las ecologías comunicativas y visuales en un mundo globalizado, donde las tecnologías digitales han transformado las relaciones sociales y han dado lugar a nuevos grupos de interés en el ámbito artístico. Además, se explora el interés de la academia ecuatoriana en el estudio de estas tendencias y agrupaciones. Finalmente, se espera que los conceptos utilizados en esta investigación tienen la capacidad de ser aplicados en diferentes disciplinas, estableciendo conexiones conceptuales significativas. / [CA] La present investigació s'enfoca a analitzar la postfotografia i la fotografia expandida a l'Equador durant la segona dècada del present segle. Per a això, considera a la fotografia digital com a part d'un nou paradigma que abasta múltiples dimensions econòmiques, culturals, socials i polítiques. D'aquí ve que, l'estudi se centre en comprendre l'evolució de la fotografia en aquest país andí, amb especial atenció en artistes locals, les preocupacions i les investigacions estètiques dels quals, es relacionen amb aquestes tendències artístiques. Es tracta d'una investigació holística i qualitativa que explora el context actual en el qual les tecnologies digitals, les xarxes socials i el digital presenten nous desafiaments en el camp artístic. Tenint en compte això, la seua premissa conceptual és la noció de desplaçament de Krauss, la qual desafia la linealitat històrica i el progrés en l'art. S'articula, així, la idea de l'ecologia de la imatge digital en relació amb els fenòmens estètics de la postfotografia i la fotografia expandida, preocupacions ètiques i estètiques fonamentals en l'àmbit fotogràfic, atés que la tecnologia influeix en com s'experimenta la realitat i en com impacta en aquest procés. D'una banda, la postfotografia s'estudia a partir del seu segon moment històric en 2011, relacionat amb l'aparició de les xarxes socials i el Manifest postfotogràfic de Fontcuberta. D'altra banda, la fotografia expandida s'examina a través del projecte editorial AñZ, en 2021, el qual proposa una resposta al postfotogràfic des de Colòmbia i planteja una revisió d'aqueix camp. En l'anàlisi de la postfotografia es destaca la importància de les tecnologies digitals en la fotografia digital, incloent-hi aspectes com l'obsolescència programada, la immediatesa, l'immaterial, l'omnipresència i la hiperproducción. A més, s'exploren les possibilitats de postproducció i la incorporació de tecnologies no tradicionals en el camp fotogràfic, com a hardware, dispositius digitals i intel·ligència artificial, entre altres. Per part seua, la fotografia expandida es concep com una forma de pràctica artística que va més enllà dels límits convencionals de la fotografia, utilitzant tant tecnologies digitals com analògiques, i explorant diverses formes de presentació i exhibició; el seu objectiu, és ampliar l'abast i el significat de la fotografia, fomentant la interacció social i el diàleg en un entorn artístic i cultural en constant evolució. Per a il·lustrar aquestes anàlisis, s'ofereix mostres dels treballs de diversos dels seus exponents. A partir d'això, la investigació s'enfoca en les ecologies digitals i visuals en el context artístic equatorià, buscant comprendre la dinàmica de l'entorn digital i la interconnexió entre artistes, xarxes i societat en general. En aquesta part, ressalta la importància de les ecologies comunicatives i visuals en un món globalitzat, on les tecnologies digitals han transformat les relacions socials i han donat lloc a nous grups d'interés en l'àmbit artístic. A més, s'explora l'interés de l'acadèmia equatoriana en l'estudi d'aquestes tendències i agrupacions. Finalment, s'espera que els conceptes utilitzats en aquesta investigació tenen la capacitat de ser aplicats en diferents disciplines, establint connexions conceptuals significatives. / [EN] The following investigation focuses on analysing post-photography and fotografía expandida (expanded photography) in Ecuador during the second decade of the current century. For this purpose, digital photography is considered part of a new paradigm spanning multiple economic, cultural, social and political dimensions. Therefore, the study focuses on understanding the evolution of photography in this Andean country, with special attention on local artists whose aesthetic concerns and investigations are related to these artistic tendencies. It is a holistic and qualitative investigation that explores the current context, in which digital technologies, social media and the digital landscape introduce new challenges to the artistic field. Taking this into account, its conceptual premise is Krauss' theory of displacement (1985), which challenges historic linearity and progress in art. This way, the idea of an ecology of images is articulated with the aesthetic phenomena of post-photography and expanded photography, both of which are crucial ethical and aesthetic concerns in the photography field. On the one hand, post photography is studied from its second historic moment in 2011, related to the rise of social media and Fontcuberta's Post-photography manifest (2011). On the other hand, expanded photography is evaluated through the 2021 AñZ editorial project, which suggests a response to post-photography coming from Colombia, formulating a revision in the field. During the analysis of post-photography the importance of digital technology in digital photography is highlighted, including aspects such as planned obsolescence, immediacy, immateriality, omnipresence and hyperproduction. The possibilities for post-production and the incorporation of non-traditional technology are explored, such as hardware, digital devices and artificial intelligence, among others. For its part, expanded photography is conceived as a type of artistic praxis that goes beyond the conventional limitations of photography, using digital as well as analogue technology, and exploring diverse ways of presentation and exhibition; its objective being to amplify the reach and meaning of photography, encouraging social interaction and dialogue in a constantly evolving artistic and cultural environment. To illustrate the analysis, a selection of the works of several artists is provided. From this, the investigation focuses on digital and visual ecology on the backdrop of Ecuadorian art, aspiring to comprehend the dynamics of the digital environment and the interconnection between artists, networks and society in general. It emphasises the importance of communicative and visual ecology in a globalised world, where digital technology have transformed social relationships and have given rise to new focal groups in the artistic field. Furthermore, the interest of Ecuadorian academics in the study of these tendencies and groups is explored. Lastly, it is expected that the concepts utilised during this investigation can be implemented in different artistic disciplines, establishing significant conceptual connections. / Mujica Paredes, PJ. (2024). Fotografía desbordada y sus laberintos:El tránsito de las ecologías artístico-visuales concerniente a la postfotografía y fotografía expandida en Ecuador (2011-2022) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/203499