[ES] La literatura sobre redes de conocimiento se ha centrado históricamente en dos líneas de investigación. La primera analiza los orígenes de las conexiones entre nodos, explorando cómo los actores eligen a sus socios. La segunda se centra en las implicaciones de la estructura de red resultante para el intercambio de conocimiento y el rendimiento individual o colectivo. Muchos estudios han reconocido el papel fundamental que juega la proximidad social como impulsora de la creación de conexiones y como requisito para la transferencia de conocimiento tanto tácito como complejo. Sin embargo, el entendimiento académico de la proximidad social como concepto y las implicaciones de establecer vínculos fuertes sigue siendo relativamente limitado. El objetivo principal de esta tesis es abordar dos preguntas de investigación. En primer lugar, pretendemos investigar el impacto de diversas formas de proximidad social en la formación de vínculos dentro de las redes de conocimiento. En este contexto, distinguimos entre las experiencias compartidas en solicitudes de proyectos exitosas y no exitosas, ya que ambas interacciones constituyen fuentes de conexión social entre los participantes. En segundo lugar, analizamos las diferencias entre las conexiones fuertes respecto a su papel y función. Investigamos si, y bajo qué condiciones, las organizaciones aprovechan las colaboraciones repetidas para explotar varias veces el mismo tema (lo que denominamos especialización) o para explorar nuevas áreas temáticas (diversificación). Estos aspectos contribuyen a dos corrientes importantes de la literatura: la dinámica de las redes de conocimiento, al destacar el origen y las implicaciones de los vínculos fuertes; y la gestión estratégica, al analizar las respuestas estratégicas de las organizaciones frente al rechazo de financiamiento. La tesis se enfoca en la red regional valenciana de I+D financiada con fondos públicos. Para llevar a cabo el análisis empírico, creamos una base de datos que contiene información sobre todas las asociaciones de I+D formadas entre 2016 y 2022. Estas asociaciones solicitaron subvenciones públicas a dos entidades regionales, que administran conjuntamente el 75% de los 1.6 millones de euros asignados para la implementación de la estrategia regional de especialización inteligente. En general, esta investigación introduce un aspecto inexplorado de la proximidad social, que desafía las hipótesis existentes sobre el tipo de interacción previa necesaria para establecer un nivel adecuado de confianza y familiaridad que motive futuras colaboraciones entre los actores. Además, este estudio demuestra de manera empírica que los vínculos de red que son estructuralmente equivalentes pueden desempeñar roles fundamentalmente diferentes, dando lugar a la especialización o diversificación temática. Estos resultados indican que el peligro de una excesiva concentración en un tipo de actividad tras varias colaboraciones no es simplemente un resultado del entorno estructural o de la presencia de vínculos fuertes, sino que es el resultado de las decisiones estratégicas tomadas por las organizaciones sobre cómo aprovechar mejor sus vínculos fuertes. Las conclusiones de esta tesis tienen implicaciones significativas para el diseño de políticas y pueden orientar a los responsables políticos a dirigir intervenciones más efectivas sobre redes de conocimiento. / [CA] La literatura sobre xarxes de coneixement s'ha centrat històricament en dues línies d'investigació. La primera analitza els orígens de les conexions entre nodes, explorant com els actors trien els seus socis. La segona es centra en les implicacions de l'estructura de xarxa resultant per a l'intercanvi de coneixements i el rendiment individual o col·lectiu. Molts estudis han reconegut el paper fonamental que juga la proximitat social com a impulsora de la creació de connexions i requisit per a la transferència de coneixement tant tàcit com complex. No obstant això, coneixement acadèmic de la proximitat social com a concepte i les implicacions d'establir vincles forts continuen sent relativament limitats. L'objectiu principal d'aquesta tesi és abordar dues preguntes d'investigació. En primer lloc, pretenem investigar l'impacte de diverses formes de proximitat social en la formació de vincles dins les xarxes de coneixement. En aquest context, diferenciem entre les experiències compartides en sol·licituds de projectes exitosos i no exitosos, ja que ambdues interaccions constitueixen fonts de connexió social entre els participants. En segon lloc, analitzem les diferències entre els vincles forts segons el seu paper i funció. Investiguem si, i sota quines condicions, les organitzacions aprofiten les col·laboracions repetides per explotar diverses vegades el mateix tema (el que anomenem especialització) o per explorar noves àrees temàtiques (diversificació). Aquests aspectes contribueixen a dues corrents importants en la literatura: la dinàmica de les xarxes de coneixement, en destacar l'origen i les implicacions dels llaços forts; i la gestió estratègica, en analitzar les respostes estratègiques de les organitzacions davant el rebuig de finançament. La tesi es centra en la xarxa regional valenciana de I+D finançada amb fons públics. Per dur a terme l'anàlisi empíric, s¿ha creat una base de dades que conté informació sobre totes les associacions de I+D formades entre 2016 i 2022. Aquestes associacions van sol·licitar subvencions públiques de dues entitats regionals, que administren conjuntament el 75% dels 1,6 milions d'euros assignats per a la implementació de l'estratègia regional d'especialització intel·ligent. En general, aquest document introdueix un aspecte inexplorat de la proximitat social, que qüestiona les hipòtesis existents sobre el tipus d'interacció prèvia necessària per establir un nivell adequat de confiança i familiaritat que motivi futures col·laboracions entre els actors. A més, aquest estudi demostra de manera empírica que els vincles de la xarxa que són estructuralment equivalents poden assumir rols fonamentalment diferents, conduint a l'especialització o diversificació temàtica. Aquests resultats indiquen que el perill d'una excessiva concentració en un tipus d'activitat després de diverses col·laboracions no és simplement un resultat de l'entorn estructural o la presència de vincles forts. En canvi, és el resultat de les decisions estratègiques preses per les organitzacions sobre com aprofitar els seus vincles forts. Les conclusions d'aquesta tesi tenen implicacions significatives per al disseny de polítiques i poden orientar els responsables polítics a l'hora de dirigir intervencions més efectives sobre xarxes de coneixement. / [EN] The literature on knowledge networks has long grappled with two types of questions. The first concerns the antecedents of tie formation; that is, how actors select their partners. The second concentrates rather on the implications of the resulting network structure for knowledge exchange and individual or collective performance. Many studies have acknowledged the critical role of social proximity as a driver of link formation and an important prerequisite for the transfer of both tacit and complex knowledge. Yet, scholarly understanding of social proximity as a concept remains somewhat constrained and the implications of building strong ties are subject to ongoing debates. Hence, the primary objective of this doctoral work is to address two sets of research questions. First, we aim to investigate how various forms of social proximity influence the formation of ties within knowledge networks. In this context, we differentiate between prior joint experiences in successful and unsuccessful project applications, as both forms of engagement constitute a source of relational embeddedness between actors. Second, we examine how the emerging strong bonds between organizations differ in their role and function. We test whether and under what conditions organizations leverage repeated collaborations to exploit the same topic multiple times (what we call specialization) or to explore new ones (diversification). These questions contribute to two separate streams of literature: the one on knowledge network dynamics by highlighting the origin and consequences of strong coupling; and the one on strategic management by tracing organizations' strategic response to funding rejection. The thesis zooms in on Valencia's regional publicly-funded R&D network. To conduct the empirical analysis, we build a unique dataset which contains information on all R&D partnerships, formed between 2016 and 2022, which requested public subsidy from one of the top two regional sources of innovation-related funding. The two entities together manage 75% of the 1.6 billion Euros designated for the implementation of the regional smart specialization strategy. Overall, this document introduces a new, vastly unexplored facet of social proximity, thus challenging existing assumptions on what type of former interaction is necessary to generate sufficient levels of trust and familiarity so as to motivate further engagement between actors. Moreover, it demonstrates empirically that structurally equivalent network ties can assume fundamentally distinct roles, leading either to thematic specialization or diversification. These findings suggest that the danger of over-embeddedness in one type of activity after several collaborations may not necessarily be a product of the structural setting alone and the presence of strong ties. It is rather a product of organizations' strategic choices about how they harness their strong bonds. The conclusions of this thesis hold far-reaching implications for policy design, and can guide policymakers in steering more effective network interventions. / Yankova, DN. (2024). Exploring the Dynamics of Regional R&D Networks: a Closer Look at Valencia's Inter-Organizational Partnerships [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202886