Thesis is focused on attitudes of the 4th and the 5th grade pupils towards people with disabilities. Specifically it is the influence of influencing the manifestations of otherness on the cultivation of pupils' attitudes towards the issue. Thesis defines the manifestation and otherness of selected types of disabilities. In context of modify of pupils' attitudes, findings from the psychosocial development pupils in late middle childhood are summarized. Thesis also presents the personality of the class teacher from the perspective of the teacher's professional competencies. The aim of the thesis is to find out what are the attitudes of the 4th and the 5th grades of primary schools towards people with disabilities and whether the teaching process can modify the attitudes. Through a research survey 455 pupils from randomly selected primary schools in Prague, it was found that half of them have difficulty accepting otherness of people with disabilities. The least accepted group are people with mental disabilities. Thesis also presents a relations between positive attitudes of pupils and social proximit of people with disabilities, also realtions between the pupils' ignorance of the issue, low awareness and together with lower social proximity. Next it presents relations between the manifest otherness,...

The explosive growth of Online Social Networks (OSNs) over the past few years has redefined the way people interact with existing friends and especially make new friends. OSNs have also become a great new marketplace for trade among the users. However, the associated privacy risks make users vulnerable to severe privacy threats. In this dissertation, we design protocols for private distributed social proximity matching and a private distributed auction based marketplace framework for OSNs. In particular, an OSN user looks for matching profile attributes when trying to broaden his/her social circle. However, revealing private attributes is a potential privacy threat. Distributed private profile matching in OSNs mainly involves using cryptographic tools to compute profile attributes matching privately such that no participating user knows more than the common profile attributes. In this work, we define a new asymmetric distributed social proximity measure between two users in an OSN by taking into account the weighted profile attributes (communities) of the users and that of their friends’. For users with different privacy requirements, we design three private proximity matching protocols with increasing privacy levels. Our protocol with highest privacy level ensures that each user’s proximity threshold is satisfied before revealing any matching information. The use of e-commerce has exploded in the last decade along with the associated security and privacy risks. Frequent security breaches in the e-commerce service providers’ centralized servers compromise consumers’ sensitive private and financial information. Besides, a consumer’s purchase history stored in those servers can be used to reconstruct the consumer’s profile and for a variety of other privacy intrusive purposes like directed marketing. To this end, we propose a secure and private distributed auction framework called SPA, based on decentralized online social networks (DOSNs) for the first time in the literature. The participants in SPA require no trust among each other, trade anonymously, and the security and privacy of the auction is guaranteed. The efficiency, in terms of communication and computation, of proposed private auction protocol is at least an order of magnitude better than existing distributed private auction protocols and is suitable for marketplace with large number of participants.

No description available.

Alors que l’auto-efficacité apparaît comme une variable majeure de l’explication des comportements, peu de recherches se sont intéressées aux mécanismes susceptibles de l’améliorer dans le contexte particulier de la communication. De même, malgré les forts enjeux liés au don d’organes et au don de gamètes, ces causes ont peu reçu l’attention des chercheurs en marketing social et en communication persuasive. Au fil des recherches, l’expérience vicariante (apprentissage par observation) est apparue comme l’un des leviers majeurs d’auto-efficacité. L’objectif était donc de transposer cette expérience vicariante dans un contexte imaginaire en activant une imagerie mentale de transportation. Cette expérience de transportation, suscitée par des communications sous forme narratives et impliquant l’identification du récepteur au personnage de l’histoire, a permis de donner envie aux récepteurs de ressembler au donneur et a renforcé leur auto-efficacité à faire don de leurs organes / de leurs gamètes. Deux études indépendantes ont été menées pour tester et valider le modèle de recherche proposé. Les apports et limites de cette recherche sont soulignés et des voies de recherche future sont développées. / While self-efficacy appears as a main behaviour’s explanatory variable, little research has been conducted regarding the potential mechanisms that could improve self-efficacy in the specific context of marketing communication. Moreover, despite the strong stakes linked with organ and gamete donations, such causes have received little attention from researchers in social marketing and persuasive communication. Through research, vicarious experience (observation learning) appeared as one of the main levers of self-efficacy. The objective was to transpose this vicarious experience in an imaginary context by activating transportation mental imagery. This transportation experience, provoked by narrative communications and involving receiver’s identification to the main character of the story, leads to receiver’s desire to look like the donor and to the reinforcement of their self-efficacy to donate their organs / gametes. Two independent studies were conducted in order to test and validate the proposed research model. Contributions and limits of this research are highlighted and potential future research directions are presented.

The smartphone has become an important part of our daily life. It takes advantage of multiple built-in sensors, along with internet connectivity, to provide a variety of services including navigation, weather forecasts, media capturing/sharing, and many more. The smartphone has become a hub for our social interactions, ranging from traditional voice communications through messaging, to online social networking. There are endless possibilities for a new generation of applications that automatically adapts according to users’ social affinities. The key enabler is to understand the social profile of the user and to realize a Social Proximity Indicator (SPI). This indicator of a user’s social profile includes the user’s location, preferences, common friends, frequent interactions among friends, community membership, and many more attributes. This project addresses the exploitation of the user’s smartphone as a detector of these user’s social contexts in order to infer the social proximity between any 2 (or more) people. The goal of this social proximity indicator is to identify the (current) set of smartphone users that would want to participate in an application specific activity, such as media sharing, group conversation, etc. SPI identifies users based on their social interactions and common preferences. Based on this SPI, a photo sharing application is proposed and built for the Android smartphone platform. This application uses multiple physical and virtual sensors (hosted by the user’s smartphone) to determine the context of the user. After inferring this context, the application initiates photo sharing among an identified group sharing this context. The application, as well as the underlying code, theoretical concepts, and results are presented in this thesis. The experiments conducted during this thesis project indicate that it is feasible to build smartphone based social proximity based applications in which proximity incorporates much more than simply physical location, thus going beyond existing applications. / Smartphone har blivit en viktig del av vårt dagliga liv, som drar nytta av de många inbyggda sensorer, inklusive Internet-anslutning, för att ge en mängd olika tjänster. Däribland navigation, väderprognoser, media fånga/delning, och många fler tjänster. Smartphone har blivit kärnan i våra sociala interaktioner. Den erbjuder allt från traditionella röst kommunikation via meddelanden, till sociala nätverk. Det finns oändliga möjligheter för nästa generationens program som kommer att automatiskt anpassar sig till användarnas sociala tillhörighet. Den viktigaste faktorn är att förstå den sociala profilen av användaren genom att använda ett Socialt Proximity Indikator (SPI). Denna indikator på social profil innehåller användarens läge, inställningar, gemensamma vänner, täta samspel mellan vänner, gemenskap medlemskap, och många fler attribut . Detta projekt behandlar utnyttjandet av användarens smartphone som en detektor av användarens sociala sammanhang för att ansluta sig till social närhet mellan några två (eller fler) personer. Målet med denna indikator är att identifiera den (nuvarande) uppsättning av smartphone-användare som skulle vilja delta i någon applikation specifik aktivitet, till exempel mediedelning, gruppsamtal, etc. SPI identifiera användare baserat på deras sociala interaktioner och gemensamma preferenser. En fotodelnings applikation har föreslagits och byggd för Android smartphone -plattformen, baserad på data från SPI. Denna applikation använder flera fysiska och virtuella sensorer (genom användarens smartphone) för att bestämma ramen för användaren. Efter en analys kommer programmet att initiera fotodelning mellan den identifierade gruppen som hittades i analysen. Applikationen, liksom den underliggande koden ,teoretiska begrepp, och resultaten kommer att presenteras i denna uppsats. Experimenten som genomfördes under detta examensarbete tyder på att det är möjligt att bygga smartphone baserad på SPI där närhet innehåller mycket mer än bara fysisk plats. Det gör applikationen unik än de befintliga applikationer.

[ES] La literatura sobre redes de conocimiento se ha centrado históricamente en dos líneas de investigación. La primera analiza los orígenes de las conexiones entre nodos, explorando cómo los actores eligen a sus socios. La segunda se centra en las implicaciones de la estructura de red resultante para el intercambio de conocimiento y el rendimiento individual o colectivo. Muchos estudios han reconocido el papel fundamental que juega la proximidad social como impulsora de la creación de conexiones y como requisito para la transferencia de conocimiento tanto tácito como complejo. Sin embargo, el entendimiento académico de la proximidad social como concepto y las implicaciones de establecer vínculos fuertes sigue siendo relativamente limitado. El objetivo principal de esta tesis es abordar dos preguntas de investigación. En primer lugar, pretendemos investigar el impacto de diversas formas de proximidad social en la formación de vínculos dentro de las redes de conocimiento. En este contexto, distinguimos entre las experiencias compartidas en solicitudes de proyectos exitosas y no exitosas, ya que ambas interacciones constituyen fuentes de conexión social entre los participantes. En segundo lugar, analizamos las diferencias entre las conexiones fuertes respecto a su papel y función. Investigamos si, y bajo qué condiciones, las organizaciones aprovechan las colaboraciones repetidas para explotar varias veces el mismo tema (lo que denominamos especialización) o para explorar nuevas áreas temáticas (diversificación). Estos aspectos contribuyen a dos corrientes importantes de la literatura: la dinámica de las redes de conocimiento, al destacar el origen y las implicaciones de los vínculos fuertes; y la gestión estratégica, al analizar las respuestas estratégicas de las organizaciones frente al rechazo de financiamiento. La tesis se enfoca en la red regional valenciana de I+D financiada con fondos públicos. Para llevar a cabo el análisis empírico, creamos una base de datos que contiene información sobre todas las asociaciones de I+D formadas entre 2016 y 2022. Estas asociaciones solicitaron subvenciones públicas a dos entidades regionales, que administran conjuntamente el 75% de los 1.6 millones de euros asignados para la implementación de la estrategia regional de especialización inteligente. En general, esta investigación introduce un aspecto inexplorado de la proximidad social, que desafía las hipótesis existentes sobre el tipo de interacción previa necesaria para establecer un nivel adecuado de confianza y familiaridad que motive futuras colaboraciones entre los actores. Además, este estudio demuestra de manera empírica que los vínculos de red que son estructuralmente equivalentes pueden desempeñar roles fundamentalmente diferentes, dando lugar a la especialización o diversificación temática. Estos resultados indican que el peligro de una excesiva concentración en un tipo de actividad tras varias colaboraciones no es simplemente un resultado del entorno estructural o de la presencia de vínculos fuertes, sino que es el resultado de las decisiones estratégicas tomadas por las organizaciones sobre cómo aprovechar mejor sus vínculos fuertes. Las conclusiones de esta tesis tienen implicaciones significativas para el diseño de políticas y pueden orientar a los responsables políticos a dirigir intervenciones más efectivas sobre redes de conocimiento. / [CA] La literatura sobre xarxes de coneixement s'ha centrat històricament en dues línies d'investigació. La primera analitza els orígens de les conexions entre nodes, explorant com els actors trien els seus socis. La segona es centra en les implicacions de l'estructura de xarxa resultant per a l'intercanvi de coneixements i el rendiment individual o col·lectiu. Molts estudis han reconegut el paper fonamental que juga la proximitat social com a impulsora de la creació de connexions i requisit per a la transferència de coneixement tant tàcit com complex. No obstant això, coneixement acadèmic de la proximitat social com a concepte i les implicacions d'establir vincles forts continuen sent relativament limitats. L'objectiu principal d'aquesta tesi és abordar dues preguntes d'investigació. En primer lloc, pretenem investigar l'impacte de diverses formes de proximitat social en la formació de vincles dins les xarxes de coneixement. En aquest context, diferenciem entre les experiències compartides en sol·licituds de projectes exitosos i no exitosos, ja que ambdues interaccions constitueixen fonts de connexió social entre els participants. En segon lloc, analitzem les diferències entre els vincles forts segons el seu paper i funció. Investiguem si, i sota quines condicions, les organitzacions aprofiten les col·laboracions repetides per explotar diverses vegades el mateix tema (el que anomenem especialització) o per explorar noves àrees temàtiques (diversificació). Aquests aspectes contribueixen a dues corrents importants en la literatura: la dinàmica de les xarxes de coneixement, en destacar l'origen i les implicacions dels llaços forts; i la gestió estratègica, en analitzar les respostes estratègiques de les organitzacions davant el rebuig de finançament. La tesi es centra en la xarxa regional valenciana de I+D finançada amb fons públics. Per dur a terme l'anàlisi empíric, s¿ha creat una base de dades que conté informació sobre totes les associacions de I+D formades entre 2016 i 2022. Aquestes associacions van sol·licitar subvencions públiques de dues entitats regionals, que administren conjuntament el 75% dels 1,6 milions d'euros assignats per a la implementació de l'estratègia regional d'especialització intel·ligent. En general, aquest document introdueix un aspecte inexplorat de la proximitat social, que qüestiona les hipòtesis existents sobre el tipus d'interacció prèvia necessària per establir un nivell adequat de confiança i familiaritat que motivi futures col·laboracions entre els actors. A més, aquest estudi demostra de manera empírica que els vincles de la xarxa que són estructuralment equivalents poden assumir rols fonamentalment diferents, conduint a l'especialització o diversificació temàtica. Aquests resultats indiquen que el perill d'una excessiva concentració en un tipus d'activitat després de diverses col·laboracions no és simplement un resultat de l'entorn estructural o la presència de vincles forts. En canvi, és el resultat de les decisions estratègiques preses per les organitzacions sobre com aprofitar els seus vincles forts. Les conclusions d'aquesta tesi tenen implicacions significatives per al disseny de polítiques i poden orientar els responsables polítics a l'hora de dirigir intervencions més efectives sobre xarxes de coneixement. / [EN] The literature on knowledge networks has long grappled with two types of questions. The first concerns the antecedents of tie formation; that is, how actors select their partners. The second concentrates rather on the implications of the resulting network structure for knowledge exchange and individual or collective performance. Many studies have acknowledged the critical role of social proximity as a driver of link formation and an important prerequisite for the transfer of both tacit and complex knowledge. Yet, scholarly understanding of social proximity as a concept remains somewhat constrained and the implications of building strong ties are subject to ongoing debates. Hence, the primary objective of this doctoral work is to address two sets of research questions. First, we aim to investigate how various forms of social proximity influence the formation of ties within knowledge networks. In this context, we differentiate between prior joint experiences in successful and unsuccessful project applications, as both forms of engagement constitute a source of relational embeddedness between actors. Second, we examine how the emerging strong bonds between organizations differ in their role and function. We test whether and under what conditions organizations leverage repeated collaborations to exploit the same topic multiple times (what we call specialization) or to explore new ones (diversification). These questions contribute to two separate streams of literature: the one on knowledge network dynamics by highlighting the origin and consequences of strong coupling; and the one on strategic management by tracing organizations' strategic response to funding rejection. The thesis zooms in on Valencia's regional publicly-funded R&D network. To conduct the empirical analysis, we build a unique dataset which contains information on all R&D partnerships, formed between 2016 and 2022, which requested public subsidy from one of the top two regional sources of innovation-related funding. The two entities together manage 75% of the 1.6 billion Euros designated for the implementation of the regional smart specialization strategy. Overall, this document introduces a new, vastly unexplored facet of social proximity, thus challenging existing assumptions on what type of former interaction is necessary to generate sufficient levels of trust and familiarity so as to motivate further engagement between actors. Moreover, it demonstrates empirically that structurally equivalent network ties can assume fundamentally distinct roles, leading either to thematic specialization or diversification. These findings suggest that the danger of over-embeddedness in one type of activity after several collaborations may not necessarily be a product of the structural setting alone and the presence of strong ties. It is rather a product of organizations' strategic choices about how they harness their strong bonds. The conclusions of this thesis hold far-reaching implications for policy design, and can guide policymakers in steering more effective network interventions. / Yankova, DN. (2024). Exploring the Dynamics of Regional R&D Networks: a Closer Look at Valencia's Inter-Organizational Partnerships [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202886