[EN] The present research work studies the figure of Juan Jose Estelles Ceba, architect and professor of the School of Architecture of Valencia, who, in 1999, was awarded with the distinction of "Mestre valencia d'Arquitectura", the highest recognition granted by the Official Association of Architects of the Valencian Community for his large built works. He was involved in the world of architecture and university and his concerning about culture, art and social conscience in our city turned him into a "contemporary scholar", in words of Roman de la Calle, former director of the MuVIM. Juan Jose Estelles took part in the group of architects who restore modern architecture in Valencia between 50's and 60's. He significantly contributed, as member of the Parpallo group, to the artistic renovation of our city. From the Official Association of Architects, he encouraged the cultural vanguard and promoted, as professor, the establishment of the School of Architecture of Valencia. He actively participated in the critics, acceptance and defense of the citizen rights regarding the urban and architectural heritage of Valencia. For all his life, he maintained an ethical attitude which provided him with the respect and the moral authority generally recognized. Each of these facts could be enough to pay attention and study his work, but all together bring us closer to one of the most unique characters that, locally, our profession had in the second half of the XX century. / [ES] El presente trabajo de investigación estudia la figura de Juan José Estellés Ceba, arquitecto y profesor de la Escuela de Arquitectura de Valencia con una extensa obra construida que, en 1999, recibe la distinción de "Mestre valencià d'Arquitectura", máximo reconocimiento que otorga el Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana. Su vinculación con el mundo de la arquitectura y la docencia, y su implicación en la cultura, la vida artística y la participación ciudadana de nuestra ciudad hicieron de él un "ilustrado actual" en palabras del que fuera director del MuVIM, Román de la Calle. Juan José Estellés pertenecía al grupo de arquitectos que reintrodujo la arquitectura moderna en Valencia entre los años 50 y 60, formó parte de la renovación artística de nuestra ciudad como miembro del grupo Parpalló, ejerció de dinamizador cultural vanguardista desde el Colegio Oficial de Arquitectos, se implicó, como docente, en la puesta en marcha de la Escuela de Arquitectura de Valencia, participó activamente en la crítica, reivindicación y defensa de los derechos ciudadanos respecto al patrimonio urbano y arquitectónico de la ciudad y mantuvo toda su vida una actitud ética que le proporcionó un respeto y una autoridad moral, por todos reconocida. Cada uno de estos motivos sería suficiente para provocar el interés por estudiar su quehacer, pero en conjunto nos acercan a una de las personalidades más singulares que, a nivel local, ha dado nuestra profesión en la segunda mitad del siglo XX. / [CAT] El present treball de recerca estudia la figura de Juan José Estellés Ceba, arquitecte i professor de l'Escola d'Arquitectura de València amb una extensa obra construïda que, en 1999, rep la distinció de "Mestre Valencià d'Arquitectura", màxim reconeixement que atorga el Col·legi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana. La seua vinculació amb el món de l'arquitectura i la docència, i la seua implicació en la cultura, la vida artística i la participació ciutadana de la nostra ciutat van fer d'ell un "il·lustrat actual" en paraules del que fóra director del MuVIM, Román de la Calle. Juan José Estellés pertanyia al grup d'arquitectes que reintroduí l'arquitectura moderna a València entre els anys 50 i 60, va formar part de la renovació artística de la nostra ciutat com a membre del grup Parpalló, exercí de dinamitzador cultural avantguardista des del Col·legi Oficial d'Arquitectes, es va implicar, com a docent, en l'engegada de l'Escola d'Arquitectura de València, va participar activament en la crítica, reivindicació i defensa dels drets ciutadans respecte al patrimoni urbà i arquitectònic de la ciutat i va mantenir tota la seua vida una actitud ètica que li va proporcionar un respecte i una autoritat moral, per tots reconeguda. Cadascun d'aquests motius seria suficient per provocar l'interès per estudiar el seu quefer, però en conjunt ens apropen a una de les personalitats més singulars que, a nivell local, ha donat la nostra professió en la segona meitat del segle XX. / López Yeste, JR. (2015). Juan José Estellés Ceba (1920-2012) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/58863 / TESIS