Spelling suggestions: "subject:"restauración dde pintura sobre comienzo"" "subject:"restauración dee pintura sobre comienzo""
1 |
Teodoro Andreu Sentamans (1870-1935): Catalogación y estudio analítico de su producción artísticaIbáñez Bartolomé, Mónica 24 July 2023 (has links)
[ES] El propósito primordial de esta Tesis Doctoral se fundamenta en poner en valor
y difundir el legado de la producción artística y la biografía del pintor alzireño,
Teodoro Juan Andreu Sentamans (Alzira, 1870 - Valencia, 1935), con la finalidad
de cubrir las lagunas historiográficas existentes hasta la actualidad y aportar datos
documentales inéditos de su trayectoria artística.
El reconocimiento del artista hasta la fecha ha estado subyugado a haber sido
discípulo del gran Joaquín Sorolla y Bastida, sin que se haya contemplado y haber
tenido en cuenta su importante actividad artística y docente, sus comisariados en
exposiciones, particulares y de otros artistas; su participación asidua en exposiciones
nacionales e internacionales, siendo galardonado en varias de ellas; ni el logro
de proyectos importantes atribuidos a otras figuras, o simplemente olvidados. Dos
circunstancias han confluido para propiciar la inmerecida desatención a la obra
de Andreu: ser coetáneo a su maestro, Sorolla, y ser fiel a su estilo costumbrista,
negándose a evolucionar hacia una pintura más avanzada.
En consecuencia, y fruto del vacío historiográfico, surge la necesidad de realizar
este profundo trabajo de investigación, mediante el cual se quiere reivindicar su
actividad artística desarrollada entre finales del siglo XIX y principios del XX. Para
ello se ha confeccionado un inventario general de gran parte de su producción
artística clasificado según la etapa cronológica, y un catálogo razonado de sus
obras más relevantes mediante la elaboración de unas fichas técnicas.
Debido a la estrecha relación existente entre Sorolla y Andreu se ha llevado a
cabo un estudio analítico de una parte representativa de su producción artística,
dilucidando, mediante la obtención de resultados y comparativas con la obra
seleccionada de Joaquín Sorolla, si el pintor Teodoro Andreu siguió los pasos de
su maestro, o utilizó su propia metodología en el uso de la teoría del color y sus
pigmentos. Por lo tanto, en este trabajo también se ha elaborado un estudio de
los pigmentos utilizados por Andreu en una parte de su obra: análisis realizados por
espectrometría de fluorescencia de Rayos X dispersiva en energía (EDXRF), cuyos
resultados aportan datos y conclusiones inéditas y determinantes en la obra de
Andreu.
Uno de los resultados propiciados en esta investigación ha sido que un alto
porcentaje de su obra se encuentra localizada en colecciones privadas. En base a
esta realidad se ha confeccionado, mediante un programa informático, un museo
virtual donde se recoge parte importante de la obra "escondida", a través de
una plataforma digital exprofeso, aportando un repertorio de contenidos digitales
sustentado con la documentación aportada en este trabajo de investigación,
ofreciendo la posibilidad de realizar un recorrido museográfico virtual donde el
visitante puede disfrutar de la obra sita en colecciones particulares / [CA] El propòsit primordial d'aquesta Tesi Doctoral es fonamenta a posar en valor i difondre el llegat de la producció artística i la biografia del pintor alzireny, Teodoro Juan Andreu Sentamans (Alzira, 1870 - València, 1935), amb la finalitat de cobrir les llacunes historiogràfiques existents fins a l'actualitat i aportar dades documentals inèdites de la seua trajectòria artística. El reconeixement de l'artista fins hui ha estat subjugat a haver sigut deixeble del gran Joaquín Sorolla i Bastida, sense que s'haja contemplat i haver tingut en compte la seua important activitat artística i docent, els seus comissariats en exposicions, particulars i d'altres artistes; la seua participació assídua en exposicions nacionals i internacionals, sent guardonat en diverses d'elles; ni l'assoliment de projectes importants atribuïts a altres figures, o simplement oblidats. Dues circumstàncies han confluït per a propiciar la immerescuda desatenció a l'obra d'Andreu: ser coetani al seu mestre, Sorolla, i ser fidel al seu estil costumista, negant-se a evolucionar cap a una pintura més avançada. En conseqüència, i fruit del buit historiogràfic, sorgeix la necessitat de realitzar aquest profund treball de recerca, mitjançant el qual es vol reivindicar la seua activitat artística desenvolupada entre finals del segle XIX i principis del XX. Per a això s'ha confeccionat un inventari general de gran part la seua producció artística classificat segons l'etapa cronològica, i un catàleg raonat de les seues obres més rellevants mitjançant l'elaboració d'unes fitxes tècniques. A causa de l'estreta relació existent entre Sorolla i Andreu s'ha dut a terme un estudi analític d'una part representativa de la seua producció artística, dilucidant, mitjançant l'obtenció de resultats i comparatives amb l'obra seleccionada de Joaquín Sorolla, si el pintor Teodoro Andreu va seguir els passos del seu mestre, o va utilitzar la seua pròpia metodologia en l'ús de la teoria del color i els seus pigments. Per tant, en aquest treball també s'ha elaborat un estudi dels pigments utilitzats per Andreu en una part de la seua obra: anàlisis realitzades per espectrometria de fluorescència de Raigs X dispersiva en energia (EDXRF), els resultats dels quals aporten dades i conclusions inèdites i determinants en l'obra d'Andreu. Un dels resultats propiciats en aquesta investigació ha sigut que un alt percentatge de la seua obra es troba localitzada en col·leccions privades. Sobre la base d'aquesta realitat s'ha confeccionat, mitjançant un programa informàtic, un museu virtual on es recull una part important de l'obra "amagada", mitjançant una plataforma digital exprofeso, aportant un repertori de continguts digitals sustentat amb la documentació aportada en aquest treball de recerca, oferint la possibilitat de realitzar un recorregut museogràfic virtual on el visitant pot gaudir de l'obra situada en col·leccions particulars. / [EN] The main purpose of this Doctoral Thesis is based on valuing and expanding the
legacy of the artistic production and the biography of the painter from Alzira,
Teodoro Juan Andreu Sentamans (Alzira, 1870 - Valencia, 1935) in order to cover
the existing historiographical gaps up to the present day and provide unpublished
documentary data on his artistic career.
Up to the present moment, the recognition of the artist has been subjugated to
having been a disciple of the great Joaquín Sorolla y Bastida, without having
contemplated and taken into account his important artistic and teaching activity,
his curatorships in exhibitions, individuals and other artists; his regular participation
in national and international exhibitions, being awarded in several of them; nor the
achievement of important projects attributed to other artists, or simply forgotten.
Two circumstances have come together to promote undeserved neglect of
Andreu's work: being a contemporary of his teacher, Sorolla, and being faithful to
his traditional style, refusing to evolve towards a more advanced painting.
Consequently, as a result of the historiographical gap, the need of carrying out
this deep research arises now. Through it, I want to vindicate Andreu's artistic
activity developed between the end of the 19th century and the beginning of the
20th century. For this, a general inventory of all his work has been made, artistic
production classified according to the chronological stage, and a reasoned
catalog of his most relevant works through the preparation of technical sheets.
Due to the close relationship between Sorolla and Andreu, an analytical study of
a representative part of his artistic production has been carried out, elucidating,
by obtaining results and comparisons with the selected work of Joaquín Sorolla,
whether the painter Teodoro Andreu followed the footsteps of his teacher, or used
his own methodology in the use of colour theory and its pigments. Therefore, this
work has also carried out a study of the pigments used by Andreu in part of his work;
analysis carried out by energy dispersive X-ray fluorescence spectometry (EDXRF),
whose conclusions in Andreu's work.
One of the results fostered in this investigation has been that a high percentage
of his work is located in private collections, base don this reality, a virtual museum
has been created through a computer programme where all the "hidden" work
is collected. Through a digital platform expressly made, it provides a repertoire of
digital content supported by the documentation provided in this research work,
offering the possibility of taking a virtual museum tour where the visitor can enjoy
the work located in private collections. / Ibáñez Bartolomé, M. (2023). Teodoro Andreu Sentamans (1870-1935): Catalogación y estudio analítico de su producción artística [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/195349
|
2 |
Estudio del comportamiento físico-mecánico de estratos intermedios en intervenciones generales del soporte textil en pintura sobre tela: aplicabilidad en el ciclo pictórico de Gaspar de la Huerta en la Galería Dorada del Palau Ducal de GandíaRobles de la Cruz, Cristina 20 June 2022 (has links)
[ES] El inicio de esta tesis doctoral parte de los trabajos de investigación desarrollados en el proceso de restauración llevado a término en el conjunto de pinturas de la Galería Dorada del Palau Ducal de Gandia. Se trata de un ciclo pictórico de gran formato instalado en el techo y realizado con la técnica al óleo sobre lienzo, en sustitución de lo que en realidad debería de haber sido solucionado con una técnica al fresco. Los condicionantes establecidos por su tamaño y ubicación comprometieron a través del tiempo su estabilidad, tanto dimensional como estructural, derivando el trabajo de restauración hacia la solución de estos problemas mediante el estudio de sistemas de entelado y testados a través de mediciones físico-mecánicas en el laboratorio. Esta, ha sido la finalidad de nuestra investigación, la de tratar de racionalizar los materiales y técnicas que participan de esta disciplina de la restauración sobre soporte textil, en orden a optimizar recursos de manipulación y soluciones a la siempre controvertida tarea de los entelados.
Históricamente, estos procesos tuvieron su origen en Italia y Francia a finales del siglo XVII y comúnmente fueron realizados a través de la utilización de engrudos mediante mezclas de adhesivos naturales a base de colas de pasta, receta que fue rápidamente divulgada en todo occidente. Más adelante, en los Países Bajos, debido a las condiciones medioambientales y geográficas, se modificaron los ingredientes con la inclusión de mezclas de cera resina. Estas dos fórmulas básicas, fueron tomadas como patrón hasta bien entrado el siglo XX, donde a partir de la segunda mitad se empieza a experimentar e introducir paulatinamente los adhesivos a base de resinas sintéticas.
Nuestro principal interés y aportación a través de la presente investigación ha sido el estudio de las antiguas técnicas de entelado, así como de sus alteraciones y problemáticas, para dar respuesta a las actuales necesidades en esta materia, y más concretamente en lo referente a las obras de gran formato. La fórmula a través del denominado entelado tipo sándwich ha sido la opción, que después de nuestro testado, ha respondido de forma más idónea a las expectativas abiertas. Mediante la incorporación de este estrato intermedio se ha pretendido alcanzar un nivel óptimo de estabilidad en el soporte, así como de reversibilidad de los tratamientos y, para evitar en última instancia, la interposición de texturas entre estratos.
A través del testado de los tres grupos fundamentales de materiales que conforman este tipo de entelado, constituido por: estratos intermedios, tejidos de refuerzo y sistemas adhesivos, se ha elaborado un protocolo de acciones tendentes a la observación de las opciones de mayor garantía para su implantación. Se ha tratado de establecer en este sentido como resultado final, un modelo básico para atender las necesidades de estos sistemas extraordinarios, pero necesarios en los procesos de entelado de gran formato. / [CA] L'inici d'aquesta tesi doctoral part dels treballs de recerca desenvolupats en el procés de restauració dut a terme en el conjunt de pintures de la Galeria Daurada del Palau Ducal de Gandia. Es tracta d'un cicle pictòric de gran format instal·lat en el sostre i realitzat amb la tècnica a l'oli sobre tela, en substitució del que en realitat hauria d'haver sigut solucionat amb una tècnica al fresc. Els condicionants establerts per la seua grandària i ubicació van comprometre a través del temps la seua estabilitat, tant dimensional com estructural, derivant el treball de restauració cap a la solució d'aquests problemes mitjançant l'estudi de sistemes de reentelat i testats a través de mesures físic-mecànics en el laboratori. Aquesta, ha sigut la finalitat de la nostra investigació, la de tractar de racionalitzar els materials i tècniques que participen d'aquesta disciplina de la restauració sobre suport tèxtil, en vistes a optimitzar recursos de manipulació i solucions a la sempre controvertida tasca dels entelats.
Històricament, aquests processos van tindre el seu origen a Itàlia i França a les acaballes del segle XVII i comunament van ser realitzats a través de la utilització d'engruts a partir de mescles d'adhesius naturals a base de cues de pasta, recepta que va ser ràpidament divulgada en tot occident. Més endavant, als Països Baixos, a causa de les condicions mediambientals i geogràfiques, es van modificar els ingredients a partir de la inclusió de mescles de cera resina. Aquestes dues fórmules bàsiques, van ser preses com a patró fins a ben entrat el segle XX, on a partir de la segona meitat es comença a experimentar i introduir gradualment els adhesius a base de resines sintètiques.
El nostre principal interés i aportació a través de la present investigació ha sigut l'estudi de les antigues tècniques d'entelat, així com de les seues alteracions i problemàtiques, per a donar resposta a les actuals necessitats en aquesta matèria, i més concretament referent a les obres de gran format. La fórmula a través del anomenat reentelat tipus sandvitx ha sigut l'opció, que després del nostre testat, ha respost de forma més idònia a les expectatives obertes. Mitjançant la incorporació d'aquest estrat intermedi s'ha pretés aconseguir un nivell òptim d'estabilitat en el suport, així com de reversibilitat dels tractaments i, per a evitar en última instància, la interposició de textures entre estrats.
A través del testat dels tres grups fonamentals de materials que conformen aquest tipus de reentelat, constituït per: estrats intermedis, teixits de reforç i sistemes adhesius, s'ha elaborat un protocol d'accions tendents a l'observació de les opcions de major garantia per a la seua implantació. S'ha tractat d'establir en aquest sentit com a resultat final, un model bàsic per a atendre les necessitats d'aquests sistemes extraordinaris, però necessaris en els processos de reentelat de gran format. / [EN] The beginning of this doctoral thesis is part of the research work developed in the restoration process carried out in the set of paintings of the Golden Gallery of the Ducal Palau of Gandia. It is a large-format pictorial cycle installed on the ceiling and made with oil technique on canvas, replacing what should have actually been solved with a fresco technique. The constraints established by its size and location compromised over time its stability, both dimensional and structural, referring the restoration work to the solution of these problems by studying entealing systems and tested through physical-mechanical measurements in the laboratory. This has been the purpose of our research, to try to rationalize the materials and techniques involved in this discipline of restoration on textile support, in order to optimize handling resources and solutions to the always controversial task of the entealing.
Historically, these processes were originated in Italy and France in the late 17th century and were commonly performed through the use of paste from natural adhesive mixtures based on paste glues, recipe that was quickly disseminated throughout the West. Later, in the Netherlands, due to environmental and geographical conditions, the ingredients were modified from the inclusion of resin wax mixtures. These two basic formulas were taken as a pattern until well into the 20th century, where from the second half we begin to experiment and gradually introduce adhesives based on synthetic resins.
Our main interest and contribution through this research has been the study of the old entealing techniques, as well as their alterations and problems, to respond to the current needs in this matter, and more specifically with regard to large-format works. The formula through the so-called sándwich type entealing has been the option, which after our testing, has responded more appropriately to open expectations. The incorporation of this intermediate layer has sought to achieve an optimal level of stability in the support, as well as reversibility of the treatments and, to avoid ultimately, the interposition of textures between layers.
Through the testing of the three fundamental groups of materials that make up this type of entealing, consisting of: intermediate layers, reinforcing fabrics and adhesive systems, a protocol of actions has been drawn up with a view to observe the most secure options for its implementation. As a results, an attempt has been made to establish a basic model to meet the needs of these extraordinary systems, but necessary in large format entealing processes. / Robles De La Cruz, C. (2022). Estudio del comportamiento físico-mecánico de estratos intermedios en intervenciones generales del soporte textil en pintura sobre tela: aplicabilidad en el ciclo pictórico de Gaspar de la Huerta en la Galería Dorada del Palau Ducal de Gandía [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/183517
|
Page generated in 0.1326 seconds