La presente Tesis Doctoral estudia la figura de Joseph Ferrer Almiñana (1745-1815) en sus dos vertientes artísticas, como pintor académico del género pictórico de flores y bodegones; y como maestro pintor ceramista. Como pintor académico logró ser un aventajado y afamado artista, en la Real Academia de Bellas de San Carlos de Valencia, donde se formó, consiguió numerosos premios y reconocimientos, cabe destacar que fue nombrado Pintor Académico de Mérito en 1795. Como pintor ceramista inició su formación con tan sólo 15 años en la Real Fábrica de Conde de Aranda, y pronto fue nombrado oficial pintor. En 1799 fue contratado como Intendente de la fábrica, sobre el que recaían todas las competencias artísticas y productivas. Pero su éxito máximo fue la construcción de su propia fábrica de loza fina en Ribesalbes en 1780, de la que fue director y maestro, y con la que consiguió un producto que hizo competencia a la Real Fábrica de Alcora. Con el transcurso del tiempo, la primera producción salida de los hornos de Ribesalbes ha creado confusión en cuanto a la catalogación del núcleo fabricante. El eje principal de la investigación se ha dividido en dos partes: En primer lugar, se ha analizado y estudiado el currículo académico de Joseph Ferrer y con ello se ha localizado y confeccionado un catálogo pictórico con la obra académica del autor. En segundo lugar, se ha estudiado el contexto histórico y evolución de la fábrica de loza fina de Ribesalbes, con el fin de dignificar la producción salida de los hornos de la primera fábrica allí establecida. Se han identificado las piezas que en ocasiones están catalogadas como producto de otros centros fabricantes de cerámica, mediante el uso de la arqueometría para la caracterización de restos materiales cerámicos. Se ha logrado determinar, en su vertiente puramente composicional, las pastas cerámicas objeto de estudio, necesario para poder ser cuantificadas e identificadas, y con ello, su posterior comparación con las pastas elaboradas en centros productores vecinos, principalmente con la Real Fábrica de Alcora. / Nebot Diaz, E. (2014). Estudio y análisis de la obra de Joseph Ferrer Almiñana. La manufactura de loza durante los siglos XVIII Y XIX en la localidad de Ribesalbes (Castellón). Caracterización arqueométrica [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/46026 / TESIS

[EN] ABSTRACT The establishment in Ribesalbes of the Earthenware Factory of Joseph Ferrer, in 1780, has a tradition of pottery which is credited in this PhD thesis, certifying the presence of ceramist artisans in Ribesalbes, at the beginning of the 18th century. Also it is determined the names of some potters registered at the dawn of the 19th century from different primary documentary sources, which include the parish archives of Ribesalbes sacramental books, the Contribución General de 1817 and the Padrón general de 1843; and the relationship of workers linked to the factories of earthenware and the professional structure of the population of Ribesalbes, in 1817. In addition, the two industrial areas par excellence of Ribesalbes: la Ollería and la Llometa are accredited, since the beginning of the 19th century. Settling the concrete location of the Earthenware Factory of Joseph Ferrer, and the name of some of their workers as well. On the other hand, the factories and varnish mills in the Barony during the first half of the 19th century are related; identifying owners and their workers, as well as their locations in Ribesalbes boundary. Recomposing the genealogy of pottery manufacturers, the major ceramic Ribesalbes sagas are gathered and articulated; establishing family ties existing between some of them. Especially among the lineages of Ferrer Almiñana, Garcés Benages and Figas Osed. The research concludes with the cataloging of the ceramic legacy of Dr. Francesc Esteve, deposited in the Museum of Fine Arts in Castellón. Cataloging from which analysis of the formal type, the colour palette, marks and inscriptions, the artistic style and the main decorative themes of Ribesalbes ceramics from the first half of the 19th century are set. / [ES] RESUMEN El establecimiento en Ribesalbes de la Fábrica de Loza de Joseph Ferrer, en 1780, cuenta con una tradición alfarera que se acredita en la presente Tesis Doctoral, certificándose la presencia de olleros en Ribesalbes, a principios del siglo XVIII. Asimismo, a partir de diversas fuentes documentales primarias, entre las que cabe destacar los libros sacramentales del Archivo Parroquial de Ribesalbes, la Contribución general de 1817 y el Padrón general de 1843 se determinan los nombres de algunos alfareros registrados en los albores del siglo XIX; la relación de trabajadores vinculados a las fábricas de loza y la estructura profesional de la población de Ribesalbes, en 1817. Quedando acreditadas, desde principios del siglo XIX, las dos zonas industriales por antonomasia de Ribesalbes: la Ollería y la Llometa. Estableciéndose, también, la ubicación concreta de la Fábrica de Loza de Joseph Ferrer y el nombre de algunos de sus trabajadores. Por otra parte, se relacionan las fábricas y tahonas de barniz existentes en la Baronía durante la primera mitad del siglo XIX; identificándose a sus propietarios, a sus trabajadores y sus emplazamientos en el término de Ribesalbes. Recomponiendo la genealogía de los fabricantes de loza, se recopilan y articulan las principales sagas cerámicas de Ribesalbes. Estableciéndose los vínculos familiares existentes entre algunas de ellas. Especialmente entre las estirpes de Ferrer Almiñana, Garcés Benages, y Figás Osed. La investigación se concluye con la catalogación del Legado cerámico del Dr. Francesc Esteve, depositado en el Museo de Bellas Artes de Castellón. Catalogación a partir de la que se establece el análisis de la tipología formal, la paleta cromática, las marcas e inscripciones, el estilo artístico y los principales temas decorativos de la cerámica de Ribesalbes de la primera mitad del siglo XIX. / [CAT] RESUM L'establiment a Ribesalbes de la Fàbrica de Pisa de Joseph Ferrer, en 1780, compta amb una tradició alfarera que s'acredita en la present Tesi Doctoral, certificant-se la presència de terrissaires a Ribesalbes, a principis del segle XVIII. Així mateix, a partir de diverses fonts documentals primàries, entre les quals destaquen els llibres sacramentals de l'Arxiu Parroquial de Ribesalbes, la Contribución general de 1817 i el Padrón general de 1843 es determinen els noms d'alguns terrissaires, registrats en les albors del segle XIX; la relació de treballadors vinculats a les fàbriques de pisa i l'estructura professional de la població de Ribesalbes, en 1817. A més queden acreditades, des de principis del segle XIX, les dues zones industrials per antonomàsia de Ribesalbes: la l'Olleria i la Llometa. Establint-se també la ubicació concreta de la Fàbrica de Pisa de Joseph Ferrer, i el nom d'alguns dels seus treballadors. D'altra banda, es relacionen les fàbriques i tahonas de vernís existents a la Baronia durant la primera meitat del segle XIX; identificant-se als seus propietaris i als seus treballadors, així com els seus emplaçaments en el terme de Ribesalbes. Reconstruint la genealogia dels fabricants de pisa, es recopilen i articulen les principals dinasties ceràmiques de Ribesalbes; establint-se els vincles familiars existents entre algunes d'elles. Especialment entre les estirps de Ferrer Almiñana, Garcés Benages, i Figás Osed. La recerca es conclou amb la catalogació del Llegat ceràmic del Dr. Francesc Esteve, dipositat en el Museu de Belles Arts de Castelló. Catalogació a partir de la qual s'estableix l'anàlisi de la tipologia formal, la paleta cromàtica, les marques i inscripcions, l'estil artístic i els principals temes decoratius de la ceràmica de Ribesalbes de la primera meitat del segle XIX. / Marcelo Marco, VL. (2016). La cerámica de Ribesalbes (Castellón) de finales del siglo XVIII a mediados del siglo XIX. Fábricas de loza, sagas cerámicas y análisis histórico-artístico [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61989 / TESIS

El treball descrit en aquesta tesi té com a objectiu l'estudi de la matèria orgànica soluble de conques geològiques reductores amb un elevat contingut en sofre. Els estudis previs de geoquímica orgànica endegats en conques reductores posen de manifest que els biomarcadors sofrats són de gran importància per a la descripció dels paleoambients, donat que reflecteixen els biocompostos funcionalitzats, que, d'altra forma s'haurien alterat. Per aquest estudi s'han seleccionat quatre conques sedimentàries que destaquen de forma significativa per la seva anoxicitat, així com, per haver experimentat una important sulfato- reducció. Les conques escollides són: Orce, Ribesalbes, Mequinensa i Organyà.La conca d'Orce és d'origen lacustre i de tipus endorreica, data del Plio-Plistocè (1-5 milions d'anys) i es localitza al nord de la província de Granada. El seu interès rau en el descobriment d'importants jaciments paleontològics amb restes antropogèniques.La conca de Ribesalbes també és lacustre i endorreica, pertany al Miocè mitjà (Serraval·là, de 12 a 13 milions d'anys) i es situa a l'oest de la província de Castelló. A principis d'aquest segle s'hi van explotar les pissarres bituminoses mitjançant tècniques de piròlisi.La conca de Mequinensa igualment és d'origen lacustre i de caràcter endorreica, pertany a l'Oligocè superior (Catià, al voltant dels 30 milions d'anys) i es localitza al sud del Sistema dels Monegros, a la província de Lleida. La importància d'aquesta conca es deu a l'explotació de lignits molt rics en sofre.La conca d'Organyà és d'origen marí i data del Cretaci inferior (més de 100 milions d'anys). Es situa a la província de Lleida, a la comarca de l'Alt Urgell. Els materials que formen aquesta conca constitueixen una roca mare de petroli.Els objectius d'aquest treball són:1. L'anàlisi dels biomarcadors per a la determinació de l'origen de les aportacions de la matèria orgànica que reberen les conques estudiades, caracteritzant-ne les contribucions més significatives.2. La descripció de les condicions paleoambientals que donaren lloc a aquests dipòsits sedimentaris.3. L'avaluació de la maduresa de la matèria orgànica.La tesi comença amb una introducció on es descriu la singularitat de cada conca, es continua amb les descripcions geològiques i petrogràfiques, tot localitzant les mostres estudiades a la columna estratigràfica. Després, es mostra l'anàlisi elemental de la matèria orgànica, per prosseguir amb la descripció dels biomarcadors apolars i polars: en primer lloc es descriuen els compostos acíclics, lineals i ramificats, tot començant pels compostos hidrocarbonats, després els oxigenats i finalment els sofrats; en segon lloc, els biomarcadors cíclics, començant pels diterpenoides i continuant amb els triterpenoides, amb especial rellevància dels esteroides i els hopanoides, i finalment, els oleanoides, ursanoides i lupanoides. Cal destacar la identificació de més d'una vintena de nous biomarcadors identificats per primera vegada en aquesta tesi. La descripció de les conques finalitza amb les conclusions sobre els aports de la matèria orgànica, l'ambient deposicional i la maduresa. / The aim of this thesis is the study and characterization of the soluble organic matter in sulphur rich geological basins. The previous studies carried out on reducing sedimentary basins show the significant presence of organic geochemical biomarkers with sulphur, which are very relevant for the description of the paleo-environment conditions of the sedimentation, since they reflect the presence of biological compounds very well preserved.For this study four sedimentary basins of Spain have been selected due to their anoxicity and also for having suffered an important sulphate-reduction process. The selected basins are: Orce, Ribesalbes, Mequinensa and Organyà.The basin of Orce is of lacustrine origin, it belongs to the Plio-Pleistocene period (1 to 5 million years) and it is located to the north of the province of Granada. Its interest comes from the fact that there are important palaeontology deposits with anthropogenic rests.The basin of Ribesalbes also is also of type lacustrine and belongs to the Miocene period (Serravalià, 12 to 13 million years). It is located to the west of the province of Castellon. At the beginning of XX century the bituminises shales were extracted in order to obtain oil with techniques of pyrolisis.The basin of Mequinensa is also of lacustrine origin and belongs to the upper Oligocene period (Catià from around 30 million years) and is located to the south System of the Monegros, in the province of Lleida. The importance of this basin is due to the high sulphur content of the lignite that is formed in this place.The basin of Organyà is of marine origin and dates from the lower Cretaceous (more than 100 million years). It is located in the province of Lleida, in the region of the Alt Urgell. The materials that form this basin constitute a oil source rock.The items of this work are:1. The analysis of biomarkers for the determination of the origin of the contribution of the matter organic.2. The description of the paleoenvironmetal conditions that gave rise to these sedimentations deposits.3. The evaluation of the maturity of the organic matter.The thesis is divided into nine chapters: The study begins with a general geological description to go on with the analysis of the paleoconditions of the environmental deposition that favour the preservation of the organic matter. Subsequently, after that, there is an accurate geochemical description of each basin. The results of this work show that the Orce basin is characterized by type I querogen and, the Ribesalbes basin is of type I-S kerogen, the Organyà basin is of type II-S and the Mequinensa basin is of type III-S querogen. The study ends with the conclusions on the contributions of the organic matter, the depositional environment and the maturity. In the case of the Organyà basin only non polar fractions have been studied, due to the little presence of polar compounds, attributed to the high maturity of the organic matter. Finally, there is also a compilation of biomarkers identified for the first time in this thesis, indicating in its case if their biological precursors.