Aquesta tesi doctoral té com a finalitat mostrar la panoràmica global de la situació i l'evolució del monestir de Santa Maria de Vallbona durant el segle XVIII. El tema central de la tesi és la comunitat de Vallbona. A part de donar a conèixer la vida monàstica de les monges de cor des del seu ingrés fins a la seva mort, s'han analitzat els temes del dot, la pensió anual vitalícia i la informació personal i familiar extreta de les exploracions de la voluntat. Gràcies a aquestes fonts, es conclou que les monges del període estudiat provenien de la baixa noblesa; que el radi de captació geogràfica era limitat i que les nissagues es perpetuaren pel fet que la majoria entraven de petites i quedaven a càrrec d'una familiar. Les monges del segle XVIII vivien en cases particulars dins de la clausura, de les quals es conserven vestigis, així com també dels béns mobles i dels llibres que conformaven les seves biblioteques, factor que demostra la seva cultura. Algunes d'aquestes monges formaren part de l'organigrama intern exercint correctament el càrrec assignat, al temps que participaren en els diversos òrgans de govern en els que l'abadessa es recolzava a l'hora de prendre decisions. Dins del monestir també hi vivia el servei domèstic, fet que de nou mostra la condició social elevada de la pròpia comunitat.Donat el gran poder de l'abadessa dins de la comunitat, s'ha estudiat l'abaciologi del monestir, exposant les generalitats de la figura abacial, les biografies, els càrrecs previs que exerciren, les eleccions, els fets més importants dels abadiats i les morts d'aquestes dames de gran vàlua que arribaren a ser abadesses de Vallbona: Maria de Borrell (1683 i 1701); Maria Roger de Llúria (1701); Anna Maria de Castellví (1701-1711); Manuela de Cortiada (1716-1747); Caterina de Borràs (1747-1748); Agnès de Cortit (1748-1767) i Maria Teresa de Riquer (1767-1802), així com també la seu vacant de 1711-1716. A més, s'ha ressaltat la seva faceta com a escriptores (d'obres formals; de llibres de notes i cort o de cartes familiars, fet que mostra la completa alfabetització i l'escriptura usual de les monges vallbonines); les mesures econòmiques dutes a terme; la seva faceta com a senyores jurisdiccionals; la seva vessant reformadora i la seva defensa aferrissada dels drets del monestir en uns plets llargs i freqüents en el temps. A més, l'abadessa de Riquer és responsable de la gran fita historiogràfica del segle i una obra cabdal de la historiografia vallbonina: el Llibre Verd, la primera història del monestir, escrita per Jaume Pasqual. L'interès també s'ha focalitzat en les figures eclesiàstiques masculines més properes a la comunitat, com els confessors, majoritàriament monjos de Santes Creus i els beneficiats del monestir i els rectors de les parròquies de la Baronia, sobre els quals l'abadessa exercia el dret de patronat. Endemés, el monestir fou freqüentment visitat pel comissari de l'abat general de l'orde cistercenc, visites de les quals es conserven diversos testimonis, com les cartes de visita que aquells escrigueren i que constitueixen una bona font d'informació sobre la situació de Vallbona en diversos moments del període estudiat. Amb aquestes visites, l'orde controlava el monestir femení, al temps que les cartes de visita són un excepcional testimoni d'aquesta relació i de la correcta evolució de la vida monàstica vallbonina. Altres temes tractats han estat la jurisdicció del monestir sobre una Baronia i sobre les forasteries (indrets allunyats del nucli monàstic); la favorable evolució econòmica i les bases sobre les que s'assentava l'economia monàstica; la importància de la clausura en la vida monàstica vallbonina; la relació epistolar amb l'exterior i els serveis monopolitzats pel monestir a través d'arrendataris, com l'apotecaria, l'hospital, els molins o el forn com a més destacats.Finalment, s'ha analitzat la relació d'un monestir d'afiliació austriacista amb la nova dinastia borbònica. Vallbona sofrí els estralls de la guerra i, a més, la postguerra provocà altres problemes a la comunitat, tot i que aquesta no patí greus represàlies, com l'entrada del jutge Salvador Prats amb agutzils a la clausura per detenir Francesc de Castellví, nebot de l'abadessa de Castellví; l'empresonament al monestir de Manuela de Desvalls durant un parell d'anys i la retenció de les rendes anuals vitalícies que diverses monges rebien de les seves famílies com a conseqüència del segrest dels béns de les mateixes, pel que dites monges pledejaren per aconseguir el retorn d'aquelles. Però després la comunitat s'inserí sense problemes dins del nou marc legal imposat per la monarquia, però no tant a les mesures econòmiques, especialment a una nova tributació basada en el pagament d'impostos per part de l'Església com a mesura normalitzada.D'aquesta manera, s'ofereix una àmplia i completa visió de l'evolució d'aquest important monestir cistercenc femení català en el transcurs de la divuitena centúria. / This doctoral thesis has the purpose of showing the global panoramic view of the situation and the evolution of the monastery of Santa Maria de Vallbona during the 18th century.The central subject of the thesis is the community of Vallbona. Apart from introducing the monastic life of the nuns from their income until their death, the subjects of the dowry, the annual life pension and the personal and family information extracted from the explorations of the will have been analyzed. Thanks to these sources, it is concluded that the nuns of this period came from the low nobility; that the radium of geographical catchment was limited and that the sagas were perpetuated by the fact that the majority of the nuns entered of small and they remained in charge of family one. The nuns of the 18th century lived in particular houses in the closure, of which vestiges are preserved, like also pieces of forniture and books that shaped their libraries, factor that demonstrates their culture. Some of these nuns were part of the internal flow chart exercising correctly the assigned charge, at the time that they took part in the government organs in what the abbess leaned when taking decisions. In the monastery also lived the domestic service, fact that again shows the high social condition of the community itself.Because of the great power of the abbess in the community, the abbesses of the monastery has been studied, setting forth the generalities of the abbatial figure, the biographies, the previous charges exercised, the elections, the most important facts of the abbacies and the deaths of these ladies of great value that managed to be abbesses of Vallbona: Maria de Borrell (1683 i 1701); Maria Roger de Llúria (1701); Anna Maria de Castellví (1701-1711); Manuela de Cortiada (1716-1747); Caterina de Borràs (1747-1748); Agnès de Cortit (1748-1767) and Maria Teresa de Riquer (1767-1802), and also the vacant of 1711-1716. Moreover, has been stood out their facet as writers (of formal works; of books of notes and court or of family letters, fact that shows the complete literacy and the usual writing of these nuns); the economical measures carried out; their facet as jurisdictional ladies; their constructing and reparing aspect and their defense of the rights of the monastery in some long and frequent judgements. Moreover, the abbess of Riquer is the responsible for the big historiografical milestone of the century and a principal work of the historiography of Vallbona: el Llibre Verd, the first history of the monastery, written by Jaume Pasqual.The interest has also been focused in the masculine ecclesiastical figures more next to the community, like the confessors, many of them monks of Santes Creus, and the beneficiaries of the monastery and also the rectors of the parishes of the Barony, about whom the abbess exercised the right of patronage. Furthermore, the monastery was frequently visited by the commissioner of the general abbot of the Cistercian order, visits of which several witnesses are preserved, as the letters of visit that those wrote and that constitute a good information source about the situation of Vallbona in several moments of this period. With these visits, the order controlled the feminine monastery, at the time that the letters of visit are an exceptional witness of this relationship and of the correct evolution of the monastic life in Vallbona.Other treated subjects have been the jurisdiction from the monastery about a Barony and about the "forasteries" (far places of the monastic site); the favorable economic evolution and the bases of monastic economy; the importance of the closure in this monastic life; the epistolary relationship with the exterior and the services monopolized for the monastery through lessees, like the pharmacy, the hospital, the mills or the oven as more outstanding.Finally, the relationship of a monastery membership of the Austracist party with the new borbonical dynasty has been analyzed. Vallbona suffered the damages of the War of the Spanish Succession and, moreover, the postwar period provoked other problems to the community, even though this did not suffer severe reprisals, as the entry of the judge Prats with bailiffs to the closure to arrest Francesc de Castellví, nephew of the abbess of Castellví; the imprisonment in the monastery of Manuela de Desvalls during a pair of years and the retention of the annual life rents that several nuns received of their families as a consequence of the kidnapping of the goods of the same ones, for what these nuns pleaded to achieve the return of those. But afterwards the community was inserted without problems in the new legal ambit imposed by the monarchy and accepted the economical measures resignedly, especially the payment of taxes on the part of the Church as a normalized measure.In this way, one extense and complete vision of the evolution of this important feminine Catalan Cistercian monastery in the course of the Eighteenth century is offered.