<p>In this paper, I have examined if and how Saul Bass adapts his title sequences to the respective film in the matter of genre, plot, milieu, feeling and appearance. Saul Bass was really a graphic artist who has made himself a long career in film production, foremost as a creator of title sequences. Of all the films Bass has created title sequences to, I’ve chosen six films, whose title sequences I analyse more thoroughly. I do this to point out the differences between them and thus also show how Bass adapt them to the individual work. To do this I’ve used an auteuristic perspective. The analysis I’ve made of the six films points to that Bass adapts his title sequences to the respective films. I have for instance found that certain title sequences is an integrated part of the film itself, others work as a prologue to the plot of the movie, and others present the genre, the plot or a specific theme. Most of the title sequences also introduce a fundamental feeling, that follows the viewer throughout the whole film. However, it has also come forth certain likenesses in his work, certain images and themes. Despite this, I believe that Saul Bass designs his title sequences according to the specific work and not according to his personal style.</p> / <p>I denna uppsats har jag undersökt om och hur Saul Bass anpassar sina förtexter till respektive film ifråga om genre, handling, miljö, känsla eller utseende. Saul Bass var i grunden en grafisk designer som har gjort sig en lång karriär inom filmproduktionen, och då främst som skapare av förtexter. Av alla filmer som Bass har gjort förtexter till har jag valt ut sex filmer, vars förtexter jag analyserar mer ingående. Detta gör jag för att belysa olikheterna dem emellan och därmed också hur Bass anpassar dem efter det individuella verket. Till detta använder jag mig av ett auteuristiskt perspektiv. De analyser jag har gjort av de sex filmerna pekar på att Bass verkligen anpassar sina förtexter till respektive film. Jag har till exempel funnit att vissa förtexter är en integrerad del av själva filmen, vissa fungerar som prologer till filmens handling och vissa presenterar genren, handlingen eller ett specifikt tema. De allra flesta av förtexterna introducerar även en grundläggande känsla, som sedan följer med åskådaren genom hela filmen. Dock har det även dykt upp vissa likheter i hans arbeten, vissa bilder och teman. Detta till trots anser jag att Saul Bass utformar sina förtexter med tanke på det specifika verket och inte med tanke på hans personliga stil.</p>

In this paper, I have examined if and how Saul Bass adapts his title sequences to the respective film in the matter of genre, plot, milieu, feeling and appearance. Saul Bass was really a graphic artist who has made himself a long career in film production, foremost as a creator of title sequences. Of all the films Bass has created title sequences to, I’ve chosen six films, whose title sequences I analyse more thoroughly. I do this to point out the differences between them and thus also show how Bass adapt them to the individual work. To do this I’ve used an auteuristic perspective. The analysis I’ve made of the six films points to that Bass adapts his title sequences to the respective films. I have for instance found that certain title sequences is an integrated part of the film itself, others work as a prologue to the plot of the movie, and others present the genre, the plot or a specific theme. Most of the title sequences also introduce a fundamental feeling, that follows the viewer throughout the whole film. However, it has also come forth certain likenesses in his work, certain images and themes. Despite this, I believe that Saul Bass designs his title sequences according to the specific work and not according to his personal style. / I denna uppsats har jag undersökt om och hur Saul Bass anpassar sina förtexter till respektive film ifråga om genre, handling, miljö, känsla eller utseende. Saul Bass var i grunden en grafisk designer som har gjort sig en lång karriär inom filmproduktionen, och då främst som skapare av förtexter. Av alla filmer som Bass har gjort förtexter till har jag valt ut sex filmer, vars förtexter jag analyserar mer ingående. Detta gör jag för att belysa olikheterna dem emellan och därmed också hur Bass anpassar dem efter det individuella verket. Till detta använder jag mig av ett auteuristiskt perspektiv. De analyser jag har gjort av de sex filmerna pekar på att Bass verkligen anpassar sina förtexter till respektive film. Jag har till exempel funnit att vissa förtexter är en integrerad del av själva filmen, vissa fungerar som prologer till filmens handling och vissa presenterar genren, handlingen eller ett specifikt tema. De allra flesta av förtexterna introducerar även en grundläggande känsla, som sedan följer med åskådaren genom hela filmen. Dock har det även dykt upp vissa likheter i hans arbeten, vissa bilder och teman. Detta till trots anser jag att Saul Bass utformar sina förtexter med tanke på det specifika verket och inte med tanke på hans personliga stil.

Cette thèse propose une étude sur la relation entre les arts graphiques et le cinéma à travers une observation analytique du générique de film en tant que fragment cinématographique hybride présentant un entremêlement ou encore une rencontre entre les éléments graphiques et les éléments filmiques. Par cette étude nous interrogeons le générique d’ouverture de film, de l’apparition de la cinématographie aux expériences plus contemporaines, en suivant l’évolution d’une forme à la fois graphique et cinématographique reposant sur une frontière technique constamment mouvante grâce aux multiples innovations technologiques.Dans ce travail, nous nous intéressons aux fonctions, typologies, typographies et mises en scène du générique d’ouverture, ainsi qu'aux différents éléments le composant, qui s’expriment selon des modalités à la fois historiques, techniques et esthétiques. L’esthétique de la typographie et son évolution font l’objet d’une attention particulière.Cette thèse se concentre particulièrement sur Kyle Cooper et plus spécialement sur le générique d’ouverture de Se7en, remarquable par son style de typographie cinétique ainsi que son incroyable tour de force technique et esthétique.Notre objectif est de démontrer, à travers les développements graphiques et filmiques du générique d’ouverture, à quel point les apports de Kyle Cooper pour l’art de sa conception sont fondamentaux et considérables. Cooper a contribué à la renaissance de l’art du générique de film à la suite de Saul Bass, dans les années 1950. / This thesis proposes a study of the relation between graphic art and cinema through ananalytical approach of film opening credits as a hybrid cinematographic fragment with areunion of graphic elements and cinematographic elements. Through this study, we willanalyze opening credits, from the beginning of cinema until contemporary experiences,following the evolution of a from simultaneously/both graphic and film based on a technicalline constantly shifting with innovations.In this work, we are also interested in fonctions, types, typography and staged opening credits,elements which are expressed according to historical, technical and aesthetic modes. Theaesthetics of typography and its evolution are the subject of a particular attention.This thesis focuses specifically on Kyle Cooper and more precisely on the opening credits ofSe7en with its outstanding style of kinetic typography and its incredible aesthetic andtechnical tour de force.Our goal is to prove the significance of Kyle Cooper’s contribution and why his contributionsfor art of the generic design are so fundamental and substantial across graphic developmentsand opening credits. Cooper had an important part in the rebirth of the art of film credits withSaul Bass in the 1950s.

Made available in DSpace on 2016-06-02T20:23:16Z (GMT). No. of bitstreams: 1 6284.pdf: 4033248 bytes, checksum: 9d5efb0e9ae354a70477b6f64d8c9377 (MD5) Previous issue date: 2014-08-29 / Financiadora de Estudos e Projetos / The objective of this dissertation is to study the narrative of the trailer of one of the most influential films in cinema history: Alfred Hitchcock´s Psycho (1960). The trailer will, therefore, be analyzed not only as a tool of movie marketing, but mostly as a 'shortmovie' which has a kind of parallel narrative and assist in the feature film, with a beginning, middle and end, trying to understand how that is constituted and how it still speaks to the disclosure´s posters and the opening credits of the film. Both 'core' sequence storyboard´s (trailer and movie) will also be used in this reading that seeks to comprehend the process of signification in the orbit of Psycho. / O objetivo desta dissertação é estudar a narrativa do trailer de um dos mais influentes filmes da história do cinema: Psicose (1960), de Alfred Hitchcock. O trailer será, portanto, analisado não apenas como uma ferramenta de marketing cinematográfico, mas principalmente como um 'curta' que conta com uma espécie de narrativa paralela e auxiliar à do longa-metragem, com início, meio e fim, tentando compreender como aquela se constitui e de que forma dialoga ainda com os cartazes de divulgação e com os créditos iniciais do filme. O storyboard da sequência 'central' de ambos (trailer e filme) também será utilizado nesta leitura que visa compreender o processo de significação na órbita de Psicose.

[EN] Saul Bass is considered as the father of contemporary title sequences. The main contribution of this work consists in verifying the close correspondences between Bass' deviced iconography, figures and visual motifs to summarize and synthesise the profound sense of the story told by the film, preceded by their sequences, since it is this idea that is found as the base of what has been established as the turning point and conceptual axis around his innovation. This is something until nowadays taken as an axiom, for that it is a need to go more deeply into it and to define which these keys of his innovation are. Step by step, Bass is modeling his concept of Bass-Brand; since the beginning he considered creating a visual image recognisible by his personal style, and at the same time he addressed the territory of audiovisual communication and deviced a new concept, a new treatment in the field of titles design in film. A first step would be the creation of the symbol-brand of the movie, as a single product, until reaching the idea of the brand-film with which he suggests that the title sequences must be a metaphorical résumé of the story told by the film. All of this is what he will create, in the collective imagination, that recognisible idea of the author's identity as creator of the title sequence; by itself, Bass-Brand has implicitly not only a concise procedure of formal and aesthetic resolution of this sequence, but the features themselves of his innovation. But Bass, by the means of his metaphores, is not simply proposing us a summary of the argument, of the (main) plot of the story, but he extracts the pure essence of the film and it is about this essence what he wants to talk to us about, and for that he evoques that essence with his metaphores. All of this appears, as we will demonstrate, by revealing the secondary plot of the film. In order to confirm our hypothesis we have established an inquiring technique that has allowed us to analyse this particular rpoblem. We have proposed an analysis model that permits demonstrating this hypothesis in which we study a specific, complex and paradigmatic case inside the audiovisual production of this author, the film Vertigo (Hitchcock, 1958). We have centred on questions such as finding the referents of Bass' audiovisual metaphores by applying this deconstruction of narrative structure technique to the film, and also by indexing the essential ingredients of an audiovisual-narrative construction of these characteristics in order to unveil the profound sense of the told story. The analytical tools that we have used for realizing a descomposition process of the film is based on the identification of the profound structures of the film, thanks to the application of Frank Daniel's sequences paradigma. Likewise, as another tool for our analysis, we rely on the identification of different music segments that are detected in the title sequences, in that in an audiovisual piece, music establishes a configuration that can endorse the self iconic phrases and their signification. In the title sequence we see the color palette and other iconographic patterns synthesised, of which dizziness and obsession make use, plus the tragic and obsessive love of Judy, Madeleine the entity, and Scottie characters, proposed on one side by the images, and on the other, by the melodies. It is about a magistral work on transforming narrative contents (and their referents) into pure audio-visual metaphores. Both Bass' and Herrmann's work in these titles are a perfect translation of the themed, emotional, and psychological aspects of the story in which one can appreciate the iconic and sound equivalences of the film's essential discursive elements. / [ES] Saul Bass está considerado como el padre de las secuencias de títulos de crédito contemporáneas. La aportación principal de este trabajo consiste en verificar las estrechas correspondencias entre la iconografía, figuras y motivos visuales ideados por Bass para resumir y sintetizar el sentido profundo de la historia contada por el film, al que anteceden sus secuencias, pues es esta idea la que se encuentra en la base de lo que todos han establecido como punto de inflexión y el eje conceptual en torno al que gira su innovación. Esto es algo que hasta ahora ha sido un axioma, por lo que es necesario profundizar y definir sobre cuáles son esas claves de su innovación. Bass va moldeando poco a poco su concepto de Marca-Bass; desde el principio se planteó crear una imagen visual reconocible por su estilo personal, al tiempo que abordó el territorio de la comunicación audiovisual e inventó un nuevo concepto, un nuevo tratamiento en el campo del diseño de los créditos en el cine. Un primer paso sería la creación del símbolo-marca de la película, como producto singular, hasta llegar a la idea de la marca-película con la que plantea que la secuencia de créditos debe ser un resumen metafórico de la historia contada por el film. Es todo ello lo que creará, en el imaginario colectivo, esa idea reconocible de la identidad de su autor como creador de la secuencia de títulos de crédito; en sí la Marca-Bass lleva implícito no solo un conciso procedimiento de resolución formal y estético de esta secuencia sino los propios rasgos de su innovación. Pero Bass, mediante sus metáforas, no nos propone simplemente un resumen del argumento, de la trama (principal) de la historia, sino que extrae la esencia pura del film y es de ella de la que nos quiere hablar y para ello evoca esa esencia con sus metáforas. Todo esto aparece, como demostramos, al revelar la trama secundaria del film. Para confirmar nuestras hipótesis hemos establecido una técnica de indagación que nos ha permitido poder analizar ese determinado problema. Hemos propuesto un modelo de análisis, que permite demostrar esta hipótesis donde estudiamos un caso concreto, complejo y paradigmático dentro de la producción audiovisual de este autor, la película Vértigo. De entre los muertos (Hitchcock, 1958). Nos hemos centrado en cuestiones como hallar los referentes de las metáforas audiovisuales de Bass aplicando esta técnica de deconstrucción de la estructura narrativa del film, y también en referenciar los ingredientes esenciales de una construcción narrativa audiovisual de estas características para intentar desvelar el sentido profundo de la historia contada. Los instrumentos analíticos que hemos utilizado para realizar una segmentación metódica y proceder a realizar un proceso de descomposición del film se basan en la identificación de las estructuras profundas del film gracias a la aplicación del paradigma de secuencias de Frank Daniel. Asímismo nos apoyamos, como una herramienta más para nuestro análisis, en la identificación de diferentes bloques de música que se detectan en la secuencias de títulos de crédito, en la medida que en una pieza audiovisual, la música establece una configuración que puede refrendar los propios fraseados icónicos y su significación. En la secuencia de títulos de crédito vemos sintetizados la paleta de color del film y los patrones iconográficos de los que se sirven el vértigo y la obsesión, además del amor trágico y obsesivo de los personajes de Judy, el ente Madeleine y Scottie, propuestos por un lado por las imágenes, y por otro por las melodías. Se trata de un magistral trabajo de transformación de contenidos narrativos (su referente) a puras metáforas audio-visuales. El trabajo, tanto de Bass como de Herrmann, en estos créditos es una perfecta traducción de los aspectos temáticos, emocionales y psicológicos del relato en los que se pueden apreciar las equivalencias icónica / [CA] Saul Bass està considerat com al pare de les seqüències de títols de crèdit contemporànies. L'aportació principal d'aquest treball consisteix en verificar les estretes correspondències entre la iconografia, figures i motius visuals ideats per Bass, per a resumir i sintetitzar el sentit profund de la història contada pel film, a què antecedeixen les seues seqüències, doncs és aquesta idea la que es troba en la base del que tots han establert com a punt d'inflexió i eix conceptual en torn al que gira la seua innovació. Això és una cosa que fins ara ha estat un axioma, motiu pel qual és necessari profunditzar i definir sobre quines són eixes claus de la seua innovació. Bass va modelant, a poc a poc, el seu concepte de Marca-Bass; des del principi es va plantejar crear una imatge visual recognoscible pel seu estil personal, al temps que va abordar el territori de la comunicació audiovisual i va inventar un nou concepte, un nou tractament en el camp del disseny dels crèdits en el cinema. Un primer pas seria la creació del símbol-marca de la pel·lícula, com a producte singular, fins a arribar a la idea de la marca-pel·lícula amb què es planteja que la seqüència de crèdits ha de ser un resum metafòric de la història contada pel film. És tot això el que crearà, en l'imaginari col·lectiu, eixa idea recognoscible de la identitat del seu autor com a creador de la seqüència de títols de crèdit; en si, la Marca-Bass porta implícit no tan sols un concís procediment de resolució formal i estètic d'aquesta seqüència, sinó els trets propis de la seua innovació. Però, Bass, mitjançant les seues metàfores, no ens proposa simplement un resum de l'argument, de la trama (principal) de la història, sinó que extrau l'essència pura del film i és d'ella de la qual ens vol parlar, i per a això evoca eixa essència amb les seues metàfores. Tot això apareix, com demostrem, al revelar la trama secundària del film. Per a confirmar les nostres hipòtesis hem establert una tècnica d'indagació que ens ha permés poder analitzar aquest problema determinat. Hem proposat un model d'anàlisi que permet demostrar aquesta hipòtesi on estudiem un cas concret, complexe i paradigmàtic dins de la producció audiovisual d'aquest autor, la pel·lícula Vertígen (D'entre els morts) (Hitchcock, 1958). Ens hem centrat en qüestions com trobar els referents de les metàfores audiovisuals de Bass aplicant aquesta tècnica de deconstrucció de l'estructura narrativa del film, i també en referenciar els ingredients essencials d'una construcció narrativa audiovisual d'aquestes característiques per a intentar desvetlar el sentit profund de la història contada. Els instruments analítics que hem utilitzat per a realitzar una segmentació metòdica i per a procedir a realitzar un procés de descomposició del film es basen en la identificació de les estructures profundes del film gràcies a l'aplicació del paradigma de les seqüències de Frank Daniel. Tanmateix, ens recolzem, com a una ferramenta més per a la nostra anàlisi, en la identificació de blocs diferents de música que es detecten en les seqüències de títols de crèdit, en la mesura en què, en una peça audiovisual, la música estableix una configuració que pot refrendar els frasejats icònics propis i la seua significació. En la seqüència de títols de crèdit veiem sintetitzades la paleta de color del film i els patrons iconogràfics de què es serveixen el vertigen i l'obsessió, a més de l'amor tràgic i obsessio dels personatges de Judy, l'ens Madeleine i Scottie, proposats per una banda per les imatges, i, per l'altra, per les melodies. Es tracta d'un treball magistral de transformació de continguts narratius (i el seu referent) a metàfores pures audio-visuals. El treball, tant de Bass com de Herrmann, en aquests crèdits és una perfecta traducció dels aspectes temàtics, emocionals i psicològics del relat en què es poden apreci / Alcaraz Pagán, MDLN. (2016). LAS CLAVES DE LA INNOVACIÓN DE SAUL BASS EN LA SECUENCIA DE TÍTULOS DE CRÉDITO DE VÉRTIGO [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61992