No description available.

No description available.

Tesis por compendio / [ES] En la presente tesis doctoral se ha evaluado el uso de nuevos soportes celulósicos y silíceos como sistemas de filtración para la estabilización y conservación de alimentos líquidos con el fin de afrontar dos grandes retos de la industria de bebidas. Por un lado, evitar o minimizar los cambios en las propiedades nutricionales, estructurales y organolépticas de los alimentos, ocasionados por la pasteurización térmica tradicional, y ofrecer una alternativa al problema de la baja viabilidad debida a los altos costos de inversión/producción al aplicar nuevas tecnologías no térmicas. Por ello, esta tesis doctoral se centra en el desarrollo y evaluación de una nueva tecnología no térmica de conservación de alimentos líquidos basada en la filtración. Se han desarrollado sistemas de filtración a partir de soportes celulósicos y silíceos, sin funcionalizar o funcionalizados con compuestos antimicrobianos. En el primer capítulo se evaluó el uso de materiales de celulosa como soportes filtrantes para el tratamiento de alimentos líquidos. Como primera aproximación se desarrolló un material poroso nano-micro tubular a partir de la extracción y deslignificación del material celulósico presente en el corazón o raquis de la mazorca de maíz. El uso de este soporte resultó ser efectivo como material filtrante para el tratamiento de agua y zumo de naranja, en un sistema de flujo continuo, eliminando la carga microbiana. La aplicación de este soporte como sistema de filtración presenta diversas ventajas como su capacidad de retención microbiana, la reutilización de sub-productos del maíz y, por tanto, su respeto al medioambiente. Sin embargo, sería necesario optimizar el proceso de filtrado para evitar la frecuente obturación de sus poros que requirió varios ciclos de lavado durante el proceso, así como establecer un método de regeneración del material para incrementar su vida útil. Además, este sistema afectó al color del zumo filtrado, que no se mantuvo constante durante el proceso, lo que supone una importante desventaja que es necesaria abordar. Como segunda aproximación, se evaluó el potencial de la inmovilización de una molécula bioactiva sobre membranas de celulosa, para mejorar la capacidad de retención microbiana del material celulósico, así como permitir su reutilización. Los filtros de celulosa funcionalizados con poliaminas demostraron ser eficaces en la eliminación de patógenos en agua, debido a las cargas positivas generadas por los grupos amina inmovilizados en la superficie de las membranas, que atraen y retienen las bacterias cargadas negativamente. Dada la fácil preparación y procedimiento de uso de las membranas de celulosa funcionalizadas con poliaminas, éstas podrían ser consideradas una buena opción para el desarrollo de sistemas de tratamiento de aguas in situ, rápidos, de fácil manejo y de bajo coste. El segundo capítulo describe el desarrollo y aplicación de partículas de sílice funcionalizadas con compuestos de aceites esenciales, con el fin de diseñar coadyuvantes de filtración con actividad antimicrobiana. La filtración de diversas matrices alimentarias (agua, cerveza y zumo de manzana) a través de los soportes funcionalizados con los antimicrobianos naturales demostró ser eficaz en la reducción del recuento de la cepa patógena Escherichia coli, así como frente a la microflora endógena de la cerveza y el zumo (bacterias acidolácticas, aerobios mesófilos, psicrófilos, mohos y levaduras). La eficacia en el control microbiano se debe a la combinación de la adsorción física y la inactivación por contacto con los compuestos de aceites esenciales inmovilizados. Además, la evaluación de las propiedades físico-químicas y sensoriales de los alimentos líquidos demostró un efecto poco significativo, éste depende del tamaño de las partículas de sílice usadas y de la molécula bioactiva inmovilizada. Por lo tanto, el sistema de conservaci� / [CA] En la present tesi doctoral s'ha avaluat l'ús de nous suports cel·lulòsics i silicis com a sistemes de filtració per a l'estabilització i conservació d'aliments líquids, amb la finalitat d'afrontar dos grans reptes de la indústria de begudes. D'una banda, evitar o minimitzar els canvis en les propietats nutricionals, estructurals i organolèptiques dels aliments, ocasionats per la pasteurització tèrmica tradicional, i oferir una alternativa al problema de la baixa viabilitat deguda als alts costos d'inversió/producció en aplicar noves tecnologies no tèrmiques. Per això, aquesta tesi doctoral es centra en el desenvolupament i avaluació d'una nova tecnologia no tèrmica de conservació d'aliments líquids basada en la filtració. S'han desenvolupat sistemes de filtració a partir de suports cel·lulòsics i silicis, sense funcionalitzar o funcionalitzats amb compostos antimicrobians. En el primer capítol es va avaluar l'ús de materials de cel·lulosa com a suports filtrants per al tractament d'aliments líquids. Com a primera aproximació es va desenvolupar un material porós nano-micro tubular a partir de l'extracció i deslignificació del material cel·lulòsic present en el cor o raquis de la panolla de dacsa. L'ús d'aquest suport va resultar ser efectiu com a material filtrant per al tractament d'aigua i suc de taronja, en un sistema de flux continu, eliminant la càrrega microbiana. L'aplicació d'aquest suport com a sistema de filtració presenta diversos avantatges com la seua capacitat de retenció microbiana, la reutilització de subproductes de la dacsa i, per tant, el seu respecte al medi ambient. No obstant això, seria necessari optimitzar el procés de filtrat per a evitar la freqüent obturació dels seus porus que va requerir diversos cicles de rentada durant el procés, així com establir un mètode de regeneració del material per a incrementar la seua vida útil. A més, aquest sistema va afectar el color del suc filtrat, que no es va mantenir constant durant el procés, la qual cosa suposa un important desavantatge que és necessari abordar. Com a segona aproximació, es va avaluar el potencial de la immobilització d'una molècula bioactiva sobre membranes de cel·lulosa, per a millorar la capacitat de retenció microbiana del material cel·lulòsic, així com permetre la seua reutilització. Els filtres de cel·lulosa funcionalitzats amb poliamines van demostrar ser eficaces en l'eliminació de patògens en aigua, a causa de les càrregues positives generades pels grups amina immobilitzats en la superfície de les membranes, que atrauen i retenen els bacteris carregats negativament. Donada la fàcil preparació i procediment d'ús de les membranes de cel·lulosa funcionalitzades amb poliamines, aquestes podrien ser considerades una bona opció per al desenvolupament de sistemes de tractament d'aigües in situ, ràpids, de fàcil maneig i de baix cost. El segon capítol descriu el desenvolupament i aplicació de partícules de sílice funcionalitzades amb compostos d'olis essencials, amb la finalitat de dissenyar coadjuvants de filtració amb activitat antimicrobiana. La filtració de diverses matrius alimentàries (aigua, cervesa i suc de poma) a través dels suports funcionalitzats amb els antimicrobians naturals va demostrar ser eficaç en la reducció del recompte del cep patogen Escherichia coli, així com enfront de la microflora endògena de la cervesa i el suc (bacteris àcid làctics, aerobis mesòfils, psicròfils, floridures i llevats). L'eficàcia en el control microbià es deu a la combinació de l'adsorció física i la inactivació per contacte amb els compostos d'olis essencials immobilitzats. A més, l'avaluació de les propietats fisicoquímiques i sensorials dels aliments líquids estudiats va demostrar un efecte poc significatiu, aquest depèn de la grandària de les partícules de sílice usades i de la molècula bioactiva immobilitzada. Per tant, el sistema de conserv / [EN] In the present doctoral thesis the use of new cellulosic and silica supports as filtering systems for the stabilization and preservation of liquid foods has been evaluated to overcome two major challenges of the beverage industry. On the one hand, avoid or minimize the changes in the nutritional, structural and organoleptic properties of food caused by traditional thermal pasteurization, and offer an alternative to the problem of low viability due to high investment/production costs when applying new non-thermal technologies. Therefore, this doctoral thesis focuses on the development and evaluation of a new non-thermal technology for the preservation of liquid foods based on filtration. The filtering systems have been developed from cellulosic and silica supports, non-modified or functionalized with antimicrobial compounds. In the first chapter, the use of cellulose materials as filtering supports for the treatment of liquid foods was evaluated. As first approximation, a porous nano-micro tubular material was developed from the extraction and delignification of the cellulosic material present in the corn stalk. The use of this support was effective as filtering material for the treatment of water and orange juice, in a continuous flow system, eliminating the microbial load. The application of this support as filtering system has several advantages, such as its microbial retention capacity, the reuse of corn by-products and, therefore, its respect for the environment. However, it would be necessary to optimize the filtering process to avoid the frequent clogging of its pores that required several washing cycles during the process, as well as to establish a method of material regeneration to increase its life. In addition, this system affected the color of the filtered juice, which did not remain constant during the process, representing an important disadvantage that must be addressed. As a second approach, the potential of the immobilization of a bioactive molecule on cellulose membranes was evaluated to improve the microbial retention capacity of the cellulosic material, as well as to allow its reuse. The cellulose filters functionalized with polyamines proved to be effective in eliminating pathogens in water, due to the positive charges generated by the amine groups immobilized on the surface of the membranes, which attract and retain the negatively charged bacteria. Given the easy preparation and usage of the polyamines-functionalized cellulose membranes, these could be considered a good option for the development of fast, easy to use and low cost in situ water treatment systems. The second chapter describes the development and application of silica particles functionalized with essential oil components to design filtering aids with antimicrobial activity. The filtration of various food matrices (water, beer and apple juice) through the supports functionalized with natural antimicrobials proved to be effective in reducing the load of the pathogenic strain Escherichia coli, as well as reducing the endogenous microflora of beer and the juice (lactic acid bacteria, mesophilic, psychrophilic, mold and yeast). The removal capability is due to the combination of physical adsorption and contact inactivation with the essential oil compounds immobilized. In addition, the evaluation of the physicochemical and sensory properties of the liquid foods studied showed a not significant effect, it depends on the size of the silica particles used and the immobilized bioactive molecule. Therefore, the proposed preservation system has a high potential for cold beverage pasteurization processes. / N. Peña-Gomez would like to thank for financial support in the frame of her PhD project to Operational Programme of the European Social Fund (ESF) 2014-2020, the Agencia Estatal de Investigación, Generalitat Valenciana and FEDER-EU (Projects RTI2018-101599-B-C21 and AGL2015-70235-C2-1-R). The authors also thank the Electronic Microscopy & Microanalysis Laboratory at Patras University for support. / Peña Gomez, N. (2020). Development of polymeric and silica filtering materials functionalized with antimicrobial compounds for the elimination of microorganisms in liquid food [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/137041 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] La presente tesis doctoral titulada "Sistemas de liberacio'n controlada de fa'rmacos diseñados para mejorar el tratamiento de Enfermedad Inflamatoria Intestinal" se centra en el diseño, preparación, caracterización y evaluación in vivo de distintos sistemas de liberación controlada de fármacos en colon (CDDS, por sus siglas en inglés) utilizando como soporte micropartículas de silice mesoporosa, funcionalizadas con puertas moleculares. En conclusión, los estudios realizados demuestran que los materiales de silice mesoporosa, en combinación con puertas moleculares sensibles a estímulos específicos, tienen un gran potencial para el desarrollo de nuevos sistemas de liberación controlada de fármacos en el colon, dirigidos a mejorar el arsenal terapéutico disponible para el tratamiento de EII. La posibilidad de adaptar o personalizar la carga y las puertas moleculares hace que estos soportes de sílice mesoporosa sean una opción interesante para el desarrollo de nuevos sistemas de liberación controlada de fármacos en diferentes aplicaciones biomédicas. Finalmente, esperamos que los resultados obtenidos en esta tesis doctoral sirvan de inspiración para el desarrollo de sistemas de liberación controlada de fármacos innovadores y cada vez más inteligentes, para su aplicación tanto en medicina como en otras áreas. / [CA] La present tesi doctoral titulada "Sistemes d'alliberament controlat de farmacs dissenyats per a millorar el tractament de Malaltia Inflamatoria Intestinal" se centra en el disseny, preparacio, caracteritzacio i avaluacio in vivo de diferents sistemes d'alliberament controlat de farmacs en colon (*CDDS, per les seues sigles en angles) utilitzant com a suport microparticules de si'lice mesoporosa, funcionalitzades amb portes moleculars. En conclusio, els estudis realitzats demostren que els materials de si'lice mesoporosa, en combinacio amb portes moleculars sensibles a estimuls especifics, tenen un gran potencial per al desenvolupament de nous sistemes d'alliberament controlat de farmacs en el colon, dirigits a millorar l'arsenal terapeutic disponible per al tractament de MII. La possibilitat d'adaptar o personalitzar la carrega i les portes moleculars, fa que aquests suports de silice mesoporosa siguen una opcio interessant per al desenvolupament de nous sistemes d'alliberacio controlada de farmacs en diferents aplicacions biomediques. Finalment, esperem que els resultats obtinguts en aquesta tesi doctoral servisquen d'inspiracio per al desenvolupament de sistemes d'alliberament controlat de farmacs innovadors i cada vegada mes intel·ligents, per a la seua aplicacio tant en medicina com en altres arees. / [EN] This PhD thesis entitled "Smart drug delivery systems designed to improve Inflammatory Bowel Disease therapy" is focused on the design, synthesis, characterization and in vivo evaluation of several Colon Drug Delivery Systems (CDDS) using hybrid mesoporous silica microparticles as scaffolds containing molecular gates. In conclusion, the studies shown in this Thesis demonstrate that mesoporous silica materials in combination with responsive molecular gates have great potential in the design and preparation of new CDDS to improve the therapeutic options available for IBD. The possibility to adapt the cargo and the molecular gate makes mesoporous silica support especially appealing for similar controlled drug delivery applications in the biomedical field. We hope that the obtained results could inspire the development of new innovative smart drug delivery systems in this or other fields. / We thank the Spanish Government (projects MAT2015-64139-C4-1-R and AGL2015-70235-C2-2-R (MINECO/FEDER)) and the Generalitat Valenciana (project PROMETEOII/2014/047) for support. AHT thanks to the Spanish MEC for his FPU grant. We thank the Generalitat Valenciana (Project PROMETEO2018/024) / Hernández Teruel, A. (2019). Smart drug delivery systems designed to improve Inflammatory Bowel Disease therapy [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/129863 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] Los componentes de los aceites esenciales (CAEs) han demostrado ser eficaces contra una amplia variedad de microorganismos. Sin embargo, su aplicación plantea desafíos debido a su baja solubilidad y alteración de las propiedades organolépticas en los alimentos. Por tanto, la búsqueda de nuevas formas de dosificación es fundamental para promover su uso en la industria alimentaria. La presente tesis doctoral está centrada en el desarrollo y aplicación de sistemas antibacterianos y antivirales basados en la inmovilización covalente de CAEs para mejorar la calidad y seguridad de alimentos líquidos. El primer capítulo evaluó el efecto de la adición de componentes naturalmente presentes en los alimentos (proteínas, lípidos, carbohidratos, ácidos orgánicos y etanol) sobre la actividad antimicrobiana de diferentes CAEs (carvacrol, eugenol, geraniol, timol y vainillina) en su forma libre. Además, se evaluó la influencia de los componentes alimentarios sobre la vainillina inmovilizada. Los resultados mostraron que la albúmina sérica bovina (BSA), el aceite de girasol y algunos carbohidratos fueron los componentes que más inhibieron la actividad antimicrobiana de los CAEs libres, con algunas excepciones. En los medios que contienen BSA, no se inhibió la actividad antimicrobiana del geraniol. Lo mismo ocurrió con eugenol en aceite de girasol, o con carvacrol, eugenol, geraniol y timol en presencia de D-lactosa. La vainillina inmovilizada confirmó el efecto inhibidor de las proteínas, lípidos y carbohidratos sobre la actividad antimicrobiana, pero el ácido cítrico y el etanol mejoraron la actividad antimicrobiana. Estos resultados demuestran la importancia de considerar la composición de la matriz alimentaria al seleccionar un compuesto antimicrobiano. El segundo capítulo evaluó la aplicación de CAEs frente al crecimiento y producción de guaiacol por un microorganismo alterante y termorresistente como Alyciclobacillus acidoterrestris en zumo de naranja. Para ello, se utilizaron CAEs inmovilizados con dos enfoques diferentes: como aditivos y como coadyuvantes tecnológicos. La presencia de CAEs provocó una reducción microbiana y una inhibición de la producción de guayacol, que fue mantenida tras la inmovilización. Este hecho es de gran interés, ya que la inmovilización evita el problema de alteración organoléptica del producto, derivado de la aplicación de estos antimicrobianos en forma libre. En el tercer capítulo se estudió la actividad antiviral de los CAEs, tanto en forma libre como inmovilizada, frente al virus Tulane en agua. La aplicación de CAEs en forma libre logró una reducción de la infectividad de sólo 1 log10, mientras que concentraciones equivalentes de antimicrobiano inmovilizado redujeron la infectividad a más de 4,5 log10. Por otro lado, el mecanismo antiviral se basó en la modificación o alteración de cápside viral. Además, se determinó que los CAEs inmovilizados no son citotóxicos en concentraciones antivirales efectivas. A pesar de la eficacia observada tras la inmovilización de los CAEs, su aplicación práctica en la industria alimentaria presenta varios desafíos, siendo uno de ellos la aceptación de esta tecnología por parte de los consumidores. El último capítulo estudió la percepción de los consumidores sobre el uso de la nanotecnología en el procesamiento de alimentos. La valoración de los distintos alimentos en los que se había aplicado nanotecnología en su procesamiento o envasado fue en general positiva. De todos los productos, aquellos en los que la nanotecnología no formaba parte de los alimentos recibieron la mejor valoración. Teniendo en cuenta este resultado, los CAEs inmovilizados aplicados como coadyuvantes tecnológicos serían los más valorados y, por tanto, podrían ser una excelente alternativa a los tratamientos de conservación convencionales, para controlar tanto virus como bacterias durante la producción y el almacenamiento de alimentos. / [CA] Els components dels olis essencials (COEs) han demostrat ser eficaços en fornt d'una àmplia varietat de microorganismes. Tot i això, la seua aplicació planteja desafiaments a causa de la seua baixa solubilitat i alteració de les propietats organolèptiques en els aliments. Per tant, la recerca de noves formes de dosificació és fonamental per promoure'n l'ús a la indústria alimentària. Aquesta tesi doctoral està centrada en el desenvolupament i l'aplicació de sistemes antibacterians i antivirals basats en la immobilització covalent de COEs per a millorar la qualitat i la seguretat d'aliments líquids. El primer capítol va avaluar l'efecte de l'addició de components naturalment presents als aliments (proteïnes, lípids, carbohidrats, àcids orgànics i etanol) sobre l'activitat antimicrobiana de diferents COEs (carvacrol, eugenol, geraniol, timol i vainillina) en la seua forma lliure. En aquesta primera part també es va avaluar la influencia dels components alimentaris sobre la vainillina immobilitzada. Els resultats van mostrar que l'albúmina sèrica bovina (BSA), l'oli de gira-sol i alguns carbohidrats van ser els components que van inhibir més l'activitat antimicrobiana dels COEs lliures, amb algunes excepcions. Als mitjans que contenen BSA no es va inhibir l'activitat antimicrobiana del geraniol. El mateix va passar amb eugenol en oli de gira-sol, o amb carvacrol, eugenol, geraniol i timol en presencia de D-lactosa. La vainillina immobilitzada va confirmar l'efecte inhibidor de les proteïnes, els lípids i els carbohidrats sobre l'activitat antimicrobiana, però l'àcid cítric i l'etanol van millorar l'activitat antimicrobiana. Aquests resultats demostren la importància de considerar la composició de la matriu alimentària quan s'ha de seleccionar un compost antimicrobià per a una aplicació concreta. El segon capítol va avaluar l'aplicació de COEs en front del creixement i la producció de guaiacol per un microorganisme alterant i termorresistent com Alyciclobacillus acidoterrestris en suc de taronja. Per això, es van utilitzar COEs immobilitzats amb dos enfocaments diferents: com a additius i com a coadjuvants. La presència de COEs provoca una reducció microbiana i una inhibició de la producció de guaiacol, així com manté la seua eficàcia després de la immobilització. Aquest fet és de gran interès, ja que la immobilització evita el problema d'alteració organolèptica del producte, derivat de l'aplicació d'aquests antimicrobians en forma lliure. Al tercer capítol es va estudiar l'activitat antiviral dels COEs, tant en forma lliure com immobilitzada, davant del virus Tulane en aigua. L'aplicació de COEs en forma lliure va aconseguir una reducció de la infectivitat de només 1 log10, mentre que concentracions equivalents d'antimicrobià immobilitzat van reduir la infectivitat a més de 4,5 log10. D'altra banda, es va comprobar que el mecanisme antiviral es va basar en la modificació o alteració de la càpside viral. A més, es va determinar que els COEs immobilitzats no són citotòxics en concentracions antivirals efectives. Tot i l'eficàcia observada després de la immobilització dels COEs, la seua aplicació pràctica a la indústria alimentària presenta diversos desafiaments, un dels quals és l'acceptació d'questa tecnologia per part dels consumidors. El darrer capítol va estudiar la percepció dels consumidors sobre l'ús de la nanotecnologia en el processament d'aliments. La valoració dels diferents aliments en que s'havia aplicat nanotecnologia al seu processament o envasat va ser en general positiva. De tots els productes, aquells en que la nanotecnologia no formava part dels aliments van rebre la millor valoració. Tenint en compte aquest resultat, els COEs immobilitzats aplicats com a coadjuvants de processament serien els més valorats i, per tant, podrien ser una alternativa excel·lent als tractaments de conservació convencionals, per controlar tant virus com bacteris durant la producció i l'emmagatzematge d'aliments. / [EN] Essential oil components (EOCs) have proven to be effective against a wide variety of microorganisms. However, the direct application of these compounds poses challenges due to their low solubility and alteration of the organoleptic properties of foods. Therefore, the search for new dosage forms of these promising antimicrobials is essential to promote their use in the food industry. The present doctoral thesis is focused on the development and application of antibacterial and antiviral systems based on the covalent immobilization of EOCs to improve the quality and safety of liquid foods. The first chapter evaluated the effect of the addition of components naturally present in food (proteins, lipids, carbohydrates, organic acids and ethanol) on the antimicrobial activity of certain EOCs (carvacrol, eugenol, geraniol, thymol and vanillin) in their free form. In this first part, the influence of these food components on the antimicrobial activity of vanillin immobilized on silicon oxide particles was also evaluated. The results showed that bovine serum albumin (BSA), sunflower oil and some carbohydrates were the food components that most inhibited the antimicrobial activity of the free EOCs, with some exceptions. In media containing BSA the antimicrobial activity of geraniol was not inhibited. The same occurred with eugenol in media containing sunflower oil, or with carvacrol, eugenol, geraniol and thymol in media with D-lactose. Immobilized vanillin confirmed the inhibitory effect of the proteins, lipids and carbohydrates on the antimicrobial activity, but citric acid and ethanol enhanced the antimicrobial activity. These results demonstrate the importance of considering the composition of the food matrix when selecting an antimicrobial compound. The second chapter evaluated the application of EOCs against the growth and production of guaiacol by a spoilage and heat-resistant microorganism such as Alyciclobacillus acidoterrestris in orange juice. For this purpose, EOCs immobilized on silicon oxide particles were used with two different approaches: as additives and as processing aids. The presence of EOCs causes a microbial reduction and an inhibition of guaiacol production, maintaining their effectiveness after immobilization. This fact is of great interest, since immobilization avoids the problem of organoleptic alteration of the product, derived from the application of these antimicrobials in free form. In the third chapter, the antiviral activity of EOCs, both in free and immobilized form, against Tulane virus in water was studied. The application of EOCs in free form achieved a reduction in infectivity of only 1 log10, equivalent concentrations of immobilized antimicrobial reduced infectivity to more than 4.5 log10. On the other hand, it has been demonstrated that the antiviral mechanism is based on the ability of immobilized antimicrobials to modify or disrupt the viral capsid. Furthermore, it was determined that immobilized EOCs are not cytotoxic at effective antiviral concentrations. Despite the efficacy observed after immobilization of EOCs against bacteria and viruses, their practical application in the food industry presents several challenges, one of them is the acceptance of this technology by consumers. Thus, the last chapter studied the perception of consumers regarding the use of nanotechnology in food processing. The evaluation of the different foods in which nanotechnology had been applied in their processing or packaging was generally positive, and most consumers would buy them. Of all the products, those in which nanotechnology was not part of the food received the best evaluation. Considering this result, immobilized EOCs applied as processing aids would be the most highly valued, and therefore could be an excellent alternative to conventional preservation treatments, to control both viruses and bacteria during food production and storage. / This research forms part of project PID2021-128141OB-C21 funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and by “ERDF A way of making Europe”. H.G.LL. acknowledges the Universitat Politécnica de València for his predoctoral fellowship. The authors acknowledge native English translator Helen Warburton for editing the text. The authors gratefully acknowledge the financial support from the project PID2021-128141OB-C21 funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and by “ERDF A way of making Europe”. This work is also granted by the project TED2021- 132035B-I00, funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and by “European Union NextGenerationEU/PRTR”. CG-B thanks the financial support received from the Spanish State Agency of Research (PID2022-136963OBI00/AEI/10.13039/501100011033), the Xunta de Galicia [ED431C 2021/29 and Centro singular de investigación de Galicia accreditation 2019-2022 (ED431G 2019/03)], and the European Regional Development Fund (ERDF). H.G.LL. acknowledges the Universitat Politècnica de València for his predoctoral fellowship. The authors gratefully acknowledge the financial support from the project PID2021- 128141OB-C21 funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and by “ERDF A way of making Europe”. This work is also granted by the project TED2021-132035B-I00, funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and by “European Union NextGenerationEU/PRTR”. H.G.LL. acknowledges the Universitat Politècnica de València for his predoctoral fellowship.The authors gratefully acknowledge the financial support for the experiment reported herein from the Spanish Government (RTI2018-101599-B-C21-AR). Héctor Gómez Llorente wishes to thank the Universitat Politècnica de València for the FPI Grant. / Gómez Llorente, H. (2024). New Strategies to Enhance the Quality and Safety of Liquid Foods Based on the Use of Natural Antimicrobial Compounds [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/207284 / Compendio