• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 3
  • 2
  • 1
  • Tagged with
  • 6
  • 6
  • 5
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

The free serial style of Nikos Skalkottas an examination of the twelve-tone methods in his late serial compositions /

Roberts, Melissa Garmon. January 2002 (has links) (PDF)
Thesis (Ph. D.)--University of Texas at Austin, 2002. / Vita. Includes bibliographical references. Available also from UMI Company.
2

The free serial style of Nikos Skalkottas an examination of the twelve-tone methods in his late serial compositions /

Roberts, Melissa Garmon. January 2002 (has links)
Thesis (Ph. D.)--University of Texas at Austin, 2002. / Vita. Includes bibliographical references.
3

The free serial style of Nikos Skalkottas: an examination of the twelve-tone methods in his late serial compositions

Roberts, Melissa Garmon 28 August 2008 (has links)
Not available / text
4

Les 32 Pièces pour piano de Nikos Skalkottas : éclairage analytique et approche pianistique / The 32 Piano Pieces by Nikos Skalkottas : analytical insight and pianistic approach

Tsioutis, Annini 12 December 2019 (has links)
La thèse examine la relation entre geste et écriture dans les 32 Pièces pour piano (1940) de Skalkottas. Après identification des nombreuses influences perceptibles dans le corpus, une étude approfondie de la notation pianistique particulière du compositeur est proposée. Pourquoi les 32 Pièces pour piano sont-elles peu jouées ? La réponse argumentée repose sur la difficulté technique. L’interrogation sur le geste pianistique approprié est ainsi rendue légitime. Le terme procédé compositionnel est proposé pour rendre compte d’habitudes d’écriture dont le compositeur hérite des grands maitres du passé ; ces procédés ne sont pas en eux-mêmes notables, mais le deviennent quand ils sont combinés au geste pianistique pour l’articulation formelle des pièces. La problématique que nous proposons d’élucider, à travers l’analyse combinée des gestes pianistiques et des procédés compositionnels, est sous-tendue par l'évolution de la relation entre l’aspect physique et l’écriture, l'une ou l'autre dimension prenant le dessus. Les symboles proposés par Sandor, dans sa méthode, sont récupérés et complétés par d’autres symboles, afin de permettre une analyse gestuelle des 32 Pièces. Ils sont ensuite combinés à des symboles proposés par l’auteure, rendant compte des procédés compositionnels relevés. L’analyse d’un choix de pièces culmine à la proposition du terme distillation, mettant l’accent sur l’assimilation organique des influences de la part de Skalkottas. La question d'une éventuelle organisation cyclique de l’œuvre est aussi traitée. Le Vol. II propose une édition critique complète des 32 Pièces, fondée sur la comparaison détaillée des deux manuscrits existants. Des entretiens avec des pianistes ayant interprété les pièces complètent le travail. / The thesis examines the relationship between gesture and composition in the 32 Piano Pièces (1940) by Skalkottas. Following the identification of the various influences perceptible in the corpus, a thorough study of the pianistic notation of the composer is undertaken. Why are the 32 Piano Pièces not often performed? The answer is their technical difficulty. The legitimacy of an in-depth study of the appropriate pianistic gesture for their interpretation is thus confirmed. The term compositional procedure is proposed to describe composing techniques in Skalkottas’s work, which can be traced back to great masters of the past. These are not noteworthy per se, but become so when they are combined with pianistic gestures for the formal articulation of the pieces. The research question we propose to examine, through the combined analysis of pianistic gestures and compositional procedures, is supported by the evolution of the relationship between the two dimensions, the physical and the written aspect. The symbols in Sandor’s pianistic method are retrieved, completed by other symbols and applied in a gestural analysis of the 32 Piano Pieces. They are then combined with new symbols proposed by the author, designating compositional procedures. A selection of pieces is analyzed, culminating in the suggestion of the term distillation, to highlight how Skalkottas organically assimilated various influences. The question of whether the corpus constitutes a pianistic cycle or not, is also examined. Vol. II contains a complete critical edition of the 32 Piano Pieces, based on the detailed comparison of the two existing autograph manuscripts. The thesis is accompanied by interviews with pianists who have performed the pieces.
5

La musique pour piano solo de Nikos Skalkottas / Nikos Skalkottas’s music for solo piano

Ramopoulou, Lorenda 20 January 2017 (has links)
Ce travail est une étude sur le style et les références présentes dans l’œuvre pour piano solo de Nikos Skalkottas (1904-1949). Il (ré)intègre pour la première fois le compositeur dans le milieu des pianistes qu’il a connu pendant ses années berlinoises (1921-1933), en inscrivant l’œuvre dans son contexte et l’ensemble des références auxquelles elle renvoie. Une méthodologie analytique émerge de ces mises en relation, destinée à faciliter le travail de l’interprète et à révéler les composantes stylistiques du corpus. Une importance particulière est portée sur le raffinement du timbre des pianistes berlinois dans l’entre-deux-guerres, mis en valeur par le « son coloré » des Bechstein historiques. Cette observation devient le point de départ d’une série d’analyses graphiques, montrant le rôle de la texture et du timbre en tant qu’éléments compositionnels chez Skalkottas. Les analyses, destinées à être utilisées par les interprètes, dévoilent une interaction de la texture avec le schéma formel. Elles sont complétées par l’étude des pièces, groupées par pôles de référence pour l’ensemble du corpus. Ces références s’étendent de la musique baroque et de Beethoven au jazz dansant et à la musique légère, tout en incluant des éléments provenant de la musique grecque. Les deux approches choisies s’appuient sur des sources mises pour la première fois au service de ce répertoire et s’avèrent complémentaires. Elles ont comme but d’offrir aux pianistes des clés pour son interprétation, de le rendre plus accessible et de faciliter sa propagation. / This thesis is a research into the style and influences on the solo piano works of Nikos Skalkottas (1904-1949). For the first time the composer is considered in relation to the pianistic milieu he was acquainted with during his Berlin years (1921-1933) and his oeuvre is examined in the light of its various references. A specific analytical methodology emerges from these influences, aiming at facilitating the performer’s work and revealing the stylistic components of the pieces. The refinement of the timbre in the playing of Berlin pianists in the interwar years, enhanced by the “coloured sound” of the Bechstein historical pianos, acquires a special importance. It leads to a series of analyses and graphs, showing the role of texture and timbre as compositional elements in Skalkottas’s piano music. The graphs, meant for the use of pianists, reveal an interaction between texture and form. This is complemented by the study of the piano pieces grouped according to their references; they extend from baroque music and Beethoven to dance jazz, light music, and Greek music elements. Both approaches can be justified from the study of primary sources, used for the first time in relation to this repertoire, and are complementary. By offering pianists new tools for its interpretation, the aim is to facilitate the access to this music and help its further promotion.
6

Ritmos y modos de la música tradicional griega en la creación musical: investigación a través de la práctica y la composición.

Kaniaris, Spyridon 02 September 2021 (has links)
[ES] En la presente investigación hemos planteado como objetivo mostrar el proceso de composición de música propia del autor de la tesis, basada en la práctica y el conocimiento de la música tradicional griega. Para llevar a cabo este trabajo, se precisa conocer la música tradicional y sus procesos de creación según la transmisión oral. La notación de la música clásica europea, aunque es una herramienta imprescindible, no es suficiente para describir por completo los procesos interpretativos y las características sonoras y plurimodales de la música griega, empleadas en las presentes composiciones. Cada ejemplo musical compuesto para esta tesis se acompaña por una grabación. Para realizar estas composiciones, se ha seguido un proceso investigativo que ha englobado varias etapas metodológicas: investigación teórica basada en fuentes bibliográficas y audiovisuales, conocimiento del proceso de la transmisión oral mediante el contacto directo con informantes e inmersión en la praxis musical de la música tradicional griega. Las composiciones se han realizado empleando ritmos y modos de la música tradicional griega y se han clasificado en cuatro categorías. 1. composición musical con instrumentos atemperados, influenciada por la música tradicional. 2. composición musical con instrumentos temperados, influenciadas por la música tradicional. 3. composición de música basada en las características, formas y estructuras musicales de la música tradicional. 4. proceso de la improvisación, tal como surgió en tres grabaciones audiovisuales en las que participó el autor como intérprete. Además, se han estudiado composiciones tradicionales a través de transcripciones realizadas por el autor de la tesis, anotando las ornamentaciones y las notas atemperadas. La presente investigación se divide en dos partes: la primera parte constituye la base teórica sobre la música tradicional griega y se halla dividida en siete capítulos; la segunda parte consiste en el análisis de la música propia compuesta por el autor de la tesis y la clasificación de esta en cuatro categorías. Como fruto de esta investigación, se han extraído varias conclusiones referentes a los procesos creativos empleados para las composiciones presentadas y se han definido tres métodos compositivos según el uso de la notación y el empleo de las características de la transmisión oral: - Composición sin el uso de la notación: improvisación sobre un pedal o una secuencia o composición realizada de forma mental sobre el instrumento musical. - Composición con el uso de notación básica: la notación es un esquema melódico para coordinar a los intérpretes durante la interpretación de música en conjunto. Precisa conocer las características de la música tradicional como son las ornamentaciones, el estilo empleado, variaciones instrumentales y notas atemperadas. - Composición con el uso de notación detallada: música compuesta para ser interpretada de forma literal. Un método compositivo proporcionando música distinta a la música tradicional. Las ornamentaciones y las variaciones melódicas en las repeticiones de melodías están anotadas. El autor de la tesis ha compuesto ritmos de amalgama basados en ritmos tradicionales que proporcionan una nueva dinámica compositiva. El uso y el conocimiento de la sonoridad, timbre y técnica de los instrumentos tradicionales no temperados puede otorgar características del “espíritu” tradicional en la realización de una composición. La variabilidad del material interpretado es un rasgo primordial observado en la praxis realizada por músicos tradicionales, en la que cada repetición de una melodía se realiza casi siempre de forma diferente. La improvisación es una práctica indispensable perteneciente al carácter de la música tradicional y se puede emplear para acompañar la danza, realizar respuestas instrumentales al canto o crear nueva música. La armonización de las melodías modales se puede observar a través del estudio del trabajo de los guitarristas griegos en grabaciones de los años 30, tal como se presenta mediante transcripciones realizadas especialmente para esta tesis. Como futura línea de trabajo, se seguirá investigando la síntesis entre la música tradicional griega y el conocimiento de la música clásica europea. / [CA] En la present investigació hem plantejat com a objectiu, presentar el procés de composició de música pròpia de l'autor de la tesi, basada en la pràctica i el coneixement de la música tradicional grega. Per dur a terme aquest treball, cal conéixer la música tradicional i els seus processos de creació segons la transmissió oral. La notació de la música clàssica europea, tot i que és una eina imprescindible, no és suficient per a descriure completament els processos interpretatius i les característiques sonores i plurimodales de la música grega emprades en les presents composicions. Cada exemple musical compost per a aquesta tesi s'acompanya d'un enregistrament. Per realitzar aquestes composicions, s'ha seguit un procés investigatiu que ha englobat diverses etapes metodològiques: investigació teòrica basada en fonts bibliogràfiques i audiovisuals, coneixement del procés de la transmissió oral mitjançant el contacte directe amb informants i immersió en la praxi musical de la música tradicional grega. Les composicions s'han realitzat emprant ritmes i maneres de la música tradicional grega i s'han classificat en quatre categories. 1. composició musical amb instruments temperats, influenciada per la música tradicional. 2. composició musical amb instruments temperats, influenciades per la música tradicional. 3. composició de música basada en les característiques, formes i estructures musicals de la música tradicional. 4. procés de la improvisació, tal com va sorgir en tres enregistraments audiovisuals en què va participar l'autor com a intèrpret. A més, s'han estudiat composicions tradicionals a través de transcripcions realitzades per l'autor de la tesi, anotant les ornamentacions i les notes temperades. La present investigació es divideix en dues parts: la primera part constitueix la base teòrica sobre la música tradicional grega i es troba dividida en set capítols; la segona part consisteix en l'anàlisi de la música pròpia composta per l'autor de la tesi i la classificació d'aquesta en quatre categories.Com a fruit d'aquesta investigació, s'han extret diverses conclusions referents als processos creatius emprats per a les composicions presentades i s'han definit tres mètodes compositius segons l'ús de la notació i l'ocupació de les característiques de la transmissió oral: - Composició sense l'ús de la notació: improvisació sobre un pedal o una seqüència o composició realitzada de forma mental sobre l'instrument musical. - Composició amb l'ús de notació bàsica: la notació és un esquema melòdic per coordinar als intèrprets durant la interpretació de música en conjunt. Necessita conéixer les característiques de la música tradicional com són les ornamentacions, l'estil emprat, variacions instrumentals i notes temperades. - Composició amb l'ús de notació detallada: música composta per a ser interpretada de manera literal. Un mètode compositiu proporcionant música diferent de la música tradicional. Les ornamentacions i les variacions melòdiques en les repeticions de melodies estan anotades. L'autor de la tesi ha compost ritmes d'amalgama basats en ritmes tradicionals que proporcionen una nova dinàmica compositiva, i ha transcrit per a aquesta tesi enregistraments dels anys 30 de guitarristes grecs per estudiar l'harmonització de les melodies modals. . L'ús i el coneixement de la sonoritat, timbre i tècnica dels instruments tradicionals temperats pot atorgar característiques de l ' "esperit" tradicional a la realització d'una composició. La variabilitat de l'material interpretat és un tret primordial observat en la praxi realitzada per músics tradicionals, en què cada repetició d'una melodia es realitza gairebé sempre de forma diferent. Finalment, la improvisació és indispensable en la música tradicional i es pot emprar per acompanyar la dansa, realitzar respostes instrumentals a el cant o crear nova música. / [EN] In this research we have established the objective of presenting the process of composing the author's own music, based on the practice and knowledge of traditional Greek music. To carry out this work, it is necessary to have knowledge of traditional music and its creation processes according to oral transmission. The notation of European classical music, although it is an essential tool, is not sufficient to fully describe the interpretive processes and the sonic and multimodal characteristics of Greek music used in the present compositions. Each musical example composed for this thesis is accompanied by a recording. In order to create these compositions, a research process has been followed that has encompassed several methodological stages: theoretical research based on bibliographic and audiovisual sources, knowledge of the process of oral transmission through direct contact with informants and immersion in the musical praxis of traditional music Greek. The compositions have been made using rhythms and modes of traditional Greek music and have been classified into four categories. 1. musical composition with tempered instruments, influenced by traditional music. 2. musical composition with tempered instruments, influenced by traditional music. 3. composition of music based on the characteristics, forms and musical structures of traditional music. 4. improvisation process, as it arose in three audiovisual recordings in which the author participated as a performer. In addition, traditional compositions have been studied through transcriptions made by the author of the thesis, noting ornamentation and tempered notes. This research is divided into two parts: the first part constitutes the theoretical basis on traditional Greek music and is divided into seven chapters; The second part consists of the analysis of the own music composed by the author of the thesis and the classification of this in four categories. As a result of this research, several conclusions have been reached regarding the creative processes used for the compositions presented and therefore three compositional methods have been defined according to the use of notation and the use of the characteristics of oral transmission: - Composition without the use of notation: improvisation on a pedal or a sequence or composition performed mentally on the musical instrument. - Composition with the use of basic notation: the notation is a melodic scheme to coordinate the interpreters during the performance of music together. It¿s important to know the characteristics of traditional music such as ornamentation, the style used, instrumental variations and tempered notes. - Composition with the use of detailed notation: music composed to be interpreted literally. A compositional method providing music different from traditional music. The ornamentations and melodic variations in the melody repetitions are noted. The author of the thesis has composed amalgam rhythms based on traditional rhythms that provide new routes of composition, and has transcribed for this thesis recordings from the 30s by Greek guitarists in order to study the harmonization of modal melodies. The use and knowledge of the sound, timbre and technique of tempered traditional instruments can provide characteristics of the traditional "spirit" in the realization of a composition. The variability of the material played is a primary feature observed in the practice performed by traditional musicians, in which each repetition of a melody is almost always performed differently. Finally, improvisation is indispensable in traditional music and can be used to accompany dance, perform instrumental responses to singing, or create new music. / Kaniaris, S. (2021). Ritmos y modos de la música tradicional griega en la creación musical: investigación a través de la práctica y la composición [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/171757 / TESIS

Page generated in 0.0285 seconds