• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Aturada cardíaca: Optimització de l'administració d'oxigen i resposta fisiològica dels reanimadors a dos minuts ininterromputs de compressions toràciques

Quintana Riera, Salvador 28 March 2007 (has links)
1) HIPÒTESIS I OBJECTIUS. Aquesta tesi està basada en dos articles (Quintana S, Martinez Perez J, Alvarez M, Vila JS, Jara F, Nava JM. "Maximum FIO(2) in minimum time depending on the kind of resuscitation bag and oxygen flow". Intensive Care Med. 2004;30(1):155-8. i Quintana S, Sánchez B, Trenado J, Fernández MM, Mestre JV. "The physiological effect on rescuers of doing two minutes of uninterrupted chest compressions". Resuscitation. 2007 Jul;74(1):108-12) que tenen en comú que contemplen aspectes del tractament de l'aturada cardíaca en el Suport Vital Bàsic i Avançat: buscant optimitzar l'aportació d'oxigen durant l'aturada cardiorespiratòria, el primer, avaluant la resposta fisiològica a dos minuts sense interrupcions de compressions toràciques, el segon.1R. ESTUDI:"Màxima FiO2 en el mínim temps en funció del tipus de bossa de ressuscitació i el flux d'O2".Estudi de laboratori per analitzar les FiO2 assolides depenent del tipus de bossa de ressuscitació i els diferents i creixents fluxos d'O2, així com per conèixer el temps que tarda a estabilitzar-se la FiO2.HIPÒTESI:En condicions de laboratori, la FiO2 que podem assolir amb una bossa de ressuscitació depèn de molts factors. Quan deixem fixos la freqüència respiratòria i el volum corrent, podem preveure la FiO2 en funció del tipus de bossa de ressuscitació i del flux d'O2 subministrat.OBJECTIUS:Objectiu primari: Analitzar els valors de FiO2 assolits en funció del tipus de bossa de ressuscitació i del flux d'O2 administrat, amb freqüència respiratòria i volum corrent fixos.Objectiu secundari: Estudiar quant temps transcorre fins que s'estabilitza la FiO2.2N ESTUDI:"Resposta fisiològica del reanimador d'una aturada cardiorespiratòria a dos minuts de compressions toràciques sense interrupcions."Estudi de laboratori en el qual, partint de la base que tenim una víctima en aturada cardiorespiratòria ja intubada i amb la via aèria segellada, s'apliquen dos minuts ininterromputs de compressions toràciques.HIPÒTESI:La resposta fisiològica del reanimador d'una aturada cardíaca a dos minuts de compressions toràciques sense interrupcions queden dintre d'uns límits perfectament tolerables, tant des del punt de vista objectiu com del subjectiu.OBJECTIUS:Objectiu primari: Avaluar la resposta fisiològica del reanimador d'una ACR a dos minuts de compressions toràciques a 100 min-1 sense interrupcions mitjançant l'ànàlisi de la freqüència cardíaca i la SatO2.Objectius secundaris: Estudiar temps de recuperació després de dos minuts de compressions toràciques ininterrompudes i la resposta subjectiva mitjançant una escala visual analògica.CONCLUSIONS:1- Hi ha diferències significatives entre la FiO2 administrada amb els diferents fluxos d'O2 en funció del tipus de bossa de ressuscitació, motiu pel qual s'aconsella:a) Utilitzar sempre que sigui possible la bossa de ressuscitació del tipus C.b) El model B, que és el C sense reservori, es comporta administrant la pitjor FiO2. Intentarem evitar-lo, bé muntant el reservori correctament, bé utilitzant el model A.c) El model A, intermedi continua tenint un paper, ja que és pitjor que el C però millor que aquest quan no està correctament muntat.2- El flux d'O2 adequat per aconseguir la màxima FiO2 és de 12 litres min-1 per al model C i com a mínim de 20 litres min-1per als altres dos sistemes.3- El temps que tarda el sistema C per administrar una FiO2 estable és el més curt, inferior al minut, sensiblement inferior al temps que tarda el model B i significativament més curt que el que tarda el model A.4- El grau de fatiga del reanimador d'una Aturada Cardiorespiratòria com a resultat de dos minuts de compressions toràciques sense interrupcions és perfectament tolerable des del moment que:a) No hi ha una gran taquicàrdia ni durant els dos minuts de compressions toràciques ni al final i, en tot cas, sempre per sota dels límits d'una prova d'esforç convencional.b) No es presenta desaturació ni durant ni després de les compressions toràciques.c) La recuperació després dels dos minuts de compressions toràciques és ràpida i, en tot cas, requereix un interval inferior als dos minuts.d) La fatiga mesurada amb escala subjectiva és perfectament tolerada per part de la mostra escollida. / "CARDIAC ARREST: OPTIMIZATION OF OXYGEN ADMINISTRATION AND THE PHYSIOLOGICAL RESPONSE OF EMERGENCY CARE PROVIDERS TO APPLYING TWO MINUTES OF UNINTERRUPTED THORACIC COMPRESSION"TEXT:Hypothesis and Objectives:This thesis is based on two articles (Quintana S, Martinez Perez J, Alvarez M, Vila JS, Jara F, Nava JM. "Maximum FIO2 in minimum time depending on the kind of resuscitation bag and oxygen flow". Intensive Care Med. 2004;30(1):155-8. and Quintana S, Sánchez B, Trenado J, Fernández MM, Mestre JV. "The physiological effect on rescuers of doing two minutes of uninterrupted chest compressions". Resuscitation. 2007 Jul;74(1):108-12), which address aspects of treatment responses to cardiac arrest in Basic and Advanced Vital Support. The first article addresses optimizing oxygen supply during cardiorespiratory arrest. The second evaluates the physiological response of the caregiver to two minutes of uninterrupted thoracic compressions.Study 1:Maximum FiO2 in the minimum time, as a function of the type of resuscitation bag used and oxygen flow.A laboratory study to analyze FiO2 achieved depending on the type of resuscitation bag used and different and increasing oxygen flows, as well as the amount of time needed to stabilize FiO2.HYPOTHESIS:The FiO2 achieved in a laboratory setting depends on several factors. When respiratory frequency and tidal volume remain fixed, we can predict FiO2 based on the type of resuscitation bag used and oxygen flow administered.OBJECTIVES:Primary objective: Analyze FiO2 values achieved as a function of the type of resuscitation bags used and oxygen flows administered, with fixed respiratory frequency and tidal volume.Secondary objective: Study the amount of time needed to stabilize FiO2.Study 2:The physiological response of a caregiver treating cardiac arrest with two minutes of uninterrupted thoracic compressions.A laboratory study based on the scenario of an intubated patient in cardiorespiratory arrest with a sealed airway, two minutes of uninterrupted thoracic compressions are applied.HYPOTHESIS:The physiological response of the caregiver to providing two minutes of uninterrupted thoracic compressions to a patient in cardiac arrest will be within tolerable limits, both objectively and subjectively.OBJECTIVES:Primary objective: Evaluate the physiological response of a caregiver to two minutes of uninterrupted thoracic compressions at 100 compressions / minute by analyzing pulse rate and SatO2.Secondary objective: Study recovery time after the two uninterrupted minutes of thoracic compressions and the caregiver's subjective responses on a visual analogue scale.CONCLUSIONS1. There are significant differences between FiO2 administrated with different O2 flows, in function of the type of resuscitation bag used, therefore:a) The model C bag should be used whenever possible.b) The model B bag, which is the model C without a reservoir, shows the worst FiO2 results. It should be avoided, either by adding a reservoir correctly, or using the model A bag. c) The model A, an intermediate type, continues to have a role, since it is generally worse than the model C, but better than the C when incorrectly assembled.2. Adequate O2 flow for achieving maximum FiO2 is 12 liters/minute for the model C and at least 20 liters/minute for the other two systems. 3. The time it takes to achieve a stable FiO2 with the model C is the shortest, less than a minute, significantly less than the time needed using the model B and less than the time needed with the model A. 4. The grade of fatigue reached by a rescue worker during a cardio-respiratory resuscitation attempt after two minutes of uninterrupted thoracic compressions is perfectly tolerable (and less than that of a conventional stress test). The following observations apply:a) There is no important tachycardia during the two minutes of thoracic compressions or afterward.b) There are no desaturation events during or after the thoracic compressions.c) Recovery after the two minutes of thoracic compressions is rapid and requires less than two minutes.d) Rescuer fatigue shown on a subjective scale was perfectly tolerated by test subjects.
2

Comparación de la eficacia del aprendizaje basado en casos/problema frente al método tradicional de lección magistral para la enseñanza de la Anestesiologia en pregrado, postgrado y formación Médica Continuada

Carrero Cardenal, Enrique Jesús 10 September 2009 (has links)
ANTECEDENTES: La metodología docente es un campo de investigación poco explorado. En Medicina, es difícil diseñar métodos de evaluación capaces de medir y comparar los resultados de la enseñanza. En la Anestesiología en particular, no existe consenso sobre cuál es el método de enseñanza más eficaz. La clase magistral sigue siendo el método de enseñanza tradicional más extendido. El método aprendizaje basado en la discusión de casos/problema (ABDCP) es una modalidad de aprendizaje basado en problemas que puede superar sus limitaciones y se adapta bien a los programas de formación. Los métodos de evaluación han de definir con claridad las competencias que están midiendo, el nivel de resultados y el nivel de evaluación. La investigación docente en Anestesiología ha de basarse en criterios objetivos. OBJETIVO: Comparar la eficacia del ABDCP con la clase magistral en la enseñanza de Anestesiología en los tres programas de formación: Pregrado, Postgrado y Formación Médica Continuada.MATERIAL Y MÉTODOS: Tres artículos de la misma línea de investigación; cada artículo enmarcado en un nivel de formación. Diseño adaptado al programa docente. Hoja de instrucciones y consentimiento informado. Participación voluntaria, anónima y no puntuable. Tres estudios controlados, prospectivos y randomizados según el método docente: clase magistral (grupo clase magistral) o ABDCP (grupo caso/problema). Aprobación por Comisiones de Investigación y Docencia. Cálculo del tamaño muestral: riesgo &#61537;: 0,05, riesgo &#61538;: 0,2. La población de los estudios incluyó, 68 estudiantes de medicina, Pregrado, UB (artículo 1), 54 residentes de Anestesiología de primer año Postgrado, SCARTD (artículo 2) y 52 alumnos del curso 5 de Formación Continuada FEEA (artículo 3). Enseñanza: sesión única, objetivos docentes y tiempo de clase igual en los dos grupos. Participaron dos profesores expertos en el tema y en la metodología docente. Clase magistral: formato original; ABDCP: sin casos por adelantado. Los estudios incluyeron una evaluación antes de la enseñanza (pre) y otra inmediatamente después (post). Las evaluaciones se basaron en situaciones clínicas hipotéticas que cumplían los objetivos docentes. Se realizó una prueba piloto previa a cada estudio. Las variables de las evaluaciones fueron diferentes campos del conocimiento que medían habilidades cognitivas e integrativas. Cada campo incluía un número determinado de ítems sobre los que se contabilizó el número total de respuestas correctas. Las evaluaciones fueron puntuadas por dos evaluadores diferentes a los dos profesores, ciegos a la asignación de grupos. Analizamos el índice de concordancia kappa. Consideramos relevante que el porcentaje de alumnos que mejoraron sus puntuaciones en cada campo fuese superior al 50%. Definimos la significación estadística como P < 0,05.RESULTADOS: El índice kappa fue > 0.8 para todas las evaluaciones. Antes de la enseñanza, no encontramos diferencias significativas entre los grupos para sus características demográficas ni en las evaluaciones pre, excepto para uno de los campos en el artículo 2. Ambos métodos mejoraron de forma similar los campos del conocimiento analizados. La mayoría de los estudiantes no obtuvieron la máxima puntuación para ninguna de las evaluaciones post. No encontramos diferencias significativas entre los grupos después de la enseñanza en ninguno de los campos analizados. El análisis de los incrementos absolutos de puntuación y la ganancia de puntuación no mostró diferencias significativas entre los grupos. Tampoco encontramos diferencias entre los grupos en el porcentaje de estudiantes que mejoraron sus puntuaciones post. A mayor nivel de formación, disminuyó el número de campos y el porcentaje de alumnos que mejoraban su puntuación en ambos grupos.CONCLUSIONES: La eficacia de la clase magistral y el ABDCP fue similar para las habilidades cognitivas e integrativas analizadas. Las limitaciones del estudio impiden generalizar nuestros resultados. El diseño y metodología aplicados permitío una valoración objetiva de la enseñanza. Palabras clave: EDUCACIÓN, educación basada en la evidencia; DISEÑO DE INVESTIGACIÓN; ESTUDIOS PROSPECTIVOS; ENSAYOS RANDOMIZADOS CONTROLADOS; MÉTODOS; MEDIDAS EDUCATIVAS, conocimiento; COMPETENCIAS PROFESIONALES; ANESTESIA; EDUCACIÓN MÉDICA PREGRADO; RESIDENCIA; FORMACIÓN MÉDICA CONTINUADA; ENSEÑANZA, clases magistrales, aprendizaje basado en problemas; REANIMACIÓN CARDIOPULMONAR, soporte vital básico; CUIDADOS PREOPERATORIOS; EMBOLISMO AÉREO

Page generated in 0.1397 seconds