En pedagogisk institution, en förskola. Hur kan en förskolas pedagogik reflekteras i byggnaden. Hur kan rummen skapas för att återspegla de pedagogiska grundstenar som lärarna undervisar. Pedagogiken i det här fallet är Reggio Emilia. En pedagogik vars huvudintresse är att tillåta barnen utforska kreativt. Pedagogiken kretsar kring detta men hur kan det gestaltas? Kan byggnaden i sig tillåta kreativitet? Reggio Emilia-pedagogiken arbetar likt oss arkitekter i projekt. Barnen utforskar sin omgivning i projekt av olika slag. Genom att skapa ett system för barnen och lärarna att bygga rum med kan byggnaden i sig bli en del av deras projekt. En kub och ett rätblock blir receptet för detta system. Mellan flyttbara korspelare som stabiliserar kan byggstenarna användas för att skapa rum genom utforskning. För att programmera byggnaden har jag läst litteratur kring Reggio Emilia och låtit arkitekturen präglas av pedagogiken. Vissa av de formgivande besluten är direkt hämtade ur den litteratur jag läst medan vissa är tolkningar av litteraturens idéer och tankar. Bland andra följande punkter har bidragit till byggnadens gestaltning: Ateljén har jag i mitt läsande identifierat som det absolut viktigaste rummet. Ateljén anläggs på pelare ovanför det gemensamma rum som skapas i mitten av leklandskapet. Förvaring är viktigt då dokumentation ses som en viktig del i samspel med lärandet vilket krävs för projektbaserad undervisning Barnen ska kunna röra sig fritt över förskolan för att främja utbytet mellan årskullar vilket talar för en öppen plan Mottagandet ska vara välkomnande, avskedet skall ej stressas – därför anordnas ett särskilt avskedsrum i entréplan för att möjliggöra detta samt låta föräldrar gå igenom barnens tidigare aktiviteter som en del av avskedet Barnet välkomnas av de vuxna och andra barn – vilket leder till att trappan och hissen möter det gemensamma lekrummet Utrymmet organiseras efter interaktion mellan barn i olika åldrar – vilket talar för stora gemensamma och små intima rum Bandet mellan hem och skolmiljö är viktigt för att möjliggöra för barnen att ta saker till och från skolan – vilket tillsammans med dokumentationspunkten talar för individuell förvaring. / An educational institution, a pre-school. How can a pre-schools pedagogy be reflected in the architecture? How can the rooms be created to mirror the educational foundation that the teachers teach to the children. The pedagogy in this case is Reggio Emilia. A pedagogy whose main interest is letting the children explore through creativity. The pedagogy revolves around this but how can it be translated into architecture? Can the building itself allow creativity? Reggio Emilia educators work, like us architects, through projects. The childrenexplore their surroundings in different kinds of projects. By creating a system for the children and the teachers to build their own rooms with the building can become part of their project. A cube and a rectangular parallelpiped is the main recipe for this system. Between movable cross pillars which stabilize the building blocks rooms can be created as a part of the exploration. I have read literature around Reggio Emilia to program the building and I have as such let the architecture be imprinted by the pedagogy. Some of the design decisions are directly borrowed from the literature and some are interpretations of the ideas that I have found while reading. Among other things the following points have contributed to the design of the project: The most important room for the pedagogy is the atelier. The atelier is built upon pillars above a common room created in the middle of the play area. Individual storage is important because documentation is valued by the pedagogy. And as we as architecture students know, storage is valuable in project based education. The children should be able to move freely around the school to further the exchange between years, which speak for an open plan. The greeting should be welcoming and the morning farewell should not be stressed - a special farewell room is because of this built in the entrance level. The child is welcomed by the adults and the other children - which leads to the stair and elevator leadnig into the common play area under the atelier. The space is organized after interaction between ages - which speaks for large common rooms and small intimate rooms. The connection between home and school is important to enable the children to bring their things to and from school - this also speaks for individual storage.

This thesis aims to investigate copying in architecture in relation to context. Is it possible to copy a building?With the advances of 3D-scanning and digital fabrication, the possibilities for copying form and material are constantly increasing. However, more so than the artistic object, architecture is always contextual - a building exists on a specific site. Therefore, when investigating copies in architecture, context becomes crucial. How does context change the specifics of the building?While studying the copy in relation to context and the adaptations, the relation between the original and the copy is highlighted. At what point does the copy detach itself from the original? Is there a copy or just multiple originals?In relation to these questions, there are several issues that surface, that might be defined by studying the subject. What is architecture? What is a building? What makes a building a piece of architecture? Who has authorship over a piece of architecture? And most importantly: where in a building lies the originality?

[EN] This thesis aims to research about the Norwegian pavilion projected by Sverre Fehn for the World Exposition 1958 in Brussels as an example of those architectures conceived as fleeting and over time has become eternal. The history of architecture is written primarily on permanent buildings; however it could establish a parallel development through those buildings that were born without that condition and, precisely for this reason, could advance to more ambitious destinations. The research covers the spatial and constructive project decisions during its development. Location, structure, materiality and lighting were the basis on which the architect is supported for a single purpose: create a space capable of representing their country at a particular time in its history and for a defined space of time. For better understanding, the thesis presents, in a preliminary phase, two frames of contextualization which approximate its understanding. Firstly, the concept chosen on the relationship between time and architecture. This is a research on the duration and permanence of the elements that define the space, from its most abstract concept to its most tangible interpretation. Secondly, the 1958 Universal Exposition in Brussels is presented as historical, social and architectural context, essential to position the building as a particular time. This thesis, in addition to recognizing the value of the building, also aims to praise the attitude of the architect, Sverre Fehn. His continued presence and commitment to architecture were first transmitted directly to the project and, later, the building built. This intensity finally defined the space that the public could enjoy for just six months built the building remained. / [ES] La presente tesis pretende investigar el pabellón noruego de Sverre Fehn para la Exposición Universal de 1958 en Bruselas como ejemplo de aquellas arquitecturas concebidas como fugaces y que el paso del tiempo ha convertido en eternas. La historia de la arquitectura está escrita fundamentalmente en torno a edificios permanentes; no obstante se podría establecer un recorrido paralelo a través de aquellos edificios que nacieron sin esa condicion y que, precisamente por este motivo, pudieron avanzar hasta destinos más ambiciosos. La investigación trata de recorrer la intensidad proyectual y constructiva de cada una de las decisiones que el proyecto toma a lo largo de su desarrollo. Lugar, estructura, materialidad e iluminación fueron las bases sobre las que el arquitecto se apoyó para conseguir un único fin: crear un espacio capaz de representar a su país en un momento concreto de su historia y durante un espacio definido de tiempo. Para su correcta comprensión, la tesis plantea, en una fase previa, dos marcos de contextualización que permiten aproximar su entendimiento. En primera instancia, se expone el marco escogido sobre la relación entre el tiempo y la arquitectura. Se trata de una investigación sobre la duración y la permanencia de los elementos que definen el espacio, desde su concepto más abstracto hasta su interpretación más tangible y cotidiana. En segunda instancia, se presenta la Exposición Universal de 1958 en Bruselas como marco histórico, social y arquitectónico, indispensable para poder situar el edificio en su tiempo y contexto concretos. Esta tesis, además de reconocer el valor del edificio, pretende también ensalzar la actitud de su arquitecto, Sverre Fehn. Su presencia sin descanso y su dedicación hacia la arquitectura fueron transmitidas directamente primero al proyecto y, más tarde, también al edificio construido. Dicha intensidad acabó definiendo el espacio que el público pudo disfrutar durante los escasos seis meses que el edificio permaneció construido. / [CA] La present tesi pretén investigar el pavelló noruec de Sverre Fehn per a l'Exposició Universal de 1958 a Brussel·les com a exemple d'aquelles arquitectures concebudes com fugaces i que el pas del temps ha convertit en eternes. La història de l'arquitectura està escrita fonamentalment entorn d'edificis permanents; no obstant es podria establir un recorregut paral·lel a través d'aquells edificis que van nàixer sense eixa condició i que, precisament per aquest motiu, van poder avançar fins a destins més ambiciosos. La investigació tracta de recórrer la intensitat proyectual i constructiva de de cadascuna de les decisions que el projecte pren al llarg del seu desenvolupament. loc, estructura, materialitat i il·luminació van ser les bases sobre les quals l'arquitecte es va recolzar per a aconseguir un únic fi: crear un espai capaç de representar al seu país en un moment concret de la seua història i durant un espai definit de temps. Per a la seua correcta comprensió, la tesi planteja, en una fase prèvia, dos marcs de contextualització que permeten aproximar el seu enteniment. En primera instància, s'exposa el marc triat sobre la relació entre el temps i l'arquitectura. Es tracta d'una investigació sobre la duració i la permanència dels elements que definixen l'espai, des del seu concepte més abstracte fins a la seua interpretació més tangible i quotidiana. En segona instància, es presenta l'Exposició Universal de 1958 a Brussel·les com a marc històric, social i arquitectònic, indispensable per a poder situar l'edifici en el seu temps i context concrets. Aquesta tesi, a més de reconéixer el valor de l'edifici, pretén també exalçar l'actitud del seu arquitecte, Sverre Fehn. La seua presència continuada i la seua dedicació cap a l'arquitectura van ser transmeses directament primer al projecte i, més tard, també a l'edifici construït. Aquesta intensitat va acabar definint l'espai que el públic va poder gaudir durant els escassos sis mesos que l'edifici va romandre construït. / Juan Ferruses, I. (2016). El pabellón de Noruega de Sverre Fehn en la Exposición Universal de Bruselas de 1958. Espacios diluidos en el tiempo [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62321