Thesis (M.A.)--University of Puerto Rico. / Includes bibliographical references (p. 189-198).

[EN] The main objective of this PhD is to analyse the diverse interventions that have been made with public funds on rammed earth monumental architecture for the last thirty years. The growing interest on the study of earthen architecture that developed in Europe after the energetic crisis of the seventies arrived to Spain too, although later. As the interest on these historical earthen architecture structures grows and somehow as a direct consequence of it, the number of restoration projects on monumental buildings built originally using the rammed earth technique increases. Interventions on earthen architecture at the Iberian Peninsula started increasing in the decade of 1980, so these works have some time now and it is possible to analyse them with some perspective. These restorations, together with the studies centred on the constructive technique, have been previously analysed and studied in some cases in an isolated way, focused on one particular building or on a certain area of the peninsular territory. That is the reason why the starting hypothesis of this research is the importance of carrying out a study and global analysis of the diverse experiences on restoration of earthen architecture carried out on the Spanish territory, always aware of the own limitations of the study, limited both in the lapse of time considered (from 1980 to nowadays) and in the investigative sources considered, direct and indirect, linked to the national structure (Culture Ministry, Development Ministry and the particular case of Culture Regional Government of Andalucía). More than thirty years ago, when the first experiences of intervention on rammed earth buildings were carried out, there was barely a solid corpus of knowledge of the technique and its peculiarities, and even less knowledge of the variety of possible interventions that could be carried out on rammed earth architectural monumental heritage and of their results on the medium and large term. As time passed, the technicians that have intervened these kinds of architectures have experimented with different criteria and have proposed diverse techniques according to their knowledge and previous experiences, always trying to achieve the best possible result. This research intends to analyse the interventions carried out on rammed earth structures in the Spanish territory using national funds, both on city walls and on fabrics of castles, churches and other monumental buildings, in order to perform a global analysis of the most frequent pathologies found on these structures and of the constructive techniques used, the criteria adopted and the final results. And to do so, this PhD is structured in three parts. The first one is an introduction to the topic of the PhD and the rammed earth constructive technique, analysing its constructive variants and most frequent pathologies. The second part is focused on the analysis of the competences on the subject of heritage intervention in order to provide a legal and administrative frame to the work. The third part, which constitutes the main body of the work, presents the analysis of the interventions considered as case studies including a reflection on both the proposed constructive techniques, the criteria followed and the results achieved on each case. After this research and thanks to the obtained conclusions it will be possible to develop future lines of investigation aiming to propose a series of guidelines to consider on future interventions on our rammed earth heritage. / [ES] La presente tesis doctoral es un trabajo de investigación que tiene como objetivo principal analizar las diversas intervenciones que se han ido realizando con fondos estatales en la arquitectura monumental de tapia durante los últimos treinta años. El creciente interés por el estudio de la arquitectura de tierra que se desarrolló en Europa tras la crisis energética de los años setenta, germinó también, aunque más tardíamente en España. A la par con el creciente interés por estas estructuras históricas de tierra, y de alguna manera como consecuencia directa, ascienden también el número de proyectos de restauración llevados a cabo en edificios monumentales construidos originalmente con la técnica de la tapia de tierra. Se puede afirmar que es a partir de la década de 1980 cuando las intervenciones en arquitectura de tapia en toda la Península Ibérica fueron en aumento, por lo que estas actuaciones tienen también ya un cierto recorrido. Estas restauraciones, junto con los estudios centrados propiamente en la técnica constructiva, han sido anteriormente analizadas y estudiadas en algunos casos de forma aislada, bien centradas en un edificio en particular o en una zona o área concreta del territorio peninsular. Es por esta razón por la que la hipótesis de partida de esta investigación es la importancia de realizar un estudio y análisis global de las distintas experiencias en la restauración de la arquitectura de tapia llevadas a cabo en el territorio español, siempre de forma consciente a las propias limitaciones del estudio, que lo han acotado tanto temporalmente (1980 a la actualidad) como en las fuentes de investigación directas e indirectas empleadas, en este caso vinculadas a la estructura estatal, como son el Ministerio de Cultura y el Ministerio de Fomento y el caso particular de la Consejería de Cultura de la Junta de Andalucía. Cuando hace más de treinta años se desarrollaron las primeras experiencias de intervenciones en edificios de tapia, apenas existía un corpus de conocimiento sólido sobre la técnica constructiva y sus particularidades, pero aún menor era el conocimiento sobre la variedad de posibles intervenciones a realizar en el patrimonio arquitectónico monumental de tapia y sus potenciales resultados futuros a medio y largo plazo. Con el paso del tiempo, los propios técnicos que han realizado intervenciones en este tipo de arquitecturas han ido experimentando diferentes criterios y proponiendo diversas técnicas en relación con sus propios conocimientos y experiencias previas, con la voluntad de intentar alcanzar el mejor resultado posible. Con esta investigación se pretende analizar las intervenciones que se han ido realizando en tapia en el territorio español, tanto en lienzos de murallas como en fábricas de castillos, iglesias y otros edificios monumentales, financiadas con fondos estatales, para poder realizar un análisis global de las patologías más frecuentes en estas construcciones, las técnicas constructivas empleadas, los criterios de intervención seguidos en cada caso y los resultados obtenidos. De esta manera la tesis se estructura en tres partes. En la primera parte se presenta de forma introductoria la tesis y la técnica constructiva de la tapia, analizando sus variantes constructivas y sus patologías más frecuentes. La segunda parte del trabajo se centra en el análisis de las competencias en materia de intervención en el patrimonio, para dotar al estudio de un marco legal y administrativo. Por último, en la tercera parte, la fundamental del trabajo, se realiza el análisis de las intervenciones que han formado los casos de estudio, realizando una reflexión tanto de las técnicas constructivas propuestas, los criterios de intervención empleados y los resultados obtenidos en cada caso. Tras este trabajo de investigación, será posible desarrollar una futura línea de investigación con el objetivo de proponer una serie de pautas o líneas guí / [CA] La present tesi doctoral és un treball d'investigació que té com a objectiu principal analitzar les diverses intervencions que s'han realitzat amb fons estatals en l'arquitectura monumental de tàpia durant els últims trenta anys. El creixent interès per l'estudi de l'arquitectura de terra que es va desenvolupar a Europa després de la crisi energètica dels anys setanta, germinà també, encara que més tardanament a Espanya. Parell amb el creixent interès per estes estructures històriques de terra, i d'alguna manera com a conseqüència directa, ascendeixen també el nombre de projectes de restauració duts a terme en edificis monumentals construïts originàriament amb la tècnica de la tàpia de terra. Es pot afirmat que és a partir de la dècada de 1980 quan les intervencions en l'arquitectura de tàpia en tota la Península Ibèrica anaren en augment, per la quan cosa, es pot dir que estes intervencions tenen ja un cert recorregut i es possible analitzar-les amb certa perspectiva. Aquestes restauracions, junt amb els estudis centrats pròpiament en la tècnica constructiva, han estat anteriorment analitzades i estudiades en alguns casos de manera aïllada, be centrades en un edifici en particular o en un zona o àrea concreta del territori peninsular. És per aquesta raó per la que la hipòtesi de partida d'esta investigació és la importància de realitzar un estudi i una anàlisi global de les diferents experiències en la restauració de l'arquitectura de tàpia dutes a terme en el territori espanyol, sempre de forma conscient a les pròpies limitacions de l'estudi, que l'han acotat tant temporalment (1980 a l'actualitat) com en les fonts directes e indirectes emprades, en aquest cas vinculades a l'estructura estatal, com son el Ministeri de Cultura i el Ministeri de Foment, i el cas particular de la Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia. Quan fa més de trenta anys es desenvoluparen les primeres experiències d'intervencions en edificis de tàpia, a penes existia un corpus de coneixement sòlid sobre la tècnica constructiva i les seues particularitats, però encara menor era el coneixement sobre la varietat de possibles intervencions a realitzar en el patrimoni arquitectònic monumental de tàpia i els seus potencials resultats futurs a mitjà i llarg termini. Amb el pas del temps, els propis tècnics que han realitzat intervencions en aquest tipus d'arquitectura, han anant experimentat diferents criteris y proposant diverses tècniques en relació amb els seus propis coneixements i experiències prèvies, amb la voluntat d'intentar aconseguir el millor resultat possible. Amb aquesta investigació es pretén analitzar les intervencions que s'han anant realitzant en tàpia al territori espanyol, tant en llenços de muralles com en fàbriques de castells, esglésies i d'altres edificis monumentals, finançades amb fons estatals, per a poder realitzar una anàlisi global de les patologies més freqüents en estes construccions, les tècniques constructives emprades, els criteris d'intervenció seguits en cada cas i els resultats obtinguts. D'aquesta manera la tesi s'estructura en tres parts. En la primera part es presenta de forma introductòria la tesi i la tècnica constructiva de la tàpia, analitzant les seues variants constructives i les patologies més freqüents. La segon part del treball es centra en l'anàlisi de les competències en matèria d'intervenció en el patrimoni, per a dotar a l'estudi d'un marc legal i administratiu. Per últim, en la tercera part, la fonamental del treball, es realitza una anàlisi de les intervencions que han format els casos d'estudi, realitzant una reflexió tant de les tècniques constructives proposades, els criteris d'intervenció emprats i els resultats obtinguts en cada cas. Després d'aquest treball d'investigació, amb les conclusions obtingudes, serà possible desenvolupar una futura línia d'investigació amb l'objectiu de proposar una sèrie de paut / García Soriano, L. (2015). La restauración de la arquitectura de tapia de 1980 a la actualidad a través de los fondos del Ministerio de Cultura y del Ministerio de Fomento del Gobierno de España. Criterios, técnicas y resultados [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/58607 / Premios Extraordinarios de tesis doctorales

Made available in DSpace on 2014-06-12T15:54:23Z (GMT). No. of bitstreams: 2 arquivo4882_1.pdf: 1485770 bytes, checksum: ace5d1f3e976bd82208a3f3bce5bafc1 (MD5) license.txt: 1748 bytes, checksum: 8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33 (MD5) Previous issue date: 2004 / Lectinas são proteínas ou glicoproteínas de origem não imune cuja ligação reversível e específica a carboidratos resulta em aglutinação celular. Estas proteínas, presentes em plantas, bactérias, invertebrados ou vertebrados, são detectadas por ensaio de hemaglutinação. Crataeva tapia L. pertence à família Capparaceae. Uma lectina de entrecasca de C. tapia, CrataBL, foi purificada à homogeneidade através de fracionamento com sulfato de amônio (Fração 30- 60%), seguida por cromatografia de afinidade (gel de guar) ou troca iônica (CMCelulose). CrataBL foi ativa com eritrócitos de humanos, galinha e coelho (atividade hemaglutinante específica, AHE, 102) e principalmente inibida por glicoproteínas. CrataBL foi termoestável e tratamento com EDTA não afetou a atividade hemaglutinante (AH); atividade não foi alterada após adição de Ca2+, Mn2+, Mg2+. CrataBL migrou como uma única banda após eletroforese para proteínas nativas básicas e duas bandas polipeptídicas de massa molecular 21 e 40.000 Da após SDS-PAGE com ou sem agente redutor; os polipeptídeos foram também detectados sob o gel usando reagente para glicoproteína. A natureza glicoprotéica de CrataBL foi também revelada por sua interação com lectina glicose/manose sob gel de agarose. A massa molecular da lectina por cromatografia de gel filtração foi de 52.000 Da. CrataBL imobilizada em Sepharose CL-4B adsorveu bioseletivamente e purificou caseína, fetuína e ovoalbumina

Diss.--Philosophie--Miami, Fla.--Univ., 1973. / Transcr. de la musique vocale p. 107-225. Liste des maîtres de chapelle, organistes et compositeurs p. 226-234. Bibliogr. p. 235-241.

La arquitectura vernácula construida con técnicas que emplean la tierra como material fundamental tiene una gran importancia en España, tanto por el volumen de edificaciones vinculadas a ella, como por su relevancia desde un punto de vista histórico y etnológico. Sin embargo, prácticamente no existen trabajos que la analicen de una forma global. Este tipo de estudios, que sí se han desarrollado para la arquitectura de tierra en el caso del patrimonio monumental construido con tapia, han conseguido establecer relaciones entre las técnicas desarrolladas en diferentes áreas geográficas, han permitido comprender mejor a qué factores ambientales y sociales atienden y han contribuido indudablemente a generar una mayor consciencia de la importancia de su conservación. La necesidad de profundizar el conocimiento actual sobre el patrimonio vernáculo construido con tierra ya es patente al aproximarse a él desde enfoques históricos y tipológicos. Sin embargo, esta carencia se hace particularmente evidente al abordarlo atendiendo a sus características constructivas y a la forma en la que se degrada. En este caso, la ausencia de normativa y de métodos de cálculo aplicables se suman al desconocimiento generalizado de estas técnicas para dificultar su consideración como recursos de proyecto solventes y su empleo como elementos estructurales en obras de intervención y de nueva planta. Ante esta situación, la investigación recogida en esta Tesis Doctoral pretende ofrecer una visión general de la arquitectura construida con tierra en España a partir del estudio de su construcción, de su estado de conservación y de la forma en la que está siendo transformada. Para conseguirlo, ha incluido el análisis de 1.787 casos de estudio repartidos por todo el país. Todos estos casos han sido caracterizados con el objetivo de identificar las principales familias de técnicas existentes, desentrañar su lógica constructiva y proponer una serie de familias que faciliten su interpretación. A partir de estas familias, se han estudiado los distintos fenómenos de degradación que afectan a la arquitectura tradicional de tierra i se ha estudiado el modo en el que diferentes variaciones en torno a una misma técnica pueden favorecer o dificultar su aparición. A continuación, una selección de los casos integrantes de la muestra de trabajo han sido analizados de forma más detallada para identificar los principales criterios y técnicas que se están empleando en la intervención de esta arquitectura. Por último, se han incluido una serie de reflexiones globales que pretenden ser útiles para quien desee comprender o deba intervenir esta arquitectura. / L'arquitectura vernacular construïda amb tècniques que fan servir la terra com a material fonamental té una gran importància a Espanya, tant pel volum d'edificacions vinculades amb ella com per la seua rellevància des d'un punt de vista històric i etnològic. Malgrat tot, pràcticament no existeixen treballs que l'analitzen d'una manera global. Aquest tipus d'estudis, que sí s'han dut a terme per a l'arquitectura monumental de terra construïda amb tàpia, han aconseguit establir relacions entre les tècniques desenvolupades entre diferents àrees geogràfiques, han permès una millor comprensió dels factors socials i ambientals a que atenen i han contribuït indubtablement a generar una major consciència de la importància de la seua conservació. La necessitat d'aprofundir l'actual coneixement sobre el patrimoni vernacle construït amb terra ja queda patent al aproximar-se a ell des d'enfocaments històrics i tipològics. No obstant açò, aquesta carència es fa particularment evident al abordar-lo atenent a les seues característiques constructives i a la forma en que es degrada. En aquest cas, l'absència d e normativa i de mètodes de càlcul aplicables es sumen al desconeixement generalitzat sobre el comportament d'aquestes tècniques per a dificultar la seua consideració com a recursos de projecte solvents i el seu ús com a elements estructurals en obres d'intervenció i de nova construcció. En front d'aquesta situació, la investigació recollida en aquesta Tesi Doctoral pretén oferir una visió panoràmica de l'arquitectura tradicional construïda amb terra a Espanya a partir de l'estudi de la seua construcció, del seu estat de conservació i de la manera en que està sent transformada. Per a aconseguir-ho, s'ha realitzat l'anàlisi de 1.787 casos d'estudi repartits per tot el país. Tots aquests casos han sigut caracteritzats amb l'objectiu d'identificar les principals tècniques existents, desentranyar la seua lògica constructiva i proposar una sèrie de famílies que les agrupen i faciliten la seua comprensió. A partir d'aquestes famílies, s'han estudiat els diferents fenòmens de degradació que afecten a l'arquitectura tradicional de terra, s'han identificat les lesions més freqüents i s'ha analitzat el mode en que variacions d'una tècnica poden dificultar o afavorir la seua aparició. A continuació, una selecció dels casos integrants de la mostra de treball han sigut analitzats de forma més detallada per a identificar els principals criteris i tècniques que s'estan emprant en la intervenció d'aquesta arquitectura. Per últim, s'han inclòs una sèrie de reflexions i conclusions globals que pretenen ser útils per a qui desitja comprendre o ha de desenvolupar intervencions en aquesta arquitectura. / Vernacular architecture built using constructive techniques that employ earth as their main material has a capital relevance in Spain. This major significance attends both to the high amount of constructions related to this heritage and to its importance from a historical and ethnological point of view. However, it is difficult to find studies that tackle vernacular earthen architecture from a wide approach. The lack of global surveys about this issue contrasts with the case of monumental heritage built with rammed earth. In this field, works with a wide point of view have led to the establishment of connections between the techniques developed in different geographical areas. These studies also raised the understanding of the environmental and social features that promote these techniques and contributed to raise awareness of the importance of their preservation. The need of a deeper knowledge in this field is already noticeable when approaching this heritage from historical and typological studies. Nevertheless, this deficiency is even more obvious from the point of view of its constructive features and its decay. The absence of regulations and appropriate calculation procedures only aggravate the general unawareness of the behaviour of earthen techniques. This range of factors has averted the consideration of earthen solutions as applicable resources in architectural projects and the structural leverage of earthen elements in both conservation and new construction works. As a result of these circumstances, the research comprised in this PhD Thesis lays out the study of the general scenery of the Spanish traditional earthen architecture through the study of their construction, their state of preservation and the way in which they are being transformed. To do so, 1.787 study cases spread throughout the country have been analysed. All these cases have been characterised to identify their main constructive techniques, unravel their logic and propose a series of constructive families that group them and ease their understanding. Starting from these families, the different decay processes affecting earth buildings have been studied, the most common lessons have been identified and the way in which different constructive variations can enhance or hinder their appearance has been analysed. Next, some of the study cases included in the sample have been studied with higher detail to understand how they had been repaired and to identify the main criteria and techniques that are being used in the intervention of this architecture. Finally, this work includes some conclusions and considerations that might be useful for those who try to understand or need to work with this architecture. / Gómez Patrocinio, FJ. (2018). Arquitectura Tradicional de Tierra en España. Caracterización Constructiva, Fenómenos de Degradación y Dinámicas de Intervención [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/113071

[EN] THE NASRID WALL OF THE ALBAICÍN IN GRANADA Knowledge and restoration The doctoral thesis aims to establish a specific methodology of diagnosis and intervention in the nasrid wall of the Albaicín in Granada based on his unique characteristics, whether urban, architectural or constructive. For developing the methodology of diagnosis of the conservation state, a specific analysis of the mechanisms of degradation or alteration has been carried out; conducting a study of the phenomena that may have caused it, and, on this basis, formulate hypothesis causes. To prepare the intervention methodology, the performance over time of the consolidation or restoration actions achieved in the wall, from both the material efficiency and the discussion of the approach adopted point of view has been taken into account. The methodology proposed has not been limited to the resolution of problems identified in the diagnosis based on the application of a range of specific actions directly relate to the pathology or the state of degradation, but addresses the intervention from the challenging domain of monumental restoration, to ensure the readability of the wall and associated elements of his environment without disturbing the patrimonial significance. The development of the restoration project will enable therefore the discussion of methodological positions based on critical analysis, growing from both knowledge of the different mechanisms of degradation and restoration and consolidation works already achieved, with the aim of establishing a coherent approach to restoration which will be able to estimate the different historical and aesthetic circumstances of the nasrid wall. In this sense, the research draw from a holistic and interrelated knowledge that aims to incorporate the different social, political, urban or purely material and architectural circumstances that had conditioned the transformations and the wall current state of conservation. To facilitate the implementation of the general objective of this research, the diagnostic and conservation method development will be carried out in a given stretch of the nasrid wall. The wall of San Miguel has been selected, located in the hill of the same name, since it presents up to now different degrees of degradation, and the different consolidation and restoration interventions carried out as well in the wall itself as in its nearby environment are easily recognizable. / [ES] LA MURALLA NAZARÍ DEL ALBAICÍN DE GRANADA Conocimiento y restauración La Tesis Doctoral pretende establecer una metodología específica de diagnosis e intervención en la muralla nazarí del Albaicín de Granada en función de sus características singulares ya sean de carácter urbano, arquitectónico o constructivo. Para la elaboración de la metodología del diagnóstico del estado de conservación se ha llevado a cabo un análisis particular de los mecanismos de degradación o alteración, realizando un estudio de los fenómenos que los han ocasionado y, en base a éstos, formular las hipótesis de las causas. Para la elaboración de la metodología de la intervención se ha tenido en cuenta el comportamiento a lo largo del tiempo de las actuaciones de consolidación o restauración realizadas en la muralla, tanto desde el punto de vista de su eficiencia material como de la discusión del criterio adoptado. La propuesta metodológica que se propone no se ha limitado a la resolución de los problemas identificados en el diagnóstico en base a la aplicación de una serie de acciones especificas directamente relacionas con la patología o el estado de degradación, sino que aborda la intervención desde el complejo campo de la restauración monumental, de forma que quede garantizada la legibilidad de la muralla y los elementos vinculados de su entorno sin alterar su significando patrimonial. El desarrollo del proyecto de restauración deberá posibilitar, por tanto, la discusión de posiciones metodológicas basadas en el análisis crítico, partiendo tanto del conocimiento de los diferentes mecanismos de degradación como de las restauraciones y obras de consolidación ya realizadas, con el objetivo de establecer un criterio coherente de restauración que sea capaz de valorar las diversas circunstancias históricas y estéticas presentes en la muralla nazarí. En este sentido, la investigación parte de un conocimiento holístico e interrelacionado que pretende incorporar las distintas circunstancias de carácter social, político, urbano o puramente material y arquitectónico que han condicionado las transformaciones y el estado actual de conservación de la muralla. Para facilitar la implementación del objetivo general de esta investigación se llevará a cabo el desarrollo del método de diagnóstico y conservación en un tramo determinado de la muralla nazarí. Se ha seleccionado la muralla de San Miguel, situada en el cerro del mismo nombre, ya que en la actualidad presenta diferentes grados de degradación y son fácilmente reconocibles las diferentes intervenciones de consolidación y restauración llevadas a cabo tanto en la propia muralla como en su entorno cercano. / [CA] LA MURALLA NASSARITA DE L'ALBAICÍN DE GRANADA Coneixement i restauració La tesi doctoral pretén establir una metodologia específica de diagnosi i intervenció a la muralla nassarita de l'Albaicín de Granada en funció de les seues característiques singulars, ja siguen de caràcter urbà, arquitectònic o constructiu. Per a l'elaboració de la metodologia del diagnòstic i estat de conservació s'ha dut a terme una anàlisi particular dels mecanismes de degradació o alteració, realitzant un estudi dels fenòmens que els han ocasionat i, en funció d'aquests, formular les hipòtesis de les causes. Per a l'elaboració de la metodologia de la intervenció s'ha tingut en compte el comportament al llarg del temps de les actuacions de consolidació o restauració realitzades en la muralla, tant des del punt de vista de la seua eficiència material com de la discussió del criteri adoptat. La proposta metodològica que es proposa no s'ha limitat a la resolució dels problemes identificats en el diagnòstic sobre la base de l'aplicació d'una sèrie d'accions específiques directament relacionades amb la patologia o l'estat de degradació, sinó que aborda la intervenció des de la complexitat de l'àmbit de la restauració monumental, de tal manera que ha de quedar garantida la llegibilitat de la muralla i els elements vinculats del seu entorn sense alterar el seu significant patrimonial. El desenvolupament del projecte de restauració haurà de possibilitar, per tant, la discussió de posicions metodològiques basades en l'anàlisi crítica, partint tant del coneixement dels diferents mecanismes de degradació com de les restauracions i obres de consolidació ja realitzades. L'objectiu final és establir un criteri coherent de restauració que siga capaç de valorar les diverses circumstàncies històriques, formals i constructives en la muralla nassarita. En aquest sentit, la investigació parteix d'un coneixement holístic i interrelacionat que pretén incorporar les diferents circumstàncies de caràcter social, polític, urbà o purament material i arquitectònic que han condicionat les transformacions i l'estat actual de conservació de la muralla. Per facilitar la implementació de l'objectiu general d'aquesta investigació es durà a terme el desenvolupament del mètode de diagnòstic i conservació en un tram determinat de la muralla nassarita. S'ha seleccionat la muralla de Sant Miquel, situada al turó del mateix nom, donat que en l'actualitat presenta diferents graus de degradació i es recineixen fàcilment les diferents intervencions de consolidació i restauració dutes a terme, tant en la pròpia muralla com en el seu entorn proper. / López Osorio, JM. (2016). La muralla nazarí del Albaicín de Granada: conocimiento y restauración [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62157

Aujourd'hui la perte et la transformation des habitats sont les principales menaces qui causent la diminution de la diversité biologique. A Madagascar, 90% des espèces végétales sont endémiques de l’île et la plupart des formations végétales sont actuellement fortement dégradées ou remplacées par des formations secondaires résultant des activités humaines. Le bois de tapia, dominé par l’espèce endémique de Madagascar Uapaca bojeri, est une formation végétale sclérophylle limitée aux Hautes Terres de l’île. Cette formation, adaptée et résistante au régime de feu naturel de la région, est aujourd'hui fragmentée, couvrant une surface équivalente à 132 255 ha au total. Afin d’augmenter la protection du bois de tapia, une nouvelle aire protégée (NAP) a été établie sur le Massif d’Ibity. L’état actuel de la végétation de bois de tapia est le résultat de l’interaction de facteurs comme le type de sol, le climat, les pratiques humaines traditionnelles et le feu. Bien que le feu soit un des phénomènes qui fasse partie de la dynamique de cette végétation, le régime de feu actuel est également une des causes de sa dégradation. L’objectif de cette thèse est donc d’étudier le rôle du feu sur le cycle démographique et certains processus importants pour l’installation et le recrutement. Ainsi, la germination, la phénologie et la résistance des plantules au feu ont été étudiées. Cette recherche montre que le problème actuel du bois de tapia est 1) la réduction de la floraison et de la fructification par les fréquences de feu élevées ; 2) la réduction du pourcentage de germination après l’exposition des graines à de hautes températures, et 3) la mortalité élevée des plantules après le passage d’un feu, en particulier quand la quantité de combustible est élevée. Ainsi l’installation et le recrutement des espèces ligneuses sont limités par le feu, qui a un effet négatif sur la régénération naturelle. La gestion du feu autour de l’aire protégée est ainsi nécessaire pour sa conservation / Currently loss and transformation of habitats are the main threats which cause the decrease of biological diversity. In Madagascar, 90% of plants species are endemic of the island and most of the plant formations types are at present strongly degraded or replaced by secondary formations resulting from human activities. Tapia woodland, dominated by the endemic tree Uapaca bojeri, is a sclerophyllous vegetation type limited in the Malagasy highlands. This vegetation type, adapted and resistant to the natural fire regime, is very fragmented today, covering a surface equivalent to 132 255ha on the island. In order to increase the protection of tapia woodland, a new protected area was established on Ibity massif. The current state of the woody vegetation is the result of the interaction of some factors as soil type, climate, human traditional practices and fire. Although fire is one of the phenomena that determine the dynamics of this vegetation, the current fire regime is also one of the main causes of degradation. The objective of this thesis is to study the role of fire on the demographic cycle and on some main processes for installation and recruitment. Thus, germination, plant phenology and seedlings resistance after burnt were studied. This research shows that the current problem of tapia woodland are 1) the reduction of flowering and fruiting by high fire frequencies; 2) the reduction of germination percent after seed exposure with high temperatures, and 3) high seedlings mortality after burnt, in particular when the quantity of fuel is raised. Installation and recruitment of woody species are limited by fire, which has a negative effect on natural regeneration. Fire management around the protected area is thus necessary for its conservation

Aujourd'hui la perte et la transformation des habitats sont les principales menaces qui causent la diminution de la diversité biologique. A Madagascar, 90% des espèces végétales sont endémiques de l'île et la plupart des formations végétales sont actuellement fortement dégradées ou remplacées par des formations secondaires résultant des activités humaines. Le bois de tapia, dominé par l'espèce endémique de Madagascar Uapaca bojeri, est une formation végétale sclérophylle limitée aux Hautes Terres de l'île. Cette formation, adaptée et résistante au régime de feu naturel de la région, est aujourd'hui fragmentée, couvrant une surface équivalente à 132 255 ha au total. Afin d'augmenter la protection du bois de tapia, une nouvelle aire protégée (NAP) a été établie sur le Massif d'Ibity. L'état actuel de la végétation de bois de tapia est le résultat de l'interaction de facteurs comme le type de sol, le climat, les pratiques humaines traditionnelles et le feu. Bien que le feu soit un des phénomènes qui fasse partie de la dynamique de cette végétation, le régime de feu actuel est également une des causes de sa dégradation. L'objectif de cette thèse est donc d'étudier le rôle du feu sur le cycle démographique et certains processus importants pour l'installation et le recrutement. Ainsi, la germination, la phénologie et la résistance des plantules au feu ont été étudiées. Cette recherche montre que le problème actuel du bois de tapia est 1) la réduction de la floraison et de la fructification par les fréquences de feu élevées ; 2) la réduction du pourcentage de germination après l'exposition des graines à de hautes températures, et 3) la mortalité élevée des plantules après le passage d'un feu, en particulier quand la quantité de combustible est élevée. Ainsi l'installation et le recrutement des espèces ligneuses sont limités par le feu, qui a un effet négatif sur la régénération naturelle. La gestion du feu autour de l'aire protégée est ainsi nécessaire pour sa conservation

Texte remanié de: Th. M.A.--Universidad de Puerto Rico, 1968. / Bibliogr. p. 171-184.

Los estudios en torno a la construcción con tierra se desarrollaron principalmente a partir de la crisis energética de los setenta, que dirigió la mirada a este tipo de arquitectura como una solución sostenible frente a la limitación de los recursos naturales. Desde entonces, los estudios han sido continuos lo cual ha generado una amplia red de conocimiento tanto a nivel nacional como internacional. La arquitectura tradicional, y concretamente la de tierra, ha sido estudiada de forma creciente en las últimas décadas tanto por sus valores materiales, etnográficos, culturales y patrimoniales, como por el carácter sostenible y su relación directa con el entorno en el que establece, adaptándose a él y optimizando sus recursos, si bien algunos de estos estudios también derivan de la preocupación por el estado de conservación y la incesante pérdida de estas arquitecturas y su saber hacer intrínseco. El hecho de que la arquitectura tradicional ya no sea un fenómeno activo junto con la falta de su puesta en valor ha provocado que muchas de estas construcciones se hayan perdido o transformado notablemente sin ningún tipo de control y, con ello, la cultura constructiva asociada a las mismas. En el caso de la arquitectura tradicional de tierra es, si cabe, más alarmante ya que la falta de conocimiento de sus propiedades la ha llevado a ser injustamente estigmatizada y asociada a la pobreza. Las investigaciones sobre la arquitectura tradicional de tierra se han desarrollado normalmente en relación con una técnica, en torno a las características generales de un territorio extenso o alrededor de un área de pequeñas dimensiones, localidad o edificio concreto. En el caso de Aragón es similar, si bien los estudios realizados en la comunidad se han centrado generalmente en toda la arquitectura tradicional o en una tipología concreta asociada a un área, y en muy pocos casos se han estudiado las intervenciones o las dinámicas de intervención actuales. La arquitectura de tierra en Aragón es muy rica y variada en cuanto a técnicas constructivas, variantes y alcance territorial, lo cual muestra la gran tradición constructiva ligada a este material. Este hecho justifica la necesidad de ahondar en el conocimiento de estas técnicas constructivas y de sus características territoriales específicas. Además, es de gran importancia el estudio del estado de conservación de esta arquitectura, que ha permanecido desasistida durante décadas, provocando importantes transformaciones derivadas de la falta de conocimientos y de puesta en valor, tanto por parte de la población como de los organismos encargados de su protección. Por ello, el objetivo principal de esta tesis ha sido el estudio y reconocimiento de la arquitectura de tierra en Aragón como parte de su cultura constructiva, así como el análisis de las dinámicas de transformación existentes con el objetivo de realizar una serie de propuestas de conservación e intervención. Para llevar a cabo este objetivo, la tesis se ha estructurado en tres bloques. Un primer bloque introductorio sobre la situación y el contexto actual de esta arquitectura, así como la clasificación y descripción de las principales técnicas y variantes constructivas existentes. Un segundo bloque de análisis de la arquitectura tradicional de tierra de Aragón, sus variantes constructivas, su localización geográfica y la relación con las características del lugar donde se encuentran. Y, un tercer bloque de estudio y propuesta de intervenciones sobre esta arquitectura en la que se analiza el marco normativo y legislativo en el que se encuentra y las dinámicas de transformación y mecanismos de degradación generados por las intervenciones para, finalmente, realizar la propuesta de unas líneas guía y propuestas de intervención compatibles para la restauración, conservación, protección y difusión de esta arquitectura. / Els estudis entorn de la construcció amb terra es van desenvolupar principalment a partir de la crisi energètica dels setanta que va produir que aquest tipus d'arquitectura es vera com una solució sostenible enfront de la limitació dels recursos naturals. Des de llavors, els estudis han estat continus, la qual cosa ha generat una àmplia xarxa de coneixement tant a nivell nacional com a internacional. L'arquitectura tradicional, i concretament la de terra, han estat estudiada de forma creixent en les últimes dècades tant pels seus valors materials, etnogràfics, culturals i patrimonials com pel caràcter sostenible i la seua relació directa amb l'entorn en el qual s'estableix, adaptant-se a ell i optimitzant els seus recursos. Si bé, alguns d'aquests estudis també deriven de la preocupació per l'estat de conservació i la incessant pèrdua d'aquestes arquitectures i el seu saber fer intrínsec. El fet que l'arquitectura tradicional ja no siga un fenomen actiu juntament amb la manca de posada en valor ha provocat que moltes d'aquestes construccions s'hagen perdut o transformat notablement sense cap tipus de control i, amb açò, la cultura constructiva associada a les mateixes. En el cas de l'arquitectura tradicional de terra és, si cap, més alarmant ja que la falta de coneixement de les seues propietats l'ha portat a ser injustament estigmatitzada i associada a la pobresa. Les recerques sobre l'arquitectura tradicional de terra s'han desenvolupat normalment en relació amb una tècnica, entorn de les característiques generals d'un territori extens o al voltant d'un àrea de xicotetes dimensions, localitat o edifici concret. En el cas d'Aragó és similar, si bé, els estudis realitzats en la comunitat se centren generalment en tota l'arquitectura tradicional o en una tipologia concreta associada a un àrea, i en molt pocs casos s'estudien les intervencions o les dinàmiques d'intervenció actuals. L'arquitectura de terra a Aragó és molt rica i variada quant a tècniques constructives, variants i abast territorial, la qual cosa mostra la gran tradició constructiva lligada a aquest material. Aquest fet justifica la necessitat d'aprofundir en el coneixement d'aquestes tècniques constructives i de les seues característiques territorials específiques. A més, és de gran importància l'estudi de l'estat de conservació d'aquesta arquitectura que ha romàs desatesa durant dècades, provocant importants transformacions derivades de la seua manca de coneixements i de posada en valor, tant per part de la població com dels organismes encarregats de la seua protecció. Per això, l'objectiu principal d'aquesta tesi ha estat l'estudi i reconeixement de l'arquitectura de terra a Aragó com a part de la seua cultura constructiva, així com l'anàlisi de les dinàmiques de transformació existents amb l'objectiu de realitzar una sèrie de propostes de conservació i intervenció. Per a dur a terme aquest objectiu, la tesi ha estat estructurada en tres blocs: un primer bloc introductori sobre la situació i el context actual d'aquesta arquitectura, així com la classificació i descripció de les principals tècniques i variants constructives existents; un segon bloc d'anàlisi de l'arquitectura tradicional de terra d'Aragó, les seues variants constructives, la seua localització geogràfica i la relació amb les característiques del lloc on es troben; i un tercer bloc d'estudi i proposta d'intervencions sobre aquesta arquitectura en la qual s'analitza el marc normatiu i legislatiu en el qual es troba i les dinàmiques de transformació i mecanismes de degradació generats per les intervencions per a, finalment, realitzar la proposta d'unes línies guia i propostes d'intervenció compatibles per a la restauració, conservació, protecció i difusió d'aquesta arquitectura. / The studies around earthen construction were mainly developed from the energy crisis on the seventies, which looked at this type of architecture as a sustainable solution against the limitation of natural resources. Since then, the studies on this topic have been continuous and have generated an extensive knowledge network at both, national and international levels. The traditional architecture, and particularly the earthen one, has been studied in a growing way during the last decades both for its material, ethnographic, cultural and patrimonial values, as for the sustainable nature and its direct relation with the environment, adapting to it and optimizing its resources. Although some of these studies also derive from the concern about the state of conservation and the incessant loss of these architectures and their intrinsic know-how. The fact that traditional architecture is no longer an active phenomenon along with the lack of enhancement has caused that many of these constructions have been lost or notably transformed without any kind of control and, thus, the constructive culture linked to them. In the case of traditional earthen architecture is, if possible, more alarming because the lack of its knowledge has led to be unjustly stigmatized and associated with poverty. Researches on traditional earthen architecture have been developed normally in relation to a technique, around the general characteristics of an extensive territory or around an area of small dimensions, village or concrete building. In the case of Aragón it is similar, although the studies carried out in the community have generally comprised all the traditional architecture or an specific typology associated to an area, and, in very few cases, they have studied the transformation and its dynamics. Earthen architecture in Aragon is very rich and diverse in terms of constructive techniques, variants and territorial scope, which shows a great constructive tradition linked to this material. This fact justifies the need to delve into the knowledge of these constructive techniques and their specific territorial characteristics. Moreover, it is important the study of the conservation state of this architecture, which has remained unattended for decades, causing important transformations derived from the lack of knowledge and value, both on the part of the Population as well as the responsible administration for their protection. Therefore, the main objective of this thesis has been the study and recognition of the earthen architecture in Aragon as part of its constructive culture, as well as the analysis of the transformation dynamics existing with the aim of carrying out a series of Conservation and intervention proposals. To carry out this objective, the thesis has been structured in three blocks. A first introductory block on the situation and the current context of this architecture, as well as the classification and description of the main techniques and constructive variants existing. A second block focused on the analysis of the traditional earthen architecture in Aragon, its constructive variants, its geographical location and the relation with the characteristics of the place where they are located. And, a third block of study and proposal of interventions on this architecture in which it analyses the legislative framework, and the dynamics of transformation and mechanisms of degradation generated by the interventions. Those data are the base to carry out the guideline's proposal and compatible intervention proposals for the restoration, conservation, protection and dissemination of this architecture. / Villacampa Crespo, L. (2018). La restauración y la rehabilitación de la arquitectura tradicional de tierra. El caso de Aragón [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/115481