[ES] Aunque el empapelado es una técnica ampliamente utilizada en restauración con diversos propósitos, todavía no se dispone de mucha información técnica sobre la misma. A primera vista, acarrea consecuencias complejas, incluyendo cambios en lascapas pictoricas, pudiendo tener también potenciales repercusiones en la propia conservación de la obra. En la mayoría de casos, sería más adecuado recurrir a otras técnicas alternativas y menos intrusivas. Por este motivo, a lo largo de esta tesis doctoral se ha desarrollado un protocolo de investigación orientado al diseño de soportes temporales rehumectables (remoistenable temporary supports: RTS) para la protección de pinturas sobre lienzos, un método alternativo que permite un mayor control de la penetración de adhesivo en el sustrato, y por tanto una remoción de residuos más sencilla y eficaz. Durante este estudio se prestó especial atención a las necesidades de los restauradores, no solo en términos de disponibilidad y eficiencia económica, sino también en lo concerniente a la salud de los operadores y el cuidado del medio ambiente. En la primera sección de esta tesis se ha realizado una revisión histórica, comenzando por las primeras fuentes indirectas del Siglo XVIII hasta la actualidad. A continuación, se analizan los mecanismos adhesivos y de penetración del empapelado, focalizándose en aspectos relacionados con la conservación, relacionados con los materiales empleados y metodologías de aplicación. En la segunda sección se describe el estudio de la metodología innovadora de los RTS, ensayada de acuerdo a un meticuloso proyecto de investigación adaptando tecnologías analíticas avanzadas a las necesidades específicas del estudio realizado. Durante la primera etapa experimental, se realizaron análisis químicos, físicos y mecánicos de las diferentes clases de materiales (adhesivos y soportes temporales) y su compatibilidad para la preparación de tejidos rehumectables. La segunda etapa de la investigación se centró en la evaluación de la aplicación de soportes temporales rehumectables en maquetas simuladoras de pinturas en lienzo, con el fin de ensayar aquellos factores considerados más relevantes. Se realizaron observaciones con Microscopía Óptica empleando luz visible y UV, Microscopía electrónica de barrido de emisión de campo (FESEM) para evaluar la permanencia de residuos y el estudio de posibles modificaciones que podrían darse en la superficie de la pintura. Se empleó micro-espectroscopía Raman asociada a un microscopio de alta resolución para determinar la penetración del adhesivo en las grietas de las maquetas. Finalmente, se realizaron pruebas de desprendimiento (peeling test) en diferentes condiciones ambientales para estudiar la fuerza adhesiva de los RTS seleccionados. / [CA] Tot i que la protecció del color és una tècnica àmpliament utilitzada en restauració amb diversos propòsits, encara no s'hi disposa de molta informació tècnica. A primera vista, implica conseqüències complexes, incloent-hi canvis en les capes pictòriques, que poden tenir també potencials repercussions en la mateixa conservació de l'obra. En la majoria de casos, seria més adequat recórrer a altres tècniques alternatives i menys intrusives. Per aquest motiu, al llarg d'aquesta tesi doctoral s'ha desenvolupat un protocol d'investigació orientat al disseny de suports temporals rehumectables (Remoistenable Temporary Supports: RTS) per a la protecció de pintures sobre llenç, un mètode alternatiu que permet un major control de la penetració d'adhesiu en el substrat i, per tant, una eliminació de residus més senzilla i eficaç. Durant aquest estudi es va prestar especial atenció a les necessitats dels restauradors, no solament en termes de disponibilitat i eficiència econòmica, sinó també pel que fa a la salut dels operadors i la cura del medi ambient. En la primera secció d'aquesta tesi s'ha realitzat una revisió històrica, començant per les primeres fonts indirectes del segle XVIII fins a l'actualitat. A continuació, s'analitzen els mecanismes adhesius i de penetració de l'empaperat, i es focalitza en aspectes relacionats amb la conservació futura dels materials emprats i metodologies d'aplicació. En la segona secció es descriu l'estudi de la metodologia innovadora dels RTS, assajada d'acord amb un meticulós projecte d'investigació que adapta tecnologies analítiques avançades a les necessitats específiques de l'estudi realitzat. Durant la primera etapa experimental, es realitzaren anàlisis químiques, físiques i mecàniques de les diferents classes de materials (adhesius i suports temporals) i la seua compatibilitat per a la preparació de teixits rehumectables. La segona etapa de la investigació es va centrar en l'avaluació de l'aplicació de suports temporals rehumectables en maquetes simuladores de pintures en llenç, amb la finalitat d'assajar aquells factors considerats més rellevants. Es realitzaren observacions amb microscòpia òptica emprant llum visible i UV, Microscòpia electrònica d'escaneig d'emissió de camp (FESEM) per a avaluar la permanència de residus i l'estudi de possibles modificacions que podrien donarse en la superfície de la pintura. S'empraren microespectroscòpia Raman associada a un microscopi d'alta resolució per a determinar la penetració de l'adhesiu en les clivelles de les provetes. Finalment, es realitzaren proves de despreniment (peeling test) en diferents condicions ambientals per a estudiar la força adhesiva dels RTS seleccionats. / [EN] Although facing is widely used for multiple purposes, there is still little information about it. At first glance, facing seems to be an almost neutral and simple intervention. Its application, however, entails complex consequences including changes to a painting's strata, and it can have potential repercussions on the conservation of the paint itself. In most cases, it would be better to recur to alternative and less intrusive methods, but sometimes the use of facing is strictly necessary. For this reason, during this PhD a research protocol addressed the design of remoistenable temporary supports (RTS) for the facing of canvas paintings, an alternative method that enables a higher control of the adhesive penetration into the substrate, and thus the easier removal of residues. Great attention was given in this assessment to the needs of restorers, in terms of not only availability and the cost-effectiveness of materials, but also for the concerns of the safety of the operator as well as the environment. In the first section of this dissertation, a historical review is made starting from the first indirect sources of the 18th century up to the present day. Then facing's adhesive and penetrative mechanisms are analysed, focusing on conservative issues related to the used materials and application methodologies. The second section describes the assessment of the innovative RTS methodology, tested according to a meticulous research project adapting advanced analytical technologies to the specific needs. During the first experimental stage, chemical, physical and mechanical analyses of the different classes of materials (adhesives and temporary supports) and their compatibility for the preparation of remoistenable tissues were carried out. The second step of the investigation focused on the evaluation of the application of remoistenable temporary supports on mock-ups reproducing a canvas painting, in order to test those considered the most relevant factors. Observations with optical microscope in visible and ultraviolet (UV) light and analyses with fieldemission scanning electron microscopy (FESEM) were carried out to evaluate the permanence of residues and the assessment of the possible modifications that may have occurred on the painted surface. Micro-Raman spectroscopy associated with a high-resolution microscope was used to determine the penetration of the adhesive into the cracks of the mock-ups. Finally, peeling tests at different environmental conditions were carried out to assess the adhesion strength of the selected RTS. / An acknowledgment to the financial support from the Spanish “I+D+I” project CTQ2017-85317-C2-1-P, which is supported by the Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, Fondo Europeo de Desarrollo Regional (ERDF) funds and Agencia Estatal de Investigación(AEI). / Alba, P. (2021). Remoistenable temporary supports for facing of canvas paintings [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/164901 / TESIS

Curved and skewed I-girder bridges exhibit torsional displacements of the individual girders and of the overall bridge cross-section under dead loads. As a result, the girder webs can be plumb in only one configuration. If the structure is built such that the webs are plumb in the ideal no-load position, they generally cannot be plumb under the action of the structure's steel or total dead load; hence, twisting of the girders is unavoidable under dead loads. The deflected geometry resulting from these torsional displacements can impact the fit-up of the members, the erection requirements (crane positions and capacities, the number of temporary supports, tie down requirements, etc.), the bearing cost and type, and the overall strength of the structure. Furthermore, significant layover may be visually objectionable, particularly at piers and abutments. If the torsional deflections are large enough, then the cross-frames are typically detailed to compensate for them, either partially or fully. As specified in Article C6.7.2 of the AASHTO LRFD Specifications, different types of cross-frame detailing methods are used to achieve theoretically plumb webs under the no-load, steel dead load, or total dead load conditions. Each of the cross-frame detailing methods has ramifications on the behavior and constructability of a bridge. Currently, there is much confusion and divergence of opinion in the bridge industry regarding the stage at which steel I girder webs should be ideally plumb and the consequences of out-of-plumbness at other stages. Furthermore, concerns are often raised about potential fit-up problems during steel erection as well as the control of the final deck geometry (e.g., cross-slopes and joint alignment). These influences and ramifications of cross-frame detailing need to be investigated and explained so that resulting field problems leading to needless construction delays and legal claims can be avoided. This dissertation addresses the influence of cross-frame detailing on curved and/or skewed steel I girder bridges during steel erection and concrete deck placement by conducting comprehensive analytical studies. Procedures to determine the lack-of-fit forces due to dead load fit (DLF) detailing are developed to assess the impact of different types of cross-frame detailing. The studies include benchmarking of refined analytical models against selected full scale experimental tests and field measurements. These analytical models are then utilized to study a variety of practical combinations and permutations of bridge parameters pertaining to horizontal curvature and skew effects. This research develops and clarifies procedures and provides new knowledge with respect to the impact of cross-frame detailing methods on: 1) constructed bridge geometries, 2) cross-frame forces, 3) girder stresses, 4) system strengths, 5) potential uplift at bearings, and 6) fit-up during erection. These developments provide the basis for the development of refined guidelines for: 1) practices to alleviate fit-up difficulties during erection, 2) selection of cross-frame detailing methods as a function of I-girder bridge geometry characteristics, and 3) procedures to calculate the locked-in forces due to DLF cross-frame detailing.