The editor's Thesis--Stockholm. / "Segun los mss. 1-4 de la Sociedad Económica Turolense de Amigos del País y 802 de la Biblioteca Nacional de Madrid." Bibliography: p. [661]-667.

[EN] The Maestrazgo de Teruel has a distinctive landscape marked by the presence of the numerous masías, a feature of the area since the Middle Ages, in which the towers erected inside some of the largest farmsteads stand out from other buildings in this rural environment. Although the phenomenon of the masia fortified by the tower extends to the neighbouring regions of Teruel and Castellón, its significance is very noteworthy in the Maestrazgo of Teruel. Although most of the towers are in disuse and now show signs of years of abandonment and neglect, they still testify to a monumental build quality that belies the 'rustic vernacular'' concept attributed to this architecture by recent history, and generally, they retain a high degree of authenticity. They should therefore have great documentary value, but in fact, in most of the fortified masias, the architecture itself is the only historical source, since, due to their nature, there are hardly any written documents about them. Yet, there are very few works that have focused on documenting and analysing their architecture. This thesis approaches the analysis of the fortified masía of the Maestrazgo of Teruel from an architectural perspective to characterize and objectively assess its value and state of conservation, by documenting the architecture that differentiates it from all other farmhouses and substantiates it as fortified, invariably by its tower. It also seeks to contextualize it by examining the same phenomenon in other locations. To this end, we started by compiling the existing inventories and documented in situ those cases of which there was prior knowledge of the existence of a tower, from which twenty-seven have been selected to form part of a catalogue. The catalogue has been georeferenced in a GIS, in which the masías key characteristics are included. Eleven case studies, involving a complete architectural survey and in-depth analysis have been carried out. This methodology has enabled the creation of a document that will testify to the current state of the architectural heritage of the Maestrazgo, based on objective data, which will deepen our knowledge and inform our approach to the character of these towers, as well as any analysis of the state of the structures and their needs. This has allowed us to define guidelines for the conservation of these towers, whose patrimonial importance has been fully justified. / [ES] El Maestrazgo de Teruel posee un característico paisaje marcado por la presencia de las numerosas masías que han articulado el territorio desde la Edad Media, en el que destacan las torres erigidas dentro de algunos de los recintos masoveros más notables, que sobresalen del resto de construcciones de este entorno rural. El fenómeno de la masía fortificada a través de la existencia de una torre está presente en las comarcas vecinas de Teruel y Castellón, pero su significación en el Maestrazgo turolense es muy destacada. Aunque la mayoría de las torres se encuentran en desuso y sus estructuras acusan los años de abandono, todavía muestran una monumentalidad y calidad constructiva que se aleja de la concepción que la historia reciente ha tenido de estas arquitecturas, calificadas habitualmente como populares, y conservan, en general, un alto grado de autenticidad. Así, se trata de un conjunto con alto valor documental, de hecho, en la mayoría de las masías fortificadas, la arquitectura es la única fuente histórica, ya que debido a su naturaleza apenas existen documentos escritos sobre ellas. Sin embargo, son prácticamente inexistentes los trabajos que se han centrado en documentar y analizar su arquitectura. El presente trabajo aborda el análisis de la masía fortificada del Maestrazgo de Teruel desde el punto de vista arquitectónico para caracterizarla y objetivar su valor y estado de conservación, a partir de la documentación de la arquitectura que la diferencia del resto de masías y la califica como fortificada, en todos los casos una torre, y su contextualización a través del acercamiento al fenómeno en otras áreas de implantación. Para ello se ha partido de la recopilación de los inventarios existentes y se han documentado in situ aquellos casos de los que se tenía conocimiento previo de la existencia de una torre, de entre los que se han seleccionado veintisiete para formar parte de un catálogo, que ha sido georreferenciado en un SIG, en el que se recogen sus características sustanciales, y once casos de estudio, de los que se ha realizado su levantamiento arquitectónico completo y su análisis en profundidad. Esta metodología ha permitido generar una documentación que queda como testimonio del estado actual del conjunto patrimonial maestracense y analizar sus características arquitectónicas, según datos objetivos, lo que ha posibilitado profundizar en su conocimiento y el acercamiento al carácter de estas torres, además del análisis del estado de sus estructuras y sus necesidades y, con ello, definir unas pautas para la conservación de este conjunto del que se ha corroborado su alto valor patrimonial. / [CAT] El Maestrazgo de Teruel poseïx un característic paisatge marcat per la presència de les nombroses masies que han articulat el territori des de l'Edat Mitjana, en el que destaquen les torres erigides dins d'alguns dels recintes masovers més notables, que sobreïxen de la resta de construccions d'aquest entorn rural. El fenomen de la masia fortificada a través de l'existència d'una torre s'estén a les comarques veïnes de Teruel i Castelló, però la seua significació en el Maestrazgo terolenc és molt destacada. Encara que la majoria de les torres es troben en desús i les seues estructures acusen els anys d'abandó, encara mostren una monumentalitat i qualitat constructiva que s'allunya de la concepció que la història recent ha tingut d'estes arquitectures, qualificades habitualment com populars, i conserven, en general, un alt grau d'autenticitat. Així, es tracta d'un conjunt amb alt valor documental, de fet, en la majoria de les masies fortificades, l'arquitectura és l'única font històrica, ja que a causa de la seua naturalesa a penes hi ha documents escrits sobre elles. No obstant això, són pràcticament inexistents els treballs que s'han centrat a documentar i analitzar la seua arquitectura. El present treball aborda l'anàlisi de la masia fortificada del Maestrazgo de Teruel des del punt de vista arquitectònic per a caracteritzar-la i objectivar el seu valor i estat de conservació, a partir de la documentació de l'arquitectura que la diferència de la resta de masies i la qualifica com fortificada, en tots els casos una torre, i la seua contextualització a través de l'acostament al fenomen en altres àrees d'implantació. Per a això s'ha partit de la recopilació dels inventaris existents i s'han documentat in situ aquells casos de què es tenia coneixement previ de l'existència d'una torre, d'entre els que s'han seleccionat vint-i-set per a formar part d'un catàleg, que ha sigut georeferenciat en un SIG, en el que s'arrepleguen les seues característiques substancials, i onze casos d'estudi, dels que s'ha realitzat el seu alçament arquitectònic complet i la seua anàlisi en profunditat. Esta metodologia ha permés generar una documentació que queda com a testimoni de l'estat actual del conjunt patrimonial del Maestrazgo i analitzar les seues característiques arquitectòniques, segons dades objectives, la qual cosa ha possibilitat aprofundir en el seu coneixement i, amb això, l'acostament al caràcter d'estes torres, a més de l'anàlisi de l'estat de les seues estructures i les seues necessitats, amb la qual cosa s'han pogut definir unes pautes per a la conservació d'aquest conjunt de què s'ha corroborat el seu alt valor patrimonial. / Martín Domínguez, B. (2021). Las masías fortificadas del Maestrazgo. Patrimonio arquitectónico de Teruel [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/176004

This research has wanted to put in value a large artistic production, in Teruel's lands, of the baroque artist Valencian Antonio Bisquert. For it, a total of twelve works, eleven canvases and an altarpiece, have undergone a technical study through the use of historical-artistic study, radiographic analysis, Optical Microscopy and Scanning Electron Microscopy with X-ray Microanalysis. All of this in a moment where the immediacy in obtaining digital radiographs can offer, or also the precision that analytical exams can give us, are the base for historical study interpretation. Through the methodology of study that we wanted to apply, we offer a compendium of images of unpublished character, where we leave the whole creative process and the works genesis to the naked. In this way, the results achieved reveal contrasted attributions and the use of subsequent non-original retouching executed by the same hand in a later period. This is data of great interest for the recognition of the work of this forgotten painter. This deep knowledge of a part of our heritage is a solid base to foster the effort to win, to watch over and to preserve the future. / Esta investigación ha querido poner en valor toda la producción artística, en Teruel, del artista barroco valenciano Antonio Bisquert. Para ello se ha seleccionado un conjunto de doce obras compuesto por once lienzos y un retablo. Todas ellas, se han sometido a un estudio histórico-artístico a través del empleo del estudio técnico, análisis radiográfico, Microscopía Óptica y Microscopía Electrónica de Barrido con Microanálisis de Rayos X. Todo ello en un momento en el que, la inmediatez en la obtención de las radiografías digitales puede ofrecer una visión más profunda de la obra o la precisión que los exámenes analíticos nos dan, que en esta tesis se convierten en base para la interpretación de su estudio histórico-artístico. A través de la metodología de estudio que hemos querido aplicar, ofrecemos un compendio de imágenes de carácter inédito, en que dejamos al desnudo todo el proceso creativo y la génesis de las obras. De esta forma, los resultados alcanzados revelan atribuciones contrastadas y el empleo de posteriores retoques no originales. Estos fueron ejecutados por una misma mano, pero de forma posterior. Todo ello de sumo interés para el reconocimiento de la obra de este olvidado pintor, del cual hemos querido hacer una puesta en valor de la obra encontrada. Este conocimiento profundo de una parte de nuestro patrimonio se convierte en una base sólida para fomentar el esfuerzo por ganar, velar y conservar el futuro. / Aquesta investigació ha volgut posar en valor la producció artística, a la província de Terol, de l'artista barroc valencià Antonio Bisquert. Per a això s'ha assignat un conjunt de dotze obres, compost per onze llenços i un retaule. Totes elles, s'han sotmès a un estudi tècnic a través de l'ús de l'estudi històric-artístic, anàlisi radiogràfic, Microscòpia Òptica i microscòpia electrònica de rastreig amb Microanàlisi de Raigs X. Concretament en un moment en què la immediatesa en l'obtenció de les radiografies digitals o la precisió dels resultats obtinguts amb els exàmens analítics són base per a un coneixement més profund de l'obra estudiada. A través de la metodologia d'estudi que hem aplicat, oferim un compendi d'imatges inèdites, en què deixem al descobert tot el procés creatiu i la gènesi de les obres. D'aquesta manera, els resultats assolits revelen atribucions contrastades i l'ús de posteriors retocs no originals. Aquests van ser executats per una mateixa mà en època però de forma posterior. En general és de gran interès per al coneixement de l'obra d'aquest oblidat pintor. Aquest coneixement profund d'una part del nostre patrimoni es converteix en una base sòlida per a fomentar l'esforç per guanyar, vetllar i conservar el futur. / Díez Atienza, B. (2017). ESTUDIO TÉCNICO DE LA PRODUCCIÓN PICTÓRICA DE ANTONIO BISQUERT EN TERUEL [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90521

[EN] The city of Teruel was founded in 1177 by Alfonso II as a strategic enclave for the Aragonese conquest towards Levante, and it was granted its own jurisdiction. Just before the new Christian town, there is documentary evidence of a minor Muslim settlement in the area, Tirwal, with several theories about its exact location and actual significance. The sands of time will set its stamp on the morphology and the urban landscape of Teruel, based on its medieval background, but it will still be transformed and adapted, where a complex image will be generated as a result and legacy of History, the memory of a community and a witness of the many cultures who lived there. The devastation during the fateful civil war (1936-1939) will erase a great part of the city's past. Therefore, the purpose of this paper is to study, recover and re-evaluate Teruel's urban heritage up to the aforementioned date, by drawing up an updated graphic and mainly cartographic documentation that allows a correct interpretation of the city's history. These graphic materials are therefore presented not only as a source of data, but also as a means of dissemination of the obtained data. In order to address such an extensive time range, this research is structured in by three periods. These are mapped out by historical milestones of significance for the urban evolution of Teruel and are matched with three ages of History: Middle Ages, Modern period and Contemporary period, up to 1939 in this research. / [ES] La ciudad de Teruel es fundada por Alfonso II, en 1177, como enclave estratégico en la conquista aragonesa hacia el Levante, a la vez que le concede fuero propio. Existen evidencias documentales de un asentamiento musulmán de poca entidad en la zona, Tirwal, inmediatamente anterior a la nueva villa cristiana, sobre el que existen varias teorías en cuanto a su situación exacta y su verdadera entidad. El paso del tiempo dejará su impronta sobre la morfología y el paisaje urbano de Teruel, que conservará como base su pasado medieval, pero se transformará, se adaptará, generará una imagen compleja, consecuencia y legado de la historia, memoria de un pueblo, testigo de la diversidad de culturas que la han habitado. La devastación producida por la fatídica guerra civil (1936-1939) borrará gran parte del pasado de la ciudad, por lo que el presente trabajo pretende realizar el estudio, recuperación y revalorización del patrimonio urbano de Teruel hasta la citada fecha, a través de la elaboración de una documentación gráfica actualizada, principalmente cartográfica, que permita la correcta lectura histórica de la ciudad, por lo que este material gráfico se presenta no sólo como fuente, sino también como medio de difusión de los datos obtenidos. Para abordar tan extenso ámbito cronológico, el estudio se estructura temporalmente en tres periodos acotados por hitos históricos significativos para la evolución urbana de Teruel y que coincidirán con las etapas de la Historia: la Edad Media, la Edad Moderna y la Edad Contemporánea, en la presente investigación hasta 1939. / [CA] La ciutat de Terol es funda per Alfons II, al 1177, com a enclavament estratègic en la conquesta aragonesa cap al Llevant, alhora que li concedeix fur propi. Existeixen evidències documentals d'un assentament musulmà de poca entitat a la zona, Tirwal, immediatament anterior a la nova vila cristiana, sobre el qual hi ha diverses teories en quant a la seva situació exacta i la seva veritable entitat. El pas del temps deixarà la seva empremta sobre la morfologia i el paisatge urbà de Terol, que conservarà com a base el seu passat medieval, però es transformarà, s'adaptarà, generarà una imatge complexa, conseqüència i llegat de la història, memòria d'un poble, testimoni de la diversitat de cultures que l'han habitat. La devastació produïda per la fatídica guerra civil (1936-1939) esborrarà gran part del passat de la ciutat, de manera que el present treball pretén realitzar l'estudi, recuperació i revalorització del patrimoni urbà de Terol fins a l'esmentada data, a través de la elaboració d'una documentació gràfica actualitzada, principalment cartogràfica, que permeti la correcta lectura històrica de la ciutat, de manera que aquest material gràfic es presenta no solament com a font, sinó també com a mitjà de difusió de les dades obtingudes. Per abordar tan extens àmbit cronològic, l'estudi s'estructura temporalment en tres períodes acotats per fites històriques significatives per a l'evolució urbana de Terol i que coincidiran amb les etapes de la història: l'edat mitjana, l'edat moderna i l'edat contemporània, en la present investigació fins a 1939. / Sancho Mir, M. (2016). TRANSFORMACIONES URBANAS EN LA CIUDAD DE TERUEL: RECONSTRUCCIÓN Y ANÁLISIS GRÁFICO [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62328

This document represents an initial endeavor in a long-lasting aspiration to pursue the study and collection of Latin American choral literature. This essay compiles the most complete and current catalogue possible of choral works written by nine Venezuelan composers born in the twentieth century and presents it in a simple and accessible format so it can be used by a variety of school teachers, choral conductors, church musicians, college directors, and professional musicians. Each composer entry presents a brief biographical note and a list of works organized in alphabetical order. The annotation for each composition includes information in eighteen categories. It also includes an extensive list of biographical resources. In addition, a list of terms and definitions of folkloric and traditional genres will help the reader understand the diversity of Venezuelan musical styles and dances; there is some additional information with regard to performance practice.