[EN] Throughout last decades the knowledge of Roman theatres has got a great advance in all aspects of their architecture. Those that were built in Hispania, though with some delay with regard to their related ones in the rest of the western provinces of the Empire, have participated in this notable increase of knowledge, that has tempt to raise the interest of experts, as well as the rest of citizens, specially in those places where remains of one of these buildings have been discovered. Issues of survey of new cases and the revision under updated points of view of another previously known, invite us to investigate on one of the most controversial aspects of ancient architecture, that of its layout. By other side, improvements of current graphical tools provide us more precision in technical representation of architecture and facilities to manage graphic information, so that nowadays they allow us to approach this question with added guarantees of successful. In our study we investigate Roman theatres in Hispania from the point of view of the layout, making use of the advances that have experienced both the knowledge of this type of buildings and resources that are needed for its analysis. For this proposal we have took into account the contributions of authors that have preceded us in this task, conscious that our investigation will constitute only one step more in the long process that will lead us to know better the object of study. The certainties about graphical procedures that were applied in the Antiquity to plan and to construct the buildings are scanty, but we have in this case Vitruvio's exceptional testimony, which includes a geometric procedure for the layout of theatres. Nevertheless, still being a direct source of enormous importance, the Vitruvian proposal has constituted more a trouble than a help for investigation of layout in this type of buildings, determining eventually in excess the surveys and causing a certain delay for obtain results that could clarify how was the process followed to design and implant them. We are aware of the difficulties that a study about layout in Architecture puts up with, which is increased in this case by the fact that Roman theatres typology presents heterogeneous features in multiple aspects, among them that of the layout. But the delay that the analysis of Hispanic theatres from this point of view accumulates today and the possibility of look at this question with a more sensible attitude, allow us to augur the procurement of positive results that contribute to a right knowledge about the way Roman architects proceeded for planning and building them. / [ES] El conocimiento de la arquitectura teatral romana de época imperial ha experimentado a lo largo de las últimas décadas un gran avance en todos sus aspectos. Los teatros hispanos, si bien con algo de retraso con respecto a sus afines del resto de las provincias occidentales del Imperio, no han sido ajenos a este notable aumento del saber, que ha despertado el interés de los estudiosos, así como del conjunto de la sociedad, especialmente en aquellos lugares donde han sido descubiertos los restos de uno de estos edificios. La investigación de nuevos casos y el estudio bajo puntos de vista actualizados de otros ya conocidos, nos invitan a indagar sobre uno de los aspectos más controvertidos de la arquitectura antigua, el de su trazado. Las mejoras técnicas de las herramientas gráficas actuales con respecto a las de antaño, que proporcionan mayor precisión en los levantamientos y agilizan enormemente el manejo de la información, nos permiten abordar hoy en día esta cuestión con más garantías que hace sólo unos años. En el presente trabajo investigamos los teatros romanos de Hispania desde el punto de vista de su trazado, valiéndonos de los avances que han experimentado tanto el conocimiento de este tipo de edificios como los medios que se precisan para su análisis. Para ello hemos tenido en cuenta las aportaciones realizadas por quienes nos han precedido en esta tarea, conscientes de que nuestra investigación constituirá sólo un paso más de un largo proceso que nos ha de llevar a conocer mejor el objeto de estudio. Son escasas las certezas que tenemos sobre los procedimientos gráficos que se aplicaron en la Antigüedad para proyectar y construir los edificios, pero contamos en este caso con el testimonio excepcional de Vitruvio, cuyo tratado incluye una propuesta de carácter geométrico para el trazado de los teatros. Sin embargo, aún siendo una fuente directa de enorme importancia, la normativa vitruviana ha constituido más un lastre que una ayuda para la investigación de los trazados en este tipo de edificios, condicionando en exceso los planteamientos de estudio y provocando a la larga una cierta demora en la obtención de resultados que pudieran arrojar luz sobre el proceso seguido para su diseño e implantación. Sabedores de la dificultad que entraña el estudio de los trazados en la Arquitectura, que se suma en este caso a la heterogeneidad que la tipología teatral romana presenta en múltiples aspectos, entre ellos el de su trazado, el retraso que acumula el análisis de los teatros hispanos desde este punto de vista y la posibilidad de dar un enfoque más atinado a esta cuestión, nos permiten augurar la obtención de resultados positivos que contribuyan al mejor conocimiento del modo de proceder de los arquitectos romanos a la hora de proyectar y construir los edificios teatrales. / [CAT] El coneixement de l'arquitectura teatral romana d'època imperial ha experimentat al llarg de les últimes dècades un gran avanç en tots els seus aspectes. Els teatres hispans, si bé amb quelcom de retard respecte als seus afins de la resta de les províncies occidentals de l'imperi, no han sigut aliens a aquest notable augment del saber, que ha despertat l'interés dels estudiosos, així com del conjunt de la societat, especialment en aquells llocs on han sigut descoberts les restes d'un d'estos edificis. La investigació de nous casos i l'estudi baix punts de vista actualitzats d'altres ja coneguts, ens inviten a indagar sobre un dels aspectes més controvertits de l'arquitectura antiga, el del seu traçat. Les millores tècniques de les ferramentes gràfiques actuals respecte a les d'antany, que proporcionen més precisió en els alçaments i agilitzen enormement el maneig de la informació, ens permeten en la actualitat abordar esta qüestió amb més garanties que fa només uns anys. En el present treball investiguem els teatres romans d'Hispània des del punt de vista del seu traçat, valent-nos dels avanços que han experimentat tant el coneixement d'aquest tipus d'edificis com els mitjans per a la seua anàlisi. Hem tingut en compte, per altra banda, les aportacions realitzades pels que ens han precedit en esta tasca, conscients que la nostra investigació constituirà només un pas més d'un llarg procés que ens ha de portar a conèixer millor l'objecte d'estudi. Són escasses les certeses que tenim sobre els procediments gràfics que es van aplicar en l'Antiguitat per a projectar i construir els edificis, però comptem en aquest cas amb el testimoni excepcional de Vitruvi, el tractat del qual inclou una proposta de caràcter geomètric per al traçat dels teatres. No obstant això, la normativa vitruviana, encara sent una font directa d'enorme importància, ha constituït més un llast que una ajuda per a la investigació dels traçats en aquest tipus d'edificis, condicionant en excés els plantejaments d'estudi i provocant a la llarga una certa demora en l'obtenció de resultats que pogueren fer llum sobre el procés seguit per al seu disseny i implantació. Sabedors de la dificultat que entranya l'estudi dels traçats en l'Arquitectura, que se suma en aquest cas a l'heterogeneïtat que la tipologia teatral romana presenta en múltiples aspectes, entre ells el del seu traçat, el retard que acumula l'anàlisi des d'aquest punt de vista dels teatres hispans i la possibilitat de donar un enfocament més encertat a esta qüestió, ens permeten augurar l'obtenció de resultats positius que contribuïsquen al millor coneixement del mode de procedir dels arquitectes romans a l'hora de projectar i construir els edificis teatrals. / Sintas Martinez, AM. (2016). El trazado de los teatros romanos de Hispania: Análisis gráfico [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/60154 / TESIS

Road safety is one of the most important problems in our society. It causes hundreds of fatalities every year worldwide. A road accident may be caused by several concurrent factors. The most common are human and infrastructure. Their interaction is important too, which has been studied in-depth for years. Therefore, there is a better knowledge about the driving task. In several cases, these advances are still not included in road guidelines. Some of these advances are centered on explaining the underlying cognitive processes of the driving task. Some others are related to the analysis of drivers’ response or a better estimation of road crashes. The concept of design consistency is related to all of them. Road design consistency is the way how road alignment fits drivers’ expectancies. Hence, drivers are surprised at inconsistent roads, presenting a higher crash risk potential. This PhD presents a new, operating speed-based global consistency model. It is based on the analysis of more than 150 two-lane rural homogeneous road segments of the Valencian Region (Spain). The final consistency parameter was selected as the combination of operational parameters that best estimated the number of crashes. Several innovative auxiliary tools were developed for this process. One example is a new tool for recreating the horizontal alignment of two-lane rural roads by means of an analytic-heuristic process. A new procedure for determining road homogeneous segments was also developed, as well as some expressions to accurately determine the most adequate design speed. The consistency model can be integrated into safety performance functions in order to estimate the amount of road crashes. Finally, all innovations are combined into a new road design methodology. This methodology aims to complement the existing guidelines, providing to road safety a continuum approach and giving the engineers tools to estimate how safe are their road designs. / Camacho Torregrosa, FJ. (2015). DEVELOPMENT AND CALIBRATION OF A GLOBAL GEOMETRIC DESIGN CONSISTENCY MODEL FOR TWO-LANE RURAL HIGHWAYS, BASED ON THE USE OF CONTINUOUS OPERATING SPEED PROFILES [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/48543 / TESIS