Presentem en aquesta memòria un estudi del tapís vegetal de la Serra de Moixeró i el massís de la Tosa d'Alp (Pirineus orientals), plantejat com una aproximació a tres nivells successius i interrelacionats: les plantes (catàleg florístic), les comunitats (catàleg de sintàxons) i el paisatge vegetal.El catàleg florístic compren un total de 1.332 espècies (amb 327 subspècies i 66 varietats), més 20 híbrids interspecífics i un híbrid intergenèric, indicats precedentment de la zona i/o observats per nosaltres. Admetem la presència de 1.310 espècies (amb 322 subspècies i 65 varietats), a les que cal afegir tots els híbrids suara esmentats. Si agrupem en una única categoria els tàxons de rang específic i subspecífic, més els híbrids, el total puja a 1.402. D'aquests tàxons, n'existien citacions prèvies de 781; els 621 restants (un 44,3%) són nous per la flora local. Entre les novetats, destaquem Antirrhinum sempervirens Lapeyr. subsp. sempervirens i Carex brevicollis DC., que ho són per als Pirineus Orientals, i Bromus inermes Leys., que en el moment de la seva citació constituí la segona localitat per als Països Catalans. Indiquem també una segona localitat de Dracocephalum austriacum L., que amb la ja coneguda, també del Moixeró, són les úniques localitats d'on consta actualment aquesta espècie en tota la serralada pirinenca.Aquestes xifres posen en evidència la notable riquesa florística de la zona, fet encara més remarcable si tenim en compte la seva extensió força limitada (150 km2). Hom pot atribuir aquesta riquesa a la combinació de factors diversos, com són el gran desnivell altitudinal, la presència de terrenys de litologia molt diferent, la complexitat fisiogràfica de la regió i la diversificació de les modalitats d'impacte antròpic.Per a cadascun dels tàxons que fan part del catàleg, aportem la informació següent:- caracterització biològica, corològica i fitocenològica- relació crítica de citacions precedents- distribució de la planta dins la zona (segons els quadrats UTM de 10 x 10 km, la comarca i el rang altitudinal)- observacions sobre la seva ecologia- índex d'abundància-freqüència- consideracions taxonòmiques, si s'escauAbordem també la caracterització global de la flora mitjançant els espectros biogeogràfics i biològics globals i parcials (aquests darrers, per cadascun dels dos vessants de la serralada principal i per classes altitudinals de 250 m de desnivell). Els espectres globals mostren un predomini de les plantes de distribució medioeuropea en sentit ampli (un 34.7% del total); també són importants els contingents d'oròfits (20.9%) i de plantes mediterrànies (12.3%). Els espectres parcials posen en evidència, per un costat, la disimetria existent entre els vessants S (berguedà) i N (cerdà) de la serralada, atribuïble principalment a raons de tipus climàtic i, per un altre, la variació substancial de la composició de la flora en relació amb el gradient bioclimàtic altitudinal.L'estudi i la tipificació de les comunitats vegetals, mitjançant el mètode fitocenològic sigmatista, ha portat a reconeixer un total de 122 associacions i de 73 subassociacions (a més de 4 comunitats a les quals no hem assignat rang sintaxonòmic), pertanyents a 66 aliances, 40 ordres i 19 classes. Per a cadascuna de les associacions comentem la composició, l'estructura, la variabilitat, l'ecologia, la distribució, la sintaxonomia i les afini tats; donem, a més, els espectres corològic i biològic i la taula (o taules) d'inventaris corresponents. Al final de l'apartat dedicat a cada classe, presentem una taula- resum dels inventaris dels sintàxons que en fan part.Dels sintàxons reconeguts a la zona, 5 associacions i 9 subassociacions són noves o inèdites i proposem, a més, l'estatus de subaliança per al BromoEupatorion cannabini i tres combinacions noves de sintàxons amb rang de subassociació. Són descrites per primera vegada les quatre associacions següents (una cinquena associació, Bromo-Sysimbrietum macrolomae Ninot, I. Soriano & Vigo, resta inèdita):-Galeopsio angustifoliae-Nepetetum nepetellae: comunitat de l' Achnatherion calamagrostis, pròpia de les pedrusques calcàries montanes.-Oxytropido amethysteae-Caricetum humilis: comunitat hemicriptofitica de les carenes calcàries subalpines (i alpines) i és descrita provisionalmente inclosa dins el Festucion gautieri.- Alchemillo plicatulae-Dryadetum octopetalae: matolls baixos dels vessants obacs subalpins llargament innivats, atribuïts als Seslerietalia.- Allio senescentis-Stipetum eriocaulis: pastura de les carenes calcàries rocalloses, inclòs dins l'Ononidion striatae.La complexitat d'alguns grups de comunitats (pinedes de pi roig, pastures mesòfiles montanes i comunitats ruderals de tendència mesòfila) ens ha induït a tractar els inventaris, no solament amb la tècnica clàssica de la tabulació, sinó també mitjançant anàlisi matemàtica (AFC). En diferents diagrames, presentem l'ordenació de les espècies i els inventaris establertes mitjançant aquestes anàlisis, i comentem les implicacions ecològiques i sintaxonòmiques que se'n deriven.A la part dedicada al paisatge vegetal, estudiem la distribució espacial de les comunitats, aixl com els trets principals de llur dinamisme (sèries de vegetació). Al territori estudiat, el gradient climàtic lligat a l'altitud esdevé el principal factor determinant del paisatge vegetal i condiciona la disposició de la vegetació en estatges, cadascun dels quals es caracteritza per posseir un o més tipua especlfics de vegetaci6 potencial. D'acord amb la proposta de VIGO & NINOT (1987), hem distingit els estatges basal, submontà, montà, subalpí i alpí. Proposem també una subdivisió del territori en unitats fitogeogràfiques, caracteritzades per la presència d'elements de vegetació específics, sovint lligats a unes característiques particulars de fisiografia, substrat i climatologia.Complementa la memòria un mapa de vegetació de la zona, aixecat a escala 1: 50. 000. Els criteris i la metodologia emprats es corresponen bàsicament amb els del Mapa de la vegetació de Catalunya a escala 1: 50. 000 (BOLOS & al., 1990)11La vegetació actual es representa mitjançant un reticle superposat al fons topogràfic que delimita àrees homogènies a l'escala de treball, les quals són assignades a un total de 59 unitats. Aquestes unitats corresponen a quatre nivells diferents de complexitat (unitats subsimples, complèxides de vegetació, mosaics i hipermosaics), i a 12 grups fisionòmics: boscos esclerofil.les, boscos caducifolis, boscos i arbredes d'aciculifolis, matollars, pastures xeròfiles submontanes i montanes, pastures mesòfiles submontanes i montanes, Prats alpins i subalpins, vegetació higròfila natural, zones conreades, zones rocoses vegetació ruderal i zones urbanes.La vegetació potencial s'indicava al document original mitjançant l'acoloriment d'aquestes superfícies amb tonalitats diferents. Atès que el microfitxat no permet la reproducció dels colors, hem optat per representar-la mitjançant el mateix sistema que la vegetació actual, en una càrtula annexa. / We present a study of the vegetation in the Serra de Moixeró and the massif of Tosa d'Alp (Eastern Pyrenees, Iberian Peninsula) using an approach at three successive and interrelated levels: plants (flora catalogue), communities (syntaxa catalogue) and plant landscape.The flora catalogue collects 1,402 taxa at species, subspecies and hybrid levels, of which 44.3% are new reports for the local flora. Among these, "Antirrhinum Sempervirens" Lapeyr. subsp. "sempervirens" and "Carex brevicollis" DC. are new for Eastern Pyrenees. Characterization of flora by biogeographic and biological spectra shows the prevalence of plants of medio-European distribution (34.1%), and also the presence of large contingents of orophyta (20.9%) and Mediterranean plants (12.3%).For the study and typing of plant communities, the method of sigmatist phytocoenology was used. The complexity of some groups of communities (Scotch pine forests, mesophilous mountain meadows and ruderal communities with mesophile tendency) led us to treat the inventories not only with the classical technique of tabulation, but also by means of mathematical analysis (AFC). A total of 122 associations and 73 subassociations were recognized of which 5 associations ("Galeopsio angustifoliae"-"Nepetetum nepetellae", "Oxytropido amethysteae"-"Caricetum humilis", "Alchemillo plicatulae"-"Dryadetum octopetalae", "Allio senescentis-Stipetum eriocaulis" and "Bromo-Sisymbrietum macrolomae") and 9 subassociations are new or unpublished.In the part dedicated to plant landscape the spatial distribution and dynamics of communities are studied. The altitudinal gradient is the most important factor generating variabilities in plant landscape, and this conditions the arrangement of vegetation in stages (basal, submontane, montane, subalpine and alpine). A subdivision of the territory in phytogeography units is also proposed, characterised by the presence of specific elements of vegetation, related to particular characteristics of physiogeography, substrate and climatology.An up-to-date map of the vegetation of the area (scale 1:50,000) completes the paper, together with an appended diagram of potential vegetation.