A dissertação concerne o estudo do povoamento e da arqueologia medievais daquela que foi a terra de Penafiel de Canas, formada na segunda metade do séc. XI. O estudo segue uma diacronia cronológica do desenvolvimento daquela unidade administrativa desde o período anterior à sua formação, em que era parte integrante do territorio Anegia, criado por Afonso III nos finais do século IX, até à época da sua extinção, no reinado de D. Dinis. Desenvolvem-se os vários âmbitos temáticos relacionados com o estudo do povoamento, nomeadamente a organização religiosa, a propriedade privilegiada, a exonomia, a administração, a castelologia e a rede viária. São ainda analisadas as Inquirições Geraisde 1258 e as de 1308 referentes ao julgado de Penafiel, concluindo-se o estudo com o levantamento dos vestígios arqueológicos e toponímicos cronologicamente atribuíveis à Idade Média.

Les coves – finestra valencianes són grups de cavitats artificials, excavades en meitat de cingles rocosos inaccessibles. Denominades igualment “magasins o greniers de falaise”, cuevas aéreas, “cuevas - ventana”, o “graneros acantilados”, en altres árees geogràfiques on també s’han detectat, amb gran diversitat tipològica, en el nostre ambit solen rebre popularment el nom de covetes o finestres dels moros, essent l’exemple més relevant i conegut, el grup denominat precisament: Les Covetes dels Moros de Bocairent. Segons la hipòtesi de treball que manejem, la seua funció bàsica seria la de graners – refugi i la seua cronologia medieval andalusina. Malgrat açò, que hem vingut defensant en alguns articles i treballs anteriors, encara es discuteixen altres hipòtesis sobre la seua funció i cronologia, adscrivint-les a periodes protohistòrics, amb ús de cambres funeràries, o a època paleocristiana o visigoda, amb funció eremítica o de cenobis. És per això que un dels principals objectius d’aquest treball ha estat el tractar de demostrar objectivament l’adscripció cultural i cronològica, almenys de l’ús primigeni o original d’aquest tipus de coves. Així mateix es discuteix sobre la seua funcionalitat, en base a les seues pròpies característiques morfològiques i a possibles paral·lels etnogràfics tradicional o subactuals d’alguns aspectes concrets. En no conèixer’s documentació escrita ni pràcticament tampoc inscripcions o gravats, en relació a d’aquesta mena de cavitats, l’estudi s’ha basat en les evidències arqueològiques mobiliars, sempre molt escasses, i que es van poder obtindre en diferents treballs de camp, prospeccions i excavacions arqueològiques realitzades en algunes d’aquestes coves. Per al nostre àmbit d’estudi, bàsicament l’àrea valenciana, encara que comptem amb cites o notes sobre alguns d’eixos conjunts rupestres –sobretot dels de Bocairent/ Ontinyent/ Alfafara o, també, Chella, que ens ha deixat diversos viatgers, cronistes o estudiosos, en diferents moments, almenys des de finals del segle XVIII, tanmateix a banda d’aquests precedents, de valor desigual però sempre breus i superficials, en general comptem amb poques aproximacions de cert rigor i profunditats, descollant en qualsevol cas, el treball de González Simancas, precisament sobre els grups de la capçalera del riu d’Ontinyent, o Alto Clariano, i això a pesar del segle transcorregut des de que va ser publicat (1918), essent molt poques les aportacions posteriors, i encara d’escassa entitat. En altres àmbits peninsulars sí que s’han realitzat estudis recents sobre cavitats en principi similars, descollant els treballs de Maryelle Bertrand en Andalusia oriental, que en bona part hem considerat com a models a seguir. Es planteja així un possible origen d’aquesta mena de cavitats com un trasllat a la península d’un model elaborat en àrees pre-saharianes del sud de Marroc, model que acompanyaria a les immigracions de determinats grups berbers, com hipòtesi posada de relleu per Bertrand per a les coves de l’àrea de Guadix – Baza, en base a la bibliografia francesa d’època colonial, sobre algunes coves considerades precedents dels agadirs o graners col·lectius d’aquella zona. Amb tot, s’ha pretès realitzar una aproximació global i exhaustiva a d’aquestes estructures, partint del conjunt de la capçalera del riu d’Ontinyent, però centrant-nos en els conjunts valencians, encara que atenent també, de forma molt més superficial i aleatòria a altres possibles paral·lels peninsulars, i fins i tot extra - peninsulars. Així doncs, el treball s’ha centrat primerament en la localització, descripció i anàlisi exhaustiu d’aquestes estructures rupestres en l’àmbit valencià. S’aborden els conjunts i grups següents: Capçalera del riu d’Ontinyent o alto Clariano, amb 13 grups; Riu d’Alcoi, o Serpis, amb 2 grups; Riu de Montesa o Cañoles i riu Sellent, con un grup en cada cas; Riu Chelva amb un grup; riu Túria o Guadalaviar, en la seua conca mitja, en Ademús, amb 2 grups; Riu Cabriol, amb un grup i conca mitja del Xúquer, en Albacete, amb 2 grups tractats i aproximació a molts altres. A més a més ens hem aproximat als possibles paral·lels peninsulars d’una manera suficientment àmplia, per a contrastar si es donen els mateixos supòsits que en terres valencianes, trobant-nos amb una gran diversitat de casos. Esperàvem haver pogut aprofundir més en els paral·lels extra - peninsulars, sobretot nord africans, amb l’objectiu d’afermar la hipòtesi d’una possible transferència del model, resultant prou infructuós, tant per la falta d’estudis actualitzats, com, òbviament per la impossibilitat de contribuir a ells amb els nostres propis mitjans. S’ha intentat demostrar, a partir de les sues característiques físiques i dispositius negatius supervivents, la funció preeminent com a graners i magatzems segurs d’aquestes estructures aèries, junt a la funció de defensa passiva, o refugi, en determinades circumstàncies adverses. Per fi hem intentat aprofundir en la qüestió cronològica i en l’adscripció cultural original de les coves, tenint per demostrat, en base a múltiples evidències, de reduïda entitat, però reiterades, que almenys en l’àmbit valencià, aquestes estructures es corresponen amb el poblament medieval andalusí.

O presente trabalho constitui uma dissertação de mestrado na área de história do vestuário medieval. Dentro do contexto da Baixa Idade Média (séculos X ao XV), visa identificar e analisar os aspectos mais relevantes na indumentária dos séculos XIV e XV. O recorte temporal foi escolhido por constituir um cenário de importantes mudanças políticas, econômicas e sociais, manifestas em um vestuário rico em nuances criativas. São analisados aspectos estéticos, funcionais, materiais e produtivos deste vestuário. O modelo de pesquisa é qualitativo, de modalidade histórica. As principais fontes de dados são a literatura das áreas de História, História do Vestuário, História da Arte e Arqueologia. As principais técnicas de coleta de dados empregadas são revisão da bibliografia, pesquisa em bancos de monografias e de imagens, acervo virtual de museus e registros em fotografia. O trabalho resultou em um detalhado panorama do vestuário dos séculos XIV e XV. Foi confeccionado um protótipo de forma a exemplificar uma reconstrução a partir das soluções de confecção propostas por autores do campo. A pesquisa constitui uma ferramenta para criação e confecção de figurinos ambientados ou inspirados na Baixa Idade Média, bem como reproduções e restaurações de peças históricas de museus / The present work of research constitutes a thesis on the history of medieval clothing field. Within the context of Late Middle Ages (10th to 15th centuries), it aims to identify and analyze the most relevant aspects in costume, particularly in the 14th and 15th centuries. The time frame was chosen for being the scenario of important political, economic and social changes. Said changes are manifest in a way of dressing that is full of creative nuances. Aesthetical, functional, material and productive aspects of said costume are analyzed. The research model is qualitative, of historical mode. The main data sources are literature in the areas of History, Art History and Archaeology. The main data collection techniques are literature review, research in monograph and image banks, online museum collections and photography records. The present work of research has resulted in a detailed overview of dress in the 14th and 15th centuries. A prototype was made in order to demonstrate a reproduction case, based on constructive solutions presented by authors of the field. This research provides a tool for creation and making of costume set or inspired in the Middle Ages, as well as replicas and restoration of historical museum clothing

O presente trabalho constitui uma dissertação de mestrado na área de história do vestuário medieval. Dentro do contexto da Baixa Idade Média (séculos X ao XV), visa identificar e analisar os aspectos mais relevantes na indumentária dos séculos XIV e XV. O recorte temporal foi escolhido por constituir um cenário de importantes mudanças políticas, econômicas e sociais, manifestas em um vestuário rico em nuances criativas. São analisados aspectos estéticos, funcionais, materiais e produtivos deste vestuário. O modelo de pesquisa é qualitativo, de modalidade histórica. As principais fontes de dados são a literatura das áreas de História, História do Vestuário, História da Arte e Arqueologia. As principais técnicas de coleta de dados empregadas são revisão da bibliografia, pesquisa em bancos de monografias e de imagens, acervo virtual de museus e registros em fotografia. O trabalho resultou em um detalhado panorama do vestuário dos séculos XIV e XV. Foi confeccionado um protótipo de forma a exemplificar uma reconstrução a partir das soluções de confecção propostas por autores do campo. A pesquisa constitui uma ferramenta para criação e confecção de figurinos ambientados ou inspirados na Baixa Idade Média, bem como reproduções e restaurações de peças históricas de museus / The present work of research constitutes a thesis on the history of medieval clothing field. Within the context of Late Middle Ages (10th to 15th centuries), it aims to identify and analyze the most relevant aspects in costume, particularly in the 14th and 15th centuries. The time frame was chosen for being the scenario of important political, economic and social changes. Said changes are manifest in a way of dressing that is full of creative nuances. Aesthetical, functional, material and productive aspects of said costume are analyzed. The research model is qualitative, of historical mode. The main data sources are literature in the areas of History, Art History and Archaeology. The main data collection techniques are literature review, research in monograph and image banks, online museum collections and photography records. The present work of research has resulted in a detailed overview of dress in the 14th and 15th centuries. A prototype was made in order to demonstrate a reproduction case, based on constructive solutions presented by authors of the field. This research provides a tool for creation and making of costume set or inspired in the Middle Ages, as well as replicas and restoration of historical museum clothing