La presente tesis investiga la correspondencia existente entre los discursos estéticos relacionales, dialógicos y antagónicos y la práctica artística contemporánea española. Nuestro trabajo analiza aquellas obras que en nuestro contexto han hecho uso de unas estrategias que han potenciado la creación de encuentros y/o de lugares para la colectividad, con la intención de producir experiencias comunes, intercambios sociales y espacios democráticos aptos para relaciones sociales igualitarias. Aunque nuestro estudio contempla, lógicamente, el discurso de la estética relacional de Nicolás Bourriaud, la difícil definición de sus límites y la constatación de la contaminación e hibridación de las obras seleccionadas en nuestra tesis, ha determinado que incluyamos otro tipo de discursos críticos surgidos en respuesta a Bourriaud. Por un lado, realizamos una aproximación al arte dialógico de Grant H. Kester, hecho que nos sirve de contrapunto para analizar las diferencias y similitudes entre ambas posiciones, así como para profundizar en la teoría de la democracia y del espacio público desarrollada por Jürgen Habermas, una teoría en la que Kester se apoya. Por otro lado, también abordamos el antagonismo relacional, planteado por Claire Bishop. Esta autora parte del concepto de modelo democrático agonístico de Chantal Mouffe y Ernesto Laclau, para así cuestionar la visión unificadora de la comunidad que ofrece la estética relacional, dado que la misma ignora las diferencias que se dan dentro de una sociedad verdaderamente democráticaPartiendo de esta aportación, revisamos la concepción de democracia propuesta por Jacques Rancière, puesto que se trata de un modelo que, al margen de coincidir con el desarrollado por Mouffe, es el utilizado por Claire Bishop para dotar de fundamento teórico al arte participativo. Los artistas españoles seleccionados para investigar las correspondencias con las teorías señaladas son los siguientes. Estética relacional: Ana Laura Aláez, Xavier Arenós, Santiago Cirugeda y Alicia Framis. Estética dialógica: Alicia Framis, Santiago Cirugeda, Josep Maria Martín y Jesús Palomino. Antagonismos relacionales: Jesús Palomino y Santiago Sierra. / The present thesis investigates the correspondence between relational, dialogical and antagonistic aesthetic discourses and contemporary Spanish artistic practice. Our work analyses those works that, in our context, have used strategies that have fostered the creation of encounters and/or places for the community, with the intention of producing common experiences, social exchanges and democratic spaces suitable for egalitarian social relations. Although our study logically contemplates the discourse of Nicolás Bourriaud's relational aesthetics, the difficult definition of its limits and the confirmation of the contamination and hybridization of the works selected in our thesis has determined that we include other types of critical discourses arising in reply to Bourriaud. On the one hand, we make an approach to the dialogical art of Grant H. Kester, a fact that serves us as a counterpoint to analyse the differences and similarities between both positions, as well as to delve into the theory of democracy and public space developed by Jürgen Habermas, a theory on which Kester relies.On the other hand, we also address the relational antagonism, raised by Claire Bishop. This author takes the concept of the agonistic democratic model of Chantal Mouffe and Ernesto Laclau to question the unifying vision of the community that relational aesthetics offers since it ignores the differences existing within a truly democratic society. Taking this contribution as a base, we review the idea of democracy proposed by Jacques Rancière, since it is a model that, besides coinciding with the one developed by Mouffe, it is the one used by Claire Bishop to give the theoretical foundation to the participatory art. The Spanish artists selected to investigate the correspondences with the indicated theories are the following named bellow. Relational aesthetics: Ana Laura Aláez, Xavier Arenós, Santiago Cirugeda and Alicia Framis. Dialectical aesthetics: Alicia Framis, Santiago Cirugeda, Josep Maria Martín and Jesús Palomino. Relational antagonisms: Jesus Palomino and Santiago Sierra. / La present tesi investiga la correspondència existent entre els discursos estètics relacionals, dialògics i antagònics i la pràctica artística contemporània espanyola. El nostre treball analitza aquelles obres que en el nostre context han fet ús d'unes estratègies que han potenciat la creació de trobades i/o de llocs per a la col·lectivitat, amb la intenció de produir experiències comuns, intercanvis socials i espais democràtics aptes per a relacions socials igualitàries. Malgrat que el nostre estudi contempla, lògicament, el discurs de l'estètica relacional de Nicolás Bourriaud, la difícil definició dels seus límits i la constatació de la contaminació i hibridació de les obres seleccionades en la nostra tesi, ha determinat que inclogam altre tipus de discursos crítics sorgits en resposta a Bourriaud. Per una banda, realitzem una aproximació a l'art dialògic de Grant H. Kester, fet que ens serveix de contrapunt per a analitzar les diferències i similituds entre ambdues posicions, així com per a profunditzar en la teoria de la democràcia i de l'espai públic desenvolupada per Jürgen Habermas, una teoria en la qual Kester es recolza. Per altra banda, també abordem l'antagonisme relacional, plantejat per Claire Bishop. Aquesta autora parteix del concepte de model democràtic agonístic de Chantal Mouffe i Ernesto Laclau, per a qüestionar la visió unificadora de la comunitat que ofereix l'estètica relacional, donat que la mateixa ignora les diferències que es donen dins d'una societat vertaderament democràtica. Partint d'aquesta aportació, revisem la concepció de democràcia proposta per Jacques Rancière, ja que es tracta d'un model que, al marge de coincidir amb allò desenvolupat per Mouffe, és l'utilitzat per Claire Bishop per a dotar de fonament teòric a l'art participatiu. Els artistes espanyols seleccionats per a investigar les correspondències amb les teories assenyalades són els següents. Estètica relacional: Ana Laura Aláez, Xavier Arenós, Santiago Cirugeda i Alicia Framis. Estètica dialògica: Alicia Framis, Santiago Cirugeda, Josep Maria Martín i Jesús Palomino. Antagonismes relacionals: Jesús Palomino i Santiago Sierra. / Giner Borrull, JL. (2018). Espacios para la convivencia. La reformulación democrática desde el arte y su repercusión en la práctica artística española vinculada al arte relacional [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/98705 / TESIS

ABSTRACT This Thesis focuses on the professional life of Juana Mordó who was an art dealer in the Biosca Art Gallery in Madrid. She was the first woman to open an art gallery in Spain, Juana Mordó Gallery in 1964. Over time she became a key player in the Spanish Art Market. The specific focus of this thesis considers her professional activities in the gallery between 1958 and 1964. It was here where she learnt the trade of an art dealer; getting to know pivotal characters within the Spanish cultural scene, artists, critics, civil servants, writers, intellectuals, politicians, members of the nobility and museum curators. The above has allowed for a study of the Spanish artistic panorama in the post-war. Through her work we can see the programming and strategies of this specific art gallery which reflect the political circumstances and the cultural environment of the time. The Biosca Gallery provided a variety of artists to a Government whose desire was to demonstrate to the outside world, through art, political normality. On the other hand the gallery, through programming exhibitions, cultivated young artists which produced a renewal and revitalisation of the arts. Sources from the Biosca Archive which art deposited in the "Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía" have been studied, selecting information to structure an understanding of the gallery at that time. The gallery's annual exhibitions from 1958 until 1964 have been recreated using material which exemplifies the importance and variety of activities in those years. The quality of each exhibition has been measured, using the observations of art critics in the national press. In addition the evolution of the displays and the catalogues produced by the gallery has been analysed. / RESUMEN La presente Tesis trata sobre la trayectoria de la marchante Juana Mordó en la Galería Biosca, Madrid. Ella fue la primera mujer que abrió en 1964, una galería de arte en España, la Galería Juana Mordó. Con el tiempo, se convirtió en una mujer decisiva en el mercado del arte español. Anteriormente, entre los años 1958 a 1964, periodo que abarca nuestro estudio, colaboró con la Galería Biosca. Aquí aprendió el oficio de marchante de arte, conoció a los principales personajes de la escena cultural española, artistas, críticos, funcionarios, escritores, intelectuales, políticos, miembros de la nobleza, comisarios de exposiciones, etc. Esto nos ha permitido estudiar el panorama artístico español de postguerra y establecer un recorrido por la programación y las estrategias de una galería de arte particular, que fue el reflejo de cómo las circunstancias políticas marcaron el ambiente cultural. La Galería Biosca surtió de artistas a un gobierno deseoso por demostrar en el exterior y a través del arte, una normalidad política más maquillada que real. Pero también cultivó, a través de la programación de sus exposiciones, una relación con los jóvenes artistas que marcaron la renovación de las artes en España. Se han estudiado las fuentes, especialmente el Archivo Biosca depositado en el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, seleccionando la información para estructurar el recorrido expositivo de la galería. Se ha recreado la actividad expositiva anual de la galería, desde el 1958 hasta el 1964, a través de la creación de gráficas anuales que ejemplifican la importante actividad de la galería en esos años. Se ha medido la incidencia cualitativa de cada exposición a través su presencia en la crítica de la prensa nacional y, por otro lado, se ha observado la evolución técnica en los montajes y en la publicación de catálogos. / RESUM La present Tesi tracta sobre la trajectòria com a marxant d'art de Juana Mordó al capdavant de la Galeria Biosca, Madrid. Ella va ser la primera dona que va obrir una galeria d'art, la Galería Juana Mordó (1964), a Espanya. Amb el temps, es va convertir en una dona decisiva en el mercat de l'art espanyol. Anteriorment, entre els anys 1958 a 1964, període que comprén el nostre estudi, va col·laborar amb la madrilenya Galeria Biosca. Ací va aprendre l'ofici de marxant d'art, va conéixer els principals personatges de l'escena cultural española: artistes, crítics, funcionaris, escriptors, intel·lectuals, polítics, membres de la noblesa, comissaris d'exposicions, etc. Açò ens ha permés estudiar el panorama artístic espanyol de la postguerra i establir un recorregut per la programació i les estratègies d'una galeria d'art particular, que va ser el reflex de com les circumstàncies polítiques van marcar l'ambient cultural. La Galeria Biosca va assortir d'artistes a un govern desitjós per demostrar en l'exterior i a través de l'art, una normalitat política més maquillada que real. Però també va cultivar, a través de la programació de les seues exposicions, una relació amb els jóvens artistes que van marcar la renovació de les arts a Espanya. S'han estudiat les fonts, especialment l'Arxiu Biosca depositat en el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía, seleccionant la informació per a estructurar el recorregut expositiu de la galeria. S'ha recreat l'activitat expositiva anual de la galeria, des del 1958 fins al 1964, a través de la creació de gràfiques anuals que exemplifiquen la important activitat de la galeria en eixos anys. S'ha mesurat la incidència qualitativa de cada exposició a través la seua presència en la crítica de la premsa nacional i, d'altra banda, s'ha observat l'evolució tècnica en els muntatges i en la publicació de catàlegs. / Pareja Carneros, N. (2017). El aprendizaje de la galerista Juana Mordó. La Galería Biosca 1958-1964 [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90545 / TESIS