Aquesta tesi doctoral consta de cinc capítols, una introducció general, la bibliografia i un annex. A l'introducció general, fem una justificació de l'importància del tema triat, centrada en els tres aspectes següents: actualitat, interès didàctic i el seu estudi sobre un enfoc realista. El primer capítol es diu "Les Actituds" i comprèn els següents apartats:(1.1) Aprofundim en el Concepte a travès de diferents facetes. Es fa una anàlisi minuciosa del que aporten diversos autors i per últim donem la nostra definició personal, i que seria "Predisposició de l'individu per a respondre devant estímuls". Presentem les caractrerístiques més destacades i fem èmfasi en els seus components: afectiu, cognoscitiu i comportamental. Presentem una mostra de les seves quatre funcions i fem una reflexió entorn el problema de la classificació, amb la proposta d'un model senzill. Per últim, contrastem aquest Concepte amb d'altres que sovint han estat motiu de confusions. (1.2) Analitzem els diferents aspectes que intervenen per a la Formació (o no) d'una actitud. (1.3) De manera paral.lela tractem el Canvi d'actitud, aprofundint en tots aquells elements influents i esbrinant les "Teories de la Consistència Cognitiva", que pretenen explicar aques canvi. (1.4) Com que la Relació entre Actitud i Conducta és un tema de gran actualitat, aquest apartat vé dedicat a mostrar les tendències existents en el decurs de l'història, els factors més influents i els models presentats per diversos autors amb els quals pretenen explicar aquesta relació.(1.5) Un dels aspectes més polèmics ha estat i és el Mesurament de les actituds. En el present apartat s'expliciten els motius fonamentals d'aquesta problemàtica així com els diferents tipus de mesures existents. El Capítol Segon du com a títol "Les actituds i la lectura", i podriem dir que forma el nucli teòric de l'investigació. Un cop feta una presentación molt general sobre el camp de la lectura (concepte, elements i línies de recerca), es presenta una recopilació de materials d'arreu del món sobre el tema de les actituds i la lectura, tot i considerant que es tracta d'una matèria que es va començar a estudiar en una data relativament recent. (1978). També s'analitzen els factors que hi intervenen: la família, l'escola, l'ambient i el nen. El Capítol Tercer inclou el material d'investigació i la metodologia utilitzada. Prenent com a base una mostra d'infants de 5è. d'Educació General Bàsica (EGB) de les escoles de Sant Feliu del Llobregat (Barcelona), es presenta la instrumentació utilitzada per la recerca i quines són les variables que s'han tingut en consideració. El Capítol Quart comenta d'una manera àmplia els resultats obtinguts com a resultat de la recerca. Se'n fa una anàlisi descriptiva (barems, fiabilitat i validesa dels inventaris, proves de normalitat, associació i correlación, proves de contrast.) i també una anàlisi cualitativa a nivell d'estudi del contingut de frases ofertes, mitjançant el SPAD. Per últim, el Capítol Cinquè inclou les conclusions més rellevants a nivell teòric i experimental, a més d'assenyalar quines són les noves línies de recerca que s'obren en aquest tema.

1) HIPÒTESIS I OBJECTIUS. Aquesta tesi està basada en dos articles (Quintana S, Martinez Perez J, Alvarez M, Vila JS, Jara F, Nava JM. "Maximum FIO(2) in minimum time depending on the kind of resuscitation bag and oxygen flow". Intensive Care Med. 2004;30(1):155-8. i Quintana S, Sánchez B, Trenado J, Fernández MM, Mestre JV. "The physiological effect on rescuers of doing two minutes of uninterrupted chest compressions". Resuscitation. 2007 Jul;74(1):108-12) que tenen en comú que contemplen aspectes del tractament de l'aturada cardíaca en el Suport Vital Bàsic i Avançat: buscant optimitzar l'aportació d'oxigen durant l'aturada cardiorespiratòria, el primer, avaluant la resposta fisiològica a dos minuts sense interrupcions de compressions toràciques, el segon.1R. ESTUDI:"Màxima FiO2 en el mínim temps en funció del tipus de bossa de ressuscitació i el flux d'O2".Estudi de laboratori per analitzar les FiO2 assolides depenent del tipus de bossa de ressuscitació i els diferents i creixents fluxos d'O2, així com per conèixer el temps que tarda a estabilitzar-se la FiO2.HIPÒTESI:En condicions de laboratori, la FiO2 que podem assolir amb una bossa de ressuscitació depèn de molts factors. Quan deixem fixos la freqüència respiratòria i el volum corrent, podem preveure la FiO2 en funció del tipus de bossa de ressuscitació i del flux d'O2 subministrat.OBJECTIUS:Objectiu primari: Analitzar els valors de FiO2 assolits en funció del tipus de bossa de ressuscitació i del flux d'O2 administrat, amb freqüència respiratòria i volum corrent fixos.Objectiu secundari: Estudiar quant temps transcorre fins que s'estabilitza la FiO2.2N ESTUDI:"Resposta fisiològica del reanimador d'una aturada cardiorespiratòria a dos minuts de compressions toràciques sense interrupcions."Estudi de laboratori en el qual, partint de la base que tenim una víctima en aturada cardiorespiratòria ja intubada i amb la via aèria segellada, s'apliquen dos minuts ininterromputs de compressions toràciques.HIPÒTESI:La resposta fisiològica del reanimador d'una aturada cardíaca a dos minuts de compressions toràciques sense interrupcions queden dintre d'uns límits perfectament tolerables, tant des del punt de vista objectiu com del subjectiu.OBJECTIUS:Objectiu primari: Avaluar la resposta fisiològica del reanimador d'una ACR a dos minuts de compressions toràciques a 100 min-1 sense interrupcions mitjançant l'ànàlisi de la freqüència cardíaca i la SatO2.Objectius secundaris: Estudiar temps de recuperació després de dos minuts de compressions toràciques ininterrompudes i la resposta subjectiva mitjançant una escala visual analògica.CONCLUSIONS:1- Hi ha diferències significatives entre la FiO2 administrada amb els diferents fluxos d'O2 en funció del tipus de bossa de ressuscitació, motiu pel qual s'aconsella:a) Utilitzar sempre que sigui possible la bossa de ressuscitació del tipus C.b) El model B, que és el C sense reservori, es comporta administrant la pitjor FiO2. Intentarem evitar-lo, bé muntant el reservori correctament, bé utilitzant el model A.c) El model A, intermedi continua tenint un paper, ja que és pitjor que el C però millor que aquest quan no està correctament muntat.2- El flux d'O2 adequat per aconseguir la màxima FiO2 és de 12 litres min-1 per al model C i com a mínim de 20 litres min-1per als altres dos sistemes.3- El temps que tarda el sistema C per administrar una FiO2 estable és el més curt, inferior al minut, sensiblement inferior al temps que tarda el model B i significativament més curt que el que tarda el model A.4- El grau de fatiga del reanimador d'una Aturada Cardiorespiratòria com a resultat de dos minuts de compressions toràciques sense interrupcions és perfectament tolerable des del moment que:a) No hi ha una gran taquicàrdia ni durant els dos minuts de compressions toràciques ni al final i, en tot cas, sempre per sota dels límits d'una prova d'esforç convencional.b) No es presenta desaturació ni durant ni després de les compressions toràciques.c) La recuperació després dels dos minuts de compressions toràciques és ràpida i, en tot cas, requereix un interval inferior als dos minuts.d) La fatiga mesurada amb escala subjectiva és perfectament tolerada per part de la mostra escollida. / "CARDIAC ARREST: OPTIMIZATION OF OXYGEN ADMINISTRATION AND THE PHYSIOLOGICAL RESPONSE OF EMERGENCY CARE PROVIDERS TO APPLYING TWO MINUTES OF UNINTERRUPTED THORACIC COMPRESSION"TEXT:Hypothesis and Objectives:This thesis is based on two articles (Quintana S, Martinez Perez J, Alvarez M, Vila JS, Jara F, Nava JM. "Maximum FIO2 in minimum time depending on the kind of resuscitation bag and oxygen flow". Intensive Care Med. 2004;30(1):155-8. and Quintana S, Sánchez B, Trenado J, Fernández MM, Mestre JV. "The physiological effect on rescuers of doing two minutes of uninterrupted chest compressions". Resuscitation. 2007 Jul;74(1):108-12), which address aspects of treatment responses to cardiac arrest in Basic and Advanced Vital Support. The first article addresses optimizing oxygen supply during cardiorespiratory arrest. The second evaluates the physiological response of the caregiver to two minutes of uninterrupted thoracic compressions.Study 1:Maximum FiO2 in the minimum time, as a function of the type of resuscitation bag used and oxygen flow.A laboratory study to analyze FiO2 achieved depending on the type of resuscitation bag used and different and increasing oxygen flows, as well as the amount of time needed to stabilize FiO2.HYPOTHESIS:The FiO2 achieved in a laboratory setting depends on several factors. When respiratory frequency and tidal volume remain fixed, we can predict FiO2 based on the type of resuscitation bag used and oxygen flow administered.OBJECTIVES:Primary objective: Analyze FiO2 values achieved as a function of the type of resuscitation bags used and oxygen flows administered, with fixed respiratory frequency and tidal volume.Secondary objective: Study the amount of time needed to stabilize FiO2.Study 2:The physiological response of a caregiver treating cardiac arrest with two minutes of uninterrupted thoracic compressions.A laboratory study based on the scenario of an intubated patient in cardiorespiratory arrest with a sealed airway, two minutes of uninterrupted thoracic compressions are applied.HYPOTHESIS:The physiological response of the caregiver to providing two minutes of uninterrupted thoracic compressions to a patient in cardiac arrest will be within tolerable limits, both objectively and subjectively.OBJECTIVES:Primary objective: Evaluate the physiological response of a caregiver to two minutes of uninterrupted thoracic compressions at 100 compressions / minute by analyzing pulse rate and SatO2.Secondary objective: Study recovery time after the two uninterrupted minutes of thoracic compressions and the caregiver's subjective responses on a visual analogue scale.CONCLUSIONS1. There are significant differences between FiO2 administrated with different O2 flows, in function of the type of resuscitation bag used, therefore:a) The model C bag should be used whenever possible.b) The model B bag, which is the model C without a reservoir, shows the worst FiO2 results. It should be avoided, either by adding a reservoir correctly, or using the model A bag. c) The model A, an intermediate type, continues to have a role, since it is generally worse than the model C, but better than the C when incorrectly assembled.2. Adequate O2 flow for achieving maximum FiO2 is 12 liters/minute for the model C and at least 20 liters/minute for the other two systems. 3. The time it takes to achieve a stable FiO2 with the model C is the shortest, less than a minute, significantly less than the time needed using the model B and less than the time needed with the model A. 4. The grade of fatigue reached by a rescue worker during a cardio-respiratory resuscitation attempt after two minutes of uninterrupted thoracic compressions is perfectly tolerable (and less than that of a conventional stress test). The following observations apply:a) There is no important tachycardia during the two minutes of thoracic compressions or afterward.b) There are no desaturation events during or after the thoracic compressions.c) Recovery after the two minutes of thoracic compressions is rapid and requires less than two minutes.d) Rescuer fatigue shown on a subjective scale was perfectly tolerated by test subjects.

ANTECEDENTES: La metodología docente es un campo de investigación poco explorado. En Medicina, es difícil diseñar métodos de evaluación capaces de medir y comparar los resultados de la enseñanza. En la Anestesiología en particular, no existe consenso sobre cuál es el método de enseñanza más eficaz. La clase magistral sigue siendo el método de enseñanza tradicional más extendido. El método aprendizaje basado en la discusión de casos/problema (ABDCP) es una modalidad de aprendizaje basado en problemas que puede superar sus limitaciones y se adapta bien a los programas de formación. Los métodos de evaluación han de definir con claridad las competencias que están midiendo, el nivel de resultados y el nivel de evaluación. La investigación docente en Anestesiología ha de basarse en criterios objetivos. OBJETIVO: Comparar la eficacia del ABDCP con la clase magistral en la enseñanza de Anestesiología en los tres programas de formación: Pregrado, Postgrado y Formación Médica Continuada.MATERIAL Y MÉTODOS: Tres artículos de la misma línea de investigación; cada artículo enmarcado en un nivel de formación. Diseño adaptado al programa docente. Hoja de instrucciones y consentimiento informado. Participación voluntaria, anónima y no puntuable. Tres estudios controlados, prospectivos y randomizados según el método docente: clase magistral (grupo clase magistral) o ABDCP (grupo caso/problema). Aprobación por Comisiones de Investigación y Docencia. Cálculo del tamaño muestral: riesgo &#61537;: 0,05, riesgo &#61538;: 0,2. La población de los estudios incluyó, 68 estudiantes de medicina, Pregrado, UB (artículo 1), 54 residentes de Anestesiología de primer año Postgrado, SCARTD (artículo 2) y 52 alumnos del curso 5 de Formación Continuada FEEA (artículo 3). Enseñanza: sesión única, objetivos docentes y tiempo de clase igual en los dos grupos. Participaron dos profesores expertos en el tema y en la metodología docente. Clase magistral: formato original; ABDCP: sin casos por adelantado. Los estudios incluyeron una evaluación antes de la enseñanza (pre) y otra inmediatamente después (post). Las evaluaciones se basaron en situaciones clínicas hipotéticas que cumplían los objetivos docentes. Se realizó una prueba piloto previa a cada estudio. Las variables de las evaluaciones fueron diferentes campos del conocimiento que medían habilidades cognitivas e integrativas. Cada campo incluía un número determinado de ítems sobre los que se contabilizó el número total de respuestas correctas. Las evaluaciones fueron puntuadas por dos evaluadores diferentes a los dos profesores, ciegos a la asignación de grupos. Analizamos el índice de concordancia kappa. Consideramos relevante que el porcentaje de alumnos que mejoraron sus puntuaciones en cada campo fuese superior al 50%. Definimos la significación estadística como P < 0,05.RESULTADOS: El índice kappa fue > 0.8 para todas las evaluaciones. Antes de la enseñanza, no encontramos diferencias significativas entre los grupos para sus características demográficas ni en las evaluaciones pre, excepto para uno de los campos en el artículo 2. Ambos métodos mejoraron de forma similar los campos del conocimiento analizados. La mayoría de los estudiantes no obtuvieron la máxima puntuación para ninguna de las evaluaciones post. No encontramos diferencias significativas entre los grupos después de la enseñanza en ninguno de los campos analizados. El análisis de los incrementos absolutos de puntuación y la ganancia de puntuación no mostró diferencias significativas entre los grupos. Tampoco encontramos diferencias entre los grupos en el porcentaje de estudiantes que mejoraron sus puntuaciones post. A mayor nivel de formación, disminuyó el número de campos y el porcentaje de alumnos que mejoraban su puntuación en ambos grupos.CONCLUSIONES: La eficacia de la clase magistral y el ABDCP fue similar para las habilidades cognitivas e integrativas analizadas. Las limitaciones del estudio impiden generalizar nuestros resultados. El diseño y metodología aplicados permitío una valoración objetiva de la enseñanza. Palabras clave: EDUCACIÓN, educación basada en la evidencia; DISEÑO DE INVESTIGACIÓN; ESTUDIOS PROSPECTIVOS; ENSAYOS RANDOMIZADOS CONTROLADOS; MÉTODOS; MEDIDAS EDUCATIVAS, conocimiento; COMPETENCIAS PROFESIONALES; ANESTESIA; EDUCACIÓN MÉDICA PREGRADO; RESIDENCIA; FORMACIÓN MÉDICA CONTINUADA; ENSEÑANZA, clases magistrales, aprendizaje basado en problemas; REANIMACIÓN CARDIOPULMONAR, soporte vital básico; CUIDADOS PREOPERATORIOS; EMBOLISMO AÉREO

La adaptación de la levadura Saccharomyces cerevisiae a condiciones de alta osmolaridad está mediada por la vía de HOG ((high-osmolarity glycerol). La activación de esta vía induce una serie de respuestas que van a permitir la supervivencia celular en respuesta a estrés. La regulación génica constituye una respuesta clave para dicha supervivencia. Se han descrito cinco factores de transcripción regulados por Hog1 en respuesta a estrés osmótico. Sin embargo, éstos no pueden explicar la totalidad de los genes regulados por la MAPK Hog1. En el presente trabajo describimos cómo el complejo transcripcional formado por las proteínas Rtg1 y Rtg3 regula, a través de la quinasa Hog1, la expresión de un conjunto específico de genes. Hog1 fosforila Rtg1 y Rtg3, aunque ninguna de estas fosforilaciones son esenciales para regulación transcripcional en respuesta a estrés. Este trabajo también muestra cómo la deleción de proteínas RTG provoca osmosensibilidad celular, lo que indica que la integridad de la vía de RTG es esencial para la supervivencia celular frente a un estrés osmótico. / In Saccharomyces cerevisiae the adaptation to high osmolarity is mediated by the HOG (high-osmolarity glycerol) pathway, which elicits different cellular responses required for cell survival upon osmostress. Regulation of gene expression is a major adaptative response required for cell survival in response to osmotic stress. At least five transcription factors have been reported to be controlled by the Hog1 MAPK. However, they cannot account for the regulation of all of the genes under the control of the Hog1 MAPK. Here we show that the Rtg1/3 transcriptional complex regulates the expression of specific genes upon osmostress in a Hog1-dependent manner. Hog1 phosphorylates both Rtg1 and Rtg3 proteins. However, none of these phosphorylations are essential for the transcriptional regulation upon osmostress. Here we also show that the deletion of RTG proteins leads to osmosensitivity at high osmolarity, suggesting that the RTG-pathway integrity is essential for cell survival upon stress.

L'activació sostinguda de Hog1 porta a una inhibició del creixement cel·lular. En aquest treball, hem observat que el fenotip de letalitat causat per l'activació sostinguda de Hog1 és parcialment inhibida per la mutació del complexe SCFCDC4. La inhibició de la mort causada per l'activació sostinguda de Hog1 depèn de la via d'extensió de la vida. Quan Hog1 s'activa de manera sostinguda, la mutació al complexe SCFCDC4 fa que augmenti l'expressió gènica depenent de Msn2 i Msn4 que condueix a una sobreexpressió del gen PNC1 i a una hiperactivació de la deacetilassa Sir2. La hiperactivació de Sir2 és capaç d'inhibir la mort causada per l'activació sostinguda de Hog1. També hem observat que la mort cel·lular causada per l'activació sostinguda de Hog1 és deguda a una inducció d'apoptosi. L'apoptosi induïda per Hog1 és inhibida per la mutació al complexe SCFCDC4. Per tant, la via d'extensió de la vida és capaç de prevenir l'apoptosi a través d'un mecanisme desconegut. / Sustained Hog1 activation leads to an inhibition of cell growth. In this work, we have observed that the lethal phenotype caused by sustained Hog1 activation is prevented by SCFCDC4 mutants. The prevention of Hog1-induced cell death by SCFCDC4 mutation depends on the lifespan extension pathway. Upon sustained Hog1 activation, SCFCDC4 mutation increases Msn2 and Msn4 dependent gene expression that leads to a PNC1 overexpression and a Sir2 deacetylase hyperactivation. Then, hyperactivation of Sir2 is able to prevent cell death caused by sustained Hog1 activation. We have also observed that cell death upon sustained Hog1 activation is due to an induction of apoptosis. The apoptosis induced by Hog1 is decreased by SCFCDC4 mutation. Therefore, lifespan extension pathway is able to prevent apoptosis by an unknown mechanism.