La inhalació d’elevades concentracions de CO2 causa aversió en porcs. L’objectiu general d’aquesta tesi va ser determinar el grau d’afectació del benestar animal, mitjançant l’avaluació de l’aversió i del temps necessari en perdre la consciència, i de la qualitat de la canal i de la carn en porcs atordits amb diferents mescles de nitrogen i CO2. Es van realitzar 4 experiments amb un total de 206 porcs. Al primer, amb l’objectiu d’avaluar el grau d’aversió, els animals van ser acompanyats dins d’una gàbia i immersos en un pou, durant 4 sessions consecutives. A la primera, el pou contenia aire (control) mentre que les 3 sessions posteriors contenia una mescla diferent de gas (70N30C, 80N20C i 85N15C). Es va avaluar el temps que cada animal tardava en entrar a la gàbia en successives sessions. Durant el descens al pou, es van mesurar els comportaments indicadors d’aversió com els intents de retirada i d’escapada, el gasping, les vocalitzacions i la fase d’excitació muscular. Tenint en compte que el temps per entrar a la gàbia no va variar entre els tres gasos i l’aire, l'exposició a mescles de N2/CO2 no constitueixen un estímul negatiu que els animals tracten d'evitar. Un 22,2% dels animals van mostrar intents d’escapada durant l’exposició a qualsevol dels gasos davant d’un 7,5% a l’aire. Les vocalitzacions, el gasping i l’excitació muscular va ser presents només quan els animals inhalaven les mescles de N2/CO2. Segons aquests resultats l'exposició a 70N30C, 80N20C i 85N15C és més aversiu que l'exposició a l'aire atmosfèric. A més segons el nombre d’animals que van mostrar gasping, a major concentració de CO2 major era la sensació d’asfíxia. L’objectiu del segon estudi era validar l’Index of Consciousness (IoC) com a indicador de l’activitat cerebral en porcs anestesiats i correlacionar-ho amb la pèrdua de la postura i el reflex corneal com a indicadors de consciència. Els resultats van determinar que la baixada de l’activitat cerebral segons el IoC (als 41 s) i el moment en que es produïa la pèrdua de la postura (als 34 s) estaven relacionats. En el tercer estudi es va mesurar l’activitat cerebral dels porcs durant l’exposició a les mescles (70N30C, 80N20C i 85N15C) i a 90C amb l’objectiu de determinar el moment en perdre la consciència. La disminució de l’activitat cerebral es va produir als 37,6 s (90C), 45,2 s (70N30C), 46,9 s (80N20C) i 43,3 s (85N15C) després del inici de l’exposició, la qual cosa implica que els intents d’escapada, gasping i vocalitzacions van iniciar-se abans. Un cop finalitzada l’exposició, d’acord amb la recuperació d’alguns reflexes del tronc cerebral, la consciència es va recuperar més aviat en els animals atordits amb les mescles de N2/CO2. Aquests resultats no van poder ser confirmats per l’activitat cerebral. L’objectiu del quart experiment va ser avaluar la qualitat de la carn i de la canal atordint amb nitrogen en comparació al 90C i relacionar-ho amb el comportament durant la inhalació. Els animals atordits amb 80N20C i 85N15C tenien un pH45 menor que els animals exposats a 90C, provocat per la major durada de la fase d’excitació muscular. A més, també per aquest efecte, el 25% dels animals exposats a barreges de N2 i CO2 presentaven equimosis a la canal, cosa que no es va observar al 90C. En resum, l’ús de barreges de nitrogen i CO2 (<30%) redueix l’aversió en comparació a un 90% de CO2. Tanmateix, l’ús d’aquestes mescles implica la disminució de la velocitat d’inducció i del temps d’inconsciència així com un augment de les carns exsudatives i les equimosis. / Inhalation of high concentrations of CO2 causes aversion in pigs. The aim of this thesis was to assess animal welfare, by means of the aversion suffered as well as the time to lose consciousness, and the meat and carcass quality in pigs stunned with different CO2 and N2 mixtures. Four experiments were developed where 206 pigs were used. In the first experiment, with the aim to assess aversion, the animals were lead into a crate and subsequently descended into a pit for four consecutive sessions. In the first session, the pit contained atmospheric air (control) whereas in the three following sessions the pit contained a different gas mixture (70N30C, 80N20C i 85N15C). The time to enter the crate during consecutive sessions was assessed. During descending, several indicators of aversion such retreat and escape attempts, gasping, vocalisations and muscular excitation were assessed. The time to enter the crate did not change during the air and gas treatment sessions so the exposure to N2/CO2 gas mixtures does not represent a negative stimulus that animals try to avoid in consecutive sessions. A 22.2% of animals showed escape attempts during exposure to N2/CO2 gas mixtures whereas when they were exposed to atmospheric air only a 7.5% did so. Vocalisations, gasping and muscular excitation were only present when animals were exposed to the gas treatments. According to these results, exposure to 70N30C, 80N20C i 85N15C is more aversive than exposure to atmospheric air. Moreover, regarding the number of animals that performed gasping, a higher CO2 concentration increased the sense of breathlessness. The aim of the second experiment was to assess the feasibility of the Index of Consciousness (IoC) as an indicator of the brain activity in anaesthetised pigs and its relation with the loss of balance and the corneal reflex used as indicators of consciousness. According to the IoC, the decrease of the brain activity (41 s) and the time to lose posture (34 s) were related. In the third experiment, brain activity was assessed in pigs during the exposure to 70N30C, 80N20C i 85N15C as well as 90C with the aim to assess the time to lose consciousness. The significant decrease of the brain activity occurred at 37.6 s (90C), 45.2 s (70N30C), 46.9 s (80N20C) and 43.3 s (85N15C) after the beginning of exposure which implies that escape attempts, gasping and vocalisations started before that time. Once the exposure was finished, and according to the time to recover different brain stem reflexes, consciousness was recovered before in animals exposed to N2/CO2 gas mixtures than in animals exposed to 90C. These results could not be confirmed by brain activity assessment. The aim of the fourth experiment was to assess meat and carcass quality of the animals stunned with the N2/CO2 mixtures compared to those stunned with 90C and to relate meat and carcass quality with the behaviour of the animals during gas exposure. The animals stunned with 80N20C and 85N15C had a lower pH45 than those exposed to 90C, due to a longer duration of the muscular excitation during gas exposure. Also due to this effect, a 25% of the animals exposed to N2/CO2 mixtures presented carcasses with ecchymosis, which were not seen in 90C stunning. In summary, the use of the nitrogen and CO2 (<30%) gas mixtures reduces aversion compared to 90C. However, the use of these gas mixtures implies a slower induction to unconsciousness, a reduction of the unconsciousness duration after exposure, and a rise of the exudative meat and ecchymosis in the carcass.

El gen de l'halotà ha estat vinculat a un augment de la qualitat de canal porcina, que s'acompanya, però, d'una disminució de la qualitat de carn i del benestar animal. Per aquest motiu, aquest treball pretenia respondre si existirien alternatives econòmicament viables a l'ús del gen halotà, que permetessin disminuir les seves repercussions negatives a nivell de qualitat de carn i benestar sense afectar els seus avantatges en qualitat de canal.Per tal d'aconseguir aquests objectius, es va fer el seguiment de dos lots d'animals, des de la maternitat fins al sacrifici. Aquests dos lots d'individus es van diferenciar fonamentalment en la línia paterna utilitzada: dues línies heterozigotes pel gen halotà en el primer lot, una de raça Pietrain i l'altra híbrida Large White¥Pietrain, i tres línies Pietrain en el segon lot, dues lliures del gen i una homozigota recessiva. Alhora, es van recollir mostres en dos escorxadors per tal de determinar les freqüències de mortalitat per cada genotip. Els resultats es van agrupar en cinc capítols en funció de la naturalesa dels experiments d'on es van obtenir i dels factors avaluats. En el primer capítol es van agrupar tots els resultats de conducta individual i social, tant de garrins com de porcs d'engreix. El segon i tercer capítol corresponen als resultats de qualitat de carn i canal i fisiologia d'estrès determinats després de sotmetre als animals a tractaments previs al sacrifici diferents. El quart capítol recull les dades obtingudes en el Centre de Control Porcí (centre de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) sobre productivitat i conducta alimentària. Finalment, el darrer capítol tracta sobre les freqüències de mortalitat estimades per a cada genotip. Aquests capítols estan precedits d'una introducció general i seguits per una breu discussió general dels resultats i conclusions. Les conclusions del treball foren que, en relació a la conducta social i alimentària, el genotip halotà va mostrar un efecte poc consistent al llarg del temps, inferior al d'altres factors estudiats com l'edat dels individus o l'horari d'observació. Contràriament, es van obtenir indicis per suggerir que el genotip podria influir la resposta individual dels porcs a situacions de novetat o en condicions estressants com les plantejades durant un transport a l'escorxador, de manera que els individus heterozigots foren més reactius. Pel què fa a la qualitat, el genotip heterozigot va estar associat a un major contingut de magre de les canals i de pernil, però alhora a una pitjor qualitat de carn i benestar. La mortalitat durant el transport i espera fou clarament superior pels porcs nn i Nn, comparat amb els NN. Contràriament, els efectes de la línia paterna foren significatius sobre la qualitat de canal, conducta alimentària i productivitat, però poc importants pel què fa la qualitat de carn i benestar. La conclusió general fou, per tant, que algunes línies paternes millorades com les de l'estudi podrien representar una bona alternativa al genotip halotà, en la mesura que no disminueixen la qualitat de canal i els seus efectes sobre la qualitat de carn i benestar són molt inferiors. / Halothane gene has been associated with an increase in porcine carcass quality, alongside a negative effect on meat quality and animal welfare. For this reason, the main objective of this work was to determine whether there would be feasible alternatives on economical grounds to the use of the gene that could bring similar positive effects on carcass quality without compromising meat quality and animal welfare. In order to answer this question, two batches of pigs were observed from the farrowing pens to the abattoir. The main difference between these two batches was the terminal sire line used: two heterozygous sire lines in batch 1, a Pietrain and a Large White¥Pietrain, and three Pietrain lines in batch 2, two of them free of the halothane gene and a homozygous recessive. Moreover, samples of pigs which died during transport or at lairage were collected at two abattoirs to determine within genotype frequencies of mortality. The results have been organized in five chapters according to the type of experiments or effects evaluated. The first chapter summarize the results on individual and social behaviour of both piglets and growing pigs. The second and third chapter show the results related to meat and carcass quality and stress physiology obtained after delivering the pigs to the abbatoir under different pre-slaughter treatments. The forth chapter deals with the results obtained at the Pig Testing Centre about performance and feeding behaviour. Finally, the last chapter reflects the mortality rates estimated for each genotype. This chapters are preceded by a general introduction and followed by a brief general discussion of the results and conclusions. The conclusions of this work were that, in relation to social and feeding behaviour, halothane genotype did not show a consistent effect, and it was surpassed by the effect of other factors such as age of pigs or time of day of observation. In contrast, the results suggested that Nn pigs could be more reactive when challenged in a novel situation or when subjected to stressful conditions like transportation to the abattoir. In relation to quality, heterozygous pigs did present carcass with a higher lean content and primal cut yield, but it was associated also with a lower meat quality and poorer animal welfare compared to halothane free pigs. Mortality rates were clearly higher for nn and Nn pigs compared to NN. Conversely, terminal sire line significantly affected those parameters of carcass quality, feeding behaviour and performance, but its effects on meat quality and welfare were less important compared to those of halothane genotype. Therefore, the general conclusion was that improved terminal sire lines, like halothane free Pietrain lines, could bring similar effects than halothane genotype in terms of carcass quality, without compromising meat quality and welfare.