Spelling suggestions: "subject:"disfuncionales"" "subject:"funcionales""
1 |
Producción de óxido de propileno a partir de H2O2 generada in situ con el empleo de sistemas catalíticos bifuncionalesPrieto Arnal, Alejandro 23 June 2017 (has links)
[EN] Propylene oxide (PO), one of the most important intermediate reagent from the industrial point of view, has been historically obtained through non environmentally-friendly processes. Fortunately, the increasing worldwide environmental awareness during the last decades has motivated a willingness to change these processes for more environmentally-friendly ones.
Among all the alternative processes that could substitute the traditional methodologies, the epoxidation of propylene by means of titanium silicalite-1 zeolite seems to be one of the most promising. Discovered in the beginning of 80s, this heterogeneous and reusable catalyst allows not only to carry out the propylene epoxidation with high yields and selectivities, but also uses H2O2 as oxidizing agent, which yields water as the only byproduct. Moreover, the discovery of the catalytic activity of Au/TiO2 for propylene epoxidation through in-situ generated H2O2 by Haruta et al. reinforced the research in this field. However, several drawbacks, namely the wide flammability range of O2/H2 mixtures and the low catalyst reusability, have prevented a possible industrial application.
This thesis focuses on the study of two different processes that could represent alternative processes for PO production. Both processes are based on the use of bifunctional catalysts, which are able not only to generate H2O2 from H2 and O2, but also to use this oxidizing agent to carry out the propylene epoxidation reaction, allowing to carry out the reaction as a one-pot two-step process.
In the first place, we have studied the deposition of different metallic nanoparticles over TS-1 nano-crystals. These bifunctional catalysts have been extensively characterized, being also tested in different reaction conditions seeking to optimize the catalytic performance, always in presence of CO2 as reaction solvent. This solvent was selected not only because it allows to enhance gaseous solubility, but also because effectively reduces the flammability range, enhancing process security.
On the other hand, palladium membranes have been also synthesized owing to their ability to generate H2O2 from H2 and O2 and also for being permselective to H2. As a result of their permeability properties, these membranes allow to separate H2 and O2, providing an effective control of the H2 oxidation reaction, improving security. Additionally, taking into account the high market price of palladium, these metallic films have been deposited over porous ceramic supports, obtaining composite membranes which provide further stability to the membranes, allowing to reduce the metallic membrane thickness and increasing their permeation capabilities.
Finally, we have also developed a synthesis procedure which allows for the deposition of TS-1 membranes over metallic films, obtaining bifunctional membranes which have been extensively characterized, studying also their catalytic activities in the propylene epoxidation with in-situ generated H2O2, both in gas-gas and gas-liquid conditions. / [ES] El óxido de propileno (PO), uno de los intermedios de reacción más importantes desde el punto de vista industrial, ha sido históricamente obtenido mediante procesos poco respetuosos con nuestro entorno. Afortunadamente, durante las últimas décadas se ha adquirido una mayor conciencia social de la importancia del medio ambiente, por lo que estos procesos de síntesis están tratando de ser sustituidos por otros más respetuosos con nuestro entorno.
Entre todos los procesos alternativos que podrían ser interesantes para sustituir los métodos tradicionales, destaca la epoxidación del propileno mediante el empleo de la zeolita titanio silicalita - 1 (TS-1), sintetizada por primera vez a principios de los años 80. Este catalizador heterogéneo, por tanto reutilizable, permite llevar a cabo la epoxidación de propileno con H2O2, dando lugar a elevados rendimientos y selectividades, siendo el agua el único subproducto del oxidante. A su vez, el descubrimiento por parte de Haruta y col. de la capacidad de catalizadores de Au/TiO2 de llevar a cabo la epoxidación de propileno con H2O2 generada in-situ, colaboró en reforzar los esfuerzos de distintos autores en esta dirección. Sin embargo, problemas asociados al proceso, especialmente el amplio rango de inflamabilidad de las mezclas O2/H2 así como la baja reusabilidad de los catalizadores de Au/TiO2, que se desactivan con facilidad, han impedido una posible aplicación industrial.
Durante la presente tesis se han estudiado dos procedimientos distintos que podrían servir como alternativa para la producción de PO. Estos dos procedimientos basan su éxito en el empleo de catalizadores bifuncionales, capaces tanto de generar H2O2 a partir de H2 y O2 como de llevar a cabo reacciones de epoxidación empleando H2O2, permitiendo llevar a cabo la reacción como un proceso de tipo one-pot.
En primer lugar, estudiamos la deposición de distintas nanopartículas metálicas sobre cristales de TS-1. Estos catalizadores han sido caracterizados en detalle, siendo probados en distintas condiciones de reacción con el objetivo de optimizar los resultados catalíticos, siempre en presencia de CO2 como disolvente de reacción. Este disolvente fue seleccionado ya que permite no solo solubilizar mayores cantidades de reactivos gaseosos, sino que también reduce el rango de inflamabilidad, aumentando la seguridad del proceso.
Por otro lado, se han sintetizado membranas de paladio, las cuales no sólo son activas en la síntesis de H2O2 a partir de H2 y O2, sino que únicamente son permeables al H2, por lo que resultan un excelente medio para mantener separados estos dos gases, de forma que el H2 difunde y reacciona lentamente con el O2, aumentando la seguridad del proceso. Adicionalmente, teniendo en cuenta el elevado precio del paladio, estos films metálicos han sido depositados sobre soportes cerámicos porosos, obteniendo membranas de tipo composite, que proporcionan estabilidad a los films metálicos, permitiendo reducir su espesor y aumentando el flujo que permea a través de las membranas.
Por último, se ha desarrollado un procedimiento de síntesis que permite la deposición de membranas de TS-1 sobre films metálicos, obteniendo membranas bifuncionales que han sido caracterizadas en detalle, estudiando también sus propiedades catalíticas en la reacción de epoxidación de propileno con H2O2 generada in-situ, tanto en fase gas-gas como en fase gas-líquido. / [CA] L'òxid de propilè (PO), un dels intermedis de reacció més importants des del punt de vista industrial, ha estat històricament obtingut mitjançant processos poc respectuosos per al medi ambient. Afortunadament, durant les últimes dècades s'ha adquirit una major consciència social de la importància del medi ambient, de manera que aquests processos de síntesi estan tractant de ser substituïts per processos més respectuosos amb el nostre entorn.
Entre tots els processos alternatius que podrien ser interessants per substituir els mètodes tradicionals, destaca l'epoxidació del propilè mitjançant l'ús de la zeolita titani silicalita - 1 (TS-1), sintetitzada per primera vegada a principis dels anys 80. Aquest catalitzador heterogeni , i per tant reutilitzable, permet dur a terme l'epoxidació de propilè amb H2O2, donant lloc a elevats rendiments i selectivitats, sent l'aigua l'únic subproducte del oxidant. Al seu torn, el descobriment per part de Haruta i col. de la capacitat de catalitzadors d'Au / TiO2 de dur a terme l'epoxidació de propilè amb H2O2 generada in-situ, va col·laborar en reforçar els esforços de diferents autors en aquesta direcció. No obstant això, problemes associats al procés, especialment l'ampli rang d'inflamabilitat de les mescles O2 / H2 així com la baixa reusabilitat dels catalitzadors d'Au / TiO2, que es desactiven amb facilitat, han impedit una possible aplicació industrial.
Durant la present tesi s'han estudiat dos procediments diferents que podrien servir com a alternativa per a la producció de PO. Aquests dos procediments basen el seu èxit en l'ús de catalitzadors bifuncionals, capaços tant de generar H2O2 a partir de H2 i O2 com de portar a terme reaccions d'epoxidació emprant H2O2, permetent dur a terme la reacció com un procés de tipus one-pot
En primer lloc, vam estudiar la deposició de diferents nanopartícules metàl·liques sobre cristalls de TS-1. Aquests catalitzadors bifuncionals han estat caracteritzats en detall, i han estat a més provats en diferents condicions de reacció amb l'objectiu d'optimitzar els resultats catalítics, sempre en presència de CO2 com a dissolvent de reacció. Aquest dissolvent ha estat seleccionat perquè permet no només solubilitzar majors quantitats de reactius gasosos, sinó que també redueix el rang d'inflamabilitat, augmentant la seguretat del procés.
D'altra banda, s'han sintetitzat membranes de pal·ladi, les quals no només són actives en la síntesi de H2O2 a partir de H2 i O2, sinó que únicament són permeables al H2, pel que resulten un excel·lent mitjà per mantenir separats aquests dos gasos, de manera que el H2 difon i reacciona lentament amb el O2, augmentant la seguretat del procés. Addicionalment, tenint en compte l'elevat preu del pal·ladi, aquests films metàl·lics han estat dipositats sobre suports ceràmics porosos, obtenint membranes de tipus composite, que proporcionen estabilitat als films metàl·lics, permetent reduir el seu espessor i augmentant el flux que permea a través de les membranes.
Finalment, s'ha desenvolupat un procediment de síntesi que permet la deposició de membranes de TS-1 sobre films metàl·lics, obtenint membranes bifuncionals que han estar caracteritzades en detall, estudiant també les seues propietats catalítiques en la reacció d'epoxidació de propilè amb H2O2 generada in-situ, tant en fase gas-gas como en fase gas-liquid. / Prieto Arnal, A. (2017). Producción de óxido de propileno a partir de H2O2 generada in situ con el empleo de sistemas catalíticos bifuncionales [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/83482
|
2 |
Desarrollo de catalizadores bifuncionales basados en Ni disperso en aluminosilicatos porosos ácidos para la oligomerización heterogénea de etilenoMoussa Martí, Sara 02 September 2020 (has links)
Tesis por compendio / [ES] La presente tesis doctoral abarca el estudio de la oligomerización de etileno
mediante el empleo de catalizadores heterogéneos bifuncionales basados en Ni disperso
en aluminosilicatos porosos ácidos. Las olefinas superiores producidas a través de la
oligomerización de etileno son intermedios químicos clave en la fabricación de una gran
variedad de productos como polímeros, plastificantes, detergentes, lubricantes sintéticos
aditivos y tensioactivos. Un desafío importante en esta reacción es la sustitución de los
catalizadores homogéneos basados en complejos de metales de transición, utilizados
como catalizadores en los procesos comerciales actuales, por catalizadores heterogéneos
más robustos y "más sostenibles". Por lo tanto, el desarrollo de catalizadores
heterogéneos alternativos más respetuosos con el medio ambiente, activos y estables,
que permitan la oligomerización eficiente de etileno en condiciones moderadas ha sido
el alcance principal de esta tesis doctoral, centrándonos en catalizadores basados en Ni
soportado en zeolitas y aluminosilicatos mesoporosos.
A pesar del progreso significativo logrado en los últimos años, el desarrollo de
catalizadores heterogéneos eficientes basados en Ni-aluminosilicato para la
oligomerización de etileno todavía tiene que hacer frente a varios desafíos importantes,
como por ejemplo la rápida desactivación de los catalizadores zeolíticos. Además, una
serie de preguntas fundamentales permanecen abiertas, las cuales son esenciales para el
diseño racional de catalizadores de actividad mejorada con una mejor oportunidad para
la implementación industrial. En este sentido, la naturaleza de los centros activos de Ni,
el papel de la estructura porosa y la acidez del aluminosilicato empleado como soporte,
así como el mecanismo de reacción son actualmente temas de intenso debate. En
consecuencia, proporcionar una respuesta racional a estas cuestiones representa un reto
importante en este campo y, por ello, se ha prestado mucha atención en esta tesis para
obtener una mejor comprensión de estos aspectos fundamentales.
La presente tesis doctoral se divide en 9 capítulos:
▪ El Capítulo 1 presenta una introducción general donde se describe a grandes rasgos
la producción de etileno, el proceso de oligomerización y sus principales
aplicaciones. Se realizó un análisis del estado del arte, que permitió identificar las
preguntas relevantes que han guiado el desarrollo de esta tesis. ▪ El Capítulo 2 presenta los objetivos específicos de la tesis.
▪ La sección experimental se recopila en el Capítulo 3, donde se resumen los
procedimientos para la preparación de los catalizadores, las técnicas de
caracterización empleadas, así como las metodologías seguidas para los
experimentos catalíticos.
▪ Los resultados obtenidos se recogen en 5 capítulos correspondientes a las cinco
publicaciones que componen esta tesis doctoral, que se presenta como compendio
de artículos.
- El primer artículo se centró en el desarrollo de un catalizador Ni-zeolita eficiente
y estable para la oligomerización de etileno en condiciones de reacción
moderadas. Este problema se abordó empleando una zeolita Beta nanocristalina,
donde se realizó un estudio sobre la influencia del contenido de Ni y su método
de incorporación. Además, se investigó la naturaleza de los centros activos de Ni
en base a experimentos de FTIR-piridina e in situ FTIR-CO, que permitieron
identificar correlaciones entre la desaparición de los centros ácidos Brønsted tras
la incorporación de Ni y el estado de oxidación de las especies de Ni presentes
en los catalizadores Ni-Beta.
- La segunda publicación es un capítulo de libro que recopila los principales
resultados logrados en el proyecto OCMOL financiado por la Comisión Europea
en el Séptimo Programa Marco. El capítulo abordó el desarrollo de catalizadores
de Ni soportados en aluminosilicatos microporosos (zeolita beta) y mesoporosos
(sílice-alúmina, Al-MCM-41) para la oligomerización de etileno con el objetivo
de maximizar la productividad a oligómeros líquidos como precursores de
combustibles líquidos sintéticos limpios.
- El tercer artículo se centra en la influencia de las propiedades del soporte en la
especiación de níquel y en el comportamiento catalítico. Se investigaron
diferentes tipos de catalizadores bifuncionales basados en Ni (5% en peso)
disperso en tres soportes de aluminosilicato (Beta nanocristalina, Siralox-30 y
Al-MCM-41) que exhiben distintas propiedades estructurales, texturales y
ácidas. En este trabajo, se realizó una extensa caracterización fisicoquímica de
los diferentes sistemas catalíticos mediante el uso de técnicas convencionales y
FTIR in situ, estableciendo diferencias claras en la especiación de Ni
dependiendo de la identidad del soporte. Además, también se destaca la importancia de la presencia de mesoporos y centros ácidos Brønsted de acidez
moderada en los aluminosilicatos para lograr una alta actividad y estabilidad en
la oligomerización de etileno.
- El cuarto artículo se centra en el estudio de la naturaleza de los centros activos
de Ni y el mecanismo de iniciación para la oligomerización de etileno en
catalizadores Ni-Beta nanocristalina, mediante el uso de espectroscopía in situ
FTIR resuelta en el tiempo y temperatura con detección simultánea de los
productos mediante un MS, permitiendo seguir la evolución de la actividad en
los estadios iniciales de la reacción. En base a los resultados de estos
experimentos, se determinó la naturaleza de los centros activos de Ni en
catalizadores Ni-Beta bajo condiciones de operación y se propuso un mecanismo
plausible de iniciación de la oligomerización de etileno en dichos centros.
- En el quinto artículo, se realizó un estudio in situ FTIR similar para investigar la
naturaleza de los centros activos de Ni en catalizadores Ni-Al-MCM-41. En este
trabajo, se hizo especial hincapié en elucidar a partir de técnicas de
espectroscopía 27Al MAS NMR y FTIR, el papel que desempeñan las especies
de Al del soporte aluminosilicato para promover la actividad de los centros de
Ni localizados en sus proximidades.
▪ Finalmente, las conclusiones generales de la presente tesis doctoral se resumen en el
Capítulo 9. / [EN] The present doctoral thesis encompasses the study of heterogeneous dual-function
catalysts for the oligomerization of ethylene comprised of Ni dispersed on acid porous
aluminosilicates. Higher oligomers produced through ethylene oligomerization are key
chemical intermediates in the manufacture of a variety of valuable products such as
polimers, plasticizers, synthetic lubricants, additives, and surfactants. A major challenge
in this reaction is the replacement of the homogeneous transition metal complexes,
currently used as catalysts in comercial ethylene oligomerization processes, by more
robust and “greener” heterogeneous catalysts. Hence, the development of alternative
eco-friendly, active, and stable heterogeneous catalysts enabling the efficient
oligomerization of ethylene at mild conditions has been the main scope of this doctoral
thesis, focusing on catalysts comprised of Ni loaded on zeolites and mesoporous
aluminosilicates.
In spite of the significant progress achieved in the last years, the development of
efficient Ni-based heterogeneous catalysts for ethylene oligomerization still has to face
several important challenges, such as the fast deactivation of Ni-zeolites. Furthermore, a
number of fundamental questions remain open, which are essential to the rational design
of improved Ni-based catalysts with a better chance for industrial implementation. For
instance, the nature of the active nickel sites, the role of the porous structure and acidity
of the aluminosilicate support, and the reaction mechanism are currently subjects of an
intense debate. Hence, providing a rational answer to these issues represents an
important challenge in this field and, thus, much attention has been paid in this thesis to
gaining a better understanding of these fundamental aspects.
This doctoral thesis is divided into 9 chapters:
▪ Chapter 1 presents a general introduction with an overview of the ethylene
production, the oligomerization process, and its main applications. An analysis of
the state of the art was carried out, which allowed identifying the relevant questions
that have guided the development of this thesis.
▪ Chapter 2 presents the specific objectives of the thesis. The experimental section is gathered in Chapter 3, which summarizes the
procedures for preparation of catalysts, the characterization techniques applied, and
the methodologies followed for the catalytic experiments.
▪ The results obtained are collected in 5 chapters corresponding to the five
publications that comprise this doctoral thesis, which is presented as a compendium
of articles.
- The first article was focused on the development of an efficient and stable Nizeolite catalyst for the oligomerization of ethylene under mild reaction
conditions. This issue was addressed by employing a nanocrystalline Beta
zeolite, where a study of the effect of Ni loading and the method of its
incorporation was conducted. In addition, the nature of active sites is discussed
based on FTIR-pyridine and in situ CO-FTIR experiments, which allowed to
identifying correlations between the disappearance of Brønsted acid sites upon
Ni incorporation and the oxidation state of Ni species present in Ni-Beta
catalysts.
- The second publication is a book chapter compiling the main results achieved in
the project OCMOL supported by the European Commission in the Seventh
Framework Program. The chapter addressed the development of Ni catalysts
supported on microporous (Beta zeolite) and mesoporous (silica-alumina, AlMCM-41) aluminosilicates for the oligomerization of ethylene with the
objective of maximizing the productivity of liquids oligomers as precursors of
clean synthetic liquid fuels.
- The third article addresses the influence of the support properties on nickel
speciation and catalytic performance. Different types of bifunctional catalysts
were investigated comprising 5 wt% Ni loaded on three aluminosilicate supports
(nanocrystalline Beta, Siralox-30 and Al-MCM-41) exhibiting distinct acidic,
textural, and structural properties. In this work, an extensive physicochemical
characterization of the different catalytic systems by using conventional and in
situ FTIR techniques was conducted, stablishing clear differences in Ni
speciation depending on the support identity. Moreover, the importance of the
presence of mesopores and mild Brønsted acid sites in the aluminosilicate carrier
to achieve high activity and stability in the oligomerization of ethylene is also
highlighted. The fourth article focuses on the elucidation of the nature of active Ni sites and
initiation mechanism for ethylene oligomerization on nanocrystalline Ni-Beta
catalysts by using in situ time-and temperature-resolved FTIR spectroscopy with
simultaneous MS analysis of products with high initial temporal resolution.
Based on the outcomes of these experiments, the nature of the active nickel sites
in working Ni-Beta catalysts was established and a plausible initiation
mechanism for the oligomerization of ethylene on the active Ni centers was
proposed.
- In the fifth article, a similar in situ FTIR study was performed to unravel the
nature of active Ni sites in Ni-Al-MCM-41 catalysts. Special emphasis was
given in this work to elucidate, based on 27Al MAS NMR and FTIR
spectroscopies, the role of Al species in the aluminosilicate matrix in promoting
the activity of nearby Ni species.
▪ Finally, the general conclusions of the present doctoral thesis are summarized in
Chapter 9. / [CA] La present tesi doctoral abasta l'estudi de l’oligomerització d'etilé mitjançant l'ús
de catalitzadors heterogenis bifuncionals basats en Ni dispers en aluminosilicats porosos
àcids. Les olefines superiors produïdes a través de l’oligomerització d'etilé són
intermedis químics clau en la fabricació d'una gran varietat de productes com a
polímers, plastificants, detergents, lubrificants sintètics additius i tensioactius. Un
desafiament important en aquesta reacció és la substitució dels catalitzadors homogenis
basats en complexos de metalls de transició, utilitzats com a catalitzadors en els
processos comercials actuals, per catalitzadors heterogenis més robustos i "més
sostenibles". Per tant, el desenvolupament de catalitzadors heterogenis alternatius més
respectuosos amb el medi ambient, actius i estables, que permeten l’oligomerització
eficient d'etilé en condicions moderades ha sigut l'abast principal d'aquesta tesi doctoral,
centrant-nos en catalitzadors basats en Ni suportat en zeolites i aluminosilicats
mesoporosos.
Malgrat el progrés significatiu reeixit en els últims anys, el desenvolupament de
catalitzadors heterogenis eficients basats en Ni-aluminosilicat per a l’oligomerització
d'etilé encara ha de fer front a diversos desafiaments importants, com per exemple la
ràpida desactivació dels catalitzadors zeolítics. A més, una sèrie de preguntes
fonamentals romanen obertes, les quals són essencials per al disseny racional de
catalitzadors d'activitat millorada amb una millor oportunitat per a la implementació
industrial. En aquest sentit, la naturalesa dels centres actius de Ni, el paper de
l'estructura porosa i l'acidesa de l'aluminosilicat emprat com a suport, així com el
mecanisme de reacció són actualment temes d'intens debat. En conseqüència,
proporcionar una resposta racional a aquestes qüestions representa un repte important en
aquest camp i, per això, s'ha prestat molta atenció en aquesta tesi per a obtindre una
millor comprensió d'aquests aspectes fonamentals.
La present tesi doctoral es divideix en 9 capítols:
▪ El Capítol 1 presenta una introducció general on es descriu a grans trets la producció
d'etilé, el procés l’oligomerització i les seues principals aplicacions. Es va realitzar
una anàlisi de l'estat de l'art, que va permetre identificar les preguntes rellevants que
han guiat el desenvolupament d'aquesta tesi. ▪ El Capítol 2 presenta els objectius específics de la tesi.
▪ La secció experimental es recopila en el Capítol 3, on es resumeixen els
procediments per a la preparació dels catalitzadors, les tècniques de caracterització
emprades, així com les metodologies seguides per als experiments catalítics.
▪ Els resultats obtinguts es recullen en 5 capítols corresponents a les cinc publicacions
que componen aquesta tesi doctoral, que es presenta com a compendi d'articles.
- El primer article es va centrar en el desenvolupament d'un catalitzador Ni-zeolita
eficient i estable per a l’oligomerització d'etilé en condicions de reacció
moderades. Aquest problema es va abordar emprant una zeolita Beta
nanocristal·lina, on es va realitzar un estudi sobre la influència del contingut de
Ni i el seu mètode d'incorporació. A més, es va investigar la naturalesa dels
centres actius de Ni sobre la base d'experiments de FTIR-piridina i in situ FTIRCO, que van permetre identificar correlacions entre la desaparició dels centres
àcids Brønsted després de la incorporació de Ni i l'estat d'oxidació de les
espècies de Ni presents en els catalitzadors Ni-Beta.
- La segona publicació és un capítol de llibre que recopila els principals resultats
reeixits en el projecte OCMOL finançat per la Comissió Europea en el Seté
Programa Marc. El capítol va abordar el desenvolupament de catalitzadors de Ni
suportats en aluminosilicats microporosos (zeolita beta) i mesoporosos (sílicealúmina, Al-MCM-41) per a l’oligomerització d'etilé amb l'objectiu de
maximitzar la productivitat a oligòmers líquids com a precursors de
combustibles líquids sintètics nets.
- El tercer article es centra en la influència de les propietats del suport en
l'especiació de níquel i en el comportament catalític. Es van investigar diferents
tipus de catalitzadors bifuncionals basats en Ni (5% en pes) dispers en tres
suports d'aluminosilicat (Beta nanocristal·lina, Siralox-30 i Al-MCM-41) que
exhibeixen diferents propietats estructurals, texturals i àcides. En aquest treball,
es va realitzar una extensa caracterització fisicoquímica dels diferents sistemes
catalítics mitjançant l'ús de tècniques convencionals i FTIR in situ, establint
diferències clares en l'especiació de Ni depenent de la identitat del suport. A
més, també es destaca la importància de la presència de mesoporos i centres
àcids Brønsted d'acidesa moderada en els aluminosilicats per a aconseguir una
alta activitat i estabilitat en l’oligomerització d'etilé. El quart article se centra en l'estudi de la naturalesa dels centres actius de Ni i el
mecanisme d'iniciació per a l’oligomerització d'etilé en catalitzadors Ni-Beta
nanocristal·lina, mitjançant l'ús de espectroscòpia in situ FTIR resolta en el
temps i temperatura amb detecció simultània dels productes mitjançant un MS,
permetent seguir l'evolució de l'activitat en els estadis inicials de la reacció.
Sobre la base dels resultats d'aquests experiments, es va determinar la naturalesa
dels centres actius de Ni en catalitzadors Ni-Beta sota condicions d'operació i es
va proposar un mecanisme plausible d'iniciació de l’oligomerització d'etilé en
aquests centres.
- En el cinqué article, es va realitzar un estudi in situ FTIR similar per a investigar
la naturalesa dels centres actius de Ni en catalitzadors Ni-Al-MCM-41. En
aquest treball, es va posar l'accent principalment a elucidar a partir de tècniques
d'espectroscòpia 27Al MAS NMR i FTIR, el paper que exerceixen les espècies
d'Al del suport aluminosilicat per a promoure l'activitat dels centres de Ni
localitzats en les seues proximitats.
▪ Finalment, les conclusions generals de la present tesi doctoral es resumeixen en el
Capítol 9. / Moussa Martí, S. (2020). Desarrollo de catalizadores bifuncionales basados en Ni disperso en aluminosilicatos porosos ácidos para la oligomerización heterogénea de etileno [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/149397 / Compendio
|
3 |
TRATAMIENTO ELECTROQUÍMICO DE DISOLUCIONES DE TINTURAS OBTENIDAS A PARTIR DE LA MEZCLA DE COLORANTES REACTIVOS BIFUNCIONALES HIDROLIZADOSOrts Maiques, Francisco José 01 September 2017 (has links)
ELECTROCHEMICAL TREATMENT OF DYE DISSOLUTIONS OBTAINED FROM THE MIXTURE OF HYDROLYZED BIFUNCTIONAL REACTIVE DYES
In this Doctoral Thesis the degradation of the three reactive dyestuffs that make up the Tricromia Procion HEXL is studied by applying the oxidation-reduction electrochemical treatment to 125mA/cm2 in a filter-press cell using a stainless steel cathode, and as anode, an Ti / SnO2-Sb-Pt type DSA electrode are used.
The degree of decolorization / mineralization is evaluated by Total Organic Carbon (TOC), Total Nitrogen (TN) and Chemical Oxygen Demand (COD), data that also allow us to know Average Oxidation State (AOS) at the end of each as well as information on the efficiency in each case through the Carbon Oxidation State (COS), State of Average Oxidation (EOP), Instantaneous Currente Efficiency (ICE) and Average Current Efficiency (ACE).
The kinetics of discoloration and the evolution of the generated intermediates have been studied through measurements of High Resolution Liquid Chromatography (HPLC). The spectra obtained through UV-Visible Spectroscopy and FTIR allows us to follow the discoloration from the initial and final state of the solutions after the electrolysis.
The main objective is to obtain discolored water with organic matter contents significantly lower than the initial values and to study the possibility of reuse of these purified waste water in subsequent dyeing processes.
In this first part of the work we studied the electrochemical treatment for the degradation of these dyes using solutions with the hydrolyzed dyes. Na2SO4 is used as electrolyte.
Next, we study the degradation and electrochemical behavior of baths containing the dyes: Procion Yellow HEXL, Procion Crimson HEXL and Procion Navy HEXL after the dyeing of cotton fabrics. Dyes are made at the laboratory level, subsequently the waters resulting from these dye baths are subjected to an electrochemical oxidation-reduction treatment at 125mA / cm2 in a filter-press cell.
Proceed to study and to verify that these treated waters can be reused in later dyes obtaining acceptable values of equalization in the dyed tissues.
We perform a color equalization study of the cotton fabrics tinted with the dyes of the Tricromia Procion HEXL, using solutions with different proportions of distilled water and recovery water and verify the equalization of the same, the data that we obtain from this study indicate us that good results are obtained from mixtures of 70% recovery water and 30% water.
The color differences obtained in the fabrics dyed in the reuses are below the maximum limit of acceptance of color differences in the textile industry, which is one unit (DECMC(2:1) ¿ 1).
Subsequently we study the degradation and mineralization of the bath resulting from the dyeing of cotton fabrics at the laboratory level with a mixture of the colorants the Tricromia Procion HEXL using NaCl as electrolyte by subjecting these baths to a treatment Oxide-reduction electrochemical at 125mA/cm2 in a filter-press cell.
In all cases a decrease of COD, TOC and TN is obtained, AOS and COS data indicate that the oxidation state of Carbon in all solutions increases, the ACE and COS results show that the process takes place in a way efficient. The discoloration kinetics of all processes correspond to pseudo-first order, UV-Visible spectroscopy reveals that the bands corresponding to the chromophore group of the dyes are eliminated.
This treatment of successive dyes and discolorations could be a viable alternative in the purification of actual textile effluents containing this type of dyes. / TRATAMIENTO ELECTROQUÍMICO DE DISOLUCIONES DE TINTURAS OBTENIDAS A PARTIR DE LA MEZCLA DE COLORANTES REACTIVOS BIFUNCIONALES HIDROLIZADOS
Se estudia la degradación de los tres colorantes reactivos bifuncionales que componen la Tricromía Procion HEXL mediante la aplicación del tratamiento electroquímico de óxido-reducción a 125mA/cm2 en una célula filtro-prensa empleando un cátodo de acero inoxidable, y como ánodo se utiliza un electrodo tipo DSA de Ti/SnO2-Sb-Pt.
Se evalúa el grado de decoloración/mineralización mediante medidas de Carbono Orgánico Total (COT), Nitrógeno Total (TN) y Demanda Química de Oxigeno (DQO), datos que además nos permiten conocer el Estado de Oxidación Promedio (EOP) al final de cada electrolisis, así como información de la eficiencia en cada caso a través del Estado de Oxidación del Carbono (EOC), Eficiencia en Corriente Instantanea (ECI) y Eficiencia en Corriente Promedio (ECP).
La cinética de decoloración y la evolución de los intermedios generados se han estudiado a través medidas de Cromatografía Liquida de Alta Resolución (HPLC). Los espectros obtenidos a través de Espectroscopia UV-Visible y FTIR nos permiten hacer un seguimiento de la decoloración desde el estado inicial y final de las disoluciones tras la electrolisis.
El objetivo principal es obtener aguas decoloradas con contenidos en materia orgánica sensiblemente inferiores a los valores iniciales y estudiar la posibilidad de reutilización de esas aguas residuales depuradas en posteriores procesos de tintura.
En la primera parte del trabajo se estudió el tratamiento electroquímico para la degradación de estos colorantes empleando disoluciones con los colorantes hidrolizados. Se utiliza Na2SO4 como electrolito.
Seguidamente se estudia la degradación y comportamiento electroquímico de baños que contienen los colorantes: Procion Yellow HEXL, Procion Crimson HEXL y Procion Navy HEXL tras la tintura de tejidos de algodón. Se realizan tinturas a nivel de laboratorio, posteriormente las aguas resultantes de estos baños de tintura se someten a un tratamiento electroquímico de óxido-reducción a 125mA/ cm2 en una célula filtro-prensa.
Se procede a estudiar y verificar que estas aguas tratadas pueden ser reutilizadas en posteriores tinturas obteniendo valores aceptables de igualación en los tejidos teñidos.
Se realiza un estudio de igualación del color de los tejidos de algodón tintados con los colorantes de la Tricromía Procion HEXL, utilizando disoluciones con distintas proporciones de agua destilada y agua de recuperación y comprobando la igualación de las mismas, los datos obtenidos en este estudio nos indican que se consiguen buenos resultados a partir de mezclas de 70% agua de recuperación y 30% agua.
Las diferencias de color obtenidas en los tejidos tintados en cuatro reutilizaciones son inferiores al límite máximo de aceptación de diferencias de color en la industria textil, que es de una unidad (DECMC(2:1) ¿ 1).
Posteriormente hemos estudiado la degradación y mineralización del baño resultante de la tintura de tejidos de algodón a nivel de laboratorio con una mezcla de los colorantes de la Tricromía Procion HEXL utilizando NaCl como electrolito al someterlos a un tratamiento electroquímico de óxido-reducción a 125mA/ cm2 en una célula filtro-prensa.
En todos los casos se obtiene una disminución de DQO, COT y TN, los datos de EOP y EOC nos indican que aumenta el Estado de Oxidación del Carbono en todas las disoluciones, los resultados de ECP y EOC demuestran que el proceso tiene lugar de forma eficiente. La cinética de decoloración de todos los procesos corresponde a pseudo-primer orden, la espectroscopia UV-Visible revela que las bandas correspondientes al grupo cromóforo de los colorantes son eliminadas.
Este tratamiento de sucesivas tinturas y decoloraciones podría ser una alternativa viable en la depuración de efluentes textiles reales que contienen es / TRACTAMENT ELECTROQUÍMIC DE DISSOLUCIONS DE TINTURES OBTINGUDES A PARTIR DE LA MESCLA DE COLORANTS REACTIUS BIFUNCIONALES HIDROLITZATS
En la present Tesi Doctoral s'estudia la degradació dels tres colorants reactius bifuncionals que componen la Tricromia Procion HEXL mitjançant l'aplicació del tractament electroquímic d'òxid-reducció a 125mA/cm2 en una cèl¿lula filtre-premsa emprant un càtode d'acer inoxidable, i com a ànode s'utilitza un elèctrode tipus DSA de Ti/SnO2-Sb-Pt.
S'avalua el grau de decoloració/mineralització mitjantçant mesures de Carboni Orgànic Total (COT), Nitrogen Total (TN) i Demanda Química d'Oxigen (DQO), dades que a més ens permeten conéixer l'Estat d'Oxidació Mitjana (EOM) al final de cada electròlisi, així com informació de l'eficiència en cada cas a través de l'Estat d'Oxidació del Carboni (EOC) , Eficiència en Corrent Instantània (ECI) i Eficiència en Corrent Mitjana (ECM).
La cinètica de decoloració i l'evolució dels intermedis generats s'han estudiat a través de mesures de Cromatografia Liquida d'Alta Resolució (HPLC). Els espectres obtinguts a través d'Espectroscòpia UV-Visible i FTIR ens permet fer un seguiment de la decoloració des de l'estat inicial i final de les dissolucions després de l'electròlisi.
L'objectiu principal és obtindre aigües decolorades amb continguts en matèria orgànica sensiblement inferiors als valors inicials i estudiar la possibilitat de reutilització d'eixes aigües residuals depurades en posteriors processos de tintura.
A la primera part del treball es va estudiar el tractament electroquímic per a la degradació d'estos colorants emprant dissolucions amb els colorants hidrolitzats. S¿utilitza Na2SO4 com electròlit.
A continuació s'estudia la degradació i comportament electroquímic de banys que contenen els colorants: Procion Yellow HEXL, Procion Crimson HEXL i Procion Navy HEXL després de la tintura de teixits de cotó. Es realitzen tintures a nivell de laboratori, posteriorment les aigües resultants d'estos banys de tintura se sotmeten a un tractament electroquímic d'òxid-reducció a 125mA/cm2 en una cèl¿lula filtre-premsa.
Procedim a estudiar i verificar que estes aigües tractades poden ser reutilitzades en posteriors tintures aconseguint valors acceptables d'igualació en els teixits tenyits.
Es realitza un estudi d'igualació del color dels teixits de cotó tintats amb els colorants de la Tricromia Procion HEXL, utilitzant dissolucions amb distintes proporcions d'aigua destil¿lada i aigua de recuperació i comprovant la igualació de les mateixes, les dades obtingudes en este estudi ens indiquen que s¿aconsegueixen bons resultats a partir de mescles de 70% aigua de recuperació i 30% aigua.
Les diferències de color obtingudes en els teixits tintats en les quatre reutilitzacions són inferiors al límit màxim d'acceptació de diferències de color en la indústria tèxtil que és d'una unitat (DECMC(2:1) ¿ 1).
Posteriorment hem estudiat la degradació i mineralització del bany resultant de la tintura de teixits de cotó a nivell de laboratori amb una mescla dels colorants de la Tricromia Procion HEXL, utilitzant NaCl com a electròlit al sotmetre'ls a un tractament electroquímic d'òxid-reducció a 125mA/cm2 en una cèl¿lula filtre-premsa.
En tots els casos s'obté una disminució de DQO, COT i TN, les dades d'EOP i EOC ens indiquen que augmenta l'estat d'Oxidació del Carboni en totes les dissolucions, els resultats d'ECP i EOC demostren que el procés té lloc de forma eficient. La cinètica de decoloració de tots els processos correspon a pseudo-primer ordre, l'espectroscòpia UV-Visible revela que les bandes corresponents al grup cromóforo dels colorants són eliminades.
Este tractament de successives tintures i decoloracions podria ser una alternativa viable en la depuració d'efluents tèxtils reals que contenen este tipus de colorants. / Orts Maiques, FJ. (2017). TRATAMIENTO ELECTROQUÍMICO DE DISOLUCIONES DE TINTURAS OBTENIDAS A PARTIR DE LA MEZCLA DE COLORANTES REACTIVOS BIFUNCIONALES HIDROLIZADOS [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86153
|
Page generated in 0.0737 seconds