This thesis adds new data to the musical and documented heritage kept in the basílica arciprestal of the church of Santa María La Mayor de Morella (Castellón province). Such information was unknown until this research has been done. The recent findings by the author of a new bulk of scores not previously listed has changed the number of works, composers and musicians in Morella's musical archive. So, a good number of authors and new works are now included along with the music scores of composers already known. Altogether, the musical treasure of the archive has increased substantially. In the field of musicology, the building of a chronology of all musicians who have been working for the chapel of Morella's church brings information and knowledge. The new discoveries will be useful in the future to compare and complement the information about the same musicians kept in other churches, cathedrals and private archives. The additions bring to the surface data about these musicians during their time in Morella and which of them have left written works in the music's archive. With new research and discoveries of data and compositions located in other archives, it will be possible to recover and build the complete biography and works of every one of the musicians. Two figures have been closely studied in this research: the Valencian, Vicente Comas Casasayas and the Morellano, José Guimerá Sabater. Both were prominent organists in the period studied in this research representing 19th century music in Morella. In addition the selected scores that had been transcribed correspond to original musical compositions for keyboard of late 18th and middle of 19th centuries of four of the authors that appear in the chronology. Through studying these it has been possible to arrive at a number of conclusions of relevance from styling and composition procedures of the musicians' approach, to the keyboard instruments used. The research gives an idea of the forms and genres foremost in vogue and performed in the context of this church, and also more generally, as well as about skills and training of performers for whom they were written. It is hoped that the recovery of music and information about the composers can contribute to the enrichment of the history of the musical heritage of the town of Morella, the region of Valencia and the whole of Spain. It would be desirable that these works will be included in the educational programmes of music schools as well as in the concert programmes of today's musicians. / El trabajo de esta tesis aporta nuevos datos sobre una parte del patrimonio documental y musical custodiado en la basílica arciprestal de Morella, y desconocido hasta ahora. El descubrimiento reciente por parte de la autora, durante este trabajo de investigación, de un nuevo armario lleno de partituras sin catalogar ni inventariar ha variado el número total de obras y autores conservados en este archivo. En este sentido, hemos añadido autores y obras nuevas, pero también partituras de algunos autores ya inventariados y clasificados, aumentando de esta manera la riqueza musical de este archivo. La reconstrucción cronológica de todos los músicos que pasaron por la capilla de esta arciprestal aporta conocimientos nuevos, dentro del campo de la musicología, que servirán, en un futuro, para cotejarlos y completarlos con la información de los mismos músicos conservada en otras iglesias, catedrales o archivos privados. Con nuestra aportación, salen a la luz todos los datos de estos músicos en su período de estancia en la arciprestal de Morella y cuáles de ellos dejaron obras escritas para la arciprestal, que todavía se conservan en el archivo de música. De esta manera, con la aparición de nuevos datos y composiciones situados en otros templos o archivos que aporten otras investigaciones se podrá ir recuperando y reconstruyendo la biografía y obra de cada uno de ellos. Este seguimiento biográfico individual ha sido realizado en este trabajo sobre las figuras del valenciano Vicente Comas Casasayas y del morellano José Guimerá Sabater, los dos músicos organistas más importantes de todos los siglos investigados, y representativos de la música del s. XIX en Morella. Por otra parte, la música seleccionada para su transcripción corresponde a partituras inéditas para tecla de finales del s. XVIII y mediados del s. XIX de cuatro de los autores que aparecen en nuestra reconstrucción. A través de su estudio y ejecución hemos podido llegar a conclusiones relevantes desde el punto de vista del estilo y procedimientos compositivos de los autores, así como de los instrumentos de tecla utilizados, lo cual da una idea de las formas y géneros más en boga e interpretados en el contexto de nuestra arciprestal (y fuera de ella), así como de la habilidad y formación de los intérpretes a quienes iban dirigidas. Se espera que las averiguaciones aquí desveladas puedan contribuir al enriquecimiento de la historia de la música de nuestra ciudad, Comunidad Valenciana y de España; que nuestro pequeño granito de arena pueda contribuir al enriquecimiento del patrimonio musical español, y estas obras sean incluidas en las programaciones de los conservatorios y en los programas de conciertos de los intérpretes de hoy, objetivo final de cualquier tarea de recuperación musicológica. / El treball d'aquesta tesi aporta noves dades sobre una part del patrimoni documental i musical conservat a la basílica arxiprestal de Morella, i desconegut fins ara. El recent descobriment per part de l'autora, durant aquest treball d'investigació, d'un nou armari ple de partitures sense catalogar ni inventariar ha variat el nombre total d'obres i autors conservats en aquest arxiu. En aquest sentit, s'han afegit autors i peces noves, però també altres obres d'alguns autors ja inventariats i classificats, augmentant així la riquesa musical d'aquest arxiu. La reconstrucció cronològica de tots els músics que han passat per la capella d'aquesta arxiprestal aporta coneixements nous, dins del camp de la musicologia, que serviran, en un futur, per a comparar-los i completar-los amb la informació dels mateixos músics conservada en altres esglèsies, catedrals o arxius privats. Amb la nostra aportació surten a la llum totes les dades d'aquestos músics durant el seu període de permanència a l'arxiprestal de Morella, i sobre aquells que van deixar partitures a l'arxiu de música. D'aquesta manera, amb l'aparició de noves dades i composicions provenients d'altres temples o arxius que aporten altres investigacions, es podrà recuperar i reconstruir la biografia i obra de cadascun d'ells. En aquest treball, aquest seguiment biogràfic individual, s'ha realitzat sobre les figures del valencià Vicent Comas Casasayas i del morellà José Guimerá Sabater, els dos músics organistes més importants de tots els segles investigats, i representatius de la música del s. XIX a Morella. D'altra banda, la música seleccionada per a la transcripció es correspon amb partitures inèdites per a tecla de finals del s. XVIII i mitjans del s. XIX de quatre dels autors que apareixen a la reconstrucció. A través del seu estudi i interpretació s'ha pogut arribar a conclusions rellevants des del punt de vista de l'estil i procedimients compositius dels autors, així como dels instruments de tecla utilitzats, la qual cosa dóna l'idea de les formes i gèneres más en voga i interpretats en el context de la nostra arxiprestal (i fora d'ella), així com de l'habilitat i formació dels intèrprets a qui anaven dirigides. S'espera que els resultats desvetllats en aquesta investigació puguen contribuir a l'enriquement de la història de la música de la nostra ciutat, Comunitat Valenciana i d'Espanya; que el nostre petit gra d'arena puga contribuir al desenvolupament del patrimoni musical espanyol, i aquestes obres siguen incloses a les programacions dels conservatoris i en els programes dels concerts dels intèrprets d'avui, objectiu final de qualsevol tasca de recuperació musicològica. / Aguilar Gasulla, E. (2017). La música en la Basílica Arciprestal de Morella [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86287

[ES] La tesis estudia cómo evolucionó la capilla musical de la Seo de Xàtiva desde 1814 hasta 1909, un momento de gran complejidad surgido por los procesos de cambio en el tránsito hacia la Edad contemporánea, y donde el declive de las instituciones religiosas ha condicionado los estudios de la música religiosa en el siglo XIX, generando discursos que describen unívocamente un ocaso. Este trabajo propone una revisión de esta visión que, sin negar el hecho del declive, tenga más en cuenta las dinámicas concretas con las que la iglesia de Xàtiva ¿clero y miembros laicos¿ logró la tarea de garantizar el decoro de las ceremonias religiosas en una situación desfavorable y cambiante. La nueva información aportada nos ha permitido fijar un punto de observación no sólo sobre las dinámicas institucionales sino también sobre las personas. En este sentido, buena parte de este trabajo de investigación está dedicada a las personas que ocuparon puestos dentro de la estructura musical de la colegiata de Santa María -reducida a parroquia más tarde- de Xàtiva: maestros de capilla, organistas, músicos de voz, niños y otros jóvenes en formación, ministriles y unos nuevos actores que se introducen en el tejido urbano, los músicos de las bandas de la ciudad, muchos de ellos desconocidos hoy en día por la historiografía de la música. El estudio realizado sobre la producción musical en el seno de la Seu de Xàtiva a lo largo de casi cien años nos ha permitido extraer una visión general que, con su propia idiosincracia, nos permite reconocer tres fases: la continuidad, el declive y el resurgir. Esta diversidad nos ha permitido interpretar de forma rica y matizada la realidad de la capilla de música de Xàtiva, más allá de un concepto simple y generalizado de "decadencia". / [CA] La tesi estudia com va evolucionar la capella musical de la Seu de Xàtiva des de 1814 fins 1909, un moment de gran complexitat sorgit pels processos de canvi en el trànsit cap a l'Edat contemporània, i on el declivi de les institucions religioses ha condicionat els estudis de la música religiosa en el segle XIX, generant discursos que descriuen unívocament un ocàs. Aquest treball proposa una revisió d'aquesta visió que, sense negar el fet del declivi, tinga més en compte les dinàmiques concretes amb les quals l'esglèsia de Xàtiva "clergat i membres laics" va assolir la tasca de garantir el decòrum de les cerimònies religioses en una situació desfavorable i canviant. La informació nova aportada ens ha permès fixar un punt d'observació no només sobre les dinàmiques institucionals sinó també sobre les persones. En aquest sentit, una bona part d'aquest treball d'investigació està dedicada a les persones que ocuparen llocs dins l'estructura musical de la col·legiata de Santa Maria -reduïda a parròquia més tard- de Xàtiva: mestres de capella, organistes, músics de veu, xiquets i altres joves en formació, ministrers i uns nous actors que s'introdueixen en el teixit urbà, els músics de les bandes de la ciutat, molts d'ells desconeguts avui dia per la historiografia de la música. L'estudi realitzat sobre la producció musical al si de la Seu de Xàtiva al llarg de gairebé cent anys ens ha permès extraure una visió general que, amb la seva pròpia idiosincràcia, ens permet reconéixer tres fases: la continuïtat, el declivi i el ressorgir. Aquesta diversitat ens permet interpretar d'una forma rica i matisada la realitat de la capella de música de Xàtiva, més enllà d'un concepte simple i generalitzat de "decadència". / [EN] The thesis studies how the musical chapel of the Seo de Xàtiva evolved from 1814 to 1909, a moment of great complexity arising from the processes of change in traffic towards the contemporary Age, and where the decline of religious institutions has conditioned studies of religious music in the 19th century, generating discourses that unequivocally describe a sunset. This work proposes a review of this vision that, without denying the fact of decline, takes into account the concrete dynamics with which the church of Xàtiva ¿clergy and lay members¿ achieved the task of guaranteeing the decorum of religious ceremonies in a unfavorable and changing situation. The new information provided has allowed us to set a point of observation not only on institutional dynamics but also on people. In this sense, a large part of this research work is dedicated to the people who held positions within the musical structure of the collegiate church of Santa María -later reduced to a parish church- in Xàtiva: chapel masters, organists, voice musicians, children and other young people in training, minstrels and some new actors who are introduced into the urban soundscape, the musicians of the city bands, many of them unknown today by the historiography of music. The study carried out on musical production within the Seo de Xàtiva over almost a hundred years has allowed us to extract a general vision that, with its own idiosyncrasy, allows us to recognize three phases: continuity, decline and resurgence. This diversity has allowed to interpret the reality of the Xàtiva music chapel in a rich and nuanced way, beyond a simple and generalized concept of decadence. / Martínez Alberola, F. (2022). La Música a la Col·legiata de Xàtiva en el segle XIX [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/186188