This thesis has been developed within the research line of the Cultural Heritage Conservation and Restoration Department, "New methodologies development for the chemical characterization and mechanical behavior of materials and methods used in the historical fabrics consolidation". The object of study has been the fan starting with the study of its history and following with its manufacturing process. The first step was the vocabulary compilation, and definitions established in the eighteenth century, time of great growth of this object. The starting point is L'Encyclopèdie de Diderot and d'Alambert, completed with other documents. We continued with interviews with Don Jose Lorca and Doña Macarena Andrés, Valencian Maestros Abaniqueros, whose testimony allowed us to know the techniques and materials used. Subsequently the inspection of different typologies and structures has been carried out, analyzing the problem, this has been carried out through the collection and processing of 400 fan sheets belonging to the most important Spanish Collections. These sheets are available on the Spanish Museum's Collections Digital Network The deeply study of typologies, materials and structures in which the fabrics intervenes has allowed us to classify the problems detected, depending on the supports, kind of decorations and structure. The data obtained has shown us a more specific view of the particular issue of the fans. The fabrics used in the fans are very fragile and could not be operated by sewing, that is, it would have to be adhered and determine which supports and adhesives would be convenient to use to maintain their structural stability, in addition to their function. After the review of fans conservation treatments in different institutions such as the Madrid Municipal Museum, or the National Museum of Ceramics and Arts González Martí of Valencia, it has been verified that the consolidation is one of the most delicate processes and decisive in order to preserve any kind of fabric. The addition of new fabrics sewn to the original textiles is a common practice today to consolidate, reinforce and compensate the losses of historical textiles. The results obtained from this research focus on the characterization of adhesives and systems for consolidation focusing on the special characteristics of intervention of this typology. The adhesives used throughout history at the Victoria and Albert Museum in London have been the basis for selecting the Hydroxypropylcellulose for fulfilling the requirements to be an optimal adhesive in the consolidation of textile countries of fans since they are in contact with other materials such as leather, paper, metallic elements, mother-of-pearl and wood, as well as their compatibility with the pictorial decorations of the fans. / Esta tesis se ha desarrollado dentro de la línea de investigación del Departamento de Conservación y Restauración de Bienes Culturales, "Desarrollo de nuevas metodologías para la caracterización química y del comportamiento mecánico de materiales y métodos empleados en la consolidación de tejidos históricos". El objeto de estudio ha sido el abanico, comenzando un recorrido por su historia y siguiendo por su proceso de fabricación. Un primer paso consistió en la recopilación del vocabulario y definiciones establecidas en el siglo XVIII, momento de gran auge de este objeto. El punto de partida es L'Encyclopèdie de Diderot y d'Alambert, completado con otros documentos. Se prosiguió, con la realización de entrevistas a Don José Lorca y Doña Macarena Andrés, maestros abaniqueros valencianos, cuyo testimonio nos permitió conocer las técnicas y materiales utilizados. Posteriormente se ha realizado la inspección de diferentes tipologías y estructuras, analizando la problemática, esto se ha llevado a cabo mediante la recopilación y procesado de 400 fichas de abanicos pertenecientes a las Colecciones Españolas más importantes. Estas fichas están disponibles en la Red Digital de Colecciones de Museos de España. El estudio pormenorizado de tipologías, materiales y estructuras en los que interviene el tejido, nos ha permitido clasificar la problemática detectada, en función de soportes, tipo de decoraciones y estructura. Los datos obtenidos nos dan una visión más específica de la problemática particular del abanico. Los tejidos utilizados en los abanicos son muy frágiles y no podrían intervenirse mediante costura, es decir, habría que adherir y determinar qué soportes y adhesivos sería conveniente emplear para mantener su estabilidad estructural, además de su función. Tras la revisión de los procesos de conservación y restauración de abanicos en diferentes instituciones como el Museo Municipal de Madrid, y el Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias González Martí de Valencia, entre otros, se ha constatado que la consolidación es uno de los procesos más delicados y decisivos para preservar cualquier tipo de tejido. La adición de nuevas telas cosidas a los textiles originales es una práctica común hoy en día para consolidar, reforzar y compensar las pérdidas de los textiles históricos. Los resultados obtenidos de esta investigación se centran en la caracterización de los adhesivos y sistemas para de consolidación centrándonos en las características especiales de intervención para esta tipología. Los adhesivos empleados a lo largo de la historia en el Victoria and Albert Museum de Londres han sido la base para seleccionar la Hidroxipropilcelulosa por cumplir con los requisitos para ser un adhesivo óptimo en la consolidación de países textiles de abanicos ya que estos están en contacto con otros materiales como piel, papel, elementos metálicos, nácar y madera, así como por su compatibilidad con las decoraciones pictóricas de los abanicos. / Aquesta tesi s'ha desenvolupat dins de la línia de recerca del Departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals, "Desenvolupament de noves metodologies per a la caracterització química i del comportament mecànic de materials i mètodes emprats en la consolidació de teixits històrics". L'objecte d'estudi ha sigut el palmito començant un recorregut per la seua història i seguint pel seu procés de fabricació. Un primer pas va consistir en la recopilació del vocabulari i definicions establertes al segle XVIII, moment de gran auge d'aquest objecte. El punt de partida és L'Encyclopèdie de Diderot i d'Alambert, completat amb altres documents. Es va prosseguir, amb la realització d'entrevistes a Don José Lorca i Donya Macarena Andrés, mestres abaniqueros valencians, el seu testimoniatge ens va permetre conèixer les tècniques i materials utilitzats. Posteriorment s'ha realitzat la inspecció de diferents tipologies i estructures, analitzant la problemàtica, això s'ha dut a terme mitjançant la recopilació i processament de 400 fitxes de palmitos pertanyents a les Col·leccions Espanyoles més importants. Aquestes fitxes estan disponibles a la Xarxa Digital de Col·leccions de Museus d'Espanya. L'estudi detallat de tipologies, materials i estructures en els quals intervé el teixit, ens ha permès classificar la problemàtica detectada, en funció de suports, tipus de decoracions i estructura. Les dades obtingudes ens donen una visió més específica de la problemàtica particular del palmito. Els teixits utilitzats en els palmitos són molt fràgils i no podrien intervenir-se mitjançant costura, és a dir, caldria adherir i determinar què suports i adhesius seria convenient emprar per mantenir la seua estabilitat estructural, a més de la seua funció. Després de la revisió dels processos de conservació i restauració de palmitos en diferents institucions com ara el Museu Municipal de Madrid, o el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Suntuàries González Martí de València, entre altres, s'ha constatat que la consolidació és un dels processos més delicats i decisius per preservar qualsevol tipus de teixit. L'addició de noves teles adherides als tèxtils originals és una pràctica comuna hui en dia per consolidar, reforçar i compensar les pèrdues dels tèxtils històrics. Els resultats obtinguts d'aquesta recerca se centren en la caracterització dels adhesius i sistemes de consolidació centrant-nos en les característiques especials d'intervenció aquesta tipologia. Els adhesius empleats al llarg de la història en el Victoria and Albert Museum de Londres han sigut la base per a seleccionar la Hidroxipropilcelulosa per complir amb els requisits per ser un adhesiu òptim en la consolidació de països tèxtils de palmitos ja que aquestos estan en contacte amb altres materials com a pell, paper, elements metàl¿lics, nacre i fusta, així com per la seua compatibilitat amb les decoracions pictòriques dels palmitos. / Serrano Prats, A. (2017). Los abanicos. La industria valenciana de los siglos XIX y XX. Problemática y conservación de los abanicos realizados con tejido [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86172

[EN] As it happens with any wearable accessory, Manila embroidered silk shawls usually evidence pathologies that have mainly to do with mechanical weakness and failure. This research emerged after studying several Manila shawls that needed treatment. Having to consolidate and reinforce them to re-establish their functionality, an auxiliary textile had to be chosen. Consolidation is one of the most delicate and decisive process to preserve any fabric. The addition of new sewed fabrics to the original textiles is a common practice nowadays to consolidate, reinforce and compensate losses in historic textiles. Results obtained from this research focus on the physic-chemical characterization of consolidation textile. Data from specimens subjected to artificial accelerated ageing (dry and wet heat and UV radiation) are also shown. A multimethod approach is proposed combining microscopy (LM and SEM/EDX) and spectroscopy (reflectance, FTIR) techniques and traction tensile tests in order to characterize the overall behavior of their before/after ageing processes. Tensile tests were run in weft and warp directions. Comparison of IR spectra obtained in ATR mode from different areas of the textile has evidenced that the yellowness and oxidation. About LM and SEM examination enabled the identification of empty fiber and micro fissures in different areas on the surface. Other purpose of this study is to establish an optimum method for the consolidation of 'Manila shawls'. Transparency and strength are common requirements for any consolidation process. This research will show results obtained with Chinese crepe as base fabric and two types of techniques: couching and basting. Specimens were prepared with different fabrics in both weft and warp directions and were sowed uniformly in order to minimize differences among samples. Specimens were subjected to tensile tests with a dynamometer. Results obtained allowed to establish the suitability of each consolidation method in this specific case. / [ES] Los mantones de Manila tienen como material constituyente la seda presentando las patologías de deterioro de esta, como son debilidad mecánica y degradación natural y debido al uso. Esta investigación surgió después de estudiar varios mantones de Manila que necesitaban tratamiento de consolidación, tener que consolidar y restablecer su funcionalidad, fue lo que llevo al estudio de soluciones y métodos de actuación. La consolidación es uno de los procesos más delicados y decisivos para preservar cualquier tipo de tejido. La adición de nuevas telas cosidas a los textiles originales es una práctica común hoy en día para consolidar, reforzar y compensar las pérdidas de los textiles históricos. Los resultados obtenidos de esta investigación se centran en la caracterización físico-química de tejidos y sistemas para la consolidación centrándonos en las características especiales de esta tipología. Los datos de los ensayos sobre las probetas que fueron sometidas a envejecimientos artificiales acelerados (radiación de calor y UV seco y húmedo) fueron analizados mediante un enfoque multidisciplinar combinando la microscopía (LM y SEM / EDX) y espectroscopia de reflectancia (FTIR), con ensayos de tracción para caracterizar el comportamiento mecánico antes y después del envejecimiento. Los ensayos de tracción se llevaron a cabo en tramas y urdimbres. Con la comparación de los espectros de IR y ATR de diferentes áreas para evidenciar los grados de oxidación y amarilleamiento. Mediante las imágenes obtenidas por LM y SEM se identificaron los deterioros en diferentes áreas de la superficie. De los resultados obtenidos se ha realizado una descripción de las aplicaciones más adecuadas en cuanto a los materiales y en correspondencia con los deterioros de estas obras Otro propósito de este estudio ha sido establecer un método óptimo de puntadas de consolidación. Valorando la transparencia y la fuerza como requisitos esenciales. Esta investigación mostrará los resultados obtenidos con probetas realizadas con crespón como tela de base y dos tipos de técnicas: el "punto de restauración" y la puntada de hilván o bastilla . Las muestras se prepararon con los diferentes tejidos analizados, en ambas direcciones de urdimbre y de trama y se cosieron de manera uniforme con el fin de minimizar las diferencias entre las muestras, sometiéndose a ensayos de tracción con un dinamómetro. Los resultados obtenidos ayudaron a establecer la idoneidad de cada método de consolidación. / [CA] Els mantons de Manila tenen com a material constituent la seda presentant les patologies de deteriorament d'aquesta, com són debilitat mecànica i degradació natural i causa de l'ús. Aquesta investigació va sorgir després d'estudiar diversos mantons de Manila que necessitaven tractament de consolidació, haver de consolidar i restablir la seva funcionalitat, va ser el que porto a l'estudi de solucions i mètodes d'actuació. La consolidació és un dels processos més delicats i decisius per preservar qualsevol tipus de teixit. L'adició de noves teles cosides als tèxtils originals és una pràctica comu avui dia per consolidar, reforçar i compensar les pèrdues dels tèxtils històrics. Els resultats obtinguts d'aquesta investigació se centren en la caracterització fisicoquímica de teixits i sistemes per a la consolidació centrant-nos en les característiques especials d'aquesta tipologia . Les dades dels assaigs sobre les provetes que van ser sotmeses a envelliment artificials accelerats (radiació de calor i UV sec i humit) van ser analitzats mitjançant un enfocament multidisciplinari combinant la microscòpia (LM i SEM / EDX) i espectroscòpia de reflectància (FTIR), amb assaigs de tracció per caracteritzar el comportament mecànic abans i després de l'envelliment. Els assajos de tracció es van dur a terme en trames i ordits. Amb la comparació dels espectres d'IR i ATR de diferents àrees per evidenciar els graus d'oxidació i engroguiment. Mitjançant les imatges obtingudes per LM i SEM es van identificar les degradacions en diferents àrees de la superfície. Dels resultats obtinguts s'ha realitzat una descripció de les aplicacions més adequades pel que fa als materials i en correspondència amb els deterioraments d'aquestes obres. Un altre propòsit d'aquest estudi ha estat establir un mètode òptim de puntades de consolidació. Valorant la transparència i la força com a requisits essencials. Aquesta investigació mostrarà els resultats obtinguts amb provetes realitzades amb crespó com a tela de base i dos tipus de tècniques: el "punt de restauració" i la puntada de embasta o bastilla. Les mostres es van preparar amb els diferents teixits analitzats, en ambdues direccions d'ordit i de trama i es van cosir de manera uniforme per tal de minimitzar les diferències entre les mostres, sotmetent-les a assajos de tracció amb un dinamòmetre. Els resultats obtinguts van ajudar a establir la idoneïtat de cada mètode de consolidació. / Arbues Fandos, NC. (2016). El Mantón de Manila. Examen morfológico, iconográfico y material, en pro de su conservación y restauración. Criterios y metodología de intervención para su consolidación [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61490