Spelling suggestions: "subject:"cuidadoras"" "subject:"cuidador""
1 |
Significado de la experiencia de cuidar durante la vejez a otra persona anciana dependienteAlcañiz Garrán, María del Mar 17 November 2015 (has links)
Uno de los mayores logros en la historia de la Humanidad es el fenómeno del envejecimiento de la vejez, es decir, el aumento de las personas de 80 y más años. Desde luego, no es la edad cronológica lo que determina el comportamiento y las vivencias de las personas ancianas, sino la diversidad de factores biológicos, psicológicos y sociales que hacen a las personas más vulnerables. Cuando la persona anciana es dependiente y demanda ayuda, la familia se concibe como el recurso básico del cuidado y su domicilio el entorno por excelencia, siendo del que se nutren las políticas públicas de protección de las personas dependientes. Cada vez es más frecuente y real, la imagen que se proyecta a la sociedad, y que se corresponde con una pareja de personas ancianas, donde una de las dos y en algunos casos las dos, son vulnerables, frágiles, con algún tipo de discapacidad y grado de dependencia, donde con frecuencia una persona anciana, cuida de otra persona anciana dependiente en su hogar. La realidad, nos induce a pensar que existe una zona oscura en la mitificación del rol de la cuidadora familiar durante la vejez, que debemos iluminar desde la perspectiva emic para mostrar, a la vez que visualizar, la esencia de cuidar durante la ancianidad. Con la realización de este estudio, se pretende dar respuesta a la siguiente pregunta de investigación ¿Cuáles son las características esenciales de la experiencia de cuidar durante la ancianidad en el domicilio a otra persona anciana dependiente?, planteándonos el siguiente objetivo general: Mostrar el significado de la experiencia de cuidar en el domicilio a una persona anciana dependiente durante la vejez. Profundizando en los objetivos específicos que permiten su consecución: a) Identificar cómo afecta la vejez, y el contexto, en la persona cuidadora, describiendo las características sociodemográficas y de salud que intervienen en el proceso de cuidar; b) Analizar las habilidades o estrategias para cuidar, los servicios y prestaciones públicas y privadas, y las ayudas de familiares o de otro tipo con las que cuenta la persona cuidadora anciana, y c) Describir las emociones, los sentimientos y las estrategias de afrontamiento de la persona cuidadora anciana, relacionadas con la vejez y con el contexto de cuidar. El marco teórico, describe los fundamentos epistemológicos sobre el proceso de envejecimiento y el impacto que este tiene en la persona. A través del marco conceptual, nos acercamos a tres tradiciones de la investigación cualitativa: la Fenomenología Eidética, el Interaccionismo Simbólico y la Teoría General de Sistemas. El contexto en general y el entorno próximo en particular se reduce al hogar de la persona anciana dependiente, adscrito a la zona básica de salud, donde la persona cuidadora anciana desarrolla la actividad de cuidar. Partiendo de la pregunta de investigación y de los objetivos propuestos, la metodología ha seguido un hilo conductor a través de la investigación cualitativa, desarrollando el método fenomenológico descriptivo. El diseño muestral fue intencional y la recogida de datos se llevó a cabo mediante entrevistas fenomenológicas, analizando los datos según el método propuesto por Amadeo Giorgi. Tras el análisis de datos, los temas comunes emergentes al fenómeno de estudio fueron cuatro: 1) “La vulnerabilidad del Ser”; 2) “Yo con esto no puedo”; 3) “Yo soy yo y mi circunstancia…” y 4) “La vivencia emocional”. Concluimos que, el significado que tiene la experiencia de cuidar a otra persona anciana dependiente durante la ancianidad, está determinado por la cultura androcéntrica que envuelve la vida de la cuidadora anciana que vive y siente la presión de familiares, pareja, sociedad y profesionales de la salud. El género determina el significado que se otorga a la experiencia de cuidar. Las personas cuidadoras ancianas no disponen de las habilidades ni de la capacidad para realizar determinadas tareas de cuidado. La “delegación de cuidados”, sin valorar la capacidad y competencia para cuidar, y sin evaluar los indicadores de resultado y del proceso de cuidar, así como la asociación entre ancianidad, discapacidad funcional y ser mujer, son factores de riesgo de maltrato por negligencia y/o abandono.
|
2 |
L’educació sanitària de les cuidadores de gent gran. El cas d’OsonaVall Mayans, Montserrat 03 November 2011 (has links)
Objectiu i context
Osona és una de les comarques catalanes, que més ha notat el darrer fenomen
migratori de finals del segle XX. Algunes persones immigrants treballen com a
cuidadores en residències per a gent gran. És en aquest context que es
focalitza aquesta tesi doctoral.
La recerca és un diagnòstic educatiu, un estudi de les necessitats formatives
d’educació sanitària (i sociosanitària) de les persones immigrants cuidadores
de gent gran. Per conèixer aquestes necessitats formatives i la situació
d’aquestes persones, ens hem proposat estudiar, d’entrada, les tasques que
fan, en profunditat. Al final, hi ha una proposta formativa per millorar la qualitat
del servei professional, que hauria de repercutir en la qualitat de vida de les
persones cuidades.
Metodologia
Qualitativa. La mostra de les residències geriàtriques se selecciona de manera
intencionada, a partir de la publicació en línia1 dels establiments d’atenció per a
les persones grans amb concert o conveni de col·laboració amb la Generalitat
de Catalunya (ICASS). La direcció d’aquests establiments, que accepta
participar en aquest estudi, és un informant clau.
El grup diana inclou aquelles persones que compleixen els requisits de ser
immigrants, cuidadores de gent gran, treballadores en residències geriàtriques
de la comarca d’Osona i que no tenen responsabilitats directives.
S’utilitza un qüestionari semi-estructurat per tal de guiar l’entrevista. També,
l’observació directa, amb la finalitat de confirmar, aclarir i valorar tot el que s’ha
dit. Finalment, es fa una triangulació per contrastar les informacions recollides a
partir de diverses fonts.
Resultats
La mostra definitiva participant és de nou residències osonenques,
quarantaquatre cuidadores immigrants entrevistades i sis d’observades.
Les cuidadores són, majoritàriament, dones de 19 a 56 anys, procedents de
Llatinoamèrica, Àfrica i Europa, sense nacionalitat espanyola, amb estudis
secundaris i poca experiència com a cuidadores abans de treballar al centre residencial. L’educació sanitària i sociosanitària que tenen és poc homogènia i
sol ser de tipus no formal.
Les mancances formatives que sent el grup diana afecten totes les funcions:
higiene personal (32%), habitació (32%), eliminació (86,5%), alimentació (59%),
dormir (27%), registres (70,5%), moviment (41%), cures (86,4%), relació
(70,5%), medicació (70,5%), neteja, planxa i altres funcions hostaleres (6,8%),
reunions (38,6%), formació (93,2%) i altres (59%).
L’observació confirma falta de recursos humans per realitzar totes les tasques
validades i falta de temps per dedicar-se a algunes d’elles en concret. També,
mostra l’existència de rutines, xoc cultural i col·lisions amb infermeria. I, també,
afirma la disposició a formar-se.
La triangulació ratifica les funcions, però hi ha discrepàncies en les tasques.
Suggereix, entre altres coses, la possibilitat de millorar la qualitat del treball del
grup diana a través de la formació.
Conclusió i perspectives
L’anàlisi dels resultats ens aporta evidències qualitatives de les necessitats
d’aprenentatge d’aquestes persones cuidadores, que si bé són competents en
les atencions proporcionades a les persones grans, podrien millorar la qualitat
del conjunt de les tasques que fan. Pensem que és possible superar els dèficits
detectats, mitjançant la proposta formativa específica que es fa, pertinent amb
el treball que realitzen les cuidadores.
L’acreditació oficial de la formació del grup diana, juntament amb la de
l’experiència professional, els permetrà formalitzar la seva situació acadèmica
d’aquí al 2015, considerada oficialment com a formació professional de grau
mitjà, amb el títol de Tècnic en Atenció Sociosanitària (TAS).
Aquesta recerca obre més interrogants i fa propostes per respondre’ls en
properes investigacions.
Paraules clau: cuidadora, gerocultora, gericultora, auxiliar de geriatria,
educació sanitària i sociosanitària, diagnòstic educatiu, educació no formal.
1 http://www.gencat.cat/benestar/icass/info/estatgg.htm (02/11/2009) / Objective and background
Osona is one of the Catalan regions which has noticed the most the last
migratory phenomenon at the end of the twentieth century. Immigrant people
use to work as caregivers in retirement homes. This doctoral thesis focuses in
this issue.
The research is an educational diagnosis, a study of the training needs of health
(and long term care) education of caregivers of elderly people who are
immigrant. In order to know these training needs and the situation of these
people, our aim is to study, for a start, the tasks they do, in depth. Finally,
there’s a training proposal to improve the professional service quality, which
should have an effect in the life quality of the well cared people.
Methodology
Qualitative. The sample of retirement homes is selected deliberately, from an
online publication1 of the retirement homes with accord or cooperation
agreement with the Catalan Government (ICASS). The management of these
establishments, who accepted to participate in the study, is a key reporter.
The Target Group (TG) includes those people who are immigrants, caregivers
of elderly people, and workers in retirement homes in Osona and without any
executive responsibility.
We use a semistructured questionnaire to guide the interview, and the direct
observation, in order to confirm, clear up and value everything which has been
said. Finally, we present a triangulation to contrast the information collected
from different sources.
Results
The definitive participating sample is formed by nine retirement homes in
Osona, forty-four immigrant caregivers interviewed and six observed.
Caregivers are, mainly, women from 19 to 56 years old, from Latin America,
Africa and Europe, without Spanish citizenship, with secondary studies and
without experience as a caregiver before working in the retirement home. The
health and long term care education they have isn’t very homogeneous and The training lacks the TG feels affect all the tasks: personal cleanliness (32%),
room (32%), disposal (86,5%), feed (59%), sleep (27%), registration (70,5%),
movement (41%), cares (86,4%), relationship (70,5%), medication (70,5%),
cleaning, ironing and other catering tasks (6,8%), meetings (38,6%), training
(93,2%) and others (59%).
The observation confirms lack of human resources to do all the validated tasks,
and lack of time to specially do some of them. It also corroborates the existence
of routines, cultural clashes and collisions against sickbay. It also bears out the
willingness to be trained.
The triangulation ratifies the functions, but there are discrepancies in the tasks.
It suggests, among other things, the possibility to improve the quality of the TG
work through the training.
Conclusions and perspectives
The result analysis gives us qualitative evidences of the caregivers training
needs, which, even they are competent with the provided attentions to elderly
people, they could improve the quality of the tasks they do. We think that
exceeding the detected deficits is possible, through the specific training
proposal we do, appropriate with the work the caregivers do.
The TG training official credentials, together with the professional experience,
will allow them to formalize their academic situation in 2015, officially
considered as an intermediate level specific vocational training, with the
technician in health care degree (known as TAS).
This research puts new questions about the issue and suggests answering
them in early researches.
Key words: caregiver, gerocultor, geriatric assistant, health education, long
term care education, educational diagnosis, non-formal education.
1 http://www.gencat.cat/benestar/icass/info/estatgg.htm (02/11/2009)
|
Page generated in 0.0439 seconds