Objectiu i context Osona és una de les comarques catalanes, que més ha notat el darrer fenomen migratori de finals del segle XX. Algunes persones immigrants treballen com a cuidadores en residències per a gent gran. És en aquest context que es focalitza aquesta tesi doctoral. La recerca és un diagnòstic educatiu, un estudi de les necessitats formatives d’educació sanitària (i sociosanitària) de les persones immigrants cuidadores de gent gran. Per conèixer aquestes necessitats formatives i la situació d’aquestes persones, ens hem proposat estudiar, d’entrada, les tasques que fan, en profunditat. Al final, hi ha una proposta formativa per millorar la qualitat del servei professional, que hauria de repercutir en la qualitat de vida de les persones cuidades. Metodologia Qualitativa. La mostra de les residències geriàtriques se selecciona de manera intencionada, a partir de la publicació en línia1 dels establiments d’atenció per a les persones grans amb concert o conveni de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya (ICASS). La direcció d’aquests establiments, que accepta participar en aquest estudi, és un informant clau. El grup diana inclou aquelles persones que compleixen els requisits de ser immigrants, cuidadores de gent gran, treballadores en residències geriàtriques de la comarca d’Osona i que no tenen responsabilitats directives. S’utilitza un qüestionari semi-estructurat per tal de guiar l’entrevista. També, l’observació directa, amb la finalitat de confirmar, aclarir i valorar tot el que s’ha dit. Finalment, es fa una triangulació per contrastar les informacions recollides a partir de diverses fonts. Resultats La mostra definitiva participant és de nou residències osonenques, quarantaquatre cuidadores immigrants entrevistades i sis d’observades. Les cuidadores són, majoritàriament, dones de 19 a 56 anys, procedents de Llatinoamèrica, Àfrica i Europa, sense nacionalitat espanyola, amb estudis secundaris i poca experiència com a cuidadores abans de treballar al centre residencial. L’educació sanitària i sociosanitària que tenen és poc homogènia i sol ser de tipus no formal. Les mancances formatives que sent el grup diana afecten totes les funcions: higiene personal (32%), habitació (32%), eliminació (86,5%), alimentació (59%), dormir (27%), registres (70,5%), moviment (41%), cures (86,4%), relació (70,5%), medicació (70,5%), neteja, planxa i altres funcions hostaleres (6,8%), reunions (38,6%), formació (93,2%) i altres (59%). L’observació confirma falta de recursos humans per realitzar totes les tasques validades i falta de temps per dedicar-se a algunes d’elles en concret. També, mostra l’existència de rutines, xoc cultural i col·lisions amb infermeria. I, també, afirma la disposició a formar-se. La triangulació ratifica les funcions, però hi ha discrepàncies en les tasques. Suggereix, entre altres coses, la possibilitat de millorar la qualitat del treball del grup diana a través de la formació. Conclusió i perspectives L’anàlisi dels resultats ens aporta evidències qualitatives de les necessitats d’aprenentatge d’aquestes persones cuidadores, que si bé són competents en les atencions proporcionades a les persones grans, podrien millorar la qualitat del conjunt de les tasques que fan. Pensem que és possible superar els dèficits detectats, mitjançant la proposta formativa específica que es fa, pertinent amb el treball que realitzen les cuidadores. L’acreditació oficial de la formació del grup diana, juntament amb la de l’experiència professional, els permetrà formalitzar la seva situació acadèmica d’aquí al 2015, considerada oficialment com a formació professional de grau mitjà, amb el títol de Tècnic en Atenció Sociosanitària (TAS). Aquesta recerca obre més interrogants i fa propostes per respondre’ls en properes investigacions. Paraules clau: cuidadora, gerocultora, gericultora, auxiliar de geriatria, educació sanitària i sociosanitària, diagnòstic educatiu, educació no formal. 1 http://www.gencat.cat/benestar/icass/info/estatgg.htm (02/11/2009) / Objective and background Osona is one of the Catalan regions which has noticed the most the last migratory phenomenon at the end of the twentieth century. Immigrant people use to work as caregivers in retirement homes. This doctoral thesis focuses in this issue. The research is an educational diagnosis, a study of the training needs of health (and long term care) education of caregivers of elderly people who are immigrant. In order to know these training needs and the situation of these people, our aim is to study, for a start, the tasks they do, in depth. Finally, there’s a training proposal to improve the professional service quality, which should have an effect in the life quality of the well cared people. Methodology Qualitative. The sample of retirement homes is selected deliberately, from an online publication1 of the retirement homes with accord or cooperation agreement with the Catalan Government (ICASS). The management of these establishments, who accepted to participate in the study, is a key reporter. The Target Group (TG) includes those people who are immigrants, caregivers of elderly people, and workers in retirement homes in Osona and without any executive responsibility. We use a semistructured questionnaire to guide the interview, and the direct observation, in order to confirm, clear up and value everything which has been said. Finally, we present a triangulation to contrast the information collected from different sources. Results The definitive participating sample is formed by nine retirement homes in Osona, forty-four immigrant caregivers interviewed and six observed. Caregivers are, mainly, women from 19 to 56 years old, from Latin America, Africa and Europe, without Spanish citizenship, with secondary studies and without experience as a caregiver before working in the retirement home. The health and long term care education they have isn’t very homogeneous and The training lacks the TG feels affect all the tasks: personal cleanliness (32%), room (32%), disposal (86,5%), feed (59%), sleep (27%), registration (70,5%), movement (41%), cares (86,4%), relationship (70,5%), medication (70,5%), cleaning, ironing and other catering tasks (6,8%), meetings (38,6%), training (93,2%) and others (59%). The observation confirms lack of human resources to do all the validated tasks, and lack of time to specially do some of them. It also corroborates the existence of routines, cultural clashes and collisions against sickbay. It also bears out the willingness to be trained. The triangulation ratifies the functions, but there are discrepancies in the tasks. It suggests, among other things, the possibility to improve the quality of the TG work through the training. Conclusions and perspectives The result analysis gives us qualitative evidences of the caregivers training needs, which, even they are competent with the provided attentions to elderly people, they could improve the quality of the tasks they do. We think that exceeding the detected deficits is possible, through the specific training proposal we do, appropriate with the work the caregivers do. The TG training official credentials, together with the professional experience, will allow them to formalize their academic situation in 2015, officially considered as an intermediate level specific vocational training, with the technician in health care degree (known as TAS). This research puts new questions about the issue and suggests answering them in early researches. Key words: caregiver, gerocultor, geriatric assistant, health education, long term care education, educational diagnosis, non-formal education. 1 http://www.gencat.cat/benestar/icass/info/estatgg.htm (02/11/2009)

En el procés de convergència i construcció de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) les competències transversals es situen en el centre del disseny dels plans d'estudi. Al costat de l'adquisició de les competències específiques de cada àmbit professional s'han d'adquirir competències genèriques o transversals, comuns a moltes professions. En aquesta tesi ens centrem en la competència transversal de treball en equip, per la seva rellevància en qualsevol lloc de treball. Actualment hi ha molta investigació científica en quant a la comprensió i estructura dels equips, com també s’investiga en quina és la millor manera de fer l’aprenentatge per adquirir la competència. En definitiva, s'ha intensificat la investigació empírica i la necessitat de comprendre com funcionen els equips de treball per determinar les dimensions a ensenyar. Però ensenyar competències transversals no és una tasca fàcil. I encara més complex és avaluar la seva adquisició. Per això en aquesta tesi proposem determinar quina és l’estructura de la competència de treball en equip i es preten crear i validar una eina d'avaluació de la competència en els nivells de formació superior de grau i màster en els ensenyaments de ciències socials i en entorns laborals. L'eina d'avaluació dissenyada en aquesta tesi és una rúbrica o matriu de valoració. Les rúbriques són instruments de mesura en els quals s'estableixen critèris i estàndards per nivells, mitjançant la disposició d'escales, que permeten determinar la qualitat de l'execució dels estudiants en unes tasques específiques. Amb les rúbriques es facilita la qualificació de l'acompliment de l'estudiant en les competències que són complexes, imprecises i subjectives i a l’hora la comprensió del significat de la competència. El mètode seguit per a la creació i validació de l'eina ha estat el següent. Creació de la rúbrica. a) Revisió de la literatura sobre els equips de treball i treball en equip. Categorització i establiment dels critèris essencials de la competència: dimensions, components i elements. b) Construcció de la rúbrica de valoració especificant indicadors de la competència per als diferents elements. c) Creació de l'escala, descrivint els quatre nivells a observar i avaluar per a cada una dels indicadors. Validació de la rúbrica. S'han seguit dos processos paral·lels per assegurar la validesa tant interna com externa de l'eina, a través de: a) Grups de discussió per a la creació dels critèris, components, elements i indicadors, així com dels quatre nivells per a cada indicador (7 investigadors). I una prova de jutges de la rúbrica completa, mitjançant qüestionari, entrevista i posterior grup de discussió (7 experts). b) Anàlisi factorial exploratori per facilitar una reducció dels elements de l’eina i per analitzar la consistència de la mateixa, en definitiva per poder dur a terme la validació del constructe (277 qüestionaris). I l’avaluació 360º , per analitzar el potencial de l’eina en quant al sistema d’avaluació. Es conclou amb una eina, que en principi es va projectar amb un volum d’elements considerable 34, i s’ha reduït a 15, permetent de manera indirecta fer una reducció d’indicadors i per tant permetre amb aquesta eina definitiva una aplicació molt més còmoda i precisa. En relació als resultats, disposem d'una eina d'avaluació de la competència de Treball en Equip aplicable tant en entorns formatius com laborals, que permet avaluar i autoavaluar amb una elevada precisió la disposició personal de la competència. / En el proceso de convergencia y construcción del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) las competencias transversales se sitúan en el centro del diseño de los planes de estudio. Junto a la adquisición de las competencias específicas de cada ámbito profesional deben adquirirse competencias genéricas o transversales, comunes a muchas profesiones. En esta tesis nos centramos en la competencia transversal de Trabajo en Equipo, por su releváncia en cualquier lugar de trabajo. Actualmente existen muchas investigaciones científicas que hacen hincapié en la comprensión y estructura de los equipos, como también se investiga en el proceso de aprendizaje para adquirir la competencia. En definitiva, se ha intensificado la investigación empírica y la necesidad de comprender como funcionan los equipos de trabajo para determinar las dimensiones a enseñar. Pero enseñar competencias transversales no es tarea fácil. Y aún más complejo es evaluar su adquisición. Por ello en esta tesis proponemos determinar cual es la estructura de la competencia de trabajo en equipo y se pretende crear y validar una herramienta de evaluación de la competencia en los niveles de formación superior de grado y máster en las enseñanzas de ciencias sociales y en entornos laborales. La herramienta de evaluación diseñada en esta tesis es una rúbrica o matriz de valoración. Las rúbricas son instrumentos de medición en los cuales se establecen criterios y estándares por niveles, mediante la disposición de escalas, que permiten determinar la calidad de la ejecución de los estudiantes en unas tareas específicas. Con las rúbricas se facilita la calificación del desempeño del estudiante en las competencias que son complejas, imprecisas y subjetivas y a la vez la comprensión del significado de la competencia. El método seguido para la creación y validación de la herramienta ha sido el siguiente. Creación de la rúbrica. a) Revisión de la literatura sobre los equipos de trabajo y trabajo en equipo. Categorización y establecimiento de los criterios esenciales de la competencia: dimensiones, componentes y elementos. b) Construcción de la matriz de valoración especificando indicadores de la competencia para los distintos elementos. c) Creación de la escala, describiendo los cuatro niveles a observar y evaluar para cada una de los indicadores. Validación de la rúbrica. Se han seguido dos procesos paralelos para asegurar la validez interna y externa de la herramienta, a través de: a) Grupos de discusión para la creación de los criterios, componentes, elementos e indicadores, así como de los cuatro niveles para cada indicador (7 investigadores). Y una prueba de jueces de la rúbrica completa, mediante cuestionario, entrevista y posterior grupo de discusión (7 expertos). b) Análisis factorial exploratorio para facilitar una reducción de los elementos de la herramienta y para analizar la consisténcia de la misma, en definitiva para poder llevar a cabo la validación del “constructe” (277 cuestionarios). Y la evaluación 360º, para analizar el potencial de la herramienta en cuanto al sistema de evaluación. Se concluye con una herramienta, que en principio se proyecto con un volúmen de elementos considerable, 34, y se ha reducido a 15, permitiendo de manera indirecta hacer una reducción de indicadores, obteniendo como resultado una herramienta con una aplicación más comoda y precisa. En relación con los resultados, disponemos de una herramienta de evaluación de la competencia de Trabajo en equipo aplicable tanto en entornos formativos como laborales, que permite evaluar y autoevaluar con una elevada precisión la disposicón personal de la competencia. / L'Enseignement Supérieur (EEES) les compétences transversales se situent au centre des plans d’études. Parallèlement à l'acquisition de compétences spécifiques des milieux professionnels on doit acquérir des compétences génériques communes à de nombreuses professions. Dans cette thèse nous nous concentrons sur les compétences transversales du travail d'équipe, pour leurs pertinences dans un lieu de travail. Actuellement il y a beaucoup de recherches scientifiques sur la compréhension et la structure des équipes, on enquête aussi sur le meilleur moyen d'apprendre à acquérir des compétences. En définitive, on a intensifiée la recherche empirique et la nécessité de comprendre comment les équipes de travail pour déterminer les dimensions à enseigner. Mais l'enseignement de compétences transversales n'est pas une tâche facile et c’est encore plus complexe évaluer son acquisition. Voilà pourquoi nous proposons dans cette thèse de déterminer la structure de la compétence du travail d'équipe, et on cherche à créer et valider un outil pour évaluer la compétence qui englobe l'enseignement supérieur de premier cycle et la maîtrise en sciences sociales et les environnements de travail. L'outil d'évaluation conçu dans cette thèse est une rubrique ou une matrice d’évaluation. Les rubriques sont des instruments de mesure qui fixent des critères et des normes par niveaux, en fournissant des échelles pour déterminer la qualité de la performance des élèves dans des tâches spécifiques. Avec les rubriques on facilite la qualification de l’accomplissement de l’élève dans les compétences qui sont complexes, imprécises et subjectives, tout en comprenant le sens de la compétence. La méthode suivie pour la création et la validation de l'outil se présente comme suit. Création de la rubrique. a) Révision de la littérature sur les équipes de travail et le travail d'équipe. Catégorisation et établissement des critères essentiels de la compétence: la dimension, des composants et des éléments. b) Construction de la rubrique d’évaluation en spécifiant les indicateurs de la compétence pour les différents éléments. c) Création de l'échelle, en décrivant les quatre niveaux à observer et à évaluer pour chacun des indicateurs. Validation de la rubrique. On a suivi deux procédés parallèles pour assurer la validité interne et externe de l'outil, à travers: a) Un Groupe d’entente pour la création des critères, des composants, des sous-composant, des indicateurs et des 4 niveaux des indicateurs (7 chercheurs). Et une preuve de juge de la rubrique complète, au moyen d'un questionnaire, d’une entrevue et d’un groupe de discussion (7 experts). b) une analyse factorielle exploratoire afin de faciliter une réduction des éléments de l’outil et pour analyser la cohérence de celui-ci, en fin de compte de procédes à la validation de la “constructe” (277 questionnaires). Et l’évaluation à 360º, l’analyse du potentiel de l’outil en termes de systèmes d’évaluation. On conclut avec un outil, qui a initialement été conçu avec un volume considérable d'éléments, 34, et on a été réduit à 15, pour permettre indirectement une réductiondes indicateurs et donc facilite une application finale avec cet util plus confortable et précis. Par rapport aux résultats nous pouvons disposer d'un outil d'évaluation applicable dans des environnements formatifs et aussi dans des environnements de travail, et ainsi permettre évaluer et d’auto-évaluer avec une précision élevée la disposition personnelle de la compétence.

En el procés de convergència i construcció de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) les competències transversals es situen en el centre del disseny dels plans d'estudi. Al costat de l'adquisició de les competències específiques de cada àmbit professional s'han d'adquirir competències genèriques o transversals, comuns a moltes professions. En aquesta tesi ens centrem en la competència transversal de treball en equip, per la seva rellevància en qualsevol lloc de treball. Actualment hi ha molta investigació científica en quant a la comprensió i estructura dels equips, com també s’investiga en quina és la millor manera de fer l’aprenentatge per adquirir la competència. En definitiva, s'ha intensificat la investigació empírica i la necessitat de comprendre com funcionen els equips de treball per determinar les dimensions a ensenyar. Però ensenyar competències transversals no és una tasca fàcil. I encara més complex és avaluar la seva adquisició. Per això en aquesta tesi proposem determinar quina és l’estructura de la competència de treball en equip i es preten crear i validar una eina d'avaluació de la competència en els nivells de formació superior de grau i màster en els ensenyaments de ciències socials i en entorns laborals. L'eina d'avaluació dissenyada en aquesta tesi és una rúbrica o matriu de valoració. Les rúbriques són instruments de mesura en els quals s'estableixen critèris i estàndards per nivells, mitjançant la disposició d'escales, que permeten determinar la qualitat de l'execució dels estudiants en unes tasques específiques. Amb les rúbriques es facilita la qualificació de l'acompliment de l'estudiant en les competències que són complexes, imprecises i subjectives i a l’hora la comprensió del significat de la competència. El mètode seguit per a la creació i validació de l'eina ha estat el següent. Creació de la rúbrica. a) Revisió de la literatura sobre els equips de treball i treball en equip. Categorització i establiment dels critèris essencials de la competència: dimensions, components i elements. b) Construcció de la rúbrica de valoració especificant indicadors de la competència per als diferents elements. c) Creació de l'escala, descrivint els quatre nivells a observar i avaluar per a cada una dels indicadors. Validació de la rúbrica. S'han seguit dos processos paral·lels per assegurar la validesa tant interna com externa de l'eina, a través de: a) Grups de discussió per a la creació dels critèris, components, elements i indicadors, així com dels quatre nivells per a cada indicador (7 investigadors). I una prova de jutges de la rúbrica completa, mitjançant qüestionari, entrevista i posterior grup de discussió (7 experts). b) Anàlisi factorial exploratori per facilitar una reducció dels elements de l’eina i per analitzar la consistència de la mateixa, en definitiva per poder dur a terme la validació del constructe (277 qüestionaris). I l’avaluació 360º , per analitzar el potencial de l’eina en quant al sistema d’avaluació. Es conclou amb una eina, que en principi es va projectar amb un volum d’elements considerable 34, i s’ha reduït a 15, permetent de manera indirecta fer una reducció d’indicadors i per tant permetre amb aquesta eina definitiva una aplicació molt més còmoda i precisa. En relació als resultats, disposem d'una eina d'avaluació de la competència de Treball en Equip aplicable tant en entorns formatius com laborals, que permet avaluar i autoavaluar amb una elevada precisió la disposició personal de la competència. / En el proceso de convergencia y construcción del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) las competencias transversales se sitúan en el centro del diseño de los planes de estudio. Junto a la adquisición de las competencias específicas de cada ámbito profesional deben adquirirse competencias genéricas o transversales, comunes a muchas profesiones. En esta tesis nos centramos en la competencia transversal de Trabajo en Equipo, por su releváncia en cualquier lugar de trabajo. Actualmente existen muchas investigaciones científicas que hacen hincapié en la comprensión y estructura de los equipos, como también se investiga en el proceso de aprendizaje para adquirir la competencia. En definitiva, se ha intensificado la investigación empírica y la necesidad de comprender como funcionan los equipos de trabajo para determinar las dimensiones a enseñar. Pero enseñar competencias transversales no es tarea fácil. Y aún más complejo es evaluar su adquisición. Por ello en esta tesis proponemos determinar cual es la estructura de la competencia de trabajo en equipo y se pretende crear y validar una herramienta de evaluación de la competencia en los niveles de formación superior de grado y máster en las enseñanzas de ciencias sociales y en entornos laborales. La herramienta de evaluación diseñada en esta tesis es una rúbrica o matriz de valoración. Las rúbricas son instrumentos de medición en los cuales se establecen criterios y estándares por niveles, mediante la disposición de escalas, que permiten determinar la calidad de la ejecución de los estudiantes en unas tareas específicas. Con las rúbricas se facilita la calificación del desempeño del estudiante en las competencias que son complejas, imprecisas y subjetivas y a la vez la comprensión del significado de la competencia. El método seguido para la creación y validación de la herramienta ha sido el siguiente. Creación de la rúbrica. a) Revisión de la literatura sobre los equipos de trabajo y trabajo en equipo. Categorización y establecimiento de los criterios esenciales de la competencia: dimensiones, componentes y elementos. b) Construcción de la matriz de valoración especificando indicadores de la competencia para los distintos elementos. c) Creación de la escala, describiendo los cuatro niveles a observar y evaluar para cada una de los indicadores. Validación de la rúbrica. Se han seguido dos procesos paralelos para asegurar la validez interna y externa de la herramienta, a través de: a) Grupos de discusión para la creación de los criterios, componentes, elementos e indicadores, así como de los cuatro niveles para cada indicador (7 investigadores). Y una prueba de jueces de la rúbrica completa, mediante cuestionario, entrevista y posterior grupo de discusión (7 expertos). b) Análisis factorial exploratorio para facilitar una reducción de los elementos de la herramienta y para analizar la consisténcia de la misma, en definitiva para poder llevar a cabo la validación del “constructe” (277 cuestionarios). Y la evaluación 360º, para analizar el potencial de la herramienta en cuanto al sistema de evaluación. Se concluye con una herramienta, que en principio se proyecto con un volúmen de elementos considerable, 34, y se ha reducido a 15, permitiendo de manera indirecta hacer una reducción de indicadores, obteniendo como resultado una herramienta con una aplicación más comoda y precisa. En relación con los resultados, disponemos de una herramienta de evaluación de la competencia de Trabajo en equipo aplicable tanto en entornos formativos como laborales, que permite evaluar y autoevaluar con una elevada precisión la disposicón personal de la competencia. / L'Enseignement Supérieur (EEES) les compétences transversales se situent au centre des plans d’études. Parallèlement à l'acquisition de compétences spécifiques des milieux professionnels on doit acquérir des compétences génériques communes à de nombreuses professions. Dans cette thèse nous nous concentrons sur les compétences transversales du travail d'équipe, pour leurs pertinences dans un lieu de travail. Actuellement il y a beaucoup de recherches scientifiques sur la compréhension et la structure des équipes, on enquête aussi sur le meilleur moyen d'apprendre à acquérir des compétences. En définitive, on a intensifiée la recherche empirique et la nécessité de comprendre comment les équipes de travail pour déterminer les dimensions à enseigner. Mais l'enseignement de compétences transversales n'est pas une tâche facile et c’est encore plus complexe évaluer son acquisition. Voilà pourquoi nous proposons dans cette thèse de déterminer la structure de la compétence du travail d'équipe, et on cherche à créer et valider un outil pour évaluer la compétence qui englobe l'enseignement supérieur de premier cycle et la maîtrise en sciences sociales et les environnements de travail. L'outil d'évaluation conçu dans cette thèse est une rubrique ou une matrice d’évaluation. Les rubriques sont des instruments de mesure qui fixent des critères et des normes par niveaux, en fournissant des échelles pour déterminer la qualité de la performance des élèves dans des tâches spécifiques. Avec les rubriques on facilite la qualification de l’accomplissement de l’élève dans les compétences qui sont complexes, imprécises et subjectives, tout en comprenant le sens de la compétence. La méthode suivie pour la création et la validation de l'outil se présente comme suit. Création de la rubrique. a) Révision de la littérature sur les équipes de travail et le travail d'équipe. Catégorisation et établissement des critères essentiels de la compétence: la dimension, des composants et des éléments. b) Construction de la rubrique d’évaluation en spécifiant les indicateurs de la compétence pour les différents éléments. c) Création de l'échelle, en décrivant les quatre niveaux à observer et à évaluer pour chacun des indicateurs. Validation de la rubrique. On a suivi deux procédés parallèles pour assurer la validité interne et externe de l'outil, à travers: a) Un Groupe d’entente pour la création des critères, des composants, des sous-composant, des indicateurs et des 4 niveaux des indicateurs (7 chercheurs). Et une preuve de juge de la rubrique complète, au moyen d'un questionnaire, d’une entrevue et d’un groupe de discussion (7 experts). b) une analyse factorielle exploratoire afin de faciliter une réduction des éléments de l’outil et pour analyser la cohérence de celui-ci, en fin de compte de procédes à la validation de la “constructe” (277 questionnaires). Et l’évaluation à 360º, l’analyse du potentiel de l’outil en termes de systèmes d’évaluation. On conclut avec un outil, qui a initialement été conçu avec un volume considérable d'éléments, 34, et on a été réduit à 15, pour permettre indirectement une réductiondes indicateurs et donc facilite une application finale avec cet util plus confortable et précis. Par rapport aux résultats nous pouvons disposer d'un outil d'évaluation applicable dans des environnements formatifs et aussi dans des environnements de travail, et ainsi permettre évaluer et d’auto-évaluer avec une précision élevée la disposition personnelle de la compétence.