Estudi de cas, centrat en una escola d'educació infantil i primària del Gironès. El tractament de la informació s'ha fet mitjançant el mètode de comparacions constants en el marc de la Grounded Theory. Principals conclusions: 1. El projecte genera l'equip En el cas estudiat, la proposta d'implantació d'un projecte contextualment i socialment compromès ha acabat generant dinàmiques col·lectives i estables de treball. 2. Es pot aprendre a treballar en equip Simplement practicant-ho, a partir del concurs d'unes condicions prèvies. Cada persona pot desenvolupar-se en marcs col·laboratius de diferents maneres i amb diferents intensitats. 3. Un treball en equip prolongat en el temps modifica el context Un cop instal·lades les dinàmiques de treball en equip, el treball dels mestres en aquesta escola adquireix unes característiques diferents. El procés d'incorporació d'un nou mestre en aquesta escola, per exemple, presenta diferències evidents abans i després de la posada en funcionament dels projectes col·laboratius. / Case study focusing on a primary school in Girona, Catalonia. The method used is the Constant Comparison Method, from Grounded Theory. Main conclusions: 1. The project generates the team In the studied case, the implementation of a socially significant project has created stable, collective dynamics of work. 2. Teamwork can be learned Simply by doing it, if several initial conditions are met. Everybody can develop themselves in collaborative contexts in different ways and to different degrees. 3. Teamwork over an extended period of time changes the context Once the dynamics of teamwork have been introduced, the work of the teachers at the school changes. The process of incorporating a teacher in this school, for example, is obviously different before and after the introduction of collaborative projects.

En el procés de convergència i construcció de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) les competències transversals es situen en el centre del disseny dels plans d'estudi. Al costat de l'adquisició de les competències específiques de cada àmbit professional s'han d'adquirir competències genèriques o transversals, comuns a moltes professions. En aquesta tesi ens centrem en la competència transversal de treball en equip, per la seva rellevància en qualsevol lloc de treball. Actualment hi ha molta investigació científica en quant a la comprensió i estructura dels equips, com també s’investiga en quina és la millor manera de fer l’aprenentatge per adquirir la competència. En definitiva, s'ha intensificat la investigació empírica i la necessitat de comprendre com funcionen els equips de treball per determinar les dimensions a ensenyar. Però ensenyar competències transversals no és una tasca fàcil. I encara més complex és avaluar la seva adquisició. Per això en aquesta tesi proposem determinar quina és l’estructura de la competència de treball en equip i es preten crear i validar una eina d'avaluació de la competència en els nivells de formació superior de grau i màster en els ensenyaments de ciències socials i en entorns laborals. L'eina d'avaluació dissenyada en aquesta tesi és una rúbrica o matriu de valoració. Les rúbriques són instruments de mesura en els quals s'estableixen critèris i estàndards per nivells, mitjançant la disposició d'escales, que permeten determinar la qualitat de l'execució dels estudiants en unes tasques específiques. Amb les rúbriques es facilita la qualificació de l'acompliment de l'estudiant en les competències que són complexes, imprecises i subjectives i a l’hora la comprensió del significat de la competència. El mètode seguit per a la creació i validació de l'eina ha estat el següent. Creació de la rúbrica. a) Revisió de la literatura sobre els equips de treball i treball en equip. Categorització i establiment dels critèris essencials de la competència: dimensions, components i elements. b) Construcció de la rúbrica de valoració especificant indicadors de la competència per als diferents elements. c) Creació de l'escala, descrivint els quatre nivells a observar i avaluar per a cada una dels indicadors. Validació de la rúbrica. S'han seguit dos processos paral·lels per assegurar la validesa tant interna com externa de l'eina, a través de: a) Grups de discussió per a la creació dels critèris, components, elements i indicadors, així com dels quatre nivells per a cada indicador (7 investigadors). I una prova de jutges de la rúbrica completa, mitjançant qüestionari, entrevista i posterior grup de discussió (7 experts). b) Anàlisi factorial exploratori per facilitar una reducció dels elements de l’eina i per analitzar la consistència de la mateixa, en definitiva per poder dur a terme la validació del constructe (277 qüestionaris). I l’avaluació 360º , per analitzar el potencial de l’eina en quant al sistema d’avaluació. Es conclou amb una eina, que en principi es va projectar amb un volum d’elements considerable 34, i s’ha reduït a 15, permetent de manera indirecta fer una reducció d’indicadors i per tant permetre amb aquesta eina definitiva una aplicació molt més còmoda i precisa. En relació als resultats, disposem d'una eina d'avaluació de la competència de Treball en Equip aplicable tant en entorns formatius com laborals, que permet avaluar i autoavaluar amb una elevada precisió la disposició personal de la competència. / En el proceso de convergencia y construcción del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) las competencias transversales se sitúan en el centro del diseño de los planes de estudio. Junto a la adquisición de las competencias específicas de cada ámbito profesional deben adquirirse competencias genéricas o transversales, comunes a muchas profesiones. En esta tesis nos centramos en la competencia transversal de Trabajo en Equipo, por su releváncia en cualquier lugar de trabajo. Actualmente existen muchas investigaciones científicas que hacen hincapié en la comprensión y estructura de los equipos, como también se investiga en el proceso de aprendizaje para adquirir la competencia. En definitiva, se ha intensificado la investigación empírica y la necesidad de comprender como funcionan los equipos de trabajo para determinar las dimensiones a enseñar. Pero enseñar competencias transversales no es tarea fácil. Y aún más complejo es evaluar su adquisición. Por ello en esta tesis proponemos determinar cual es la estructura de la competencia de trabajo en equipo y se pretende crear y validar una herramienta de evaluación de la competencia en los niveles de formación superior de grado y máster en las enseñanzas de ciencias sociales y en entornos laborales. La herramienta de evaluación diseñada en esta tesis es una rúbrica o matriz de valoración. Las rúbricas son instrumentos de medición en los cuales se establecen criterios y estándares por niveles, mediante la disposición de escalas, que permiten determinar la calidad de la ejecución de los estudiantes en unas tareas específicas. Con las rúbricas se facilita la calificación del desempeño del estudiante en las competencias que son complejas, imprecisas y subjetivas y a la vez la comprensión del significado de la competencia. El método seguido para la creación y validación de la herramienta ha sido el siguiente. Creación de la rúbrica. a) Revisión de la literatura sobre los equipos de trabajo y trabajo en equipo. Categorización y establecimiento de los criterios esenciales de la competencia: dimensiones, componentes y elementos. b) Construcción de la matriz de valoración especificando indicadores de la competencia para los distintos elementos. c) Creación de la escala, describiendo los cuatro niveles a observar y evaluar para cada una de los indicadores. Validación de la rúbrica. Se han seguido dos procesos paralelos para asegurar la validez interna y externa de la herramienta, a través de: a) Grupos de discusión para la creación de los criterios, componentes, elementos e indicadores, así como de los cuatro niveles para cada indicador (7 investigadores). Y una prueba de jueces de la rúbrica completa, mediante cuestionario, entrevista y posterior grupo de discusión (7 expertos). b) Análisis factorial exploratorio para facilitar una reducción de los elementos de la herramienta y para analizar la consisténcia de la misma, en definitiva para poder llevar a cabo la validación del “constructe” (277 cuestionarios). Y la evaluación 360º, para analizar el potencial de la herramienta en cuanto al sistema de evaluación. Se concluye con una herramienta, que en principio se proyecto con un volúmen de elementos considerable, 34, y se ha reducido a 15, permitiendo de manera indirecta hacer una reducción de indicadores, obteniendo como resultado una herramienta con una aplicación más comoda y precisa. En relación con los resultados, disponemos de una herramienta de evaluación de la competencia de Trabajo en equipo aplicable tanto en entornos formativos como laborales, que permite evaluar y autoevaluar con una elevada precisión la disposicón personal de la competencia. / L'Enseignement Supérieur (EEES) les compétences transversales se situent au centre des plans d’études. Parallèlement à l'acquisition de compétences spécifiques des milieux professionnels on doit acquérir des compétences génériques communes à de nombreuses professions. Dans cette thèse nous nous concentrons sur les compétences transversales du travail d'équipe, pour leurs pertinences dans un lieu de travail. Actuellement il y a beaucoup de recherches scientifiques sur la compréhension et la structure des équipes, on enquête aussi sur le meilleur moyen d'apprendre à acquérir des compétences. En définitive, on a intensifiée la recherche empirique et la nécessité de comprendre comment les équipes de travail pour déterminer les dimensions à enseigner. Mais l'enseignement de compétences transversales n'est pas une tâche facile et c’est encore plus complexe évaluer son acquisition. Voilà pourquoi nous proposons dans cette thèse de déterminer la structure de la compétence du travail d'équipe, et on cherche à créer et valider un outil pour évaluer la compétence qui englobe l'enseignement supérieur de premier cycle et la maîtrise en sciences sociales et les environnements de travail. L'outil d'évaluation conçu dans cette thèse est une rubrique ou une matrice d’évaluation. Les rubriques sont des instruments de mesure qui fixent des critères et des normes par niveaux, en fournissant des échelles pour déterminer la qualité de la performance des élèves dans des tâches spécifiques. Avec les rubriques on facilite la qualification de l’accomplissement de l’élève dans les compétences qui sont complexes, imprécises et subjectives, tout en comprenant le sens de la compétence. La méthode suivie pour la création et la validation de l'outil se présente comme suit. Création de la rubrique. a) Révision de la littérature sur les équipes de travail et le travail d'équipe. Catégorisation et établissement des critères essentiels de la compétence: la dimension, des composants et des éléments. b) Construction de la rubrique d’évaluation en spécifiant les indicateurs de la compétence pour les différents éléments. c) Création de l'échelle, en décrivant les quatre niveaux à observer et à évaluer pour chacun des indicateurs. Validation de la rubrique. On a suivi deux procédés parallèles pour assurer la validité interne et externe de l'outil, à travers: a) Un Groupe d’entente pour la création des critères, des composants, des sous-composant, des indicateurs et des 4 niveaux des indicateurs (7 chercheurs). Et une preuve de juge de la rubrique complète, au moyen d'un questionnaire, d’une entrevue et d’un groupe de discussion (7 experts). b) une analyse factorielle exploratoire afin de faciliter une réduction des éléments de l’outil et pour analyser la cohérence de celui-ci, en fin de compte de procédes à la validation de la “constructe” (277 questionnaires). Et l’évaluation à 360º, l’analyse du potentiel de l’outil en termes de systèmes d’évaluation. On conclut avec un outil, qui a initialement été conçu avec un volume considérable d'éléments, 34, et on a été réduit à 15, pour permettre indirectement une réductiondes indicateurs et donc facilite une application finale avec cet util plus confortable et précis. Par rapport aux résultats nous pouvons disposer d'un outil d'évaluation applicable dans des environnements formatifs et aussi dans des environnements de travail, et ainsi permettre évaluer et d’auto-évaluer avec une précision élevée la disposition personnelle de la compétence.

Des de l'inici de la meva activitat laboral a final dels anys setanta he viscut experiències de implantació de Equips de Millora en diverses empreses del nostre entorn industrial, algunes de les quals formaven part de grups multinacionals. Aquestes experiències seguient els mètodes de diversos experts internacionals. Malgrat els esforços esmerçats en el llançament, en molts casos aquests no es veien recompensats pels resultats obtinguts, i l'activitat dels Equips s'anava progressivament abandonant. Tanmateix els experts, tant els tècnics com els psicòlegs industrials, han continuat sempre afirmant la bondat d'aquestes pràctiques, que s'ofereixen en el mercat sota denominacions com «Mètode Juran», «Mètode Deming» o «Six Sigma».¿Perquè una activitat en teoria tant beneficiosa és tan difícil de portar a la pràctica? ¿Quins són els factors que afavoreixen l'èxit i la continuïtat dels Equips?L'estudi de les principals metodologies disponibles en el mercat, dels mecanismes del procés d'aprenentatge, de les informacions aportades per un grup de 15 empreses, i de la experiència pròpia en una empresa pilot ens ha permès proposar i provar un model que dona resposta a les preguntes exposades.Fins on hem vist totes les metodologies proposades pels experts tenen un tronc comú, que correspon al que també coneixem com mètode científic, de manera que es poden considerar com variacions d'aquest. Si l'èxit dels Equips no depèn del mètode, doncs tan sols n'hi ha un, haurà de dependre de aspectes complementaris al mètode. Com que es tracta de emprar el mètode científic en una empresa, els aspectes de contorn seran aquells lligats a les condicions de treball en les empreses, i específicament al factor humà i a les complexitats tècniques i de relació del dia a dia. Hem après que en aquest context les persones ens comportem com si genèticament (memèticament) tinguéssim un mecanisme de rebuig a tota mena de canvis en el nostre entorn laboral, anàleg al mecanisme genètic de rebuig del nostre sistema immunològic. També hem après que les complexitats psicològiques i tècniques augmenten les probabilitats de cometre errors, la qual cosa juga a favor del mecanisme de rebuig esmentat.Per tant si volem augmentar les probabilitats d'èxit i de continuïtat haurem de prestar atenció a neutralitzar aquest sistema immunològic mental i a involucrar especialistes en navegar per les complexitats, tant tècniques com psicològiques.Basant-me en aquests fets he desenvolupat un model per a la implantació de programes de millora a les organitzacions que contempla tant els aspectes tècnics, com organitzatius i humans, que és la principal contribució de la tesi i que ha estat posat en pràctica amb èxit a la empresa pilot.La «autopoièsi», que és com hem anomenat aquest fenomen de resistència innata als canvis, l'hem combatut amb la única eina que hem trobat eficaç : les tècniques de comunicació. La complexitat l'hem afrontat amb persones expertes en pensament sistèmic, i en mètode científic i les seves eines estadístiques. A aquests experts els hem anomenat Facilitadors. Amb aquests elements en un any hem aconseguit completar 28 projectes de millora, que han tingut uns beneficis bruts superiors a 2.5 Milions d' , amb un cost total de 0.75 Milions d' . Això significa una relació Benefici/Cost de 3.3, o bé una rendibilitat financera equivalent mitja del 73% o del 184% en el casos més desfavorables de càlcul dels beneficis, i depenent del tipus de Equip utilitzat.Considero els resultats prou engrescadors, tot reconeixent les limitacions de una prova restringida a una sola empresa. Per a mi és clar que aquest tipus de activitat és molt rendible en termes relatius, i lamentablement també ha quedat clar que l'autopoièsi es extremadament potent: a l'empresa hi ha persones que han continuat sempre negant la evidència dels resultats aconseguits, malgrat estar aquests validats pel departament financer. Tot i les dificultats l'activitat continua, i ja portem 3 anys. / From the beginning of my professional life at the end of the seventies I've witnessed Quality Improvement Teams implementation experiences in several companies of my industrial environment, most of them belonging to multinational groups. Those experiences were implemented following models proposed by international experts. In most cases the efforts spent in launching those activities very rarely were compensated by good results, and thus Teams activity was progressively abandoned. But both technical experts and psychologists still continued claiming the adequation of such methods, that are available in the market under names such as «Juran Method», «Deming Method» or «Six Sigma».¿Why such in theory good practices are so difficult to implement in real life? ¿Which are the factors that will facilitate us to achieve implementation success and continuity of Improvement Teams activity?The analysis of the most popular «methodologies» available in the market, of learning processes mechanisms, of informations supplied by a group of 15 companies, and of our own pilot experience in a company has allowed us to propose and test an implementation model that enables us to respond the exposed questions.As far as we've seen all the methodologies proposed by the experts have a common structure, that corresponds to what we also know as «scientific method», and so all the methods can be taken as variations of it. So, there's only one method. If Teams success does not depend on the method (there's only one, so no choice), it must depend on complementary aspects. Since we're trying to use scientific method in a company, the complementary aspects will surely be those reflecting the working environment in a company, and specifically the human factor and the technical and relational complexities of the day to day life. We've learnt that in this context people behave as we all had a genetic (memetic) mechanism of rejection of all kind of changes in our working environment, in analogy to our inmunologic rejection genetic mechanism. We've also learnt that psychological and technical complexities increase our risk of making mistakes, which is something in favour of the rejection mentioned mechanism, and thus preventing success.So if we want to increase the success and continuity probabilities we will have to devote special attention to neutralise the effects of this mental inmunologis mechanism and involve specialists in «navigate complexities», both technical and psychological.Based on those facts I've developed an Organisational Improvement Program implementation model, taking into account technical, organisational and human behavioural aspects, being this model the main contribution of this work. The model has been successfully implemented in a pilot company.We've fought «autopoiesis» (this is how we've called the change rejection mechanism) with the only effective tool we've found : communication techniques. We've faced complexity with the help of experts in systems thinking, and scientific method and its statistical tools. We've called those experts Facilitators. With those elements in one year we've managed to close 28 team improvement projects, with total gross savings higher Than 2.5 Million , with a total cost of 0.75 Million . That means a ratio Benefit/Cost of 3.3, or a financial equivalent mean profitability of 73% or 184% using the less favourable savings calculation way, and depending of the Team type used.I consider that those results are exciting enough, while recognising the limitations linked to a pilot test in one company alone. It is clear for me that this kind of approach is very profitable in relative terms, and is for me disappointingly clear that autopoiesis is extremely powerful : there are still in the pilot company many people that continue to negate the evidence of the results achieved by the Teams, in spite of having been validated by finance department. Though Teams are still working after 3 years.

Esta tesis doctoral aporta conocimiento a la docencia en línea y los procesos de colaboración en red. Da continuidad a investigaciones precedentes sobre la colaboración en red en el contexto del aprendizaje y el trabajo colaborativo en entornos virtuales, centrando el análisis desde la perspectiva del docente que trabaja en colaboración a través de la red mientras desarrolla su actividad docente en línea. Desde la literatura la colaboración en red es abordada como una característica clave del aprendizaje a distancia y en línea en los distintos ámbitos académicos y como una competencia interpersonal demanda por la sociedad actual del conocimiento. Sin embargo, a pesar del aparente consenso que en el ámbito educativo suscita el hecho de colaborar y de que constituye una característica relevante para el docente, las prácticas que designa este término son muy diversas en función de quienes colaboran, cómo lo hacen y qué finalidades y valores dirigen su actuación. Su finalidad última es la mejora de la docencia en línea y más concretamente la mejora de los procesos de la colaboración entre docentes que tienen lugar en un entorno virtual que posibilitará que no sólo pueda ser de utilidad para equipos docentes de la propia universidad sino también ser transferible a otras realidades educativas universitarias y no universitarias. El estudio analiza como se comunican e interactúan en un espacio colaborativo virtual y como desarrollan actividad colaborativa un equipo de docentes a partir de un estudio de caso en profundidad en el marco de una institución de educación superior y en concreto en un área transversal que cuenta con un equipo interdisciplinar de consultores con experiencia en dinámicas de colaboración virtual y en acciones formativas que facilitan el uso y la aplicación de las TIC. Se aborda la colaboración en red del equipo de docentes analizando como se comunican e interactúan en un espacio colaborativo virtual y como desarrollan la actividad colaborativa como equipo. Los resultados de la investigación nos evidencian las posibilidades de las TIC en los entornos virtuales para el aprendizaje grupal, transformando la manera de impartir la docencia en la universidad y la manera como los docentes pueden colaborar. Las aportaciones a la investigación, desde la docencia en línea, se concretan en propuestas sobre el rol del docente en línea, sobre las competencias digitales del docente en línea y sobre la formación inicial del docente en línea. Por su parte, las aportaciones a la investigación, desde la colaboración en red entre docentes, se concretan en la mejora de la docencia, la actualización y desarrollo profesional / This thesis contributes knowledge to teaching online and networked collaboration processes. Gives continuity to previous research on network cooperation in the context of learning and collaborative work in virtual environments, focusing the analysis from the perspective of teachers working collaboratively through the network while developing their online teaching. From literature network collaboration is addressed as a key feature of distance learning and online at various academic and interpersonal competence as a demand for the knowledge society. However, despite the apparent consensus in education raises collaboration and the fact that it is a relevant feature for teaching practices that designates this term are very different depending on who collaborate, how they do it and what purposes and values guide their actions. Its ultimate goal is to improve online teaching and specifically improving collaboration processes between teachers that take place in a virtual environment that will enable not only be useful for teaching staff of the university but also be transferable to other realities university and non-university education. The study explores how they communicate and interact in a virtual collaborative space and develop collaborative activity as a team teachers from a case study in depth in the context of an institution of higher education and particularly in an area that has transverse an interdisciplinary team of consultants with experience in dynamic virtual collaboration and training activities that facilitate the use and application of ICT. It focuses on the collaborative on the net analysing how teachers communicate and interact in a virtual collaborative space and how develop collaboratively as a team activity. The research results show us the possibilities of ICT in virtual environments for group learning, transforming the way we teach in university teaching and how teachers can collaborate. Contributions to research from online teaching, take the form of proposals on the role of teachers online, on digital competences of online teaching and initial teacher training online. Meanwhile, contributions to research, from network collaboration between teachers, are specified in improving teaching, updating and professional development.

La investigación se propuso identificar las posibilidades que ofrece el marco universitario actual para la práctica de la orientación y la tutoría en Cuba y asesorar el diseño e implementación de un programa de orientación a ser aplicado en el Centro Universitario de Sancti Spíritus. El abordaje de la problemática desde una perspectiva interpretativa, con un marco metodológico cualitativo, basado en la investigación - acción como estrategia de intervención y el asesoramiento colaborativo como modelo de interrelación de las partes implicadas, nos posibilitó conocer que las modificaciones en las concepciones y políticas educativas cubanas están creando un espacio en el que la tutoría se convierte en un instrumento capaz de facilitar el autoaprendizaje desarrollador, la cual desarrollada sobre la base de un asesoramiento psicopedagógico colaborativo propicia un alto grado de participación e implicación de los profesores en sus decisiones y les concede un importante nivel de autonomía en sus prácticas. / The purpose of this investigation was to identify the possibilities that offer the actual university framework to practice guidance and tutorship in Cuba and to advice the design and implementation of a guidance program to be put into practice in the University Center of Sancti Spíritus. The analysis of the problem from an interpretative perspective, with a qualitative methological framework, based on the investigation - action as an intervention strategy and on the collaborative advising as a model of intervention of the persons implicated in the process, made possible that we could know how the modifications in the concepts and in the Cuban educational politics are creating a space for the tutorship to become an instrument which facilitates the creating self learning process. Furthermore, the development of it based on a collaborative psychopedagogic advising would propitiate a high degree of participation and implication of the professors in their decisions and they also get an important level of autonomy in their practices.