No description available.

There has not been great deal of analysis about the relationship between cultural and educational polices in Catalonia. In the context of present day society, however, knowledge, artistic and cultural practices and communication play a highly relevant role and it is therefore important to investigate how educational models and models of cultural transference have been socially articulated. Our hypothesis is that the juridical frame established between 1980 and 2010 does not satisfy the current social demands on education and culture. Significant international political speech on the field of education and culture (such as that of UNESCO; EU; etc.) claim for an advance in more coordinated and complementary polices. Local innovative projects, on the other hand point at some guidelines and stress the potential of a more cooperative approach between the cultural sector and the educational sector. Unfortunately, they have not succeeded to go beyond the threshold of good practices and become a more generalized standard. The aim of our investigation is to identify the diverging factors and indicate the difficulties of such an interrelation on the basis of studying the law in both the educational and the cultural field, and an analysis of qualified opinions of experts, technicians and politicians / Les relacions establertes entre les polítiques culturals i educatives a Catalunya han estat en general poc investigades. En el context de la societat actual les pràctiques artístiques i culturals i la comunicació tenen un paper rellevant per això és important estudiar com hem articulat socialment, els models educatius i de transferència cultural. Partim de la hipòtesis que els marcs jurídics establerts entre 1980 i 2010 no responen a les demandes educatives i culturals del present. Els discursos polítics internacionals recomanen avançar en polítiques més coordinades i complementàries. Els projectes locals innovadors assenyalen les orientacions i constaten les potencialitats d’aquest plantejament de treball cooperatiu entre el sector cultural i l’educació però no aconsegueixen superar el llindar de les bones pràctiques i generalitzar-se. L’objectiu d’aquesta investigació ha estat identificar els factors de divergència i demostrar les dificultats de la interrelació a partir de l’estudi de les lleis d’educació i cultura, i l’anàlisi de l’opinió qualificada d’experts, tècnics i responsables polítics

Esta tesis se plantea cinco objetivos fundamentales: primero, investiga cómo se aplica el principio de atención a la diversidad, promocionado por los planteamientos de la Ley Orgánica General del Sistema Educativa (LOGSE) de 1990, en los centros educativos; segundo, aporta un instrumento de análisis de las prácticas docentes que se realizan en los centros para dar respuesta a la diversidad; tercero, hace emerger, basándose en tres estudios (exploratorio-empírico-de caso), los dilemas que se plantea el profesorado en sus prácticas ante la diversidad, de modo que puedan ser objeto de reflexión y acción de mejora; cuarto, analiza la validez y eficacia de los agrupamientos flexibles de alumnos, como estrategia organizativa-didáctica para atender a la diversidad de necesidades educativas de los alumnos, abriendo una nueva perspectiva de esta práctica. Se lleva a cabo una revisión histórica de esta estrategia, viendo sus pros y contras a la luz de las aplicaciones en diversos países y contextos. Posteriormente, realiza un estudio de la realidad actual de los agrupamientos flexibles de alumnos, destacando el análisis de los procesos y de los resultados que se llevan a cabo en los centros educativos de nuestro contexto socio-cultural; por último, aporta un modelo de intervención en las prácticas de agrupamiento flexible que lleva a sugerir nuevas líneas de acción y de mejora a las distintas audiencias implicadas: profesorado, familias, administración educativa, servicios de apoyo, centros...), buscando, en todo momento, la transformación de esta estrategia en un medio de tratamiento de la diversidad presente en las aulas y, por tanto, en los centros educativos.

La tesi obre una línia de recerca, el pensament organitzatiu a Catalunya, que fins aquest moment no s'havia tractat. Així mateix és un ideari reformador bastit sobre una discussió doctrinal del taylorisme i fordisme. El debat aspira a construir la nova societat: la tecnopolis a Catalunya. La racionalització del treball s'entén com instrument de política social, en tant que l'increment de productivitats suposarà un augment de les remuneracions i alhora provisió de béns a preu. Atès que es resol l'escassetat, dilueix la desigualtat social, possibilita la superació del conflicte social.En tant que, les minories selectes ho són, ja que competeixen pel control i la implantació d'una tecnologia concreta. El domini d'una o altra minoria es dóna quan hi ha capacitat d'imposar una situació de monopoli tecnològic. Alhora que les majories selectes així esdevenen, per la seva suficiència en la producció i en el seu posterior consum de béns tecnificats. / The thesis opens a line of research, the organizational thought in Catalonia, that until this moment had not been treated. Likewise a reforming ideology built about a doctrinal argument is from the taylorism and fordisme. The debate aspires to construct the new society: the technopolis in Catalonia.The rationalization of the work is understood like instrument of social policy, as the increase of productivity an increase will suppose provision of goods at price of the remunerations and at the same time. Since the shortage is solved, it dilutes the social inequality, it makes the improvement of the social conflict possible.As long as, the select minorities are it, since they concern forout of the control and the implantation of a technology specifies. The domain of one or another minority is given when has qualified of imposing a situation of technological monopoly. While the select majorities like this, for its sufficiency in the production and in its posterior consumption of goods made technical.

Successful decision-making strategies by organisations and generally in the enterprise, strongly depends on the knowledge, assessment and processing of extensive, varied, changing and often non-explicit information, coming from different sources (information services, patent websites, online communication media, blogs, forums, web sources or web feeds [RSS or Atom]). Moreover, time commitment, motivation and the need to address this type of work is limited, as well as the awareness of methodologies and tools to optimise the search and information analysis processes, when qualified personnel is not available. In this context, those organizations lose capabilities to manage information and turn it into knowledge; to avoid or correct errors (retrofeeding character); to draw new guidelines, or, to adapt to the complex and changing environment in which they must perform their daily activities. This Doctoral Thesis firstly outlines and discusses the special features of Intelligence activities. A thorough analysis is then made of the various online platforms, in terms of their potentialities and disadvantages as Intelligence tools, as well as of their impact on information management. Several criteria and indicators have been established as relevant, being mainly motivated by daily experience in the management and administration of such tools. Finally, a case study is presented for the Solar Photovoltaic Energy sector (a high-tech sector with large information flows from numerous sources). For this study, a web platform has been implemented for the management of Technology and Strategic Environment Intelligence, which is currently marketed in Spain and Latin America under the name VIGIALE. The platform allows to manage strategic information for companies and organizations from a single access point. The cae study confirms the importance of establishing an effective methodology for monitoring strategic information from one sector or technology area. / El éxito de las estrategias y la toma de decisiones por parte de las organizaciones y el sector empresarial en general, depende marcadamente del conocimiento, la discriminación y procesamiento de la extensa, variada, cambiante y en ocasiones poco explícita información proveniente de diferentes fuentes (servicios de información, páginas Web de patentes, medios de comunicación on-line, blogs, foros, fuentes Web o web feed (RSS o Atom)). Además, el tiempo de dedicación, el interés y la necesidad de abordar este tipo de labor es limitado, así como el conocimiento de las metodologías y las herramientas que permiten optimizar los procedimientos de búsqueda y el análisis de la información, cuando no se dispone del personal cualificado. En este contexto, los diferentes entes ven mermadas las posibilidades de gestionar la información para convertirla en conocimiento; la capacidad de evitar o corregir errores (carácter retroalimentador), trazar nuevas directrices, o de adaptarse al entorno complejo y cambiante en el que deben de desempeñar sus actividades diarias. En esta Tesis Doctoral primero se plantean y discuten las particularidades de la actividad de Vigilancia/Inteligencia. A continuación, se realiza un análisis exhaustivo de diferentes plataformas on-line, en términos de sus potencialidades y desventajas como herramientas de Vigilancia/Inteligencia, así como la repercusión en la gestión de la información. Para ellos se han establecido unos criterios que han sido considerados de importancia, motivados principalmente por la experiencia cotidiana en el manejo y administración de este tipo de herramientas. Finalmente, se plantea un estudio de caso para el sector de la energía solar fotovoltaica (sector altamente tecnológico y con grandes flujos de información que circulan en numerosas fuentes). Para realizar este estudio se implementa una plataforma Web para la gestión de la Vigilancia Tecnológica y del entorno, actualmente comercializada en España y Latinoamérica con el nombre de VIGIALE. La plataforma permite gestionar la información de interés estratégico de las empresas y organizaciones desde un único punto de acceso. En este estudio de caso, se corrobora la importancia de establecer una metodología eficaz para el seguimiento de la información estratégica de un sector o área tecnológica.

The family businesses are one of the main motors of the economy, There for the relevance of its study. The contributions of national specialists are diverse on the subject of family businesses, but the studies and developed tools are insufficient with the purpose of professionalize this type of companies. Therefore, the main objective of this investigation is to design an educational strategy plan with interdisciplinary characteristics for the formation of students towards the creation and direction of family businesses, given answer to the needs and demands of the society. The methodology used is of quantitative nature, with a reach according to the level of knowledge obtained with this investigation: exploratory-descriptive. Also it required of a no experimental design of the descriptive transactional type, all this to accomplish the investigation of the incidence and to provide a vision of the community in study. The unit of analysis used was the educational staff of the area of Organization of companies, as well as family businesses, the sample was integrated by educator and managers, who was determined by a probabilistic sample. For the data collection instruments of quantitative type through structured questionnaires, designed with questions based on the scale of Likert, determining their degree of reliability by means of the Alpha of Cronbach. The statistical analysis was divided in two stages: 1) descriptive of the set of extracted variables and 2) inferencial with the test of hypothesis and the estimation of parameter with the coefficient of Pearson and the multiple regression, being most practical to guarantee the obtained results of the population sample and using statistical software SPSS. With base in the educational strategic plan proposed, firstly it is tried that the professors acquire the same competitions that are required by the students to manage and to operate family businesses. Also, it is important to highlight that in the plan the enterprising activity within the family businesses is emphasized, based on the innovation curve with the purpose of being supported in the constant adaptation of the changes and detection of the business opportunities, as well as to see the risk like an opportunity to make new businesses, all this with the intention of counting on with a plan that allows a flexible strategic activity. As a result of all this interdisciplinary characteristics were generated to develop specialized professionals, with specific knowledge in certain fields, abilities and skills. Therefore, the contribution of the present investigation is to assure on this way the efficient development and a change in the education for the administration family businesses, in such a way that responds to the requirements of a more dynamic labor market and therefore allowing them to take actions in which they develop strategies to obtain and to continue in the market of his competition. A tool is given with this investigation that contributes to reduce the index of failure of the family businesses. It is recommended the application of the plan and the identification of internal and external factors by the professors, and finally to apply these plans in different types from universities.

DE TESIS DOCTORALLas ausencias por baja o permiso han sido siempre un contratiempo para las organi-zaciones, pero en la situación actual en que se generalizan las plantillas ajustadas y los pla-zos cortos para todo tipo de trabajos la posibilidad de que de lugar a repercusiones graves es cada vez mayor.Por otra parte, y a un ritmo muy acelerado, la difusión y potencia creciente de los equipos informáticos instalados da lugar a unas posibilidades de obtención, mantenimiento y análisis de la información impensables poco tiempo atrás.De este conjunto de circunstancias surge la idea de plantear un método que, aprove-chando estos recursos informáticos hoy disponible, detecte las situaciones en que la empre-sa incurre en un riesgo por la posibilidad que determinadas combinaciones de ausencias afecten de manera importante a su actividad. Y ello, en concreto, con la búsqueda de pro-babilidades individuales de ausencia, imprescindible para conseguir un mínimo realismo, dada la gran variabilidad de la tendencia a faltar entre los individuos.Se pretende que este método sea compatible con los resultados de las investigaciones previas conocidas, suficientemente predictivo del fenómeno del absentismo, con capacidad para relacionar la previsión de absentismo con el rendimiento funcional de los distintos servi-cios de una empresa y eficaz para la disminución de los riesgos que de él se deriven.Para ello, se analiza el fenómeno a partir de las diferentes definiciones y medidas utili-zadas en la literatura y de las distintas teorías explicativas. Se concluye que no es factible un modelo predictivo de carácter general en base a estos conocimientos, pero que sí pueden ser base para una elección de variables específica para cada colectivo que corresponda analizar con los fines aplicados que aquí se persiguen. Estas variables serán relativas a datos demográ-ficos, motivacionales, de comportamiento grupal, del puesto de trabajo y de historial indivi-dual.La predicción individual que se requiere precisa un modelo que relacione adecuadamen-te las variables predictivas que se vayan a utilizar y la tendencia al absentismo. Para ello, en el contexto del tipo de información disponible habitualmente sobre recursos humanos en un Sis-tema de Información empresarial, se analiza la viabilidad del uso de distintos modelos alterna-tivos. En concreto se valoran las distintas regresiones posibles sobre datos acumulados por pe-riodo, sobre datos de duraciones en alta o en baja y sobre datos día a día. Se llega a la conclu-sión de que el modelo lineal generalizado para viables binarias aplicado a los datos día a día, con las distintas funciones de enlace alternativas, cumple adecuadamente con los requerimien-tos que precisa el método. Ello es así en particular porque se dispone del aparato teórico y in-formático preciso, según se describe. Un modelo en duraciones, por su parte, sería de interés en presencia de una base de información muy ampliaSe analizan también los modelos con relaciones no paramétricas, en particular las esti-maciones independientes para tipologías con comportamiento uniforme, que podría ser aplicado si se desarrolla el correspondiente aparato teórico e informático, lo cual no es el caso. Finalmente se afrontan dos esquemas de alta capacidad analítica, los modelos data pa-nel y los modelos causales, que resultan demasiado exigentes en información para un uso apli-cado.Se concluye, pues, que lo más apropiado es el uso del modelo lineal generalizado para viables binarias aplicado a los datos día a día, dejando para cada caso la elección de la función de enlace.Una vez adoptada una solución a los aspectos de modelización del instrumento pre-dictivo a utilizar se afronta su aplicación a las tareas organizativas. Para ello, en primer lu-gar, se caracteriza el método que se va a proponer como un sistema de apoyo a la decisión. A continuación, se relacionan las reacciones de la organización frente a las ausencias a corto plazo y, finalmente, se considera el papel de las expectativas de bajas en todo el pro-ceso planificador, distinguiendo industria, proyectos y servicios.A partir de estos planteamientos generales se describen los casos descritos por la lite-ratura de inclusión de las bajas en los problemas de Organización Industrial, que son poco numerosos aunque no por ello menos relevantes, pese a lo cual su utilidad para la presente investigación resulta escasa lo que justifica el desarrollo de un planteamiento propio.Establecido este entorno se afronta la descripción del método que se propone. Se tra-ta, en primer lugar, de estimar las probabilidades individuales de baja según el modelo indi-cado, partiendo de un amplio número de variables potencialmente significativas que se van a descartar sucesivamente por la vía de analizar la variabilidad de los parámetros estimados para cada una de ellas, la disminución en la capacidad explicativa del modelo si se elimi-nan, la reacción del parámetro estimado frente a la eliminación de cada una de las otras va-riables y la capacidad explicativa de la variable en solitario. Con las variables que final-mente se mantengan se da por definido el instrumento de predicción.Con un planteamiento análogo de rendimiento a efectos descriptivos, finalmente, se escoge la función de enlace que corresponda.Que las predicciones obtenidas sean útiles requerirá que para cada sección o departa-mento de la organización se fije una relación de situaciones de bajas que se considera que tendrían consecuencias relevantes, así como el grado de importancia de las consecuencias. Estas situaciones pueden incluir tanto la ausencia simultánea de un conjunto concreto de individuos como la falta de un cierto número de componentes de un grupo.Por simulación, y a partir de las probabilidades individuales obtenidas, se podrá aproximar la probabilidad de cada una de estas situaciones. Para que el análisis del riesgo sea adecuado se tomará una medida anualizada definida al efecto para eliminar la distorsión que podrían producir las distinta duraciones de los casos objeto de estudio.Destaca en el método que las probabilidades individuales provienen de los valores de las variables que se hayan considerado relevantes y mantenido en el modelo y que pueden ser de muy distinto tipo según se ha señalado, de modo que las probabilidades se pueden obtener para personas sin historial en el colectivo, considerando este neutral cuando se ma-terializa en alguna variable.Del mismo modo, personas sin historial bajista pueden ser consideradas con alta ten-dencia absentista por sus características, sin menoscabo de la influencia que las variables que incluyan a los antecedentes puedan ejercer. Se trata, pues, de un procedimiento que po-tencialmente va más allá de una mera suposición de mantenimiento de los ratios anteriores de ausencia, siempre en todo caso que los datos disponibles avalen la inclusión de las dis-tintas variables.Todo este esquema se aplica a dos casos reales, que lo son por lo que respecta a los datos de bajas y a la estructura en departamentos, aunque las situaciones de riesgo por bajas a analizar son ficticias. Ello no obsta para que se verifique la viabilidad y la capacidad ana-lítica del método.La estimación de los parámetros del modelo lineal generalizado que se aplica, los consiguientes pasos de selección de variables y funciones de enlace y la simulación se efec-túan en Fortran 77 llamando a rutinas NAG, todo ello bajo VAX y con código que se inclu-ye a modo de anexo.Se incluyen como anexo, asimismo, el detalle de resultados de los casos prácticos es-tudiados, en tanto que muestran la virtualidad de las propuestas efectuadas.

El éxito de la formación virtual hace necesario tener sistemas que garanticen la calidad de la educación que se oferta en la modalidad virtual. En esta investigación se localizan modelos que evalúan programas virtuales en diferentes países. Así como estándares clasificados en temas entre los que se incluye la calidad. Además se analiza el sistema de calidad de la Universidad Virtual de la Universidad de Guadalajara México, y se elabora una propuesta de evaluación complementaria a los modelos de evaluación de la calidad del e-learning que utiliza actualmente. Estos modelos, tres de ellos oficiales, se analizan comparativamente. En base a la información de campo obtenida, a los modelos localizados y a la comparación de modelos; se desarrolla una propuesta de evaluación complementaria estructurada en 5 dimensiones: inclusión, repositorios, ética, dispositivos móviles y comunicación social. Para cada dimensión se elaboran sus respectivos indicadores, que son sometidos a un proceso de validación por expertos con la finalidad de obtener una propuesta definitiva. / L’èxit de la formació virtual fa necessari disposar de sistemes que garanteixin la qualitat de l’educació que s’ofereix en aquesta modalitat. En aquesta recerca es localitzen models que avaluen programes virtuals a diferents països. Així com estàndards classificats en temes entre els quals s’inclou la qualitat. A més s’analitza el sistema de qualitat de la Universitat Virtual de la Universitat de Guadalajara Mèxic, i s’elabora una proposta d’avaluació complementària als models d’avaluació de la qualitat de l'e-learning que utilitza actualment. Aquests models, tres d’ells oficials, s’analitzen comparativament. D’acord amb la informació de camp obtinguda, als models localitzats i a la comparació de models; es desenvolupa una proposta d’avaluació complementària estructurada en 5 dimensions: inclusió, repositoris, ètica, dispositius mòbils i comunicació social. Per a cada dimensió s’elaboren els seus respectius indicadors, que són sotmesos a un procés de validació per experts amb la finalitat d’obtenir una proposta definitiva. / The success of virtual learning makes necessary to develop systems to ensure the quality of education offered in this modality. This research registered e-learning quality models that evaluate virtual programs located in different countries. Also includes standards, which are classifieds in topics. Besides, the quality system of the Virtual University of the University of Guadalajara Mexico, is analyzed to develop a proposal for assessing the quality of e-learning. These models, some of them officials, are analyzed comparatively. Based on the field data obtained, quality models identified and the comparison of models is developed an additional proposal for assessment. This is divided into 5 dimensions: inclusion, repositories, ethics, social media and mobile devices, all these dimensions with their respective indicators. All the items are validated by experts in order to obtain a final proposal.

Con esta tesis doctoral, se pretende averiguar la naturaleza del impacto sobre la eficacia organizativa del uso de modelos de estrategia formalizada, concretados en procesos de planificación estratégica, en las instituciones de educación superior europeas.Tras la revisión de la bibliografía sobre el tema, se formularon dos hipótesis. La primera supone una relación positiva entre los dos conceptos, moderada por factores de contingencia como la antigüedad de la institución, su tamaño, su autonomía y la turbulencia competitiva de su entorno. La segunda cuestiona la validez de las críticas realizadas a la planificación: se determinaron ocho sub - hipótesis para la contrastación de las críticas.Para la contrastación de las hipótesis, se definió un modelo de eficacia basado en cinco factores que caracterizan la eficacia organizativa según el metacriterio de las preferencias de los grupos de interés: el desarrollo académico y profesional de los estudiantes, la investigación, el prestigio y la satisfacción con la planificación. La planificación se modelizó mediante su finalidad, las etapas del proceso, la dinámica de éste y los planes estratégicos. Dicho modelo se aplicó a instituciones de educación superior de los entornos español, francés, belga, británico y de escuelas de negocios (ámbito mundial).Los resultados de la investigación confirman la primera hipótesis, aunque condicionada por factores de contingencia, cuya influencia en la eficacia organizativa puede ser más determinante que la planificación. En lo relativo a la segunda hipótesis, se ha observado que, en el contexto del sector de actividad analizado, no son aplicables gran parte de las críticas contra la planificación sin que esto no signifique que la planificación, tal como se practica en la mayoría de instituciones, no sea susceptible de mejora. La tesis concluye con recomendaciones para la mejora de la planificación, y proponiendo líneas de investigación sobre planificación en educación superior.

Reproducció digital de l'original mecanografiat, facilitada per l'autor. / Tracta del paper dels Escolapis al segle XIX en el sistema educatiu liberal, la problemàtica en que es van trobar en la seva acció educativa i l’organització dels Col·legis escolapis de Catalunya en el període de 1838 al 1904, en relació especialment amb el Rector de la Universitat de Barcelona. Pretenent ser una història documental, es fonamenta pràcticament en la investigació de l‘ARXIU GENERAL I HISTÒRIC DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA (AGHUB). La primera part presenta els antecedents, la fonamentació, la consolidació i l’evolució del sistema per tal de dominar el camp de l’ensenyament a través de la legislació, així com les circumstàncies particulars que van fer els Escolapis mereixedors, a Catalunya, del reconeixement general, encara persistent, en el terreny de la docència. El sistema educatiu liberal va ser un dels mitjans de què es va valer la burgesia a fi d’assegurar-se el domini de l’estat i el control de la resta de la societat, contribuint així al manteniment del poder econòmic. Al principi, la lluita més forta es va produir contra l’Església, que era pràcticament l’única Institució docent. Això va generar un procés de secularització que va fer passar l’educació a les mans de l’Estat, que pretenia entre altres coses, salvaguardar la legalitat establerta i oferir uns estudis interessants per millorar la indústria i conseqüentment la riquesa del país. L’ensenyament va ser considerat, els primers anys, des dels principis liberals, com un mitjà important. Més tard es va anar regulant l’estructura administrativa. Tanmateix, mai s’hi va dedicar el pressupost suficient per a dur-ho a terme. Al principi del període i davant la necessitat, el govern progressista, va salvar el “capital” existent en el terreny de l’ensenyament, conservant algunes cases d’Escolapis, no com a Comunitats religioses, sinó com a establiments d’instrucció pública. Els Escolapis, amb una forta i qualificada tradició en el camp de l’ensenyament i una més ferma voluntat de ser-hi, que era la raó de la seva existència, d’una banda, es van trobar deslliurats, en part, de la supressió que va atènyer les Corporacions religioses l’any 1837, però d’altra, subjectes als plans d’ensenyament que regien o regirien en endavant. Amb el canvi de les circumstàncies del país, amb els moderats al poder, la perseverança i tenacitat mostrada en el camp de l’ensenyament, així com la confiança en les Corts a qui acudiren, tant bon punt les condicions foren més favorables, els Escolapis van aconseguir el restabliment com a Institució ensenyant, amb l’aprovació dels representants del país, per la llei del 5 de març de 1845, que va propiciar un nou creixement com a Orde religiós. La necessitat d’harmonització dels principis del Decret “Pidal” amb els Col·legis Escolapis existents, juntament amb la consideració i reconeixement per part del Govern, dels Escolapis com a zelosos auxiliars, va significar privilegis (poder ensenyar sense títol i altres), i concessions, sobretot en l’ensenyament secundari. Tot això va ser respectat per la legislació posterior. La Llei d’Instrucció Pública no va innovar res. Tots els seus principis bàsics ja hi eren en la legislació anterior. Això explicava el redactat, ampli, de l’article 153. A Catalunya, les peticions de fundació de Col·legis foren múltiples, tant pel prestigi dels Escolapis com pels avantatges que podia representar tenir assegurat l’ensenyament secundari, en llocs on es preveia difícil la instal·lació d’un Institut local, donades les exigències de la mateixa Llei d’Instrucció pública. El Sexenni, per més que d’entrada va abolir tots els privilegis sobre ensenyament, perquè no podia proveir-lo amb altres mitjans, va retornar tot seguit als Col·legis Escolapis la facultat de seguir ensenyant, sempre que comptessin amb l’assentiment de les Corporacions municipals respectives. La cooperació amb els Ajuntaments en el camp de l’ensenyament, que ja feia temps que es donava, va continuar també durant el Sexenni; i per més que hi hagués dificultats i fossin expulsats d’algun lloc, es pot afirmar que els Escolapis hi foren sempre amb dignitat, i que els fets adversos derivaren d’altres motivacions no professionals. La restauració monàrquica i la Constitució del 1876 que afavorí l’Església en matèria d’ensenyament, va portar el restabliment de la vigència de la Llei d’Instrucció Pública, i a més, va atorgar amb el temps, l’ampliació del privilegi a les Corporacions religioses habilitades, cosa que aquestes aprofitaren bé per a la generalització de l’ensenyament i la multiplicació dels col·legis confessionals. Els Escolapis seguiren la marxa general del país augmentant, però, cap a finals del període, el nombre d’alumnes i cases. La facilitat de dedicació a l‘ensenyament secundari, i la mateixa formació dels Mestres Escolapis després del restabliment, va portar dificultats internes en l’atenció al primer ensenyament, com reconeixia una Circular del P. Llanas gairebé al final del període. Això tingué poca repercussió en els Col·legis Escolapis de Catalunya, que passaven per un bon moment. Havien augmentat en nombre, i hi havia una gran preocupació pel millorament de la docència, que esclataria més endavant en els estudis de primària i de Comerç. La segona part tracta la temàtica conjunta de la legislació i els problemes pedagògics pràctícs i concrets que afectaren els Escolapis. Així, ressegueix uns problemes concrets que afectaren directament l’acció educativa dels Col·legis, sobretot pel que fa a l’actuació. Aquestes qüestions es resumeixen en els “privilegis” en quant als títols i exàmens. També tracta problemes anomenats de dependència, que fan referència directa a la titularitat i a la gratuïtat. Finalment, els que es relacionen amb la mateixa identitat escolàpia plantejada prou clarament: problemes d’orientació interna de l’Orde, que ajuden a entendre la manera de ser i d’actuar dels Escolapis i la formació dels Mestres Escolapis, amb estudis per a una doble carrera, -de Sacerdot i gairebé de Llicenciat-, que explicava, en part, la dedicació més gran al 2n ensenyament. La tercera part tracta de donar, en un primer punt, una visió global de l‘acció educativa dels Escolapis, ressaltant-ne l’actuació pràctica, explicitada en qüestions de mètode, organització general i relacions externes; i, en un segon punt, segueix de molt a la vora l’aspecte organitzatiu, dins el possible, de cada un dels Col·legis durant el període assenyalat, fent-ne ressaltar punts interessants de cada un d’ells, sobretot en coses i detalls inèdits. Aquesta tercera part és més voluminosa pel fet de ser un recorregut gairebé monogràfic de cada un dels col·legis, justificat per la necessitat de fonamentar la Història interna general de la Institució escolàpia en monografies de les diverses Institucions que la componen, ja que si bé com a Escolapis tenien trets i característiques comunes, cada Col·legi tenia la seva manera de fer i les seves peculiaritats pròpies, que calia assenyalar. Els 17 Col·legis Escolapis de Catalunya dels quals hi ha un resum monogràfic són: Moià, Balaguer, Puigcerdà, Igualada, Mataró, Barcelona-Sant Antoni Abat, Sabadell, Calella, Olot, Reus, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Tàrrega, Valls, Barcelona-Calassanci, Barcelona-Sarrià i Barcelona-Balmes. L’organització dels Col·legis Escolapis de Catalunya, mostrada a través de l’aportació documental, pel que fa referència sobretot a les relacions amb el Rector de la Universitat de Barcelona, expressava en primer lloc, la voluntat dels Escolapis de ser presents en el camp de l’ensenyament, voluntat que es manifestava amb una organització, que s’anava millorant en bé dels alumnes . Però també- mostra la manca d’espai per a exercir la pròpia capacitat de maniobra en el camp de l’ensenyament, subjectes com estaven a les lleis, en un temps o àmbit històric de centralisme cultural, i, pel que fa a casa nostra, de regressió del català. Finalment, uns textos de suport juntament amb una profusió de documents transcrits, molts d’ells inèdits, constitueixen l’Apèndix documental del treball, àmplia plataforma documental que obre perspectives d’aprofundiment, per exemple, en les relacions amb els Municipis; però també en altres camps, com és ara, en la didàctica de les Ciències. Com a conclusió es pot dir que aquest treball intenta presentar la resposta dels Escolapis al repte de l’ensenyament i l’educació en el període fixat. I es pot dir que aquesta resposta era una aportació progressiva -a la demanda social, -a l’evolució sòcio-política, -i a la necessitat cultural immediata, que es conjuminava amb la voluntat dels mateixos Escolapis de ser-hi en el camp de l’ensenyament i de l’educació, raó de ser fonamental de la vocació escolàpia. / This strives to set the role of the Piarists in the XIX Century within the liberal educational system, the problems of their educational activity and the organization of the Piarists schools in Catalonia during the period of 1838 to 1904 especially in relation to the Rector of Barcelona University. Dealing about a documental history, it is based practically on the research made in the GENERAL and HISTORICAL ARCHIVES OF THE UNIVERSITY OF BARCELONA. == The first part presents the antecedents, implantation, consolidation and evolution of the system which tried to exert control in the field of instruction through the legislation. The Piarists, saved from the suppression of 1837 and having their institutions kept as establishments of public instruction, were reestablished in their functions as a religious Order by law on March 5th, 1845. From the harmonization of the “Plan Pidal” witth this law sprang up the “privileges” (teaching without diploma and others), which were honored by the subsequent legislation. Alter the reestablishment, the admission of new members made possible within a few years, the foundation of new schools and the increase on the level of instruction imparted in them, always in collaboration with the respective Municipalities. After the monarchical restoration and the Constitution of 1876 that favored the Church in reference to Education, the Piarists followed the country’s general trend, increasing the number of schools and students toward the end of the period. == The second part studies the problems derived from the instruction and dedication to teaching (titles, commissions of examinations, distances), credentialing and free tuition and about the Piarist identity, including the formation of their members as teachers. == The third part, after a brief introduction on the educational act (method, organization and relations), presents a monographic summary of the 17 Schools (“Col·legis”) in Catalonia: Moià, Balaguer, Puigcerdà, Igualada, Mataró, Barcelona-Sant Antoni Abat, Sabadell, Calella, Olot, Reus, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Tàrrega, Valls and Barcelona (Calassanci, Sarrià, Balmes). == The fifteen texts chosen and a gathering of documents unedited in their majority, about the schools compose the appendix.