La presente investigación doctoral concierne a la aplicación de la tecnología en el ámbito educativo, dentro del marco de la sociedad de la información. En concreto, se realiza un análisis en profundidad de la implementación del portafolio digital discente, como una metodología de evaluación en el ámbito de la Educación Superior como alternativa a la tradicional evaluación de los aprendizajes; en particular, cuando una amplia diversidad de habiIidades debe ser evaluada en un periodo de tiempo. El estado del arte se ha abordado de forma multidisciplinar (i.e., Pedagogía, Psicología y Tecnología) y posicionado desde una perspectiva constructivista, en el que se ha elaborado: primero, el marco teórico del Aprendizaje Virtual; segundo, la innovación eval uativa del use del ePortfolio en la evaluación. La parte empírica de esta investigación se ha articulado a través de un estudio de caso múltiple basado en portafolios digitales discentes diseñados en dos universidades públicas españolas: la Universidad de Barcelona (i.e., los primeros prototipos basados en Moodle) y la Universidad Autónoma de Barcelona (i.e., un prototipo de una plataforma institucional propia denominada Autónoma Interactiva). Los resultados obtenidos reflejan el proceso de aprendizaje del alumnado universitario a partir del segundo mes de implementación, mediante la introducción del ePortfolio, que ha permitido la evaluación centrada en el estudiante de asignaturas de carácter instrumental (i.e., multimedia educativo, investigación sobre medios en educación, metodología del trabajo científico, practicum), con una estrategia semipresencial y soporte tecnológico según los estándares requeridos por el marco del Espacio Europeo de Educación Superior. En conclusión, la innovación del ePortfolio como metodología evaluativa ha resultado ser una en sumo grado motivadora para los estudiantes, lo que ha contribuido a mantener su implicación en este tipo de asignaturas y ha promovido la autonomía de los aprendices con el apoyo de un proceso evaluativo, tanto formativo como sumativo, a través de una innovación educativa con soporte tecnológico. / The research reported in this doctoral thesis concerns the application of technology in the field of education, within the broader framework of the information society. Specifically, an in-depth analysis is conducted of digital learning portfolios and their use in higher education as an alternative to traditional assessment methodologies, particularly when a range of diverse skills must be assessed over a period of time. The state of art encompasses both multidisciplinary (i.e., Pedagogy, Psychology and Technology) and constructivist approaches, which for the purposes of this thesis are classified as follows: first, the theoretical framework of virtual learning; second, the innovative use of ePortfolios in assessment. The empirical part of this research is organized in the form of a multiple case study based on digital learning portfolios designed at two of the main Spanish public universities: the University of Barcelona (i.e., the first prototypes of Moodie-based) and the Autonomous University of Barcelona (i.e., another institutional platforms-based, namely Interactive Autonomous). The results of the case study reflect the undergraduate learning process from second month of implementation, following the introduction of the ePortfolio, which facilitates student-centred assessment for instrumental courses (i.e., educational multimedia, research methods in educative media, scientific work methodology, practicum) with a technology-based blended learning strategy, conforming to the standards required within the European Higher Education Area. In conclusion, the introduction of the ePortfolio assessment methodology has proved highly motivating for university students, helping to maintain the engagement with their courses, and promoting a more autonomous learning experience supported by an innovative technology-based formative and summative assessment platform.

L’objectiu general d’aquesta tesi és identificar les condicions que faciliten una atenció integral al desenvolupament intel·lectual i socioemocional dels infants en les pràctiques educatives dels docents. Aquesta recerca s’emmarca en el context dels EUA, concretament en escoles charter a Califòrnia. La primera part de recerca està centrada en conceptualitzar la tensió existent en atendre les necessitats integrals dels infants i joves, al mateix temps que es dóna resposta a les demandes de rendició de comptes establertes pels governs federal i estatal dels EUA. Aquesta primera part, corresponent al marc teòric, es construeix a partir de la fonamentació dels següents elements: • Principis del desenvolupament socioemocional en educació: les emocions i el cervell emocional; la intel·ligència emocional i els principis de l’aprenentatge socioemocional. • Construcció del pensament pedagògic del docent sota tres perspectives: cognitiva, interpretativa i crítica. • Elements que condicionen la reconstrucció del pensament pedagògic: a nivell individual, organitzatiu i social. L’aproximació metodològica al problema d’investigació constitueix la segona part de la recerca. El desplegament empíric es fa a través d’una opció metodològica qualitativa i participativa: la recerca-acció, que permet la participació activa dels docents en el procés de recerca, la introducció de millores en les pràctiques educatives i l’observació i reflexió dels canvis que en resulten. A partir del cicle de recerca-acció de Lewin (1946), es fa una proposta on els docents: 1. Identifiquen la situació problemàtica 2. Formulen un pla d’acció 3. Implementen el pla d’acció 4. Reflexionen i avaluen el pla A partir de la identificació de necessitats, els docents elaboren un pla d’acció centrat en la implementació d’estàndards d’aprenentatge socioemocional en totes les aules de l’escola charter. Durant la implementació d’aquest pla, els docents observen i reflexionen sobre com es desenvolupa la seva pràctica educativa, així com la influència d’aquest treball en l’alumnat. Al llarg dels cicles de recerca-acció es fan servir diferents tècniques de recollida d’informació, tals com els grups de discussió, entrevistes semi-estructurades, diari de la investigadora i diari dels docents. Atesa la naturalesa cíclica de la recerca-acció, l’anàlisi de les dades recollides té lloc en totes les fases de la recerca-acció i es duu a terme fent servir un procés d’anàlisi de contingut qualitatiu. Les conclusions, de naturalesa conceptual i pràctica, més destacades són les següents: • La distància entre les creences i les accions dels docents, pel que fa a l’atenció integral del desenvolupament intel·lectual i socioemocional dels infants, es redueix a través de la implementació continuada de l’aprenentatge socioemocional en centres educatius. • El compromís dels docents per integrar el desenvolupament socioemocional de l’alumnat en les pràctiques educatives augmenta quan l’ASE s’implementa de forma continuada al centre educatiu. • El treball de les competències socioemocionals dels propis docents és important en la implementació de l’aprenentatge socioemocional amb l’alumnat. • L’existència d’un projecte acordat entre docents i administració afavoreix la introducció de canvis en les pràctiques educatives. Al mateix temps, aquest treball s’ha de fer des d’una mirada sistèmica, és a dir tenint en compte les famílies i els contextos educatius fora de l’escola. • La implementació de l’ASE promou una vida social dins l’aula centrada en l’autogestió de les relacions socials per part de l’alumnat. • Les dificultats que comporta la implementació de l’aprenentatge socioemocional s’han d’adreçar tant des de la planificació general de l’escola com des dels esforços individuals. • La integració de l’aprenentatge socioemocional en les pràctiques educatives s’hauria de desenvolupar a través d’espais de col·laboració i desenvolupament professional per als docents. • El centre educatiu ha de crear estructures de suport de l’aprenentatge socioemocional que permetin als docents planificar de forma conjunta. / The main goal of this research is to identify the conditions that facilitate teachers attending to both the cognitive and social emotional development of children through their educational practices. This research takes place in the US, specifically in charter schools in California. The first part of this research is focused on conceptualizing the tension between addressing the integral needs of children and youth, while responding to federal and state accountability demands in the US. This first part, the theoretical framework, establishes the foundation through the following elements: • Social emotional development principles in education: emotions and the emotional brain; emotional intelligence and social emotional learning. • Theories of teachers’ thinking under 3 perspectives: cognitive, interpretative and critical. • Elements that condition the reconstruction of teachers’ pedagogical thinking: individual, organizational and social level. The methodological approach to the research problem is the second part of this research. The empirical development is done through a qualitative and participatory methodological option: action-research; which allows for active participation of teachers in the research process, the introduction of improvements in teaching practices and the observation and reflection of the changes that develop as a consequence. Through Lewin’s cycles of action-research (1946), a proposal is made where teachers: 1. Identify the problematic situation 2. Design an action plan 3. Execute the action plan 4. Reflect and evaluate the plan After identifying needs, teachers design an action plan focused on implementing standards of social emotional learning in all classes at the charter school. During implementation of this plan, teachers observe and reflect on how their practice develops, as well as the influence of this work on their students. During the cycles of action-research several techniques are used to gather information, such as focus groups, semi-structured interviews, researcher diary and teacher diary. Considering the cyclical nature of the action-research, the analysis of data is done during all the phases of the action-research using qualitative content analysis. The main conclusions, conceptual and practical, are the following: • The distance between teacher beliefs and their actions, with regards to the cognitive and social emotional development of children, is reduced through a continuous implementation of social emotional learning in schools. • Teacher commitment to integrate social emotional development of children in their educational practices increases when social emotional learning is implemented continuously in schools. • It is important to address teachers’ own social and emotional competencies when implementing social emotional learning with students. • The existence of a project agreed between teachers and administrators promotes the introduction of changes in the educational practices. At the same time, this work has to be done from a systemic perspective, therefore incorporating families and other educational contexts outside the school. • Implementation of social emotional learning promotes self-regulated social relationships by students. • The difficulties that come with implementing social emotional learning should be addressed from the school general planning as well as from individual efforts. • Social emotional learning should be developed by providing teachers with opportunities for collaboration and professional development. • The school needs to create support structures for social emotional learning implementation to allow for teachers to plan together.

Aquesta tesi és un estudi analític i descriptiu sobre els llibres de text digitals (LTD) utilitzats en l’educació obligatòria del sistema educatiu català. La recerca s’estructura en dues vies de treball: a) La primera és una anàlisi del tractament que es fa de les competències bàsiques en les activitats presents en els LTD. b) I la segona és una anàlisi de l’ús dels recursos multimèdia tant en els continguts com en les activitats d’aquests LTD. La mostra final definitiva correspon a 112 LTD, 106 per a l’educació secundaria obligatòria (ESO) i 6 per a l’educació primària (EP), amb un total de 6.154 activitats, repartides en 6.020 per als estudis d’ESO i 134 per als d’EP. Tenint en compte les dues vies d’anàlisi, tant els resultats referents al tractament competencial com en l’ús dels recursos multimèdia, considerem que els LTD no responen satisfactòriament a l’enfocament competencial dels currículums oficials ni a les potencialitats tecnològiques actuals. / Esta tesis es un estudio analítico y descriptivo sobre los libros de texto digitales (LTD) utilizados en la educación obligatoria del sistema educativo catalán. La investigación se estructura en dos vías de trabajo: a) La primera es un análisis del tratamiento que se realiza de las competencias básicas en las actividades presentes en los LTD. b) Y la segunda es una análisis del uso de los recursos multimedia tanto en los contenidos como en las actividades de estos LTD. La muestra final definitiva corresponde a 112 LTD, 106 pertenecientes a la etapa de educación secundaria obligatoria (ESO) y 6 a la de educación primaria (EP), con un total de 6.154 actividades, distribuidas en 6.020 para los estudios de ESO y 134 para los de EP. Teniendo en cuenta las dos vías de análisis, tanto los resultados referentes al tratamiento competencial como en el uso de los recursos multimedia, consideramos que los LTD no responden satisfactoriamente al enfoque competencial de los currículums oficiales ni a las potencialidades tecnológicas actuales. / This thesis is a descriptive analytical study of the e-textbooks used in compulsory education under the Catalan education system. The research is structured into two clearly differentiated lines of work: a) First, a competency analysis was performed to establish how basic competencies were handled in the activities found in the e-textbooks. b) Second, an analysis was performed of the use of multimedia resources in both the content and the activities of these e-textbooks. The final sample included 112 e-textbooks, 106 for compulsory secondary education and 6 for primary education, with a total of 6,154 activities (6,020 for compulsory secondary education studies and 134 primary education studies). Regarding the results for the analysis of competency handling in the activities, it could be said that the e-textbooks analysed did not satisfactorily respond to the competency focus set by the official curricula of either of the two educational stages. Regarding the frequency of use of the various multimedia elements, it could generally be said that the results obtained indicate a classic use of multimedia resources.

The ability to innovate in any organization is directly related to a continuous flow of new ideas capable of responding to opportunities for new products. However, the successful development of innovative products requires more than just generate ideas, other characteristics of the process must be considered. To help understand these characteristics, a Framework to Support the generation of innovative ideas based on two pillars is developed: Conceptual Modelling and Conceptual Modelling applied. The framework is based on three key dimensions: Influential Factors; Methods, Techniques and Tools for Innovation; and Generation of Innovative Ideas. These dimensions are composed of variables, which together help to guide companies in the process of generating innovative ideas. Although cannot be generalized to all organizations, the study contributes empirically to the subject of the first stage of the Innovation Process. / La capacidad de innovar de cualquier organización está directamente relacionada con un flujo continuo de nuevas ideas capaces de responder a las oportunidades de nuevos productos. Sin embargo, el éxito del desarrollo de productos innovadores, más que simplemente generar ideas requiere que otras características del proceso sean consideradas. Para ayudar a entender estas características, se desarrolla en esta investigación un Framework de Apoyo a la Generación de Ideas Innovadoras sobre dos pilares: Modelado Conceptual y el Modelado Conceptual Aplicado. El framework se basa en tres dimensiones: Factores Influyentes; Métodos, Técnicas y Herramientas para la Innovación; y Generación de Ideas Innovadoras. Estas dimensiones están compuestas de variables, que en su conjunto ayudan a dirigir las empresas en el proceso de generación de ideas innovadoras con más agilidad. Aunque no se pueda generalizar a todas las organizaciones, el estudio contribuye empíricamente al tema de la primera etapa del Proceso de Innovación.

Aquesta tesi té com a finalitat última aprofundir en l'observació, identificació i anàlisi de la influència educativa en situacions d'interacció social en el context de les assemblees de classe, com a gènere discursiu de parla pública col•lectiva plurigestionada i com a pràctica educativa escolar per a la construcció de la personalitat moral individual i de grup. Més concretament, els objectius específics són: (i) Identificar, descriure i analitzar la seqüència d'activitat conjunta (SAC) que els i les participants construeixen a les assemblees de classe, per tal de delimitar les formes d'organització de l'activitat conjunta construïdes a partir de les seves actuacions; detectar els patrons d'actuacions que defineixen les formes d'organització; i identificar les funcions educatives, l'articulació i l'evolució que tenen aquestes formes d'organització. (ii) Analitzar els enunciats de les actuacions dels segments d'interactivitat per identificar-hi formulacions normatives vinculades a les seves funcions educatives i a les dimensions de gestió de l'estructura de participació social i de la tasca i de gestió del contingut, determinar en quines categories temàtiques es poden classificar les formulacions normatives i establir relacions amb els temes morals de referència que les orienten. (iii) Identificar i analitzar quins són els mecanismes de construcció progressiva de sistemes de significats compartits que s'observen en la manera com es presenten les formulacions normatives i en la manera com s'impulsen a través de les estructures conversacionals on aquestes apareixen. (iv) Identificar indicadors de les característiques educatives globals de la seqüència d'activitat conjunta que ens acostin al coneixement de la cultura moral de les assemblees analitzades. El posicionament teòric i metodològic de referència engloba els marcs conceptuals de la concepció de la construcció de la personalitat moral, de la concepció constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge i els estudis del llenguatge que conceben el discurs integrat en l'activitat social i que estan orientats al desenvolupament de la competència comunicativa en els diversos contextos on es desenvolupa l'activitat social. Des d'aquests posicionaments integrats, l'estudi es concreta en l'anàlisi de la influència educativa en un curs escolar d'assemblees de classe. Es tracta d'una aproximació metodològica a l'estudi de casos, que segueix un model d'anàlisi de la interactivitat entre els i les participants, per identificar, en dos nivells d'anàlisi com construeixen la seva activitat conjunta. D'acord amb els objectius específics, el primer nivell pretén identificar els segments d'interactivitat. El segon nivell d'anàlisi cerca examinar els mecanismes semiòtics del discurs dels i de les participants, per saber com es construeixen progressivament sistemes de significats compartits sobre les formulacions normatives dels enunciats del discurs i mitjançant quines estructures conversacionals es presenten i s'impulsen. Els resultats mostren la pertinença del model d'anàlisi emprat a la tesi. En el primer nivell d'anàlisi, avalen l'interès d'analitzar les formes d'organització de l'activitat conjunta, mitjançant la identificació dels patrons d'actuacions articulades dels i de les participants. El resultat han estat onze segments d'interactivitat, articulats de forma complexa, que desenvolupen les funcions d'organització, deliberació i regulació. Dins del segon nivell d'anàlisi, hem identificat un gran nombre de normes que hem classificat en: regulació de la gestió de la participació social i la tasca i de la gestió del contingut. Com a resultat hem identificat un nombre molt similar de normes adreçades a cada una d'aquestes dues gestions en què s'organitza l'activitat conjunta. L'anàlisi del contingut temàtic de les normes ens ha permès obtenir el conjunt de les categories morals, que, relacionat amb els temes morals universals, ens ha proporcionat el mapa de l'orientació moral de la SAC. Per finalitzar, l'anàlisi de les estructures conversacionals que presenten i impulsen les normes ens ha donat com a resultat que les més freqüents són les que presenten les normes amb arguments i explicacions per afavorir la seva comprensió, sense imposar-les. En conclusió, a les assemblees analitzades, les formes d'organització, la gestió de la participació social i la tasca i el contingut són objecte d'aprenentatge, fins i tot sense una planificació prèvia al respecte. Quant al discurs normatiu, la seva orientació pretén ajudar l'alumnat a regular la conducta i a fomentar la presa de consciència. / The ultimate aim of the thesis is to identify, analyze and assess the extent of educational influence on social interaction in class assemblies, as a discursive genre of collective public speaking and as an educational practice contributing to the construction of the moral personality in the school environment. The specific objectives are: (i) To identify, describe and analyze the joint activity sequence (JAS) that participants construct in the assemblies, with a view to defining the forms of organization of the joint activity; to detect patterns of actions, and to identify the educational functions of these; (ii) To analyze the discourse of the participants in order to identify the presence therein of normative formulations in the management of social participation and of the task, and in the management of content, to determine thematic categories of these normative formulations, and to establish relationships with the key moral issues; (iii) To identify mechanisms of progressive construction of systems of shared meanings in how the normative formulations are presented and promoted by way of the conversational structures in which they appear; and (iv) To identify the overall educational characteristics of the JAS as an approach to understanding the moral culture of the assemblies analyzed. The theoretical and methodological positions embrace the concept of the construction of the moral personality, the constructivist conception of teaching and learning, and studies of language for the development of communicative competence in social activity. On the basis of these integrated positions the study focuses on the analysis of educational influence in a school year of class assemblies. This is a case-study methodology, in which the analysis of the interaction between the participants is conducted on two levels. The first sets out to identify the forms of organization of the joint activity or the segments of interactivity. The second examines the semiotic mechanisms of the participants' discourse by way of the normative formulations of the utterances and conversational structures in which they appear. The results are, first, the identification of eleven segments of interactivity, articulated in a complex manner, which perform the functions of organization, deliberation and regulation; the identification of the large number of rules governing not only the social participation but also the task and the content. After analyzing the thematic content of the norm, we arrived at the set of moral categories of the JAS, which, in relation to universal moral questions, provided us with a map of the moral orientation of the JAS. Finally, the analysis of conversational structures has shown that the most frequently employed are those that present the norms with explanations and arguments to facilitate their comprehension, without imposing them. We conclude this summary with the assertion that, in the class assemblies analyzed, the forms of organization, the management of social participation and the task and the content are all the subject of learning, despite there having been no prior planning to this end, and that the norms analyzed are intended to help students regulate their behavior and enhance their awareness.

En aquesta tesi, considero la família com la unitat encarregada de prendre decisions en l’economia i estudio les implicacions d’aquestes decisions per les desigualtats en indicadors de salut i del mercat laboral, dos aspectes fonamentals per al benestar dels individus. En el primer capítol, que porta per títol “Health Policies and Intergenerational Mobility”, estudio quin paper juguen les desigualtats en termes de salut i les polítiques de sanitat pública per a la persistència en la generació d’ingressos als EE.UU. En la literatura el paper de les polítiques públiques d’educació han sigut àmpliament estudiats però no sabem quasi res de com les polítiques de salut afecten mobilitat. En aquest capítol, desenvolupo i estimo un model de generacions solapades, basat en la acumulació de capital humà, on les decisions de les famílies tenen en compte la natura dinàmica i multidimensional de la inversió en capital humà. En el model, introdueixo dos tipus de capital humà: capital en salut i capital humà. A més a més, modelo de forma explícita les polítiques públiques d’educació i salut. Les simulacions mostren que les polítiques de salut són importants per determinar la mobilitat social entre generacions per als individus menys afavorits de la societat i també que hi ha interaccions importants entre les polítiques públiques d’educació i sanitat. En el segon capítol, titulat “Marriage and Health: Selection, Protection, and Assortative Mating” i escrit conjuntament amb en Nezih Guner i en Joan Llull, estudiem com el fet de viure en parella o no afecta la desigualtat en l’estat de salut. Controlant per factors observables, els nostres resultats indiquen que la diferencia en estat de salut entre solters i casats arriba al seu punt màxim, un 12%, entre els 55 i 59 anys. Si considerem diferencies no observades en l’estat de salut innat (tant permanent com depenent en l’edat), que poden estar correlacionades amb el moment i la probabilitat de casar-se, els nostres resultats indiquen que no hi ha diferències entre l’estat de salut de solters i casat abans dels 40 anys mentre que les diferències en edats més avançades arriben al 6%. Aquest resultat ens indica que les diferències en salut en la joventut entre solters i casats són degudes a un efecte de selecció en el casament però podria existir un efecte protector d’estar casat en edats més avançades. Quan explorem els mecanismes darrera aquest resultat, veiem que hi ha una correlació positiva entre l’estat de salut innat i trobar parella sense divorciar-se i que les persones amb bona salut innata tendeixen a estar casades amb persones amb bona salut innata. Finalment, notem que l’assegurança de salut i hàbits saludables són molt rellevant per a l’efecte beneficial de casar-se. En el tercer capítol, “Household Labor Market Dynamics”, escrit amb en Nezih Guner i Arnau Valladares-Esteban, estudiem el rol de les decisions laborals de les famílies en les dinàmiques del mercat laboral. Tenim en compte les decisions laborals conjuntes de les parelles casades considerant tres estats laborals: treballant, a l’atur i inactiu. Analitzant la importància de les transicions entre estats laborals tant per homes com per dones, veiem que els resultats són diferents entre els dos gèneres. Les transicions entre treball i atur són claus pels homes mentre que per les dones les transicions relacionades amb la inactivitat són rellevants. També comptabilitzem la rellevància del added worker effect i demostrem que, sense aquest efecte, la participació laboral de les dones en el període 2000-2010 hauria sigut un 2,5 punts percentuals més alta. De forma similar, la taxa d’atur també hauria sigut 0,3 punts percentuals més alta, el que significa un 6,16% del total de la taxa d’atur. / In this thesis I consider family as a basic unit of the decision-making in the economy and I study the implications of these decisions for health inequalities and labor supply, very important socioeconomic outcomes. In the first chapter of this thesis, named "Health Policies and Intergenerational Mobility", I study the role of health inequalities and health policies for income persistence over generations within family in the United States. While the role of education and education policies received a lot of attention in the literature on intergenerational mobility, almost nothing is known on how medical policies affect intergenerational mobility and inequality. This is rather surprising, since health, like education, is highly persistent across generations and health of children have an important impact on how they perform in school. In this paper, I develop and estimate a human-capital based overlapping generations model of household decisions that take into account multidimensionality and dynamic nature of human capital investments. I distinguish two forms of human capital: health capital and human capital, and model explicitly government policies in education and health. The counterfactual simulations show that health policies is an important determinant of intergenerational mobility of income across generations for agents of the bottom of income distribution and there are important interactions between health and education policies. In the second chapter of this thesis "Marriage and Health: Selection, Protection, and Assortative Mating" (joint with Nezih Guner and Joan Llull), we study how marital status affects health inequality. Using data from the Panel Study of Income Dynamics (PSID) and the Medical Expenditure Panel Survey (MEPS), we analyze the marriage health gap for working-age individuals. Controlling for observables, we find a gap that peaks at 12 percentage points at ages 55-59. If we allow for unobserved heterogeneity in innate health (permanent and age-dependent), potentially correlated with timing and likelihood of marriage, we find that the effect of marriage on health disappears below age 40, while about 6 percentage points difference between married and unmarried individuals remains at older (55-59) ages. This indicates that the observed gap is mainly driven by selection into marriage at younger ages, but there might be a protective effect of marriage at older ages. Exploring the mechanisms behind this result, we find that better innate health is associated with a higher probability of marriage and a lower probability of divorce, and there is strong assortative mating among couples by innate health. We also find that married individuals are more likely to have a healthier behavior compared to unmarried ones. Finally, we find that health insurance is critical for the beneficial effect of marriage. In the third chapter of this thesis, "Household Labor Market Dynamics", coauthored with Nezih Guner and Arnau Valladares-Esteban, we study the role of labor supply decisions within family for the labor market dynamics. We study the joint labor market transitions of married couples between three labor market states: employment, unemployment, and out of the labor force. We assess the importance of different labor market transitions for married males and females. The results show that married men and women differ in their labor market dynamics. The transitions between employment and unemployment are the key driver of the cyclical movements in unemployment for married males. For married females, however, transitions in and out of the labor force play a key role. We calculate the importance of the added worker effect and show that without the added worker effect, female labor participation and unemployment rates in 2000-2010 period would be about 2.5 and 0.3 percentage points higher, respectively. This 0.3 percentage points represents about 6.16% of the female unemployment rate.

La investigación realizada en la presente tesis doctoral explora la narración del relato autobiográfico y su análisis como herramienta para el desarrollo de la práctica profesional en formación inicial de maestros a través del arte contemporáneo. Durante el estudio se han analizado un total de 407 relatos autobiográficos realizados durante la formación de docentes en la Universidad de Lleida en las promociones 2009-2010, 2010-2011, 2011- 2012 y 2012-2013. Como resultado la narración de esta investigación deviene mi propio relato autobiográficos construido a través de la polifonía. Explorar y analizar el papel que el arte contemporáneo ha tenido en el desarrollo de la práctica docente en formación inicial de maestros en la Universidad de Lleida nos lleva a explorar y desarrollar una metodología de análisis de los relatos autobiográficos. El análisis de los relatos autobiográficos se concreta en tres momentos distintos que responden a los interrogantes que emergen a lo largo de la investigación. De este modo los resultados nos invitan a desarrollar el relato autobiográfico como estrategia de mejora de la práctica profesional. / La investigació realitzada en la present tesi doctoral explora la narració del relat autobiogràfic i el seu anàlisi com a eina per al desenvolupament de la pràctica professional en formació inicial de mestres a través de l'art contemporani. Durant l'estudi s'han analitzat un total de 407 relats autobiogràfics realitzats durant la formació de docents a la Universitat de Lleida en les promocions 2009-2010, 2010-2011, 2011- 2012 i 2012-2013. Com a resultat la narració d'aquesta investigació esdevé el meu propi relat autobiogràfics construït a través de la polifonia. Explorar i analitzar el paper que l'art contemporani ha tingut en el desenvolupament de la pràctica docent en formació inicial de mestres a la Universitat de Lleida ens porta a explorar i desenvolupar una metodologia d'anàlisi dels relats autobiogràfics. L'anàlisi dels relats autobiogràfics es concreta en tres moments diferents que responen als interrogants que emergeixen al llarg de la investigació. D'aquesta manera els resultats ens conviden a desenvolupar el relat autobiogràfic com a estratègia de millora de la pràctica professional. / The present research explores the writing of autobiographical narrative and its analysis as a tool for the development of professional practice in initial teacher education through contemporary art. During the research, 407 autobiographical narratives written in teachers’ education in the University of Lleida from 2009-2010, 2010-2011, 2011-2012 y 2012-2013 academic years have been analised. For this purpose, the narrative of the investigation becomes my own autobiographical narrative built through the polyphony. In order to explore and analyse the importance of contemporary art on the development of teaching practice in initial teacher training at the University of Lleida, we ought to explore and develop a methodology for the analysis of autobiographical narratives. The analysis of autobiographical narratives is conducted at three different moments to answer the questions that emerge throughout the investigation. Consequently, the results invite us to develop the autobiographical narrative as a strategy for improving professional practice.

This Doctoral Thesis analyzes the "problem of the emotions" in the person, as entity organizacional and analyzes and realizes contributions concerning the constructs of Emotional Intelligence, Emotional Capital, Relational Capital and Intellectual Capital. The information bases of the investigation it was obtained by means of the scale TECER-2012 designed and applied to a pilot sample and final sample of 892 university and qualified students. It allowed to relieve cognitive, emotional and relational antecedents (competitions of learning and formation and emotional competitions in the dimensions of recognition and regulation, both personal and social), formulated the operational models of ICom2 and IEom2 for the treatment of the components that characterize the Intellectual Capital and the Emotional Intelligence; to validate a set of hypotheses formulated by the literature review and the bibliometric analysis and Altmetrics; apply techniques of multivariate analysis to formulate models of Cluster, Multidimensional Mapping and Discriminant as support for the improvement of the operational models and propose recommendations for the improvement of the constructs, in particular, the emotional. / Esta Tesis Doctoral trata el "problema de las emociones" en la persona, como entidad organizacional y analiza y realiza aportaciones en torno a los constructos de Inteligencia Emocional, Capital Emocional, Capital Relacional y Capital Intelectual. La información base de la investigación fue obtenida por medio de la escala TECER-20121, diseñada y aplicada a una muestra final de 892 estudiantes universitarios y titulados. Permitió relevar antecedentes cognitivos, emocionales y relacionales (competencias de aprendizaje y formación y competencias emocionales en las dimensiones de reconocimiento y regulación, tanto personal como social),formular los modelos operacionales de ICom2 2y IEom2 3para el tratamiento de los componentes que caracterizan el Capital Intelectual y la Inteligencia Emocional; validar un conjunto de hipótesis planteadas por la revisión de la literatura y de análisis bibliométrico y altmetrics4; aplicar técnicas de análisis multivariante para formular modelos de Cluster, Escalamiento Multidimensional, Componentes Principales y Discriminante, como apoyo al mejoramiento de los modelos operacionales y proponer recomendaciones para el mejoramiento de los constructos, en particular, el emocional.

En este estudio se realizan tres aportes teóricos y uno práctico. El primero de ellos, al determinar las ambigüedades que presentan los constructos teóricos del informe PISA 2003, muestra el tipo de evaluación de competencias que se propone en dicho informe y su posición contraria a la realización de una evaluación analítica y global de las competencias matemáticas a partir del análisis a posteriori de las respuestas de los alumnos a tareas de respuesta abiertas. El segundo aporte teórico, está enmarcado en la perspectiva del Enfoque ontosemiótico de la cognición e instrucción matemática (EOS), puesto que afronta la problemática del encaje de los “procesos” dentro del marco teórico del EOS. Se trata de desarrollar este marco mediante una tipología de procesos que permite hacer operativo el nivel de análisis de procesos propuesto en dicho enfoque: 1) procesos asociados a las configuraciones y a las facetas duales, 2) otros procesos y 3) megaprocesos. El tercer aporte teórico amplía el marco del EOS con una metodología para la evaluación analítica de competencias matemáticas, basada en un modelo de análisis de prácticas, objetos y procesos matemáticos (APOPM). Se trata de un método en el que la primera fase consiste en una evaluación analítica a posteriori y global de competencias matemáticas que se infieren de las respuestas de los alumnos, mientras que la segunda fase consiste en un método a priori de desarrollo de una determinada competencia (la que el alumno debería desarrollar). Finalmente, el aporte práctico consiste en la implementación de dos ciclos formativos en el Máster de Formación del Profesorado de Educación Secundaria Obligatoria y Bachillerato - Especialidad de Matemáticas de la Universitat de Barcelona. Se trata de dos experimentos de enseñanza para (1) poner a prueba ciertos constructos teóricos del EOS y (2) verificar algunas hipótesis relacionadas con la determinación de las competencias profesionales que requieren los profesores de secundaria para evaluar las competencias matemáticas de sus alumnos. Como resultados importantes de este estudio tenemos que la competencia profesional del profesor en el APOPM, donde se activan objetos y procesos matemáticos en dichas prácticas, es un “saber de fondo” que permite la evaluación y desarrollo de la competencia matemática de sus alumnos y que el APOPM es un modelo de análisis no exento de ambigüedades, tal como se ve en la experimentación. Sin embargo, si a los profesores o futuros profesores se les enseña dicho método de manera muy pautada, sería una ambigüedad con la que se podría convivir, ya que se conseguiría que el grupo mayoritario llegase a los mismos resultados en la evaluación de competencias. / This study provides three theoretical and one practical contributions. The first theoretical contribution, by determining the ambiguities that the theoretical constructs of the PISA 2003 Technical Report present, shows the type of competencies assessment proposed in the report and its opposition to the conducting of an analytical and global assessment of mathematical competencies from the a posteriori analysis of student responses to open-ended tasks. The second theoretical contribution falls within the context of the onto-semiotic approach to mathematics cognition and instruction (OSA), since it faces the problem of fitting the "processes" within the theoretical framework of OSA. The aim is to develop this framework through a typology of processes that allows the functioning of the level of analysis of processes proposed in this approach: 1) processes associated with the configurations and dual facets, 2) other processes, and 3) mega processes. The third theoretical contribution extends the framework of OSA with a methodology for the analytical assessment of mathematical competencies, based on an analytical model of practices, objects, and mathematical processes (APOPM in Spanish). This is a method in which the first stage consists of an analytic, a posteriori, and global assessment of mathematical competencies that are inferred from the student responses, while the second stage consists of an a priori method of development of a certain competence (that students should develop). Finally, the practical contribution involves the implementation of two training courses in the Master in Teacher Training in Obligatory Secondary and Upper Secondary School Education - Specialization in Mathematics at the University of Barcelona. This consists of two teaching experiments (1) to test certain theoretical constructs of OSA and (2) to verify some hypotheses concerning the identification of professional competences that secondary teachers require to evaluate the mathematical competencies of their students. The results of this study include significant findings. One of them is that the professional competence of the teacher in the APOPM, where objects and mathematical processes are activated in such practices, is a "background knowledge" which allows the evaluation and development of the mathematical literacy of the students, and that APOPM is an analytical model not without ambiguities, as seen in experimentation. However, if teachers or potential teachers are taught this method in a much patterned way, it would be an ambiguity with which one could live with, since it would make the majority group reach the same results in the competencies assessment.

La presente tesis desarrolla los resultados de una investigación-acción que persiguió mejorar la Competencia Social y Ciudadana del alumnado, y con ello favorecer la prevención y resolución pacífica de los conflictos. Para lograr esta transformación en pro de una buena convivencia, se diseñó y aplicó un programa de intervención desde el área de Educación Física y las sesiones de tutoría y la vez, se analizó y evidenció su efectividad bajo la rigurosidad científica. El enfoque de la investigación se justifica social y científicamente por tres factores: el papel de la escuela en la formación de ciudadanos capaces de ejercer una ciudadanía justa y de afrontar creativamente los conflictos naturales de la vida en sociedad; la prevención de los problemas de convivencia en los centros educativos; y la aportación de nuevos conocimientos en torno a la temática de las Competencias Básicas. En la consecución de nuestro objetivo, priorizamos la EF como motor de aprendizaje social porque es un área que emana vivencias y experiencias en primera persona, a la vez que requiere de la interacción social para desarrollar sus contenidos. Puesto que requeríamos vincularnos interactivamente con el objeto a investigar, el paradigma socio-crítico nos ayudó a comprender y captar la esencia educativa y los comportamientos derivados de nuestra acción. Asimismo, el enmarcamos dentro de la metodología cualitativa permitió adaptar el proceso de investigación a la complejidad de las situaciones que se dan en el aula y ejercer al mismo tiempo el rol de docente y de investigador. Concretamente, optamos por el método de la investigación-acción participativa, porque consideramos que su estructura reflexiva facilitaría: implicar en el estudio a un grupo de maestros colaboradores, resolver los problemas surgidos, garantizar la calidad del conocimiento científico obtenido y simultáneamente constatar los avances en el clima de convivencia de las sesiones de EF. Puesto que nos interesó ir más allá de la visión del investigador, empleamos diferentes instrumentos de recogida de información para captar la perspectiva de los diferentes agentes implicados: docente-investigador, alumnos y maestros. Aunque especialmente nos basamos en la observación participante y en el análisis de documentos, que aportaron evidencias de naturaleza cualitativa, consideramos oportuno respaldarlos con otros datos cuantitativos obtenidos a partir de un cuestionario dirigido al alumnado, una observación no participante y un ranking sociométrico. Finalmente, los resultados triangularon la visión de los tres agentes y se vincularon a tres ejes: las causas y resoluciones de los conflictos en EF, las conductas prosociales manifestadas por los alumnos durante las sesiones de EF y el desarrollo del programa y los beneficios de conectar las sesiones de EF y de tutoría. / This thesis presents the results conducted in an action research project that attempted to improve the social and citizen competence of students helping prevent conflicts as well as promote peaceful conflict resolution. To achieve this and work towards the better wellbeing of students, an intervention program was designed and implemented in physical education and homeroom class sessions. The focus of the research is socially and scientifically based on three factors: the role of schools in preparing citizens capable of being just and fair who can creatively resolve ordinary conflicts; preventing problems that arise from working together in educational institutes; and new knowledge development regarding key competencies. Physical Education was the primary variable in achieving our goal because it allows for diverse and first-hand experiences that also require social interaction in order to fully develop. Considering our needs, the socially-critical paradigm helped us understand and capture the educational essence and behaviour derived from our actions. Likewise, by focusing on qualitative methodology, we were able to adapt our investigation to deal with complex situations that occur in the classroom and at the same time confront them as both a teacher and researcher. We specifically opted for the action research method, because we believe its a reflective structure that facilitates: cooperative teacher involvement from the study group, resolves conflicts that arise, and ensures the quality of the scientific knowledge gained while at the same time monitoring the progress made during the PE classes. We employed different methods of collecting data to capture distinct perspectives from the implied stakeholders: teacher-researchers, students and teachers. Although our observations were primarily based on our participants and on the analysed documents, which provided qualitative evidence, we also considered it appropriate to support them with other quantitative data obtained from a student questionnaire and non-participant observations. In the end, the results brought together the different points-of-view from each stakeholder, connecting three axes: the causes and solutions of conflicts that arise in PE, pro-social behaviour exhibited by students during PE class, and the benefits of curriculum development that integrates PE in the homeroom.