La tesi, inscrita dintre dels plantejaments de la pedagogia intercultural, subratlla el paper que pot operar el joc tradicional en l'acció cultural de les societats humanes i destaca la seva importància com instrument de sensibilització intercultural, pel fet de considerar-lo un bon mediador en el diàleg de les cultures. A través del joc, es pot afavorir el coneixement mutu per promoure actituds d'apropament i intercanvi que vagin més enllà de la simple coexistència. La recuperació i difusió del joc tradicional ha de contribuir a la construcció d'una societat democràtica en la qual es valori de manera positiva la diversitat cultural com forma d'enriquiment. L'objecte d'estudi se centra en el joc motor tradicional, abordat des d'una perspectiva taxonòmica. En la primera part, que constitueix el marc teòric, s'efectua per un costat, una exhaustiva revisió de la literatura existent sobre el tema, examinant-se més de cent cinquanta classificacions i, per l'altre, es formula una nova proposta taxonòmica, el model COMET, que s'inscriu en el paradigma sistémico-estructural. L'estudi parteix de les primeres enumeracions que es van formalitzar entorn al joc durant el segle XVI, avança atent a les diferents contribucions que es van formular fins que entre la segona i tercera dècada del segle XX es va posar fi als intents d'establir una teoria explicativa global sobre la seva naturalesa, i es tanca donant a conèixer el joc des de diferents perspectives disciplinàries, emfatitzant sobretot en un ampli ventall de classificacions que des de la psicologia, l'antropologia, la història, la sociologia, la filosofia, la pedagogia i l'educació física, han pretès catalogar diferents aspectes relacionats amb l'univers lúdic. La proposta taxonòmica COMET, a partir de considerar les variables de la lògica interna del joc (jugadors, material espai i temps), i atenent a diferents indicadors per a cadascuna de les variables, permet no únicament la classificació de les diverses manifestacions lúdiques que pretengui categoritzar, sinó que també possibilita la realització d'una rigorosa anàlisi de totes elles. En la segona part de la tesi, es porta a terme l'aplicació de la proposta taxonòmica, recorrent a la metodologia comparativa per a identificar les divergències i convergències que es produeixen entre cinc catàlegs de jocs, que han estat elaborats per registrar cinc-centes quaranta-sis manifestacions lúdiques localitzades a Catalunya, Colòmbia, Marroc, Perú i la República Dominicana, amb la finalitat de determinar quins poden ésser els trets lúdics transculturals. La mostra guarda estreta relació amb el recent fenomen que representa la incorporació d'alumnes estrangers en el sistema educatiu de Catalunya. En la discussió dels resultats s'evidencien multitud de coincidències en les maneres com operen les estructures internes del joc en cadascun dels cinc catàlegs. L'ús del mètode de les diferències entre proporcions per determinar si existeixen diferències estadísticament significatives entre elles, posa de relleu que les diferències no són molt notòries, evidenciant l'existència d'un perfil lúdic comú. / The thesis, registered within the expositions of pedagogy intercultural, emphasizes the paper that can operate the traditional game in the cultural action of the human societies.The study object is centred in the traditional, boarded motor game from a taxonomic perspective. In the first part, that constitutes the theoretical frame, it is come by a side, to an exhaustive revision of existing literature on the subject, being examined more than one hundred fifty classifications and, by the other, a new taxonomic proposal, the model COMET is formulated, that registers in the systemic-structural paradigm. The study leaves from the first enumerations that became serious surroundings to the game during century XVI and it is closed presenting the game from different disciplinary perspective, emphasizing coverall in an ample fan of classifications that from psychology, the anthropology, history, sociology, the philosophy, pedagogy and the physical education, they have tried to catalogue different aspects related to the playful universe.Taxonomic proposal COMET, from considering the variables of the internal logic of the game (players, material space and time), and taking care of different indicators for each one from the variables, allows not solely the classification of the diverse playful manifestations that it tries to categoriser, but that also makes possible the accomplishment of a rigorous analysis of all of them.In the second part of the thesis, the application of the taxonomic proposal is carried out, resorting to the comparative methodology to identify the divergences and convergences that take place between five catalogues of games, that have been elaborated to register five hundred forty and six located playful manifestations in Catalonia, Colombia, Morocco, Peru and the Dominican Republic, with the purpose of determining as they can be the tran cultureless playful characteristics. In the discussion of the results they demonstrate multitude of coincidences in the ways as they operate the internal structures of the game in each one of five catalogues, putting itself of relief the existence of a common playful profile.

La tesi és un compendi de publicacions que tenen com a comú denominador els processos de renovació pedagògica al llarg del segle XX a Catalunya. L'anàlisi de l'evolució de l'educació a Catalunya al llarg del segle XX situa en un primer pla l'expressió renovació pedagògica que veiem emergir i surar en moments diferents, esquitxant i tacant el mapa educatiu català. De fet, podríem dir que la història de l'educació a Catalunya al llarg del segle XX és, sovint, la història de la renovació o de les renovacions pedagògiques que s'hi han produït. La tesi està organitzada en tres grans blocs:Bloc I - Un primer bloc amb la presentació de la tesi i un apartat que contextualitza els treballs del compendi i els emmarqui en les diverses línies seguides per la historiografia de la renovació pedagògica a Catalunya. El nucli d'aquest apartat és un estudi que analitza el mateix concepte renovació pedagògica i revisa les aportacions historiogràfiques sobre la renovació pedagògica a Catalunya realitzades des del final de la dècada de 1970. Després de realitzar una aproximació a l'anàlisi conceptual de la renovació pedagògica, en aquest estudi es ressegueixen i sistematitzen les principals línies d'investigació i tendències seguides i les principals aportacions i interpretacions realitzades en aquests darrers trenta anys a partir dels estudis i publicacions més significatius.II - El segon bloc està constituït pels deu textos publicats i seleccionats que s'estructuren en tres apartats:a) Entorn de la reflexió pedagògica: la renovació pedagògica i la construcció de les ciències de l'educació.b) Sobre la realitat educativa: la renovació pedagògica davant el problema de l'escola rural.c) Sobre les perspectives de futur. Algunes inquietuds: de l'escola al territori, del problema local al destí global i de l'individu a la humanitat.III- El darrer apartat de la tesi és un epíleg amb les conclusions en les quals es presenta un resum global dels resultats obtinguts de forma conjunta amb la discussió i justificació d'aquests resultats. En el seu conjunt la tesi planteja i obre diversos interrogants de cara a l'anàlisi dels diversos processos de renovació pedagògica a Catalunya. La renovació pedagògica ha estat impulsada des de posicions diferents i diverses i orientada en direccions diferenciades i, en alguns moments, àdhuc divergents, sinó oposades. L'idealisme, el positivisme, el pragmatisme, el psicologisme, el socialisme, l'anarquisme i, al capdavall, multiplicitat de corrents de pensament filosòfics, científics o polítics han apostat per canviar l'escola; o sigui, per renovar-la. Les característiques singulars de la realitat catalana, al llarg del segle XX, han estat un marc idoni per generar i cultivar aquests anhels renovadors i per impulsar la renovació de l'escola. Els processos de construcció o desenvolupament i els processos de trencament o ruptura que mouen els canvis i les transformacions han estat diversos i diferenciats. En tots ells ha aparegut l'educació i l'escola com un element clau en la construcció o reconstrucció del futur. I en tots ells, diversos actors, des de perspectives encara més diverses, han proclamat la necessitat de renovar l'escola i han construït un procés de renovació que, lluny de ser lineal, és complex i, sovint, circular en el sentit que retorna enrere per trobar referents i impulsos per avançar cap al futur. No hi ha doncs una renovació pedagògica a Catalunya sinó diverses renovacions pedagògiques, en el temps i en el contingut.La tesi proposa una visió de la renovació pedagògica més heterogènia que homogènia, més polièdrica que plana, més diversa que uniforme, més fragmentada que continuada, més complexa que esquemàtica i més circular que lineal. / Title: The pedagogical renewal in the twentieth century. Catalan crossroads: dynamisms and tensionsAuthor: Joan Soler MataTEXT: The thesis is a compilation of publications about a common topic: the pedagogical renewal processes throughout the twentieth century that have emerged and been maintained at different times in the Catalan educational map.The thesis is organized into three main areas:- The first section contextualizes the work of the compendium and defines them following the historiography of pedagogical renewal in Catalonia. The study examines the pedagogical renewal concept and reviews the historical contributions made on the subject since the end of the 1970s.- The second part consists of ten selected texts and structured into three sections:a) The Educational Reflection: the pedagogical renewal and construction of the sciences of education.b) The Educational Reality: the pedagogical renewal in the face of the rural school problem.c) The Prospects for the Future: from the school to the territory, from the local problem to the global situation, from the individual to the community.- The epilogue presents a summary of the results together with their argument and justification.The thesis raises questions with regard to the analysis of various pedagogical processes in Catalonia. The remarkable characteristics of the Catalan reality, throughout the twentieth century, have been an ideal framework for building and renovating desires to promote the renewal of the school. The construction or development processes and the rupturing or breaking up processes which have brought about changes and the transformations, have been diverse. In all of them, school education has emerged as a key element in the construction or reconstruction of the future. And several participants from various different perspectives have proclaimed the need to renovate the school and built a renewal process. Far from being linear; it is complex and often circular in its return to find references and impulses to move it forward. In summary, the thesis proposes a vision of the pedagogical renewal more heterogeneous than homogeneous, more multifaceted than simple, more diverse than uniform, more fragmented than continuous, more complex and circular than simplified and linear.

La pedagogia ha quedat com desplaçada de les escoles. Si bé des del segle XVIII s’ han reconegut les aportacions fetes per grans pensadors i personalitats acreditades com a pedagogs, els posseïdors d'un títol en pedagogia no han acabat de tenir cabuda a les institucions educatives, ni tan sols a partir d’un reconeixement específic oficial. En aquest treball, després de fer una anàlisi inicial sobre aquestes qüestions, a partir de la mirada fenomenològica hermenèutica del relat de la seva història de vida, l’autor tracta de fonamentar la necessitat de la incorporació a les institucions educatives de la figura del pedagog professional. En el seu relat, la part central de la tesi descriu la seva experiència professional de gairebé quaranta anys a diverses escoles i institucions, dels quals trenta ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat. Al llarg de la narració d’aquesta experiència s’hi troben situacions i vivències personals que, a partir de la seva lectura, poden evocar en el lector espais de reflexió pedagògica sobre temes relacionats en quatre àmbits: el de les persones, el de les institucions, l’escolar, i el cívico-polític. A mode de conclusions, se suggereixen pistes de reflexió pedagògica i línies d’acció conduents a la definició i els requisits que ha de reunir un pedagog professional expert.

La época actual se caracteriza, fundamentalmente, por los cambios dinámicos que se producen en los entornos económicos, políticos, sociales y culturales de las organizaciones creando realidades cada vez más complejas. La organización universitaria, como cualquier institución social, difícilmente puede concebirse al margen de los cambios que se producen en la sociedad. La conexión de la universidad con la sociedad, desde siempre, ha tenido algo de problemático. Por una parte las universidades están al servicio de esta sociedad, generando, transmitiendo y difundiendo el saber; pero, por otro lado, sufren -el pathos clásico- el impacto innegable de los cambios, bruscos o no, que genera la sociedad y a los que la universidad ha contribuido en cierta medida.Frente a estos cambios la investigación académica y la consultoría en el campo del management han desarrollado valiosos aportes para la gestión de las organizaciones formulando planteamientos que explican los nuevos fenómenos, elaborando nuevas teorías que sirven de referente para los nuevos comportamientos de la gestión organizacional y produciendo instrumentos que viabilizan la gestión del cambio. El benchmarking, o evaluación comparativa, es un instrumento de gestión contemporánea que se viene aplicando ampliamente y con resultados más que notables en el mundo de la gestión empresarial. Es un proceso sistemático y continuo para evaluar las mejores prácticas de las organizaciones que son reconocidas como excelentes con el propósito de compararse, encontrar las diferencias en cuanto a la realización y a los resultados alcanzados para, finalmente, adoptar la experiencia, adaptarla y actuar en consecuencia. Esta sistematización de "imitar para superar" es una herramienta potente que permite el aprendizaje de las organizaciones y la mejora de su desempeño sustentándose, por así decirlo, en aquello que es de sentido común y que con frecuencia lo aplican las personas, las organizaciones, los países, los bloques regionales: imitar experiencias exitosas de los demás para aplicarlas a su realidad, adaptándolas y así superar una situación existente.La situación actual le exige a la institución universitaria no sólo que responda a las demandas que puedan surgir del entorno, coyunturales y específicas sino, más aun, que conozca las teorías de gestión contemporánea que explican las nuevas realidades y maneje instrumentos de gestión que le permitan reingienizar la organización y desarrollar comportamientos más eficientes y eficaces, planteándose una gestión orientada al mediano y largo plazo. En esta investigación se abordan tres temas centrales: el de la organización y gestión universitaria, el del benchmarking y, por último, el de la propuesta de un sistema de evaluación comparativa de competencias esenciales aplicado a la gestión universitaria. Los dos primeros son el soporte necesario para explicitar el sistema que se propone.En lo referente a la organización y gestión universitaria se analizan tres cuestiones fundamentales: la actuación de las fuerzas y las configuraciones en el diseño de la estructura organizativa de la universidad; la posibilidad de realizar una gestión universitaria desde la perspectiva de la dirección estratégica; y, por último, el valor de la cultura organizacional en la gestión y en la vida de la institución universitaria. En el cuanto al tema del benchmarking se presentan cuatro enfoques relacionados con la gestión universitaria relevantes en el tratamiento de la tesis: la creación de valor a través del staff; la innovación adaptativa o aprendizaje organizacional, la gestión estratégica y, por último, la gestión de calidad total. Teniendo en cuenta las peculiares características de la organización universitaria, las fuerzas que intervienen en ellas y los significativos comportamientos de sus profesionales resulta de una pertinencia significativa el aporte realizado por Fitz-enz sobre la gestión de valor aplicada a los procesos de staff como un medio para añadir valor centrándose, fundamentalmente, en las prestaciones que se dan al interior de la organización y de identificar y agregar valor a la calidad, productividad y servicio de la empresa. Así mismo es relevante el tema del aprendizaje organizacional y la evaluación comparativa planteado por Bogan y English. El núcleo central del trabajo es la propuesta de un sistema de evaluación comparativa de competencias esenciales aplicado a la gestión universitaria. El sistema se estructura en cuatro módulos básicos: planificar, organizar, valorar y actuar, precisándose, dentro de ellos, los objetivos a alcanzar, las actividades a desarrollar y los instrumentos a aplicar. A través de estos módulos se desarrollan dos procesos fundamentales. El primero que busca evaluar el desempeño que se quiere mejorar de la universidad que se va a comparar y, por otro lado, evaluar la práctica excelente de la organización universitaria socia con la que se va a comparar. Este proceso implica la identificación y análisis de los aspectos relevantes de ambos desempeños o prácticas. El segundo proceso tiene como objetivo comparar las prácticas de las dos universidades comprometidas en la evaluación, determinar las diferencias, valorarlas y plantear la eliminación de ellas. La realización de ambos procesos y el diseño de un plan de mejora a seguir para eliminar las diferencias comportan un claro valor agregado que supone la mejora de la competitividad de la universidad que se evalúa y compara. El sistema de evaluación comparativa propuesto se aplica en detalle a dos prácticas relacionadas con el proceso de dirección y planificación estratégica de dos universidades, la Universidad del Pacífico, en Lima-Perú, como organización que requiere implementar mejoras concretas en su gestión y la Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona-España, como organización universitaria que aporta valor. El sistema de evaluación propuesto es un instrumento de aprendizaje institucional que puede aplicarse a la gestión universitaria y que permite la incorporación de mejoras en la gestión de las universidades a partir de las experiencias exitosas de otras instituciones. / The present times are basically characterized by the dynamic changes produced in the economic, political, social, and cultural environments of organizations, that create increasingly more complex realities.University organizations, as other social institutions, can not be conceived of apart from the changes produced in society. The connection of the university with society has always been somewhat problematic. On the one hand, universities serve society, generating, transmitting and disseminating knowledge; but, on the other hand, they suffer - the classic pathos- the undeniable impact of the changes, rough or not, that society generates, and to which the university, to a certain extent, has contributed.Academic research and consultancies in the management field have developed valuable contributions for the management of organizations, formulating proposals that explain the new phenomena, elaborating new theories that can be used as referents for new behaviors of organizational management and producing instruments that make the management of change viable.Benchmarking, or comparative evaluation, is a current management instrument that is being widely applied with remarkable results in the world of business management. It is a systematic and continuous process that evaluates the best practices in organizations that are considered excellent for the purpose of comparing institutions, finding the differences regarding the realization and the results that have been obtained; finally, adopting the excellence, adapting it, and performing accordingly. The systematization of "imitating to surpass" is a powerful tool that enables organizations to learn and to improve their performance by using some common sense that is frequently applied by persons, organizations, nations, regions: imitating successful experiences to apply them to their reality, adapting them and, thus, overcoming and surpassing an existing situation. The current situation requires university institutions not only to respond to the demands that can appear in the environment, which are time-specific, but, to know the theories of modern management that explain new realities and to handle the management tools that will allow them to reengineer the organization and develop efficient behaviors, considering a management that addresses the medium and long terms.Three main issues are dealt with in this research: university organization and management, benchmarking, and, finally, the proposal of a system for the comparative evaluation of essential competences applied to university management. The first two are necessary to make the proposed system explicit.Regarding the organization and management of universities, three things are analyzed: the performance of forces and configurations in the design of the organizational structure of universities; the possibility of managing universities from the perspective of strategic management; and, finally, the value of organizational culture in the management and life of universities.With respect to benchmarking, four approaches related to university management that are relevant to the treatment of the thesis are presented: creation of value by means of the staff, adaptive innovation or organizational learning, strategic management, and total quality management. Considering the particular characteristics of university organizations, the forces that take part in them and the significant behaviors of their professionals, a relevant contribution is Fitz-enz' view on value management applied to staff processes as a way of adding value, centered, basically, on the provision of services within the organization and of identifying and adding value to the quality, productivity and service of the enterprise. Bogan and English' proposal on organizational learning and comparative evaluation is also useful. The core issue of this thesis is the proposal of a comparative evaluation system of essential competences applied to university management. The system consists of four basic modules: planning, organizing, assessing and acting out; specifying within them the objectives to be reached, the activities to be carried out and the instruments to be applied. Two main processes are developed through these modules. The first one aims to evaluate the performance that needs improvement in the university to be compared, as well as to evaluate the excellent practice of the partner university with which it will be compared. This process implies identifying and analyzing the relevant aspects of both performances or practices. The objective of the second process is to compare the practices of the two universities that are involved in the evaluation, determining the differences, assessing them and proposing their elimination. The realization of both processes and the design of an improvement plan to be followed for eliminating the differences have the added value of improving the competitiveness of the university that is being evaluated and compared.The comparative evaluation system proposed is applied in detail to two practices related to the process of strategic management and planning of two universities: the Universidad del Pacífico, in Lima, Perú, as an organization that needs to improve specific areas of its management and the Universitat Politecnica de Catalunya, in Barcelona, Spain, as a university organization that contributes value.The evaluation system proposed is an instrument of institutional learning that can be applied to university management and that allows for the incorporation of improvements in the management of universities by considering other institutions' successful experiences.

Informality is a very complex subject, with the informal workers we see on the streets as only the surface of larger and more complicated issues. The word "informality," when applied to labour, has negative associations. However, it is necessary to identify the economic agents that make up this sector. In this way, studying informality from different perspectives is one of the most important objectives of this thesis. The thesis focuses its analysis on informal labour and economic units, placing the informality of firms at the centre of the study in two chapters. In this way, two main aspects of informality are studied here: labour informality and business informality. Labour informality is analysed in a macroeconomic context and its relationship with investments. Firm informality is analysed from a micro-firm perspective, which has been largely ignored in the literature, with the measurement of micro-firm informality on a per-state basis within a developing country, Mexico, as another objective. A further objective is to ascertain whether there are differences in efficiency between formal and informal micro-firms. The particular objectives and results are as follows: Chapter 2 examines how informal labor markets affect the flows of FDI, and also whether this effect is similar in developed and developing countries. It highlights for the period of study (1996-2009), and the use of panel econometric models in this kind of researches. The sample is made up 65 countries. In addition, this paper uses a dynamic model as an extension of the analysis to establish whether such an effect exists and what its indicators and significance may be. While the results shows that informal labor markets are significant and do positively affect the flow of FDI, these effects are felt up to a certain level of informality, above which the effect becomes negative. The results are similar for developed and developing countries and are robust to several checks. Chapter 3 analyzes the determinants of micro-firms informality in Mexican states inasmuch as the research for micro firms in a developing country has been less noticeable. In this paper, Mexico is taken as case of study by its high level of micro firm informality and the heterogeneity among Mexican states, but also due to data availability. Panel econometric models are estimated for a sample of 32 states over the period 2008-2012. In addition, this paper uses different definitions of informality to check the robustness of the results. The obtained empirical evidence allows us to conclude that, although, economic factors are the main causes of informality variables such as corruption and education have important role to play. Chapter 4 separates formal and informal micro firms in order to test whether there are efficiency differences between them, and to explain these differences. One of the novelties of the study is the use of the Oaxaca-Blinder decomposition method, which enables an analysis of the differences between both groups of firms after controlling for their different allocation of factors. The empirical evidence suggests that output differences can be explained by endowment characteristics, while efficiency differences are explained by endowment returns. The main variables to explain the gap between the groups are the owner’s level of education, the firm’s age, the owner’s motivations, and financing as well.

The concept Business Model refers to an abstraction widely used both in the academic literature and in the management practice field. Recently, it has captured the attention both of scholars and practitioners. Business Models have strongly emerged as a mechanism to foster innovation and to create and deliver value in organizations. Lately, new design methodologies have been appearing, making it easier to understand and study the Business Models. However, these methodologies are usually designed with a unique and specific focus. Therefore, they are not always completely useful for determined types of companies. Startups are temporary and dynamic organizations that tend to change and transform their Business Model constantly, to make it scalable, profitable and repeatable. This type of organizations do not have yet a particularized and optimized methodology that allows them to consider their idiosyncrasy to study their Business Model. Due to their specific characteristics, startups usually have to deal with numerous problems that make them different in comparison with big corporations. This thesis has been developed around the three pillars mentioned above: Business Models, methodologies and startups. It has the specific goal of developing an optimized methodology for startups that will help them designing and innovating on their Business Model. Through an extensive and thorough academic literature review, the thesis establishes the state of the art, develops a series of different research questions and establishes a set of theoretical propositions pending to be validated. Following the qualitative research methodology, all theoretical propositions are validated. Firstly, it is proved that Business Models are important and that they can be studied using specific tools. Secondly, it is checked that startups have some particular characteristics and often they need to deal with several problems that minimize their chances of success. Finally, it is validated that it is possible to develop a new tool that would solve the shortcomings and limitations of existing methodologies for Business Model innovation in startups. The empirical validation is achieved by using the case method and the specific technique of in-depth interviews. Thus, this thesis has studied three startups: a successful startup, a startup that is still in a transitional stage and a startup has failed. The results are listed as a set of advantages that could be achieved with the proper study of the Business Model, as a list of key characteristics of startups, and as a group of problems that startups usually have to overcome. Finally, the thesis concludes with the development of the new tool. This new methodology has been raised following a different conceptual foundation from existing ones. It starts from a theme aggregation of the problems that startups usually urge to overcome, solving the most important shortcomings and limitations of current methodologies for startups. Therefore, the new methodology runs as a useful, simple and visual tool for Business Model innovation in startups / El terme Models de Negoci és un concepte àmpliament utilitzat a la literatura acadèmica en l'àmbit d’administració i direcció d’empreses que, durant els últims anys, ha centrat l’atenció d’acadèmics i practicants. Els Models de Negoci han emergit amb força com un mecanisme per a la innovació i per a la creació i captura de valor en les empreses. Recentment, han anat apareixent tot un seguit de metodologies que tenen l’objectiu de facilitar l’estudi i la comprensió dels Models de Negoci, així com el seu disseny i innovació. De forma específica, cadascuna de les eines existents està dissenyada per tenir una aplicabilitat òptima en sectors empresarials concrets. Les startups, entitats temporals, dinàmiques i vives que busquen anar canviant i transformant el seu Model de Negoci per fer-lo rentable, escalable i repetible, no tenen encara una metodologia optimitzada i específica que permeti tenir en compte la seva idiosincràsia a l’hora d’estudiar el Model de Negoci. Per les seves característiques, són empreses que han de fer front a tot un seguit de problemes que les fan diferents a les grans empreses. Aquesta tesi doctoral es desenvolupa al voltant dels tres pilars anteriorment citats (els Models de Negoci, les metodologies i les startups) i té l’objectiu concret de desenvolupar una nova metodologia de disseny i innovació de Models de Negoci que estigui específicament optimitzada per al cas de les startups. Mitjançant una àmplia i exhaustiva revisió de la literatura, la tesi situa l’estat de l’art, desenvolupa un seguit de preguntes d’investigació i estableix el conjunt de proposicions teòriques a validar. Seguint les teories i indicacions de la metodologia qualitativa, queda validat que els Models de Negoci són importants i es poden estudiar mitjançant eines específiques, que les startups tenen unes característiques particulars i habitualment han de fer front a un seguit de problemes que minimitzen les seves probabilitats d'èxit i que és possible desenvolupar una nova eina de disseny i innovació de Models de Negoci que resolgui les mancances i limitacions de les existents. Aquesta validació empírica s’aconsegueix utilitzant el mètode del cas i la tècnica concreta de les entrevistes en profunditat. D’aquesta forma, s’estudien tres startups concretes que permeten obtenir els resultats i conclusions presentats a la tesi: una startup d’èxit, una startup que encara està en una fase de transició i una startup que ha fracassat. Els resultats es detallen en forma d'un conjunt d’avantatges que s’aconsegueixen amb el correcte estudi dels Models de Negoci, d’un llistat de característiques principals de les startups i d’una agrupació de problemes als que habitualment han de fer front. Finalment, la tesi conclou amb la presentació i desenvolupament de la nova eina. Aquesta, s’ha plantejat amb uns fonaments conceptuals diferents respecte totes les metodologies existents. Parteix d’una agrupació àmplia dels problemes habituals d’una startup, resol les mancances i limitacions que presenten les metodologies actuals i es postula com una eina útil, senzilla i visual per a dissenyar o analitzar el Model de Negoci d’una startup.

This thesis carries out a theoretical and empirical study on the relationship between the organizational commitment (OC), the intention to stay (IS) and the organizational citizenship behavior (OCB) of individuals with two concurrent jobs (a main job and a second job). Organizational commitment (OC) was studied as a multidimensional construct (with four dimensions: AC, CCHiSac, CCLoAlt and NC). The main objective was to study how organizational commitment in the main job (OC) influences the intention to stay (IS) results and also organizational citizenship behavior (OCB) in both the main and in the second job. These constructs (OC, IS, and OCB) were tested in an environment of Catalan-speaking university part-time professors. This thesis is divided into six chapters: The first chapter is an introduction. It identifies the concept of contingent work, organizational commitment (OC), intention to stay (IS) and organizational citizenship behavior (OCB) as the main areas of interest for this research. A brief summary is given of past scientific studies carried out on these concepts. In addition the objectives and specific purpose of each chapter are presented. Chapter two presents the study to be carried out and discusses the relationship between organizational commitment (OC), intention to stay (IS) and organizational citizenship behavior (OCB) as well as the different dimensions which form the multidimensional construct of organizational commitment (OC). A literature search is completed with the aim of understanding these concepts and how they interact. Although there is a substantial amount of research regarding organizational commitment (OC), intention to stay (IS) and organizational citizenship behavior (OCB), this is always within a traditional environment (i.e. Full-time, long-term employment). However, very little research exists examining organizational commitment in an environment of pluri-activity. Some critical analysis of the previous theoretical and empirical studies is carried out and areas for future research are suggested. The third chapter translates the OC (Meyer et al., 1993; Powell and Meyer, 2004), IS (Gellatly et al., 2006) and OCB (Choi, 2007) measurement scales from English to Catalan, using the technique of back-translation. The validity and reliability of a sample group of associate professors in simultaneous employment is demonstrated. The results validate the unidimensional construct of IS and OCB in addition to the multidimensional construct of OC, which is compromised of four factors: affective commitment (AC); perceived sacrifice of investments associated with leaving the organization (CCHiSac); commitment due to a lack of alternative employment opportunities (CCLoAlt) and normative commitment (NC). The results show appropriate psychometric results and provide preliminary validity for the Catalan version of the OC, IS and OCB constructs. In the fourth chapter the research model for this thesis is proposed as well as the hypothesis it tests. To verify the model, two tests are performed to show convergent and discriminant validity. To verify the hypothesis, a beta test with structural equation models is used. Results do not support all the hypotheses posited, but show that it is necessary to consider all dimensions of the OC construct to explain IS and OCB in this sample. The results are important as the majority of previous research has not taken simultaneous employment into account. The fifth chapter defines a theoretical framework showing the part-time teaching figure (e.g. consultant, associate) followed by a descriptive analysis of part-time teachers, considering only their second job as a teaching consultant. The conclusions of this thesis are presented in the final chapter in addition to the practical implications and suggestions for future research. / En aquesta tesis es porta a terme un estudi teòric i empíric de la relació entre el compromís organitzatiu (OC), la intenció de romandre (IS) i el comportament ciutadà (OCB), en individus que tenen dues ocupacions a la vegada (una de principal i una de secundària). El compromís organitzatiu s’estudia com un constructe multidimensional (de quatre dimensions: AC, CCHiSac, CCLoAlt i NC). El principal objectiu és el d’estudiar com el compromís organitzatiu de l’ocupació principal, influeix sobre els resultats intenció de romandre i comportament ciutadà tant en la primera com en la segona ocupació, i com el compromís organitzatiu de la segona ocupació influeix sobre la intenció de romandre i comportament ciutadà de la segona ocupació i de la primera. Aquests constructes (OC, IS i OCB) s’ha provat en un entorn de professors universitaris associats de parla catalana. La present tesi està formada per sis capítols: El primer capítol és de caràcter introductori. S’apunta el concepte de treball contingent, compromís organitzatiu, intenció de romandre i comportament ciutadà, així com la motivació d¿aquesta recerca. Es presenta un breu resum del treball científic anterior sobre aquests conceptes i s'exposen els objectius i finalitats específics de cada capítol. En el segon capítol es porta a terme l’estudi i discussió de la relació entre compromís organitzatiu, intenció de romandre i comportament ciutadà, així com les dimensions que formen el constructe multidimensional de compromís organitzatiu. Es fa una recerca bibliogràfica amb l’objectiu d’entendre aquests conceptes i la seva interacció. Tot i que hi ha molta recerca a l’entorn del OC, IS i OCB, aquesta sempre es realitza en un entorn clàssic (i.e., ocupació de llarga durada, a temps complert). En canvi hi ha molt poca recerca que estudií el compromís organitzatiu en un entorn de pluriocupació. Es realitzen algunes crítiques a la recerca teòrica i empírica prèvia i es proposen línies de recerca futura. En el tercer capítol es tradueixen les escales de mesura d¿OC (Meyer et al., 1993; Powell i Meyer, 2004), IS (Gellatly et al., 2006) i OCB (Choi, 2007) de l’anglès al català, mitjançant la tècnica de traducció inversa. Es prova la validesa i fiabilitat en una mostra de professors associats, tant per a la seva primera com per la segona ocupació de forma simultània. Els resultats donen validesa al constructe unidimensional de IS i OCB i al constructe multidimensional de quatre factors d’OC. Aquest darrer consisteix en compromís afectiu, compromís de continuïtat en relació a la percepció d’un alt sacrifici de deixar l’actual ocupació (CCHiSac), compromís de continuïtat en relació a la percepció de falta d’alternatives a l’actual ocupació i compromís normatiu. Els resultats ens mostren unes propietats psicosomètriques adequades i ens donen suport preliminar a la validesa de la versió en català dels constructes OC, IS i OCB. En el quart capítol es proposa el model d’investigació d’aquesta tesi així com les hipòtesis que es volen contrastar. Per verificar el model es porten a terme dos tests de validesa: convergent i discriminant. Per verificar les hipòtesis, s’han utilitzat el test de significació beta de les equacions estructurals plantejades. Els resultats revelen que no es compleixen totes les hipòtesis plantejades, però que és necessari considerar totes les dimensions del constructe OC per explicar IS i OCB d’aquest col·lectiu. Els resultats són importants en tant que en la majoria d’investigacions prèvies no s’han tingut en compte les dues ocupacions de forma simultània. En el cinquè capítol es descriu un marc teòric en relació a la figura del professor a temps parcial (e.g., consultor, associat) i posteriorment una anàlisi descriptiva del professorat a temps parcial, tenint en compte només la seva segona ocupació com a professor consultor. Finalment en el darrer capítol, s’exposen les conclusions, les implicacions pràctiques i les possibles línies d’investigació futura.

There is a need to develop a climate in companies where workers feel secure when they have to take risks, to propose and implement new ideas, otherwise the implementation process of innovation may and up failling (Baer and Frese, 2013). When workers receive a work enviroment to support the production of innovation, a management style that encourages and management practices that encourage you to innovate, it is logical that more resources be devoted to the creation, promotion and implementation of innovations so that they are mor effective (Pons and Ramos, 2012) and in related to one of the objetive of empowerment, which is to provide confidence to the workers to generate a more active and pur puseful work in their work (Gonzalez, Martínez et al.) Moreover if a worker feels more satisfed in their jobs by having an appropiate climate, it is less likely to want abandoner their job therefore is expected to feel more committed to the company achieving an organizational commitment (Perez Varela and Abella, 2014). In this sens, this reserch aims to propose and validate a model to determine whether factor such a worker empowerment (EM) and the identification of workers with work teams (ID) influence in generating a climate of innovation in companies (CL) and how this climate of innovation (CL) generates a high worker performance (PF) and a high organizational commitment of employees (AC). / Existe la necesidad de desarrollar un clima adecuado en las empresas en el que los trabajadores se sientan seguros cuando tengan que asumir riesgos, proponer e implementar nuevas ideas, caso contrario el proceso de implementación de la innovación puede acabar fracasando (Baer y Frese, 2013). Cuando los trabajadores perciben un clima laboral de apoyo a la producción de innovaciones, un estilo de dirección que le estimula y unas prácticas de gestión que le animan a innovar, es logico pensar que dedicará más recursos a la generación, promoción y realización de innovaciones, de manera de que éstas resulten más efectivas ( Pons y Ramos, 2012) y se relaciona con uno de los objetivos del empoderamiento, que es proporcionar confianza a los trabajadores para generar una labor más activa y próposito en sus labores (Gonzales, Martínez, et. al). Por otra parte, si un trabajador se siente más satisfecho en su puesto de trabajo al tener un clima apropiado, es menos probable que desee abandonar su puesto de trabajo, por lo tanto se espera que se sienta más comprometido con la empresa logrando un compromiso organizativo (Perez, Vela y Abella, 2014). En este sentido esta investigación tiene como objeto proponer y validar un modelo que determine si los factores tales como empoderamiento de los trabajadores (EM) y la identificación de los trabajadores con los equipos de trabajo (ID) influyan en la generación de un clima de innovación en las empresas (CL) y como este clima de innovación (CL) genera un alto desempeño de los trabajadores (PF) y un alto compromiso organizativo de los trabajadores (AC).

Esta investigación emplea como metodología el análisis microhistórico y el cruce de múltiples fuentes para explicar la formación de un mercado de trabajo industrial en el sector de la transformación de pescado, un sector que empleó mayoritariamente trabajo femenino. Así, han sido consultados libros de jornales, ordenanzas de trabajo, padrones de población, entrevistas, expedientes de educación, libros de barcos, libretas de marineros, protocolos notariales, copiadores de cartas de varias empresas conserveras, documentación judicial y sindical. El contexto histórico y geográfico es el establecimiento y crecimiento de la industria de conserva de pescado en Galicia, principal productora y exportadora de conservas en España, entre el último tercio del siglo XIX y el primer tercio del XX.La formación del mercado de trabajo industrial estuvo caracterizada por la segmentación por género: las mujeres fueron situadas en el segundo segmento del mercado desde los inicios de la salazón como actividad concentrada y esta situación se mantuvo en la industria de conserva hermética. En esta investigación se sostiene que la segmentación sexual venía originada por dos vías. Por una parte, desde el lado de la oferta de trabajo, ya que las familias condicionaban el aprendizaje informal de sus hijos desde los primeros estadios del ciclo vital, sesgando la elección futura del empleo para ambos sexos. Por otra parte, la segmentación se acentuó desde la demanda de trabajo por la acción empresarial, pues la industria se localizaba allí donde la pesca fuese abundante y la mano de obra barata.Esta investigación se ha dividido en siete capítulos: el primero explica los principales rasgos productivos de la industria de salazón de pescado como antecedente de la conserva hermética. El segundo analiza la formación del mercado de trabajo en una población costera, Bueu, en el Sudoeste de la provincia de Pontevedra. Esta población ha sido elegida caso representativo de la industrialización litoral porque la industria salazonera estuvo plenamente arraigada en la misma durante casi 200 años y por ser una de las primeras poblaciones donde se implantó la industria de conserva hermética de pescado. Así, en la década de 1880 y siguientes, la pesca y su transformación fueron las principales actividades económicas, explicando los principales cambios en la estructura de la mano de obra y en la movilidad geográfica que tuvo lugar como consecuencia del crecimiento industrial. El cuerpo central de esta tesis lo conforman los capítulos que van del tercero al sexto. El capítulo tres explica los rasgos definitorios de la industria de conserva en cuanto a organización del proceso productivo, distribución y especialización de la mano obra y formación de los trabajadores. El cuatro se centra en la contratación del trabajo. El cinco se ocupa del estudio de las formas de remuneración, de las diferencias salariales por categoría laboral y por sexo, y de la evolución de las condiciones de trabajo en el sector. En el seis se hace una estimación del nivel de vida de los trabajadores de la industria de conservas herméticas de pescado de la costa gallega Finalmente, el siete pretende explicar cómo influyó el cambio económico en las decisiones laborales de las familias que habitaban la costa.El desarrollo de la industria de transformación de pescado impulsó algunos cambios en los municipios del litoral de Galicia. Primero, la industrialización de la pesca y su transformación, tanto en salazón como en conserva, provocó la expansión de los mercados laborales del litoral de Galicia. El establecimiento y crecimiento de industrias marítimas conllevó cambios estructurales en el empleo, creciendo la ocupación en el sector secundario, especialmente el trabajo femenino estacional, y declinando el empleo agrario. Las poblaciones costeras gallegas como Bueu no sólo constituían un puente entre áreas del interior y el mercado de trabajo ultramarino, sino que también se convertían en emplazamientos de residencia definitiva. Segundo, la organización del trabajo en la industria conservera y su segmentación por género fueron elementos clave en las estrategias competitivas del sector. Los empresarios aplicaron a la fábrica un modelo laboral intensivo en trabajo femenino ya presente en la transformación de pescado a domicilio en los hogares de pescadores. Tercero, la segmentación del mercado de trabajo industrial ha sido analizada vía diferencias salariales, segregación ocupacional y contratos. Por último, esta investigación ha puesto en relación familia y mercado de trabajo, mostrando la enorme participación infantil y femenina en el mismo durante la industrialización del litoral gallego. / This research uses the linkage of many different sources to investigate the labor market formation in fish-canning industry, a sector that had employed mainly female labor: nominal population censuses, interviews, school records, ships' books, maritime captaincy, notary records, wage books, register workers roll, internal rules' books and commercial correspondence of many canning companies, different court roles such as conciliation board in industrial disputes and lawsuits, several documentation from canning and maritime unions. The historical and geographical context is the establishment and evolution of the fish-canning industry in the Northwest of Spain in the period 1870 to 1936. The focus is in the region of Galicia, the main canning products producer and exporter in Spain during the period of study.Labor market formation was characterized by gender segmentation and social inequality: Women had been placed on a second segment of the labor market since the salted-fish industry has been located on the coast and this situation continued in the fish-canning industry as well. From the supply labor side, families played an important role during the first stages of life cycle, so they gave informal training to the children which slanted their future employment choice. From the demand labor side, entrepreneurs contributed to this segmentation because they were looking for cheap, flexible, docile and skilled labor.This work examines, in the first chapter, the main features of salted-fish industry, as a previous industry of hermetic canned-fish. The second chapter analyses the labor market evolution of a coastal town, Bueu, in the South West of Galicia. This town is used as example of littoral industrialization process because Bueu was one of the pioneers towns in developing technological change in fish-canning in Galicia. Once fish-canning becomes established in the 1880s, and over the next several decades, fishing and fish-processing were the main economic activities, explaining the main changes in the labor structure and in the geographical mobility that took place in this town as a result of the maritime industries growth. Then, the following chapters, from three to six, are focus on the analysis of work in the canning sector, labor organization, contracts, real wages and labor conditions between the end of the XIX and the first third of the XXtieth century. Finally, chapter seven links labor market and family, examining how economic change influenced on labor-force composition and activity rates by sex and age as well as the evolution of some welfare indicators such as education, children labor and female labor. The industry development brought many changes on the labor market in coastal towns in Galicia: First, the establishment and growth of maritime industries entailed structural change: work in the secondary sector increased, especially women's seasonal employment, and agriculture decline drastically. Second, the coastal towns were not only a linkage between undeveloped areas from interior and overseas, but also definitive places of residence since many of them had a positive migration balance. Third, labor market was segmented by gender: entrepreneurs applied to the factory a labor model intensive in female workers, which derived from the traditional way to process fish in fishermen's houses. The sexual segmentation of the industrial labor market has been proved exploring earning differences, occupational segregation and types of contracts offered to workers based on sex. Four, female and children's work was cheap, flexible and qualified. Finally, coastal towns constituted an exception to what has been the traditional women's working pattern. In the fish processing industry, female labor participation was high along the life course in ninetieth as well as in twentieth centuries in fish processing. Not only young single women entered in the labor market, but also married women and widows worked to older age.

La investigación tuvo como propósito conocer la eficacia de dos generaciones de planes de mejoramiento educativo en la superación de los resultados académicos medidos por el sistema de medición de la calidad de la educación, SIMCE, en establecimientos municipales del país. Relacionar estos resultados y las prácticas de mejoramiento del liderazgo, gestión curricular y convivencia escolar definidas en los planes de mejoramiento de la generación del sistema de aseguramiento de la calidad de la gestión escolar, SACGE, y aquellos financiados por la Ley de Subvención escolar preferencial. Las investigaciones sobre escuelas efectivas respaldaron el estudio. Se utilizó metodología cuantitativa no experimental descriptiva de carácter correlacional, también cualitativa para analizar ciertas variables. La población blanco la constituyeron 211 establecimientos adscritos al SACGE el año 2004. La muestra la conformaron 51 establecimientos que respondían a los criterios de selección. Para recolectar información se utilizaron informes finales de resultados de autoevaluación, informes de resultados SIMCE, planes de mejoramiento educativo y entrevistas a equipos directivos de los establecimientos del estudio. Los resultados muestran que no existe relación entre los resultados del SIMCE y las prácticas de liderazgo, gestión curricular y convivencia escolar, independiente del tamaño de la escuela, dado el bajo nivel de desarrollo de las prácticas. Como conclusión se estableció que aquellos que construyen capacidades en sus equipos mejoran sus resultados y la Ley de Subvención escolar preferencial es un valioso instrumento para la mejora. Se recomendó implementar políticas de perfeccionamiento a directivos para transitar hacia un liderazgo centrado en el aprendizaje. / The research aimed at determining the effectiveness of two generations of educational improvement plans meant to overcome academic results measured by the Measurement System of the Quality of Education, SIMCE, in public schools of the country. To relate these results to leadership improvement practices, curriculum and school life management defined in the Improvement Generation of the School Management Quality Assurance System plans, SACGE, and those funded by the Preferential School Grant Law. Research on effective schools supported the study. Quantitative non-experimental descriptive of correlational type methodology was applied, also qualitative to analyze some variables. The target population was composed by 211 schools belonging to SACGE 2004 schools. The sample consisted of 51 schools that met the selection criteria. To collect information final results of self-assessment reports, SIMCE performance reports educational improvement plans and interviews with the sample schools’ management teams were used. The results showed that there is no relationship between the SIMCE results and leadership practices, curriculum management and school life, and they are not linked to the size of the school, given the low level of development of the practices. As a conclusion it was established that those who build skills in their teams improve their results and the Preferential School Grant Law is a valuable tool for improvement. It was recommended to implement development policies to managers in order to move towards a learning-centered leadership.