Spelling suggestions: "subject:"diagnostic educatiu""
1 |
L’educació sanitària de les cuidadores de gent gran. El cas d’OsonaVall Mayans, Montserrat 03 November 2011 (has links)
Objectiu i context
Osona és una de les comarques catalanes, que més ha notat el darrer fenomen
migratori de finals del segle XX. Algunes persones immigrants treballen com a
cuidadores en residències per a gent gran. És en aquest context que es
focalitza aquesta tesi doctoral.
La recerca és un diagnòstic educatiu, un estudi de les necessitats formatives
d’educació sanitària (i sociosanitària) de les persones immigrants cuidadores
de gent gran. Per conèixer aquestes necessitats formatives i la situació
d’aquestes persones, ens hem proposat estudiar, d’entrada, les tasques que
fan, en profunditat. Al final, hi ha una proposta formativa per millorar la qualitat
del servei professional, que hauria de repercutir en la qualitat de vida de les
persones cuidades.
Metodologia
Qualitativa. La mostra de les residències geriàtriques se selecciona de manera
intencionada, a partir de la publicació en línia1 dels establiments d’atenció per a
les persones grans amb concert o conveni de col·laboració amb la Generalitat
de Catalunya (ICASS). La direcció d’aquests establiments, que accepta
participar en aquest estudi, és un informant clau.
El grup diana inclou aquelles persones que compleixen els requisits de ser
immigrants, cuidadores de gent gran, treballadores en residències geriàtriques
de la comarca d’Osona i que no tenen responsabilitats directives.
S’utilitza un qüestionari semi-estructurat per tal de guiar l’entrevista. També,
l’observació directa, amb la finalitat de confirmar, aclarir i valorar tot el que s’ha
dit. Finalment, es fa una triangulació per contrastar les informacions recollides a
partir de diverses fonts.
Resultats
La mostra definitiva participant és de nou residències osonenques,
quarantaquatre cuidadores immigrants entrevistades i sis d’observades.
Les cuidadores són, majoritàriament, dones de 19 a 56 anys, procedents de
Llatinoamèrica, Àfrica i Europa, sense nacionalitat espanyola, amb estudis
secundaris i poca experiència com a cuidadores abans de treballar al centre residencial. L’educació sanitària i sociosanitària que tenen és poc homogènia i
sol ser de tipus no formal.
Les mancances formatives que sent el grup diana afecten totes les funcions:
higiene personal (32%), habitació (32%), eliminació (86,5%), alimentació (59%),
dormir (27%), registres (70,5%), moviment (41%), cures (86,4%), relació
(70,5%), medicació (70,5%), neteja, planxa i altres funcions hostaleres (6,8%),
reunions (38,6%), formació (93,2%) i altres (59%).
L’observació confirma falta de recursos humans per realitzar totes les tasques
validades i falta de temps per dedicar-se a algunes d’elles en concret. També,
mostra l’existència de rutines, xoc cultural i col·lisions amb infermeria. I, també,
afirma la disposició a formar-se.
La triangulació ratifica les funcions, però hi ha discrepàncies en les tasques.
Suggereix, entre altres coses, la possibilitat de millorar la qualitat del treball del
grup diana a través de la formació.
Conclusió i perspectives
L’anàlisi dels resultats ens aporta evidències qualitatives de les necessitats
d’aprenentatge d’aquestes persones cuidadores, que si bé són competents en
les atencions proporcionades a les persones grans, podrien millorar la qualitat
del conjunt de les tasques que fan. Pensem que és possible superar els dèficits
detectats, mitjançant la proposta formativa específica que es fa, pertinent amb
el treball que realitzen les cuidadores.
L’acreditació oficial de la formació del grup diana, juntament amb la de
l’experiència professional, els permetrà formalitzar la seva situació acadèmica
d’aquí al 2015, considerada oficialment com a formació professional de grau
mitjà, amb el títol de Tècnic en Atenció Sociosanitària (TAS).
Aquesta recerca obre més interrogants i fa propostes per respondre’ls en
properes investigacions.
Paraules clau: cuidadora, gerocultora, gericultora, auxiliar de geriatria,
educació sanitària i sociosanitària, diagnòstic educatiu, educació no formal.
1 http://www.gencat.cat/benestar/icass/info/estatgg.htm (02/11/2009) / Objective and background
Osona is one of the Catalan regions which has noticed the most the last
migratory phenomenon at the end of the twentieth century. Immigrant people
use to work as caregivers in retirement homes. This doctoral thesis focuses in
this issue.
The research is an educational diagnosis, a study of the training needs of health
(and long term care) education of caregivers of elderly people who are
immigrant. In order to know these training needs and the situation of these
people, our aim is to study, for a start, the tasks they do, in depth. Finally,
there’s a training proposal to improve the professional service quality, which
should have an effect in the life quality of the well cared people.
Methodology
Qualitative. The sample of retirement homes is selected deliberately, from an
online publication1 of the retirement homes with accord or cooperation
agreement with the Catalan Government (ICASS). The management of these
establishments, who accepted to participate in the study, is a key reporter.
The Target Group (TG) includes those people who are immigrants, caregivers
of elderly people, and workers in retirement homes in Osona and without any
executive responsibility.
We use a semistructured questionnaire to guide the interview, and the direct
observation, in order to confirm, clear up and value everything which has been
said. Finally, we present a triangulation to contrast the information collected
from different sources.
Results
The definitive participating sample is formed by nine retirement homes in
Osona, forty-four immigrant caregivers interviewed and six observed.
Caregivers are, mainly, women from 19 to 56 years old, from Latin America,
Africa and Europe, without Spanish citizenship, with secondary studies and
without experience as a caregiver before working in the retirement home. The
health and long term care education they have isn’t very homogeneous and The training lacks the TG feels affect all the tasks: personal cleanliness (32%),
room (32%), disposal (86,5%), feed (59%), sleep (27%), registration (70,5%),
movement (41%), cares (86,4%), relationship (70,5%), medication (70,5%),
cleaning, ironing and other catering tasks (6,8%), meetings (38,6%), training
(93,2%) and others (59%).
The observation confirms lack of human resources to do all the validated tasks,
and lack of time to specially do some of them. It also corroborates the existence
of routines, cultural clashes and collisions against sickbay. It also bears out the
willingness to be trained.
The triangulation ratifies the functions, but there are discrepancies in the tasks.
It suggests, among other things, the possibility to improve the quality of the TG
work through the training.
Conclusions and perspectives
The result analysis gives us qualitative evidences of the caregivers training
needs, which, even they are competent with the provided attentions to elderly
people, they could improve the quality of the tasks they do. We think that
exceeding the detected deficits is possible, through the specific training
proposal we do, appropriate with the work the caregivers do.
The TG training official credentials, together with the professional experience,
will allow them to formalize their academic situation in 2015, officially
considered as an intermediate level specific vocational training, with the
technician in health care degree (known as TAS).
This research puts new questions about the issue and suggests answering
them in early researches.
Key words: caregiver, gerocultor, geriatric assistant, health education, long
term care education, educational diagnosis, non-formal education.
1 http://www.gencat.cat/benestar/icass/info/estatgg.htm (02/11/2009)
|
2 |
Eina d'avaluació de la competència de treball en equipTorrelles Nadal, Cristina 16 September 2011 (has links)
En el procés de convergència i construcció de l'Espai Europeu d'Educació Superior
(EEES) les competències transversals es situen en el centre del disseny dels plans
d'estudi. Al costat de l'adquisició de les competències específiques de cada àmbit
professional s'han d'adquirir competències genèriques o transversals, comuns a
moltes professions. En aquesta tesi ens centrem en la competència transversal de
treball en equip, per la seva rellevància en qualsevol lloc de treball. Actualment hi
ha molta investigació científica en quant a la comprensió i estructura dels equips,
com també s’investiga en quina és la millor manera de fer l’aprenentatge per
adquirir la competència. En definitiva, s'ha intensificat la investigació empírica i la
necessitat de comprendre com funcionen els equips de treball per determinar les
dimensions a ensenyar.
Però ensenyar competències transversals no és una tasca fàcil. I encara més
complex és avaluar la seva adquisició. Per això en aquesta tesi proposem
determinar quina és l’estructura de la competència de treball en equip i es preten
crear i validar una eina d'avaluació de la competència en els nivells de formació
superior de grau i màster en els ensenyaments de ciències socials i en entorns
laborals.
L'eina d'avaluació dissenyada en aquesta tesi és una rúbrica o matriu de
valoració. Les rúbriques són instruments de mesura en els quals s'estableixen
critèris i estàndards per nivells, mitjançant la disposició d'escales, que permeten
determinar la qualitat de l'execució dels estudiants en unes tasques específiques.
Amb les rúbriques es facilita la qualificació de l'acompliment de l'estudiant en les
competències que són complexes, imprecises i subjectives i a l’hora la comprensió
del significat de la competència. El mètode seguit per a la creació i validació de
l'eina ha estat el següent.
Creació de la rúbrica.
a) Revisió de la literatura sobre els equips de treball i treball en
equip. Categorització i establiment dels critèris essencials de la
competència: dimensions, components i elements.
b) Construcció de la rúbrica de valoració especificant indicadors de la
competència per als diferents elements.
c) Creació de l'escala, descrivint els quatre nivells a observar i avaluar per
a cada una dels indicadors.
Validació de la rúbrica.
S'han seguit dos processos paral·lels per assegurar la validesa tant interna com
externa de l'eina, a través de:
a) Grups de discussió per a la creació dels critèris, components, elements i
indicadors, així com dels quatre nivells per a cada indicador (7
investigadors). I una prova de jutges de la rúbrica completa, mitjançant
qüestionari, entrevista i posterior grup de discussió (7 experts).
b) Anàlisi factorial exploratori per facilitar una reducció dels elements de
l’eina i per analitzar la consistència de la mateixa, en definitiva per
poder dur a terme la validació del constructe (277 qüestionaris). I
l’avaluació 360º , per analitzar el potencial de l’eina en quant al sistema
d’avaluació.
Es conclou amb una eina, que en principi es va projectar amb un volum d’elements
considerable 34, i s’ha reduït a 15, permetent de manera indirecta fer una reducció
d’indicadors i per tant permetre amb aquesta eina definitiva una aplicació molt més
còmoda i precisa. En relació als resultats, disposem d'una eina d'avaluació de la
competència de Treball en Equip aplicable tant en entorns formatius com laborals,
que permet avaluar i autoavaluar amb una elevada precisió la disposició personal
de la competència. / En el proceso de convergencia y construcción del Espacio Europeo de Educación
Superior (EEES) las competencias transversales se sitúan en el centro del diseño de
los planes de estudio. Junto a la adquisición de las competencias específicas de cada
ámbito profesional deben adquirirse competencias genéricas o transversales,
comunes a muchas profesiones. En esta tesis nos centramos en la competencia
transversal de Trabajo en Equipo, por su releváncia en cualquier lugar de trabajo.
Actualmente existen muchas investigaciones científicas que hacen hincapié en la
comprensión y estructura de los equipos, como también se investiga en el proceso
de aprendizaje para adquirir la competencia. En definitiva, se ha intensificado la
investigación empírica y la necesidad de comprender como funcionan los equipos
de trabajo para determinar las dimensiones a enseñar.
Pero enseñar competencias transversales no es tarea fácil. Y aún más complejo es
evaluar su adquisición. Por ello en esta tesis proponemos determinar cual es la
estructura de la competencia de trabajo en equipo y se pretende crear y validar una
herramienta de evaluación de la competencia en los niveles de formación superior
de grado y máster en las enseñanzas de ciencias sociales y en entornos laborales.
La herramienta de evaluación diseñada en esta tesis es una rúbrica o matriz de
valoración. Las rúbricas son instrumentos de medición en los cuales se establecen
criterios y estándares por niveles, mediante la disposición de escalas, que permiten
determinar la calidad de la ejecución de los estudiantes en unas tareas específicas.
Con las rúbricas se facilita la calificación del desempeño del estudiante en las
competencias que son complejas, imprecisas y subjetivas y a la vez la comprensión
del significado de la competencia. El método seguido para la creación y validación
de la herramienta ha sido el siguiente.
Creación de la rúbrica.
a) Revisión de la literatura sobre los equipos de trabajo y trabajo en
equipo. Categorización y establecimiento de los criterios esenciales de la
competencia: dimensiones, componentes y elementos.
b) Construcción de la matriz de valoración especificando indicadores de la
competencia para los distintos elementos.
c) Creación de la escala, describiendo los cuatro niveles a observar y
evaluar para cada una de los indicadores.
Validación de la rúbrica.
Se han seguido dos procesos paralelos para asegurar la validez interna y externa de
la herramienta, a través de:
a) Grupos de discusión para la creación de los criterios, componentes,
elementos e indicadores, así como de los cuatro niveles para cada
indicador (7 investigadores). Y una prueba de jueces de la rúbrica
completa, mediante cuestionario, entrevista y posterior grupo de
discusión (7 expertos).
b) Análisis factorial exploratorio para facilitar una reducción de los
elementos de la herramienta y para analizar la consisténcia de la misma,
en definitiva para poder llevar a cabo la validación del “constructe” (277
cuestionarios). Y la evaluación 360º, para analizar el potencial de la
herramienta en cuanto al sistema de evaluación.
Se concluye con una herramienta, que en principio se proyecto con un volúmen de
elementos considerable, 34, y se ha reducido a 15, permitiendo de manera indirecta
hacer una reducción de indicadores, obteniendo como resultado una herramienta
con una aplicación más comoda y precisa. En relación con los resultados,
disponemos de una herramienta de evaluación de la competencia de Trabajo en
equipo aplicable tanto en entornos formativos como laborales, que permite
evaluar y autoevaluar con una elevada precisión la disposicón personal de la
competencia. / L'Enseignement Supérieur (EEES) les compétences transversales se situent au centre
des plans d’études. Parallèlement à l'acquisition de compétences spécifiques des
milieux professionnels on doit acquérir des compétences génériques communes à
de nombreuses professions. Dans cette thèse nous nous concentrons sur les
compétences transversales du travail d'équipe, pour leurs pertinences dans un lieu
de travail. Actuellement il y a beaucoup de recherches scientifiques sur la
compréhension et la structure des équipes, on enquête aussi sur le meilleur moyen
d'apprendre à acquérir des compétences. En définitive, on a intensifiée la recherche
empirique et la nécessité de comprendre comment les équipes de travail pour
déterminer les dimensions à enseigner.
Mais l'enseignement de compétences transversales n'est pas une tâche facile et
c’est encore plus complexe évaluer son acquisition. Voilà pourquoi nous proposons
dans cette thèse de déterminer la structure de la compétence du travail d'équipe,
et on cherche à créer et valider un outil pour évaluer la compétence qui englobe
l'enseignement supérieur de premier cycle et la maîtrise en sciences sociales et les
environnements de travail.
L'outil d'évaluation conçu dans cette thèse est une rubrique ou une matrice
d’évaluation. Les rubriques sont des instruments de mesure qui fixent des critères
et des normes par niveaux, en fournissant des échelles pour déterminer la qualité
de la performance des élèves dans des tâches spécifiques. Avec les rubriques on
facilite la qualification de l’accomplissement de l’élève dans les compétences qui
sont complexes, imprécises et subjectives, tout en comprenant le sens de la
compétence. La méthode suivie pour la création et la validation de l'outil se
présente comme suit.
Création de la rubrique.
a) Révision de la littérature sur les équipes de travail et le travail d'équipe.
Catégorisation et établissement des critères essentiels de la
compétence: la dimension, des composants et des éléments.
b) Construction de la rubrique d’évaluation en spécifiant les indicateurs de
la compétence pour les différents éléments.
c) Création de l'échelle, en décrivant les quatre niveaux à observer et à
évaluer pour chacun des indicateurs.
Validation de la rubrique.
On a suivi deux procédés parallèles pour assurer la validité interne et externe de
l'outil, à travers:
a) Un Groupe d’entente pour la création des critères, des composants, des
sous-composant, des indicateurs et des 4 niveaux des indicateurs (7
chercheurs). Et une preuve de juge de la rubrique complète, au moyen
d'un questionnaire, d’une entrevue et d’un groupe de discussion (7
experts).
b) une analyse factorielle exploratoire afin de faciliter une réduction des
éléments de l’outil et pour analyser la cohérence de celui-ci, en fin de
compte de procédes à la validation de la “constructe” (277
questionnaires). Et l’évaluation à 360º, l’analyse du potentiel de l’outil
en termes de systèmes d’évaluation.
On conclut avec un outil, qui a initialement été conçu avec un volume considérable
d'éléments, 34, et on a été réduit à 15, pour permettre indirectement une
réductiondes indicateurs et donc facilite une application finale avec cet util plus
confortable et précis. Par rapport aux résultats nous pouvons disposer d'un outil
d'évaluation applicable dans des environnements formatifs et aussi dans des
environnements de travail, et ainsi permettre évaluer et d’auto-évaluer avec une
précision élevée la disposition personnelle de la compétence.
|
3 |
Eina d’avaluació de la competència de treball en equipTorrelles Nadal, Cristina 16 September 2011 (has links)
En el procés de convergència i construcció de l'Espai Europeu d'Educació Superior
(EEES) les competències transversals es situen en el centre del disseny dels plans
d'estudi. Al costat de l'adquisició de les competències específiques de cada àmbit
professional s'han d'adquirir competències genèriques o transversals, comuns a
moltes professions. En aquesta tesi ens centrem en la competència transversal de
treball en equip, per la seva rellevància en qualsevol lloc de treball. Actualment hi
ha molta investigació científica en quant a la comprensió i estructura dels equips,
com també s’investiga en quina és la millor manera de fer l’aprenentatge per
adquirir la competència. En definitiva, s'ha intensificat la investigació empírica i la
necessitat de comprendre com funcionen els equips de treball per determinar les
dimensions a ensenyar.
Però ensenyar competències transversals no és una tasca fàcil. I encara més
complex és avaluar la seva adquisició. Per això en aquesta tesi proposem
determinar quina és l’estructura de la competència de treball en equip i es preten
crear i validar una eina d'avaluació de la competència en els nivells de formació
superior de grau i màster en els ensenyaments de ciències socials i en entorns
laborals.
L'eina d'avaluació dissenyada en aquesta tesi és una rúbrica o matriu de
valoració. Les rúbriques són instruments de mesura en els quals s'estableixen
critèris i estàndards per nivells, mitjançant la disposició d'escales, que permeten
determinar la qualitat de l'execució dels estudiants en unes tasques específiques.
Amb les rúbriques es facilita la qualificació de l'acompliment de l'estudiant en les
competències que són complexes, imprecises i subjectives i a l’hora la comprensió
del significat de la competència. El mètode seguit per a la creació i validació de
l'eina ha estat el següent.
Creació de la rúbrica.
a) Revisió de la literatura sobre els equips de treball i treball en
equip. Categorització i establiment dels critèris essencials de la
competència: dimensions, components i elements.
b) Construcció de la rúbrica de valoració especificant indicadors de la
competència per als diferents elements.
c) Creació de l'escala, descrivint els quatre nivells a observar i avaluar per
a cada una dels indicadors.
Validació de la rúbrica.
S'han seguit dos processos paral·lels per assegurar la validesa tant interna com
externa de l'eina, a través de:
a) Grups de discussió per a la creació dels critèris, components, elements i
indicadors, així com dels quatre nivells per a cada indicador (7
investigadors). I una prova de jutges de la rúbrica completa, mitjançant
qüestionari, entrevista i posterior grup de discussió (7 experts).
b) Anàlisi factorial exploratori per facilitar una reducció dels elements de
l’eina i per analitzar la consistència de la mateixa, en definitiva per
poder dur a terme la validació del constructe (277 qüestionaris). I
l’avaluació 360º , per analitzar el potencial de l’eina en quant al sistema
d’avaluació.
Es conclou amb una eina, que en principi es va projectar amb un volum d’elements
considerable 34, i s’ha reduït a 15, permetent de manera indirecta fer una reducció
d’indicadors i per tant permetre amb aquesta eina definitiva una aplicació molt més
còmoda i precisa. En relació als resultats, disposem d'una eina d'avaluació de la
competència de Treball en Equip aplicable tant en entorns formatius com laborals,
que permet avaluar i autoavaluar amb una elevada precisió la disposició personal
de la competència. / En el proceso de convergencia y construcción del Espacio Europeo de Educación
Superior (EEES) las competencias transversales se sitúan en el centro del diseño de
los planes de estudio. Junto a la adquisición de las competencias específicas de cada
ámbito profesional deben adquirirse competencias genéricas o transversales,
comunes a muchas profesiones. En esta tesis nos centramos en la competencia
transversal de Trabajo en Equipo, por su releváncia en cualquier lugar de trabajo.
Actualmente existen muchas investigaciones científicas que hacen hincapié en la
comprensión y estructura de los equipos, como también se investiga en el proceso
de aprendizaje para adquirir la competencia. En definitiva, se ha intensificado la
investigación empírica y la necesidad de comprender como funcionan los equipos
de trabajo para determinar las dimensiones a enseñar.
Pero enseñar competencias transversales no es tarea fácil. Y aún más complejo es
evaluar su adquisición. Por ello en esta tesis proponemos determinar cual es la
estructura de la competencia de trabajo en equipo y se pretende crear y validar una
herramienta de evaluación de la competencia en los niveles de formación superior
de grado y máster en las enseñanzas de ciencias sociales y en entornos laborales.
La herramienta de evaluación diseñada en esta tesis es una rúbrica o matriz de
valoración. Las rúbricas son instrumentos de medición en los cuales se establecen
criterios y estándares por niveles, mediante la disposición de escalas, que permiten
determinar la calidad de la ejecución de los estudiantes en unas tareas específicas.
Con las rúbricas se facilita la calificación del desempeño del estudiante en las
competencias que son complejas, imprecisas y subjetivas y a la vez la comprensión
del significado de la competencia. El método seguido para la creación y validación
de la herramienta ha sido el siguiente.
Creación de la rúbrica.
a) Revisión de la literatura sobre los equipos de trabajo y trabajo en
equipo. Categorización y establecimiento de los criterios esenciales de la
competencia: dimensiones, componentes y elementos.
b) Construcción de la matriz de valoración especificando indicadores de la
competencia para los distintos elementos.
c) Creación de la escala, describiendo los cuatro niveles a observar y
evaluar para cada una de los indicadores.
Validación de la rúbrica.
Se han seguido dos procesos paralelos para asegurar la validez interna y externa de
la herramienta, a través de:
a) Grupos de discusión para la creación de los criterios, componentes,
elementos e indicadores, así como de los cuatro niveles para cada
indicador (7 investigadores). Y una prueba de jueces de la rúbrica
completa, mediante cuestionario, entrevista y posterior grupo de
discusión (7 expertos).
b) Análisis factorial exploratorio para facilitar una reducción de los
elementos de la herramienta y para analizar la consisténcia de la misma,
en definitiva para poder llevar a cabo la validación del “constructe” (277
cuestionarios). Y la evaluación 360º, para analizar el potencial de la
herramienta en cuanto al sistema de evaluación.
Se concluye con una herramienta, que en principio se proyecto con un volúmen de
elementos considerable, 34, y se ha reducido a 15, permitiendo de manera indirecta
hacer una reducción de indicadores, obteniendo como resultado una herramienta
con una aplicación más comoda y precisa. En relación con los resultados,
disponemos de una herramienta de evaluación de la competencia de Trabajo en
equipo aplicable tanto en entornos formativos como laborales, que permite
evaluar y autoevaluar con una elevada precisión la disposicón personal de la
competencia. / L'Enseignement Supérieur (EEES) les compétences transversales se situent au centre
des plans d’études. Parallèlement à l'acquisition de compétences spécifiques des
milieux professionnels on doit acquérir des compétences génériques communes à
de nombreuses professions. Dans cette thèse nous nous concentrons sur les
compétences transversales du travail d'équipe, pour leurs pertinences dans un lieu
de travail. Actuellement il y a beaucoup de recherches scientifiques sur la
compréhension et la structure des équipes, on enquête aussi sur le meilleur moyen
d'apprendre à acquérir des compétences. En définitive, on a intensifiée la recherche
empirique et la nécessité de comprendre comment les équipes de travail pour
déterminer les dimensions à enseigner.
Mais l'enseignement de compétences transversales n'est pas une tâche facile et
c’est encore plus complexe évaluer son acquisition. Voilà pourquoi nous proposons
dans cette thèse de déterminer la structure de la compétence du travail d'équipe,
et on cherche à créer et valider un outil pour évaluer la compétence qui englobe
l'enseignement supérieur de premier cycle et la maîtrise en sciences sociales et les
environnements de travail.
L'outil d'évaluation conçu dans cette thèse est une rubrique ou une matrice
d’évaluation. Les rubriques sont des instruments de mesure qui fixent des critères
et des normes par niveaux, en fournissant des échelles pour déterminer la qualité
de la performance des élèves dans des tâches spécifiques. Avec les rubriques on
facilite la qualification de l’accomplissement de l’élève dans les compétences qui
sont complexes, imprécises et subjectives, tout en comprenant le sens de la
compétence. La méthode suivie pour la création et la validation de l'outil se
présente comme suit.
Création de la rubrique.
a) Révision de la littérature sur les équipes de travail et le travail d'équipe.
Catégorisation et établissement des critères essentiels de la
compétence: la dimension, des composants et des éléments.
b) Construction de la rubrique d’évaluation en spécifiant les indicateurs de
la compétence pour les différents éléments.
c) Création de l'échelle, en décrivant les quatre niveaux à observer et à
évaluer pour chacun des indicateurs.
Validation de la rubrique.
On a suivi deux procédés parallèles pour assurer la validité interne et externe de
l'outil, à travers:
a) Un Groupe d’entente pour la création des critères, des composants, des
sous-composant, des indicateurs et des 4 niveaux des indicateurs (7
chercheurs). Et une preuve de juge de la rubrique complète, au moyen
d'un questionnaire, d’une entrevue et d’un groupe de discussion (7
experts).
b) une analyse factorielle exploratoire afin de faciliter une réduction des
éléments de l’outil et pour analyser la cohérence de celui-ci, en fin de
compte de procédes à la validation de la “constructe” (277
questionnaires). Et l’évaluation à 360º, l’analyse du potentiel de l’outil
en termes de systèmes d’évaluation.
On conclut avec un outil, qui a initialement été conçu avec un volume considérable
d'éléments, 34, et on a été réduit à 15, pour permettre indirectement une
réductiondes indicateurs et donc facilite une application finale avec cet util plus
confortable et précis. Par rapport aux résultats nous pouvons disposer d'un outil
d'évaluation applicable dans des environnements formatifs et aussi dans des
environnements de travail, et ainsi permettre évaluer et d’auto-évaluer avec une
précision élevée la disposition personnelle de la compétence.
|
Page generated in 0.0563 seconds