Tota educació és una preparació per al futur. Actualment, en les ciències socials, el passat i el present són les categories temporals que més atenció reben, si no són les úniques. En aquesta situació, la construcció de les representacions socials del futur i el seu treball, queden en mans dels mitjans de comunicació i altres experiències fora del marc educatiu. Provocant així un buit en la formació de l’alumnat. L’educació per al futur pertany als denominats future studies o més coneguts a Europa com a prospectiva. El principal objectiu d’aquest camp d’estudis és analitzar el passat i el present, per poder establir previsions i pronòstics per al futur. La seva aplicació a l’aula es basa en proposar una sèrie de futurs, ja siguin possibles, probables o desitjables, analitzar-los, valorar els seus avantatges i inconvenients i traçar els passos per aconseguir-ho. L’ensenyament de les ciències socials, a través de l’educació per a la ciutadania, la història i la geografia, contribueix directament al treball de la competència social i ciutadana, ajudant a la formació d’una ciutadania activa i responsable, capaç de contribuir al desenvolupament i al benestar de la societat. La història per exemple ha de formar en la consciència històrica, que significa analitzar el passat per comprendre el present i projectar-nos en el futur. La investigació que presento forma part del camp de la didàctica de les ciències socials. Es va dur a terme durant el curs escolar 2010-2011. Hi participaren tres centres d’educació secundària de Catalunya, tots ells de diferents zones i característiques. Es va treballar amb un total de 172 alumnes i quatre professors de quart d’ESO. La investigació es desenvolupà en tres grans fases: l’elaboració d’un marc teòric i un model conceptual per al treball sobre el concepte de futur i la indagació en les representacions socials sobre el futur de l’alumnat; l’aplicació d’una seqüència didàctica; la triangulació dels instruments i la interpretació de les dades obtingudes. En el transcurs de la investigació, l’alumnat ha mostrat un gran convenciment de què les experiències i l’educació permeten construir el futur i que aquest és obert. Les opinions no es corresponien amb la seva participació a l’aula, ni tampoc en el seu entorn social. L’anàlisi de les representacions socials ha permès establir les diferències que els alumnes mostren al pensar el futur global i el personal, i distingir també quatre tipologies d’alumnat segons les seves imatges del futur. En l’aplicació de la seqüència formativa els joves han realitzat diferents activitats que els han permès treballar el futur. La proposta didàctica proporcionava un seguit de situacions en què els alumnes havien de fer ús dels seus coneixements històrics, el seu anàlisi de la realitat i la seva imatge del futur. El treball ha permès a l’alumnat utilitzar la seva consciència històrica i temporal, i les seves perspectives de canvi i continuïtat, per projectar-se en un demà, omplint d’aquesta manera el buit en la formació de l’alumnat que prèviament he esmentat. El treball del futur a l’aula permet que l’alumnat desenvolupi una sèrie d’actituds i aptituds: educar en el pensament crític i creatiu, i en la presa de decisions. Educar per al canvi social és formar la ciutadania per a la participació democràtica, però sobretot per promoure una imatge diferent del futur, sense oblidar què exigeix de nosaltres aquesta nova imatge i quin camí hem de recórrer. / All education is a preparation for the future. Actually, the past and the present are the temporal categories which receive more attention in social studies. Considering this, the construction and the work of social representations of the future are held on the media and the experiences outside the educational system, leading into a missing dimension in the students education. The education for the future belongs to the so called future studies, known in Europe as prospective. The main goal of this field is to analyze the past and the present, in order to make forecasts and predictions for the future. Its application in the classroom is based on a series of proposed futures such as possible, probable or desirable, to analyze, evaluate their advantages and disadvantages, and trace the steps to achieve them. The teaching of social studies is done through education for the citizenship, history and geography. And directly contributes to the work of social and civic competences, contributing to the formation of an active and responsible citizenship, capable of helping to the development and welfare of the society. History, for example, helps the development of the historical consciousness, the tool that lets us to us the past in order to understand the future and project ourselves into the future. The investigation I am introducing is from the field of social studies didactics. It was carried out during the school year 2010-2011. It involved three secondary schools in Catalonia, all from different areas and characteristics. We worked with a total of 172 students and four teachers from the fourth year of secondary school. The research was implemented in three phases: the development of a theoretical framework and a conceptual structure to work the concept of future and the inquiry of students social representations of the future; the application of a teaching sequence; the triangulation of the instruments and the interpretation of the data. During the investigation, the students shown great conviction that experiences and education help them to build their future, they also believed that the future is open. Their views didn’t correspond to their participation in the classroom or in their social environment. The analysis of social representations enabled us to identify the differences between the thinking of the personal future and the global future. That analysis also let us distinguish four types of students according to their images of the future. On the application of the teaching sequence, the students completed different activities that enabled them to work with the concept of future. The teaching unit provided a number of situations in which students had to use their historical knowledge, their analysis of reality and their images of the future. The work allowed the students to use their time and historical consciousness, and its prospects of change and continuity, projecting themselves in the future. Letting us to fill the missing dimension we mentioned above. Working with the future in the classroom allow the students to develop a range of attitudes and skills, like the creative and critical thinking and the decision making. Educating for social change implies to train citizens for democratic participation, but mainly to promote a different image of the future. This requires not to forget what this new image expects from us, and how we should reach it.