No description available.

Tota educació és una preparació per al futur. Actualment, en les ciències socials, el passat i el present són les categories temporals que més atenció reben, si no són les úniques. En aquesta situació, la construcció de les representacions socials del futur i el seu treball, queden en mans dels mitjans de comunicació i altres experiències fora del marc educatiu. Provocant així un buit en la formació de l’alumnat. L’educació per al futur pertany als denominats future studies o més coneguts a Europa com a prospectiva. El principal objectiu d’aquest camp d’estudis és analitzar el passat i el present, per poder establir previsions i pronòstics per al futur. La seva aplicació a l’aula es basa en proposar una sèrie de futurs, ja siguin possibles, probables o desitjables, analitzar-los, valorar els seus avantatges i inconvenients i traçar els passos per aconseguir-ho. L’ensenyament de les ciències socials, a través de l’educació per a la ciutadania, la història i la geografia, contribueix directament al treball de la competència social i ciutadana, ajudant a la formació d’una ciutadania activa i responsable, capaç de contribuir al desenvolupament i al benestar de la societat. La història per exemple ha de formar en la consciència històrica, que significa analitzar el passat per comprendre el present i projectar-nos en el futur. La investigació que presento forma part del camp de la didàctica de les ciències socials. Es va dur a terme durant el curs escolar 2010-2011. Hi participaren tres centres d’educació secundària de Catalunya, tots ells de diferents zones i característiques. Es va treballar amb un total de 172 alumnes i quatre professors de quart d’ESO. La investigació es desenvolupà en tres grans fases: l’elaboració d’un marc teòric i un model conceptual per al treball sobre el concepte de futur i la indagació en les representacions socials sobre el futur de l’alumnat; l’aplicació d’una seqüència didàctica; la triangulació dels instruments i la interpretació de les dades obtingudes. En el transcurs de la investigació, l’alumnat ha mostrat un gran convenciment de què les experiències i l’educació permeten construir el futur i que aquest és obert. Les opinions no es corresponien amb la seva participació a l’aula, ni tampoc en el seu entorn social. L’anàlisi de les representacions socials ha permès establir les diferències que els alumnes mostren al pensar el futur global i el personal, i distingir també quatre tipologies d’alumnat segons les seves imatges del futur. En l’aplicació de la seqüència formativa els joves han realitzat diferents activitats que els han permès treballar el futur. La proposta didàctica proporcionava un seguit de situacions en què els alumnes havien de fer ús dels seus coneixements històrics, el seu anàlisi de la realitat i la seva imatge del futur. El treball ha permès a l’alumnat utilitzar la seva consciència històrica i temporal, i les seves perspectives de canvi i continuïtat, per projectar-se en un demà, omplint d’aquesta manera el buit en la formació de l’alumnat que prèviament he esmentat. El treball del futur a l’aula permet que l’alumnat desenvolupi una sèrie d’actituds i aptituds: educar en el pensament crític i creatiu, i en la presa de decisions. Educar per al canvi social és formar la ciutadania per a la participació democràtica, però sobretot per promoure una imatge diferent del futur, sense oblidar què exigeix de nosaltres aquesta nova imatge i quin camí hem de recórrer. / All education is a preparation for the future. Actually, the past and the present are the temporal categories which receive more attention in social studies. Considering this, the construction and the work of social representations of the future are held on the media and the experiences outside the educational system, leading into a missing dimension in the students education. The education for the future belongs to the so called future studies, known in Europe as prospective. The main goal of this field is to analyze the past and the present, in order to make forecasts and predictions for the future. Its application in the classroom is based on a series of proposed futures such as possible, probable or desirable, to analyze, evaluate their advantages and disadvantages, and trace the steps to achieve them. The teaching of social studies is done through education for the citizenship, history and geography. And directly contributes to the work of social and civic competences, contributing to the formation of an active and responsible citizenship, capable of helping to the development and welfare of the society. History, for example, helps the development of the historical consciousness, the tool that lets us to us the past in order to understand the future and project ourselves into the future. The investigation I am introducing is from the field of social studies didactics. It was carried out during the school year 2010-2011. It involved three secondary schools in Catalonia, all from different areas and characteristics. We worked with a total of 172 students and four teachers from the fourth year of secondary school. The research was implemented in three phases: the development of a theoretical framework and a conceptual structure to work the concept of future and the inquiry of students social representations of the future; the application of a teaching sequence; the triangulation of the instruments and the interpretation of the data. During the investigation, the students shown great conviction that experiences and education help them to build their future, they also believed that the future is open. Their views didn’t correspond to their participation in the classroom or in their social environment. The analysis of social representations enabled us to identify the differences between the thinking of the personal future and the global future. That analysis also let us distinguish four types of students according to their images of the future. On the application of the teaching sequence, the students completed different activities that enabled them to work with the concept of future. The teaching unit provided a number of situations in which students had to use their historical knowledge, their analysis of reality and their images of the future. The work allowed the students to use their time and historical consciousness, and its prospects of change and continuity, projecting themselves in the future. Letting us to fill the missing dimension we mentioned above. Working with the future in the classroom allow the students to develop a range of attitudes and skills, like the creative and critical thinking and the decision making. Educating for social change implies to train citizens for democratic participation, but mainly to promote a different image of the future. This requires not to forget what this new image expects from us, and how we should reach it.

En los últimos años hemos visto como ha ido incrementando la inmigración en nuestros territorios. En un primer momento fue puramente laboral, es decir, venían solo para trabajar durante un tiempo y poder mandar dinero a su país; pero poco a poco se han ido estableciendo, trayendo a sus familias, pareja y/o hijos. Dada esta situación, los centros educativos han ido incorporando en sus aulas alumnos de distintos países y culturas.Poco a poco fueron surgiendo estrategias y ayudas para facilitar la integración de estos alumnos recién llegados a las aulas, la mayoría dirigidas al aprendizaje de la lengua (catalán o castellano) y en el caso de las matemáticas, a concretar su nivel de conocimiento al llegar al centro, sin plantearse ni porqué suelen tener dificultades ni cómo se pueden disminuir o como se puede mejorar su integración en el aula de matemáticas teniendo en cuenta su origen, cultura, costumbres y la dinámica escolar en su antiguo centro.Del contexto anterior, nos planteamos realizar un estudio para conocer por un lado, las dificultades que pueden tener los alumnos recién llegados de otras culturas (en particular de Ecuador) en el aula de matemáticas de secundaria en centros educativos españoles. Por otro lado, presentar una descripción detallada de las diferencias más significativas entre los sistemas educativos de España y Ecuador y de los currículos de matemáticas de los dos países.Esta investigación está enfocada desde una perspectiva sociocultural en el aula de matemáticas, dentro de los llamados estudios microetnográficos, teniendo muy en cuenta no solo las diferencias cognitivas sino también las diferencias de significados y normas coexistentes en el aula y los déficits afectivos que acarrean los alumnos recién llegados de otras culturas dada su situación y la de sus familias.La investigación se desarrolló en tres etapas. La primera etapa se desarrolló en centros de secundaria de Cataluña y tenía como objetivo estudiar la influencia del contexto de los problemas de matemáticas. La segunda etapa es un estudio cualitativo que se desarrolló en Ecuador durante 5 meses donde se realizaron observaciones en distintos centros de secundaria de diferentes tipologías y localidades y donde se asistía a las aulas de matemáticas para poder estudiar las dinámicas y metodologías utilizadas. A parte, se pasó una prueba de resolución de problemas del informe PISA a más de 500 alumnos ecuatorianos para poder comparar y analizar los resultados obtenidos de estos alumnos, con los resultados obtenidos por alumnos catalanes. La tercera fase de la investigación consistió por un lado en la elaboración del portal web MigraMat para dar respuesta a las dificultades detectadas en las dos fases anteriores y, por otro lado, estudiar cómo influyen los aspectos emocionales de los alumnos recién llegados en la resolución de problemas.Los resultados ponen en evidencia las múltiples diferencias existentes entre los dos sistemas educativos, tanto en lo que se refiere a contenidos curriculares de matemáticas trabajados en secundaria, cómo en las dinámicas, metodologías y recursos utilizados. Las pruebas de resolución de problemas PISA también muestran que los alumnos ecuatorianos presentan mayores dificultades en la resolución de problemas.Estos resultados, y teniendo en cuenta la influencia del sistema normativo del aula, del sistema de creencias de los alumnos y profesores, de la autoestima y emociones de los alumnos inmigrantes, de la identidad de estos y del rol que juegan dentro del aula, muestran que los bajos resultados académicos de los alumnos recién llegados, no solo se deben al desconocimiento de la lengua o a aspectos cognitivos. / Lately immigration has been increasing in the Spanish soil. It is not only a matter of improvement in immigrant's life, but now it clearly deals with the idea and consequences of its settlement with their families, partners and / or children. Thus immigration goes hand in hand with pupils from other cultures sharing our classrooms.According to these statements, we first thought about carrying out a research project on the difficulties of foreign students (basically from Equator) studying mathematic for compulsory education in Spain. On the other hand, we addressed the issues describing the differences between both the Equatorian and the Spanish education system and its Mathematic Curricula. There are three basic stages: the first is the assumption of the influence of the context of the mathematic problems and was carried out in secondary schools in Catalonia.A second stage was developed in secondary schools in Equator for 5 months to oversee the processing and quality of mathematic courses. A test of mathematic from PISA's report was handed out to more than 500 Equatorian students in order to compare and analyse their own results.A third stage to determine the design and suitability of using the web MigraMat to give answer to the difficulties detected on the previous stages. Meanwhile, we backed the influence of the immigrant's emotional aspects to resolve the tests.The results highlight the numerous differences between the two education systems, such as the contents of their Mathematic Curricula in compulsory secondary education, the dynamic, methodologies or the resources used. Results of the tests of PISA's reports also show that Equatorian students have more difficulties to resolve the tests.These results, according to the classroom regulation, believing system, self confidence and emotions of immigrant students, show that their low academic results stem neither from the difficulties of the language nor cognitive aspects.

No description available.

The aim of the present study was to analyse leaners’ use of logical connectors within the EFL classroom setting as well as to provide insights into the effects of instruction on their acquisition process. To this aim, two different types of instructional treatments (i.e. explicit versus implicit) were implemented on two groups of secondary school learners’ to determine progress in the use of logical connectors by comparing the two teaching approaches. The explicit instructional approach was operationalised on the basis of the principles underlying the "focus on form" paradigm providing extensive opportunities for communicative practice together with an explicit type of feedback. In contrast, the implicit one provided learners with exposure to the target items by means of reading comprehension passages and vocabulary work, with fewer opportunities for productive use of the language and an implicit type of feedback. Results showed that both types of instructional treatments proved to be beneficial for learners increasing their use of connectors in written texts. However, the approach that incorporated an explicit focus on form proved to be more effective to enhance learners’ accurate production of the target items. In addition to this, the study also focuses on task demands (free or controlled) regarding accuracy in connector use. Finally, wrong uses of connectors are analysed taking into account aspects such as function and/or type of connector in an attempt to create a taxonomy of logical connector errors. It is suggested that specific types of errors may be found within local or global discourse levels affecting learners’ discourse competence in various ways.

Aquesta tesi està basada en l'etnografia d'un institut d'educació secundària situat en una ciutat mitjana de Catalunya, amb un nivell socioeconòmic mig-baix i una important presència d'immigrants (de diferents zones de l'estat espanyol i d'Àfrica, sobretot marroquins i gambians). El treball inclou una recerca bibliogràfica i de clarificació teòrica amb la que es pretén situar els fenòmens que s'estudien (identitat, racisme i violència) en el moment històric i context social actual, per tal de poder explicar l'ascens o la importància d'aquests fenòmens, així com les relacions que es poden establir entre ells.La primera part de la tesi respon a la voluntat de contextualitzar teòricament la recerca etnogràfica i de situar les observacions d'aula en un marc social més ampli. A la segona part es presenten les aportacions que han realitzat els sociòlegs i els antropòlegs de l'educació a l'anàlisi del tractament de la diversitat ètnica, del racisme i de la violència en l'àmbit escolar. A la tercera part es desenvolupa el treball de recerca etnogràfica centrat en l'anàlisi de les relacions interètniques de l'alumnat. / This doctoral thesis is based on the ethnography of a state secondary school situated in an average-sized town in Catalonia with a medium-low socio-economic level and a population that includes considerable numbers of immigrants both from other parts of Spain and from some African coutnries (principally Morocco and Gambia).The thesis includes bibliographical research and a theoretical clarification to situate the phenomena of indentity, racism and violence within the historical and social context of the present day. The growing importance of these phenomena and the relationships established between them are explained in this context.The first part of the thesis endeavours to provide a theoretical context for the ethnographic research and to situate the classroom observations within a much wider social framework.The second part of the thesis introduces contributions from educational sociologists and anthropologists to the analysis of how ethnic diversity, racism and violence are dealt with in schools.The third part develops the ethnographic research by focusing on the interethnic relations among the students.