En Cataluña, en los últimos años, han ido proliferando una serie de "profesionales" que realizan, con más o menos adecuación a la definición teórica, la función de mediadores interculturales. Primeramente se trataba de gitanos, pero recientemente, fruto del incremento de la presencia de niños de origen inmigrante en las escuelas catalanas, se ha visto crecer el número y el protagonismo de los extranjeros por el reconocimiento que se les ha otorgado desde la administración y las instituciones (principalmente, al generar una mayor preocupación los inmigrantes procedentes de África, los mediadores son sobre todo de este continente). Concretamente, los mediadores interculturales han intentado intervenir en cuestiones como la participación de los padres de origen inmigrante o minoritario en los centros escolares, la adaptación del currículum a la diversidad cultural, la negociación de conflictos "culturales" (la carne de cerdo en el comedor escolar, el uso del pañuelo en las clases .), la desescolarización, absentísmo y abandono escolar de los alumnos durante el período de la escolarización obligatoria, la traducción lingüística y la interpretación sociocultural, etc. Al ser una práctica nueva está aún llena de interrogantes, pero al notar que no se está produciendo paralelamente una reflexión y clarificación de sus fundamentos, nos parecía un momento pertinente para examinar su desarrollo, así como la repercusión de la misma en el seno de la comunidad educativa. Mientras el marco teórico tiene una cuenta experiencias internacionales y otros estudios realizados (Quebec y Francia), el trabajo empírico de la investigación se ha circunscrito a toda Cataluña. Éste ha consistido en entrevistas en profundidad a mediadores o personas que ejercen este papel aunque no reciban este nombre, como también a coordinadores y formadores de cursos sobre mediación intercultural (en total 44), y, a la vez, se ha complementado con una encuesta a docentes de primaria y de educación secundaria obligatoria (n=740), que nos han proporcionado su percepción del mediador y la mediación en las instituciones escolares.

El presente trabajo es el resultado de un estudio etnográfico efectuado en la comunidad Piaroa de Paria Grande, del Amazonas venezolano, orientado a describir y analizar los procesos de interculturalidad presentes en ese espacio multilingüe, tomando en consideración el papel que de manera general, juega la educación formal e informal en ese contexto y en forma específica el aprendizaje y usos de la lengua Castellana, examinados a la luz de la perspectiva de integración comunitaria y del paradigma etno-educativo, defensor de los valores culturales originarios y promotor del bilingüismo educativo, el multiculturalismo y la cogestión cultural en general.PALABRAS CLAVES: Etno-educación, Educación Intercultural Bilingüe, Interculturalidad, Multiculturalismo. / "Study of interculturality and bilingualism in the context of educational practice in the Piaroa indigenous community: Paria Grande, State of Amazonas, Venezuela". This thesis is the result of an ethnographic study carried out in the Piaroa community in Paria Grande in the State of Amazonas in Venezuela, which aimed to identify and analyse the process of interculturality present in this multilingual environment. The study takes into account, in general, the role played by formal and informal education in this context and, in particular, the learning and use of Spanish seen from the perspective of the integration of the community and the ethnoeducational paradigm, analysing the native cultural values and promoting educational bilingualism, multiculturalism and co-management.KEY WORDS: Ethnoeducation, education, intercultural, bilingual, multiculturalism, community.

No description available.

Els assentaments de gambians, tal com succeeix amb la majoria dels assentaments d'immigrats, tendeixen a la concentració en zones determinades. Per aquest motiu, aquesta tesi se centra en les comarques de Girona, perquè és on s'hi troba l'índex més alt d'aquesta població de tot l'Estat espanyol i es posa el focus d'atenció als municipis de la demarcació que acullen més gambians, concretament Banyoles, Olot i Salt. De la mateixa manera, aquesta tesi vol introduir específicament el grup ètnic soninké o sarahule, bàsicament perquè a la demarcació de Girona és l'ètnia majoritària. Abans d'ubicar els assentaments, ens endinsem en el context d'origen dels immigrats gambians, posant èmfasi especial en l'escolarització a Gambia i també en les migracions soninké. Un cop analitzem els assentaments, ens aproximem a les trajectòries migratòries gambianes, així com en les estratègies que s'utilizen per portar a terme el projecte migratori, l'accés als canals d'informació sobre l'existència de diferents destins on hi ha oportunitats de treball, etc. Ens aproximem també a la integració dels immigrats gambians a la demarcació de Girona fent una aproximació de la inserció d'aquest col·lectiu en la societat de destí, abordant diferents vessants de la seva integració laboral, espaial, entre d'altres. Una integració que dependrà tant del resultat de la voluntat individual de cada immigrant, com també dels serveis que possibilitin la integració, així com de l'accés als propis mecanismes d'integració que té la nostra societat (accés al treball, a un habitatge, etc.) Molts dels immigrats gambians instal·lats a les comarques gironines tenen i han tingut fills i filles, podent parlar, per tant, d'una "segona generació" de gambians. Es fa una aproximació als fills i filles d'aquest col·lectiu introduint-nos en la socialització d'aquests nens i nenes, en els valors dels pares i mares en relació amb l'educació dels seus fills i filles, als canvis en l'estructura familiar un cop realitzat l'assentament en el país de destí i en les relacions de la familia amb amics i parents del mateix grup ètnic. Es fa una anàlisi de la situació escolar dels tres municipis d'estudi, analitzant la distribució d'alumnat d'origen estranger en aquests municipis, així com les estratègies educatives dels mestres que escolaritzen alumnat d'origen gambià. Es posa èmfasi especial en una estratègia bastant seguida pel col·lectiu gambià, fonamentalment d'ètnia sarahule, que ha estat la d'enviar els fills i filles a Gàmbia per temporades lllargues. / Gambian settlements, like the majority of immigrant settlements tend to be concentrated in certain determined areas. This study is centred on the province of Girona for this very reason, and because it is where the highest number of this group of people are to be found. This focuses special attention on three towns within the Girona province which have large numbers of Gambians, Banyoles, Olot and Salt. At the same time this thesis concerns the Soninke or Sarahole group because it is the largest ethnic group in the province of Girona. After analysing the context of origin of these immigrants (placing special emphasis in the schooling in Gambia), we investigate the migratory strategies of the Gambian immigrants as well as the strategies which they use to undertake their migratory project, such as the social networks which the migrants use, access to information channels about different destinations where there are work opportunities, etc. We also look at the integration of Gambian immigrants in the country of settlement. In short, an approximation is made as to the insertion of this collective into the society of the country of destination, and covering the different aspects of their integration: work, religion and spatial relationships among others. Many of these immigrants have, and have had children, and therefore a "second generation" of Gambians can now be referred to. This thesis focuses special attention on the lives of the children within this collective; investigating their socialisation, the values of their parents in the upbringing of their children, the changes of family structure once settlement has been established in the country of destination, the relationships of the family with friends and parents of the same ethnic group and their schooling in the Girona province. Emphasis is placed on a strategy followed by the Gambian collective, mainly the Sarahole ethnic group, which is that of sending children to Gambia for long periods of time.

Aquesta tesi està basada en l'etnografia d'un institut d'educació secundària situat en una ciutat mitjana de Catalunya, amb un nivell socioeconòmic mig-baix i una important presència d'immigrants (de diferents zones de l'estat espanyol i d'Àfrica, sobretot marroquins i gambians). El treball inclou una recerca bibliogràfica i de clarificació teòrica amb la que es pretén situar els fenòmens que s'estudien (identitat, racisme i violència) en el moment històric i context social actual, per tal de poder explicar l'ascens o la importància d'aquests fenòmens, així com les relacions que es poden establir entre ells.La primera part de la tesi respon a la voluntat de contextualitzar teòricament la recerca etnogràfica i de situar les observacions d'aula en un marc social més ampli. A la segona part es presenten les aportacions que han realitzat els sociòlegs i els antropòlegs de l'educació a l'anàlisi del tractament de la diversitat ètnica, del racisme i de la violència en l'àmbit escolar. A la tercera part es desenvolupa el treball de recerca etnogràfica centrat en l'anàlisi de les relacions interètniques de l'alumnat. / This doctoral thesis is based on the ethnography of a state secondary school situated in an average-sized town in Catalonia with a medium-low socio-economic level and a population that includes considerable numbers of immigrants both from other parts of Spain and from some African coutnries (principally Morocco and Gambia).The thesis includes bibliographical research and a theoretical clarification to situate the phenomena of indentity, racism and violence within the historical and social context of the present day. The growing importance of these phenomena and the relationships established between them are explained in this context.The first part of the thesis endeavours to provide a theoretical context for the ethnographic research and to situate the classroom observations within a much wider social framework.The second part of the thesis introduces contributions from educational sociologists and anthropologists to the analysis of how ethnic diversity, racism and violence are dealt with in schools.The third part develops the ethnographic research by focusing on the interethnic relations among the students.

La tesi vol respondre quatre preguntes: Quina concepció d'educació intercultural ens cal a la Catalunya del segle XXI? Com ha fet front el sistema educatiu de Catalunya a l'arribada d'alumnes d'origen estranger? Quins canvis haurem de propiciar en el currículum escolar per tal de fer una educació més científica i més justa? Quina ha de ser la formació que hem d'oferir al professorat de l'educació bàsica per garantir una educació intercultural?L'educació intercultural que es propugna en aquesta tesi és la que es proposa treballar perquè tots els alumnes aprenguin a viure en societats obertes i plurals. Dins de l'educació intercultural que es proposa, s'hi plantegen tres èmfasis diferents: el que posa l'accent en els aspectes ètics, en els aspectes didàctics i en els culturals o curriculars. I pel que fa a la formació del professorat, es diu que un dels primers objectius ha de ser la revisió dels propis coneixements i actituds. / The thesis wants to reply four questions. Which conception of intercultural education, do Catalonia need in the 21st century? How has the educational system of Catalonia faced the arrival of foreign origin pupils? What kinds of changes will have to propitiate in the school curriculum in order to make a more scientific and fairer education? Which has to be the training that we have to offer to the teaching staff of the basic education to guarantee an intercultural education?The intercultural education that is advocated in this thesis is that which it proposes to work so that all pupils learn to life in open and plural societies. In the intercultural education that is proposed there are three different emphases; the one that puts the accent on the ethical aspects, in the didactic aspects and in the cultural or curricular ones. And regarding the formation of the teachers, it is said that one of the first objective has to be the revision of the knowledge themselves and actitudes.