El punt de partida de la recerca és la constatació que Espanya s'ha configurat com a país receptor d'immigració, aquest fet ha suposat l'arribada d'una nova població, portadora de llengües i cultures diferents, la immigrant. La seva presència ens confronta amb el repte d'acollir i d'incloure l'alteritat. Aquesta tasca on es fa més visible i es planteja amb més urgència és a les escoles.La presència del nou alumnat provoca desajustaments en la dinàmica dels centres, tensions i angoixes entre els pares i els professionals. A tot això cal afegir-hi les disfuncions entre els discursos oficials i les pràctiques.Aquesta problemàtica incipient en els Centres Privats Concertats té dimensions específiques que fan que l'estudi del fenomen en aquest àmbit sigui especialment interessant. L'escola com a lloc de tensió, de crisi, de conflicte, per tant com a oportunitat de canvi, és el territori que aquesta recerca ha volgut explorar. Entenent que una crisi es converteix en un desastre només quan responem amb judicis preestablerts (prejudicis).Des d'aquesta òptica proposem noves mirades sobre:- L'escola, l'entenem com a territori de Xocs Culturals.- El conflicte, veiem la necessitat de superar la lectura reduccionalista de la Pedagogia, que l'associa a manca de disciplina, proposem la construcció d'una nova cultura i una nova sensibilitat que l'entengui com a possibilitat de diàleg i de construcció de ponts interculturals.- El canvi, proposem un nou concepte, més complex que superi la visió clàssica que l'entén com una forma de desenvolupament ample i lineal, substituint-la per una imatge rizomàtica que es desenvolupa en múltiples direccions i amb intensitats diverses. Ens interessen les continuïtats, els espais intermitjos, lo marginal pot ser un factor de transformació de lo instituït. El mètode d'anàlisi de casos en ha permès establir una aproximació tipològica a les diferents respostes en relació al canvi, posant de manifest les intensitats i les direccions diverses en que s'afronta el problema. Evidenciant línies de claror i ombres, interessants per detectar futures problemàtiques. / The starting point of the research is the situation in which Spain finds itself as a destination country for immigrants. This fact has entailed the arrival of a new population - the immigrant population - which has brought different languages and cultures. Its presence confronts us with the challenge of welcoming and including otherness. Where this task is most visible and is raised as an issue most urgently is in schools.The presence of the new pupils causes mismatches in the dynamics of the schools, tension and anxiety among parents and professionals. On top of all this we have to add the dichotomy between official rhetoric and practice.This incipient problem in Concerted Private Schools has specific dimensions which make the study of the phenomenon in this area particularly interesting. School as a place of tension, crisis, conflict and therefore as an opportunity for change, is the territory which this research aims to explore, considering that a crisis becomes a disaster only when we respond with preconceived judgements (prejudices).From this standpoint, we propose new outlooks on:- School, which we consider to be territory of Culture Shocks.- Conflict, where we see the need to overcome the reductionalist view of Pedagogy, which links it to lack of discipline. We propose the construction of a new culture and a new sensibility which regards it as a possibility for dialogue and for building bridges between cultures.- Change, for which we propose a new and more complex concept which overcomes the classic view that sees it as a wide, lineal development, replacing it with a rhizomatous image developing in numerous directions and with varying intensity. We are concerned with continuities, intermediate spaces; what is marginal may be a transforming factor of what is established. The case-study methodology has enabled us to establish a typological approach to the different responses to change, bringing to light the different intensities and directions from which the problem is approached, revealing lines of light and shade which are interesting with a view to detecting future problems.

Pendent

ResumenLa propuesta principal de este estudio fue investigar sobre los procesos de integración de un grupo de adolescentes brasileños en escuelas de Barcelona a partir de sus experiencias, mostrando de esta manera las distintas dimensiones que han caracterizado la integración en el caso de estos alumnos. Ahora bien, ¿Cómo viven los adolescentes brasileños la experiencia de integración en escuelas de Barcelona? ¿En qué consiste la integración socioeducativa de estos alumnos? A través de estos planteamientos más prácticos y al observar los varios discursos existentes en la sociedad sobre cómo integrar a los nuevos alumnos, o desde dónde se debe realizar dicha integración, ya que el término "integración" puede ser muy amplio y puede ser tomado desde distintas perspectivas, pensé que también sería interesante poder contrastar de alguna manera las experiencias de un grupo de alumnos extranjeros, con estos discursos, de lo que resultó una última cuestión: ¿Cuáles son las diferencias entre los discursos sociales sobre la integración en relación a las experiencias de los adolescentes brasileños participantes en el estudio? Con base en estas tres preguntas centrales, la investigación estudia estos procesos bajo la perspectiva de la escuela, donde los adolescentes reciben las pautas culturales de la sociedad receptora, desde el entorno familiar en que vive el alumno y desde el entorno social donde se mueven. El material empírico presentado en este estudio procede del trabajo de campo realizado en el curso 2004-2005. Los adolescentes que han compuesto la muestra tenían entre 12 y 16 años, estaban matriculados en la educación secundaria de escuelas públicas y privadas en la ciudad de Barcelona, y con un tiempo de residencia en la ciudad que variaba entre 6 meses y 6 años. El trabajo de campo consistió en una primera fase donde apliqué un cuestionario a los alumnos, y en una segunda fase más dirigida a la observación en el patio, a las entrevistas (alumnos, padres y tutores) y a la elaboración de las redes sociales por parte de los alumnos, además de hacerles elaborar una redacción donde ellos narraban cómo eran sus vidas en Barcelona. A partir de las descripciones de los casos y de la lectura estadística de los principales puntos del cuestionario, ha sido posible, en un primer momento, redefinir el concepto de integración y llegar a indicadores que me permitiesen acercarme todavía más a las experiencias de integración de los alumnos brasileños en las escuelas en Barcelona. Con base en los datos, en la redefinición del concepto principal y en los indicadores, he podido establecer cuatro niveles de integración que me parecían claves para interpretar el estudio: integración social, integración escolar, integración lingüística e integración emocional. El estudio revela que la integración socioeducativa de los adolescentes brasileños investigados no está meramente asociada a un "están" o "no están" integrados en las dinámicas académicas o sociales, sino que está relacionada también a otros factores ligados a sus vivencias como tiempo de residencia, adaptación escolar, personalidad, participación, sentido de pertenencia, etc. Estos factores son los que van caracterizar a las experiencias de los adolescentes en integración dulce, integración gris o integración en pedazos. / The socio-educative integration of the children of immigrant origin is a current concern in Spanish society. The presence of different immigrant communities in the city of Barcelona continues causing changes in diverse areas of the social panorama, specially in education. The growth of these communities has generated an ongoing public debate about the social, political and educational measures that could help "to integrate" into the host society not only the "newcomers", but also those that have been between us for a certain period of time but have not discovered yet their "social space". Nevertheless, what does it mean to be "integrated" in a society different from the society of origin? Speaking the local language? Working? Studying? Meeting native people from the host society? Voting? Mastering the social codes? Taking into account the different experiences that immigrant children go through in the process of integration to the host society, a new set of questions arise: How do the socio-educative experiences of foreign adolescents influence these processes of integration? Is it possible to divide those children in just two groups, those that are "integrated" and those that are not? This research is about the processes of socio-educative integration of Brazilian adolescents in public and private schools of Barcelona. I have worked with boys and girls ranging from 12 to 16 years-old, whose residence time in Barcelona has oscillated between 6 months and 6 years. Firstly, I will relate some of the experiences of the Brazilian adolescents when confronting themselves with the new educative system, and secondly, I will deal with the relationships between these experiences and the processes of integration to the host society.

Theoretical and conceptual framework1.The university in the context of the knowledge society. For more than a decade any publication related to social sciences has been alert to the changes that are happening in our societu.It is even said that a new society is emerging.This new society would be the so called Third Wave(Toffler 1981) succeeding the two former ones, namely the agricultural society around 10.000bc and the industrial societu that started developing around 1700 ad. Both brought about important changes in the way peoplee lived. These changes lead to modifications in the social structure and organization of everyday life. Giving up a nomadic lifestyle based on hunting and fishing for sedentary agricultural structures implied a substantial change in the development of mankind. In the same way the organization of labour was enormously affected by the arrival of machines that brought about division of labour and a new culture not only in industry, but also in the way people organized their lives taking advantage of the industrial progess: transportation saw considerable changes and distances have definitely shrunk. Indeed, today we also stand at the beginning of a number of changes that are changing the social,economical,political and cultural conditions of our society. We are looking at changes that according to Castells (1997) allow us to say that we live in a new society because it has transformed its way of development.Some manifestations of these changes are the following:.Economical globalization.An ever more competitive labour market.The advent of a media culture.Education and training as the foundations that help to confront the change.The democratization of the access to information and knowledge.The delocalization of knowledge and the disappearance of distances.The growth of accumulated knowledge.New operators in the training marketEvery time change happens, or is close to happening we are invaded with insecurity due to the uncertainty they generate.But often change also brings about new opportunities-opportunities for progress, for a general improvement in societu and particularly in the everiday life of the citizens.The convergence of the latest scientific discoveries in telecommunications and technology in general, have begun to allow for important changes in information production, storage and access and have initiated what people already know as the third revolution,the post-industrial revolution or the information and Knowledge Society.

El presente estudio forma parte de una de las líneas de investigación del Observatorio sobre la Didáctica de las Artes; un grupo de trabajo constituido a raíz de la concesión del proyecto de investigación HUM2005-00245 en la convocatoria 2006 del Ministerio de Educación y Ciencia. La innovación docente, y el proyecto investigador asociado que aquí nos ocupan, tuvieron por finalidad poner en marcha una alternativa en la línea del nuevo modelo impulsado por la actual reforma, y proceder a la evaluación y mejora continuadas de tal alternativa. Dentro de este marco, se abordó un replanteamiento integral de todos aquellos aspectos que definen el contexto de aprendizaje para, acto seguido, proponer un modelo susceptible de ser aplicable más allá de los límites de la experiencia piloto que suponía esta línea de trabajo. Como podrá comprenderse, la idea rectora de todo este planteamiento fue la noción de integración integración cognitiva e integración curricular , desde la certidumbre de que esta desempeña un papel determinante en la construcción cognitiva del conocimiento. Así, juntamente con los particulares de cada asignatura, se establecieron y explicitaron unos resultados de aprendizaje comunes; una misma tipología de las sesiones presenciales y de trabajo guiado; se utilizaron recursos y materiales didácticos comunes; un idéntico sistema de evaluación continuada del trabajo los alumnos que adquirió la forma de una carpeta de aprendizaje; se pusieron en práctica las mismas estrategias para involucrar al estudiante en la gestión guiada de la marcha de la asignatura y, por último, se utilizaron las mismas técnicas e instrumentos para evaluar el correcto funcionamiento de la propuesta implantada.Esta tesis doctoral tiene por objeto el describir y el dar cuenta de los resultados de un análisis específico de la carpeta de aprendizaje mediante la cual se organizó el trabajo autónomo del alumno y las actividades guiadas en las asignaturas participantes. Mientras que los contenidos de la carpeta estaban directamente relacionados con los propios de las diferentes asignaturas en las que se implantaba, su formato estaba planteado como una secuencia de actividades de aprendizaje mediante las cuales el alumno podría conocer y familiarizarse con un conjunto de habilidades e instrumentos básicos necesarios para la elaboración de un estudio documental, y su defensa pública. Por consiguiente, era el formato de la carpeta el que recogía aquellos aspectos susceptibles de mejora que fueron identificados en los estudiantes de las titulaciones involucradas y en ambos ciclos de cada titulación como aquellas insuficiencias que requerían una atención más urgente. En síntesis, las líneas maestras de esta investigación fueron las siguientes:► Estudio detallado de los presupuestos, finalidades y objetivos del nuevo paradigma educativo impulsado por el proceso de Bolonia.► Concepción de la iniciativa de innovación docente desde la premisa del carácter holístico del proceso de enseñanza-aprendizaje.► Imbricación entre la formación académica, profesional y personal del estudiante.► Atención a la dimensión teórica y práctica de la construcción cognitiva de conocimiento.► Integración de conocimientos y habilidades instrumentales.► La importancia de la crítica en la actividad académica, profesional, cívica y personal.► Participación activa del alumnado en el desarrollo del curso.► Posibilidad de adaptar la carpeta de aprendizaje a todos los tipos de asignaturas presentes en los estudios de las artes.► Integración de las especificidades propias de las diferentes materias y asignaturas y habilidades e instrumentos fundamentales de carácter transversal.► Aspecto progresivo e integrador de la secuencia de ejercicios que componen la carpeta.► Evaluación compensada de los procesos de adquisición de conocimiento, utilización práctica de recursos y actitudes determinantes en la ejecución de tareas.► Evaluación sistemática del funcionamiento y de los resultados de aprendizaje de la carpeta. / The present study is based on the results of two research projects and a teaching quality improvement project organized at the UB's Department of Art History. One of the research lines developed by these projects was the proposal and analysis of a continuous assessment model based on the production of a learning file specifically for university art studies. This is the framework of the doctoral thesis. The study begins with a reflection on the need for initiatives of this kind, examines the teaching tradition on the subject, and presents a specific proposal for the History of Art and Fine Arts degrees. It goes on to analyse the results of a pilot plan carried out during the academic year 2006-2007. The main lines that defined the objectives of this pilot plan can be summarized as follows:► A detailed study of the assumptions, aims and objectives of the new educational model outlined by the Bologna process.► Understanding the teaching innovation plan through a holistic approach to the teaching-learning process.► Connection between the student's academic, professional and personal training.► Atttention to the theoretical and practical aspects of the cognitive construction of knowledge.► Integration of knowledge and instrumental skills.► Relevance of criticism in academic, professional, and personal activities.► Active participation of students in course development.► Possibility of adapting the learning file to any subject in the arts curriculum.► Integration of specific features of the different subjects and course units and fundamental cross-disciplinary skills and instruments.► Progressive and integrative sequence of the exercises in the file.► Assessment of knowledge acquisition processes, practical resource use, and determining attitudes in task completion.► Systematic assessment of the functioning and the results of the learning file.

Al llarg de les dues darreres dècades hem tingut el privilegi d’assistir a un dels esdeveniments més importants en la història de la biomedicina: el desenvolupament del Projecte Genoma Humà. Conjuntament amb aquest fet, les tècniques de laboratori a gran escala, cada dia més potents i fiables, s’utilitzen actualment de manera rutinària en el camp de la recerca biomèdica. Tot i que encara queda un gran camí per recórrer, aquests fets indubtablement han sembrat la llavor per desenvolupar un nou paradigma de recerca en càncer, així com per millorar els futurs tractaments dels pacients. Ens estem movent progressivament d’un escenari on els diagnòstics i els tractaments es basen principalment en criteris patològics a un altre completament personalitzat, on cada pacient serà diagnosticat i tractat d’una manera especialitzada en funció de criteris moleculars. Tot i així, per assolir una medicina del càncer totalment eficient i personalitzada és essencial obtenir una imatge acurada de tots els processos moleculars involucrats en el desenvolupament d’aquesta malaltia complexa. Per obtenir aquesta imatge necessitarem, doncs, obtenir informació a gran escala de la cèl•lula tumoral a nivell de genoma, epigenoma, transcriptoma i proteoma. Un cop tota la información està disponible, s’hauran d’aplicar les tècniques analítiques integratives per detectar les alteracions moleculars que tenen un paper primordial el procés tumoral. Els estudis presentats en aquesta tesi pretenen ser una mostra d’aquests tipus d’anàlisis integratives. Aquesta tesi es basa en una col•lecció de tres articles que són el resultat de la feina duta a terme a la Unitat de Biomarcadors i Susceptibilitat de l’Institut Català d’Oncologia. / Over the last two decades we have been given the privilege of witnessing one of the most relevant breakthroughs in the history of biomedicine: the development and completion of the Human Genome Project. Along with it, large-scale laboratory techniques, every day more powerful and reliable, are now routinely applied in biomedical research. Although there is still a long way to go, this fact has undoubtedly set the seed for a new paradigm in cancer research and the future treatment of patients. We are progressively shifting from a scenario where diagnoses and treatments are mainly based on pathological criteria to a completely personalized one, where every single patient will be diagnosed and treated in a specialized manner according to molecular criteria. Nonetheless, to achieve a fully efficient and personalized cancer medicine, it is essential to obtain an accurate picture of all the molecular processes involved in the development of such a complex pathology as cancer. This picture can only be obtained if we can have a detailed view of a tumor cell’s status at a whole genome, epigenome, transcriptome and proteome levels. Once all the information is available, suitable analytical integrative techniques must be applied to detect the molecular alterations that play a driver role in the tumorigenic process. The studies presented in this thesis aim to be examples of such integrative analyses. This thesis is based on a collection of three articles, which are the result of the work done at the Unit of Biomarkers and Susceptibility at the Catalan Institute of Oncology.

Aquest treball s'emmarca en l'exploració dels processos que activa el receptor en l'intent de comprendre el missatge parlat i té per objectiu l'estudi de la interrelació de dues informacions: la dependent del senyal i la independent del senyal. El paper que suposadament juguen aquestes dues fonts informatives ha estat descrit per Björn Lindblom, coneguda com la "Teoria de la parla hiper i hipoarticulada"(Hyper- & Hypo- Speech Theory). Sota aquest marc hem volgut comprovar l'adequació d'aquest model des del punt de vista de la percepció, en el benentès que la producció de la parla està teleològicament destinada a la seva descodificació i comprensióL'estudi de les estratègies d'integració de la parla està basat en l'anàlisi de tres grans plans perceptius: 1) la identificació fonètica ; 2) el reconeixement lèxic (establint quines propietats fonològiques i semàntiques afavoreixen l'avaluació del lèxic en paraules amb sentit i sense sentit); 3) el context semàntic de la frase (establint el grau de facilitació dels diferents contextos en l'accés al lèxic i en la reducció dels errors de comprensió).Els resultats de l'experiment demostren que l'adaptació que exerceix l'emissor en la producció del missatge és corresposta, en la seva descodificació, pel receptor, el qual posa a disposició d'un bon conjunt d'estratègies perceptives encarades, totes elles, al servei de la comprensió del missatge.La conclusió principal del treball és que el guiatge que pot exercir l'oient durant els processos d'integració i la seva adaptació al senyal és un guiatge relatiu, en funció de la complexitat de l'anàlisi que efectua en cada estadi perceptiu. La informació del senyal ha de ser "suficient" per aconseguir la posada en marxa els processos de "dalt-cap-a-baix", però aquesta informació no es redueix al nivell de la intensitat global del senyal (és a dir, a la intel·ligibilitat fonètica), sinó que també inclou els diferents aspectes lingüístics que es conjuguen en la configuració del missatge, la qual cosa permet activar els diferents procediments d'anàlisi amb certes garanties d'èxit. / El trabajo se enmarca en la exploración de los procesos que activa el receptor en el intento de comprender el mensaje hablado, y tiene por objeto el estudio de la interrelación de dos informaciones: la dependiente de la señal y la independiente de la señal. El papel que supuestamente juegan estas dos fuentes informativas ha sido descrito por Björn Lindblom, y se conoce como la "Teoría del habla hiper y hipoarticulada" (Hyper- & Hypo- Speech Theory). Dentro de este marco hemos querido comprobar la adecuación de este modelo en la percepción, en el supuesto que la producción del habla está teleológicamente destinada a su descodificación y comprensión.El estudio de las estrategias de integración del habla está basado en el análisis de tres grandes planos perceptivos: 1) la identificación fonética; 2) el reconocimiento léxico (estableciendo qué propiedades fonológicas y semánticas favorecen la evaluación del léxico en palabras con sentido y sin sentido); 3) el contexto semántico de la frase (estableciendo el grado de facilitación de los distintos contextos en el acceso al léxico y en la reducción de los errores de comprensión).Los resultados del experimento demuestran que la adaptación que ejerce el emisor en la producción del mensaje es correspondida, en su descodificación, por el receptor, el cual pone a su disposición un gran conjunto de estrategias perceptivas, orientadas hacia la comprensión del mensaje.La conclusión principal del trabajo es que la orientación que puede ejercer el oyente durante los procesos de integración y su adaptación a la señal es una orientación relativa, en función de la complejidad del análisis que efectúa en cada estadio perceptivo. La información de la señal ha de ser "suficiente" para conseguir la puesta en marcha de los procesos de "arriba-hacia-abajo", pero esta información no se reduce al nivel de la intensidad global de la señal (es decir, a la inteligibilidad fonética), sino que también incluye a los distintos aspectos lingüísticos que es conjugan en la configuración del mensaje, con lo cual se pueden activar los distintos procedimientos de análisis con ciertas garantías de éxito. / The present work is included in the exploration of the processes activated by the receiver in an attempt of understanding the spoken message, being its main objective the study of the interrelation between the two pieces of information: the one that depends on the signal and that which doesn't. Hypothetically, the role played by both sources of information has already been described by Björn Lindblom and it is known as the Hyper- and Hypo- speech Theory. Within this frame we've wanted to prove the adjustment of this model from the point of view of perception, taking into account that the speech production is teleologically intended for its decoding and comprehension. The study of the speech integration strategies is based on the analysis of three big perceptive levels: 1) The phonetic identification; 2) The lexical recognition ( establishing which phonological and semantic properties favour the evaluation of words in terms of having or not having sense.); 3) The semantic context of the sentence (establishing the efficiency of the different contexts to approach words and to reduce understanding mistakes.) The results of the experiment show that the adaptation process carried out by the message issuer is returned, once decoded, by the receiver who has arranged a great lot of perceptive strategies intended, all of them, for the understanding of the message. The main conclusion of this work is that the guide exercised by the listener during the integration processes and its adaptation to the signal, is somehow relative due to the complexity of the analysis carried out in each perceptive stage. The information of the signal should be enough to start the top-down processes; however, such information does not only come to the global strategy level of the signal, (that is, to the phonetic intelligibility) but it also includes those different linguistic aspects present when shaping a message. All this to somehow successfully guarantee the working of the different analysis procedures.

L'objectiu de la tesis és entreveure les variables que influeixen en les aproximacions a l'aprenentatge de los estudiants universitaris. El model d'anàlisis, basat en la teoria del comportament planificat, sustenta que influeixen les motivacions a l'estudi, les creences sobre el procés d'ensenyament- aprenentatge, la norma interioritzada (moral i social) i la percepció del conjunt d'oportunitats. Per a completar tots els elements del model s'han recollit les aportacions de la tradició psicopedagògica (tracta aspectes de motivació, creences i el conjunt d'oportunitats, sobretot en relació a l'ensenyament del professor) i la sociològica (aspectes com la relació entre iguals, el grup de referència, la interiorització de las normes, la integració de l'estudiant a la universitat i la creació de la seva identitat). Els canvis en les metodologies docents a partir de la introducció del Procés de Bolonya són un element fonamental dins la percepció del conjunt d'oportunitats.La tesis es fonamenta en un estudi de casos sobre la UAB, concretament en tres titulacions pilot de la mateixa universitat, Ciències Polítiques, Educació Infantil i Enginyeria Informàtica. Combina tècniques quantitatives (enquesta a estudiantes) i qualitatives (anàlisis documental i entrevistes en profunditat a coordinadors de titulació i a estudiants).Els resultats mostren com els estudiants combinen motivacions expressives i instrumentals quan han d'escollir els estudis, la seva motivació és fonamental per a entendre les accions d'aprenentatge que duen a terme els estudiantes. El perfil majoritari de motivació d'elecció dels estudis en cada una de les titulacions també ajuda a comprendre les dinàmiques positives o negatives que es produeixen.Es conclou que la percepció del control de les oportunitats i per tant, els canvis que està introduint el Procés de Bolonya, influeixen clarament en com els estudiants s'aproximen a l'aprenentatge. Els canvis de metodologia docent estan implicant canvis en l'avaluació continuada, treballs en grup, reducció de les classes magistrals i augment de les pràctiques.Les valoracions dels estudiants en relació a la introducció dels canvis metodològics del Procés de Bolonya són tant positives como negatives. Els estudiants veuen amb bons ulls aquests canvis metodològics perquè poden significar millores en el seu aprenentatge, però consideren que tal i como s'està duent a terme a aquesta universitat, ràpid, sense recursos i amb poca reflexió prèvia, comporta finalment efectes negatius en el seu aprenentatge.Davant la alta càrrega de treball que han comportat aquests canvis els estudiants es converteixen en actors estratègics, duent a terme accions superficials o profundes segons les tasques que els hi demanen els professors. L'aportació sociològica és fonamental per a entendre el procés de construcció de la identitat com a estudiants i la interiorització de las normes, tant del grup de referència com dels pares, aspectes bàsics per a entendre l'aprenentatge dels estudiants universitaris. / This Doctoral thesis analysis the factors influencing the university student's learning processes. The analysis model, based on the planning behavioural theory, stress that motivations in relation to studies, beliefs about the learning process ant the interiorized social norm (on a moral and social level) and the perception of the whole set of opportunities, are the factors above mentioned. In order to complete all the components of our model we have also integrate in this study the contributions of the psicopedagogical approach (in relation with the motivation, beliefs and set of opportunities) and the sociological tradition (pair and groups relationships, the process of integration of social norms ant of student's into the university and the formation of the identity).The teacher's methodological changes since the introduction of the Bologna Process are a key element in the student's perceptions about the set of opportunities. This Thesis is based on a study case of the UAB, in particular, in three different pilot grades: Political Sciences, Education (Children) and Computer Engineering. The study combines the expressive motivations with the pragmatic ones once they have to choose the type of studies and they are also the basic motivation in the process of understanding the learning actions that students do. The results show that students combine expressive and pragmatic motivations when they have to choose their studies and that they are also the basic motivation in the process of understanding the learning actions that students do. The main profile of the motivation to the process of decision between different studies in each grade help us to understand the positive and negative dynamics that are produced.It is concluding that the perception of the opportunities self control and therefore the changes that are being introduced with the Bologna Process influence the way in which student's think and act about in relation with the learning process. Changes in the methodology of teaching are producing changes in the continuous assessments, team works, classes reductions, increase of the practical works. Student's perception in relation with the introduction of the above mentioned changes are both, positive and negative. They belief that the methodological changes are good in the sense that they can contribute to improve their learning. But the consider that, due to they way in which the Bologna Process is being implemented, fast and without enough resources and previous reflexion, it is producing negative outcomes. Due to the high volume of study that these changes are representing for the students, students are becoming more and more strategic actors, doing superficial actions or profound actions according to the tasks required by each professor.The sociological contribution is fundamental to understand the identity formation process of students and the process of social norms apprehension, in relation to the pair or parental groups, both main aspects to understand the learning process of the university students.

La tesis plantea las posibilidades de un modelo teórico de corte realista que se encuadre en la literatura de economía política internacional para explicar diferentes aspectos del proceso de integración monetaria europea. Concretamente, se construye y se valida empíricamente un esquema teórico basado en el realismo postclásico destinado a explicar el calendario del lanzamiento de los dos grandes proyectos de integración monetaria europea (conocidos, respectivamente, como Informe Werner, de 1970, e Informe Delors, de 1989) y a establecer los determinantes sistémicos que subyacen al fracaso de los intentos de coordinación monetaria de la época de 1970 a 1995 y al éxito de la Unión Económica y Monetaria de 1999. La investigación confirma la necesidad de integrar el nivel del sistema internacional en los planteos habituales de economía política internacional de la integración europea al tiempo que ofrece algunas vías para incorporar la dimensión económica en los modelos realistas de relaciones internacionales. / This doctoral dissertation explores the possibilities of a realist theoretical model (in the tradition of international political economy) to explain several aspects of European monetary integration. A theoretical model based on postclassical realism is built and empirically tested. This model is used to explain the timing of the two major monetary integration projects (Werner Report, 1970, and Delors Report, 1989) and the systemic determinants of failure and success of different efforts of monetary coordination from 1970 to 1999. The research project confirms the necessity of paying attention to the international system level in the usual approaches of the international political economy of European integration. Additionally, the research provides some paths to integrate the economic dimension in the international relations realists models.

El principal objectiu d'aquesta recerca consisteix a assolir una visió holística i explicativa de les modificacions experimentades dins de l'aula en situacions d'integració d'alumnes amb necessitats educatives especials. Per aquest motiu, i prenent com a base una revisión històrico-comparada de la situació de l'integració escolar i de la recerca que sobre el tema s'està fent avui en dia, es presenta la recerca "in sensu strictu", realitzada a partir d'un disseny que ha combinat components habituals a la recerca etnogràfica amb components de la recerca-acció, fonamentat en dos pilars bàsics: l'estudi de casos i l'anàlisi i avaluació de situacions educatives, enteses com a objecte d'estudi. Es van triar nou casos d'alumnes amb necessitats educatives especials d'orígen i d'intensitat diferents, escolaritzats a centres ordinaris de la comarca del Vallès Occidental (província de Barcelona), i que es poden classificar de la següent manera: alumnes que presentaven deficiències motrius (2), deficients visuals (2), alumnes amb problemes d'audició (1), alumnes amb dèficits intel.lectuals (2) i alumnes que patien pertorbacions emocionals (2). Es va crear un equip de treball amb els mestres tutors d'aquests alumnes, que es reuní amb una periodicitat setmanal durant els cursos 1988-89 i 1989-90, coordinat pel director de la recerca. En el decurs d'aquestes sessions, es va analitzar i discutir les estratègies adoptades pels diversos centres de cara a l'integració dels alumnes especials, a la valoració comparada dels recursos empreats i a la recopilació de l'informació que serviria com a base d'aquesta tesi. Les informacions obtingudes a l'equip de treball es complementarien amb altres fonts d'informació, basant-se a una selecció i adaptació dels materials emprats al "Programa de Evaluación de la Integración" del Ministerio de Educación y Ciencia (MEC), complementades per l'Escala de Maduresa Emocional de Martinek-Zaichkowski (1982), les Proves Psicopedagògiques Graduades de R. Canals (1988) y l'Escala Bankson de Desenvolupament Lingüístic (1977). A més de les informacions anteriors, es va aplicar un "test" sociomètric a cada grup-classe.De tota manera, el nostre estudi s'ha basat sobre tot en tres procediments d'observació que hem anomenat "auto-observació", "hetero-observació" i "observació diferida". L'auto-observació era realitzada per cadascún dels components del grup del treball sobre la seva mateixa tasca, transmesa directament a les sessions de grup, o de manera indirecta a travès de l'elaboració de documents escrits. L'hetero-observació corria a càrrec del coordinador de grup, a partir d'observacions de tipus no-participatiu preses a cada aula durant un mínim de tres sessions completes de matí o tarda, que van adquirir la forma definitiva de relats analítico-descriptius que més endavant foren introduïts en un formulari de la base de dades <DB4> dissenyat expressament per a aquesta recerca. Això va permetre organitzar en categories les observacions i classificar de manera àgil els registres episòdics. En darrer terme, cal assenylar l'observació diferida, que era obtinguda a partir de diversos enregistraments videogràfics realitzats dins de cada aula mitjançant el sistema de càmera fixa, i prenent com a base unes pautes unificades que permetien obtenir enregistraments de diversos tipus d'activitat dins de l'aula i al pati de joc. Això es va complementar amb les entrevistes individuals, a la fi de la recerca, amb cadascún dels mestres que hi havien participat a la recerca. Aquestes entrevistes, de caracter semi-estructurat, foren enregistrades en suport magnetofònic i més endavant transcrites, figurant com a annex de l'informe al costat de la resta dels materials assenyalats. L'anàlisi del material obtingut i del procés d'investigació proporciona uns resultados que es poden agrupar a partir de tres idees bàsiques: En primer lloc, l'importància del contacte establert entre el professor-tutor i el professor de suport que s'ocupa de l'integració de l'alumne. L'anàlisi de les possibles congiruacions d'aquest contacte proporciona uns resultats interessats pel que fa al paper jugat per l'orientació de les informacions inicials que rep el professor de l'alumne integrat, el que sembla contradir l'anomenat "efecte expectativa" o "pygmalion" àmpliament detectat entre la població escolar que no té dèficits "evidents". Aquest estudi tambñe permet entrar en la consideració específica dels elements que semblen més determinants en relació al grau de coordinació que s'estableix entre ambdós professionals i que semblen distanciar-se dels elements més formals (temps de coordinació, procedència del professor de suport, lloc on es duu a terme el mateix, etc..), sent més determinants aspectes com el contacte previ, la valoració explicativa i compartida del cas, la sensació de corresponsabilidad i la possibilitat d'expressió franca dels dubtes i reticències sorgides entorn a les possibilitats d'atenció de l'alumne. La segona idea bàsica sobre la qual agrupem els resultats és la importància de l'actuació directa del professor en l'àmbit del desenvolupament personal i social de l'alumne i en les activitats menys estructurades. En aquest sentit l'anàlisi d'interacció dut a terme permet detectar una "feblesa" sociomètrica entre els alumnes integrats i també la seva tendència a creuar la "barrera del sexe" que l'estudi no explica del tot, però que sense cap mena de dubte indica unes dificultats de socialització més grans que les normalment observades entre aquest alumnes. Tot plegat, al costat de l'inversió observada en la relació entre estructuració de l'activitat i interacció de dits alumnes amb els seus companys i les dificultats detectades en el procés d'assumir les pròpies limitacions i d'elaborar una acte-imatge adient a la realitat, dóna ple sentit a la idea bàsica que ens ocupa.La tercera idea básica consisteix a l'importància de la coherència educativa en els processos d'integració, els quals es veuen afectats per aspectes inespecíficos del funcionament de l'escola i de l'aula, que pels específicament derivats de les necessitats de suport diferenciat que també presenten dits alumnes. L'anàlisi de l'activitat educativa dels centres i aules observades i el dels processos d'integració en concret convergeixen vers aquest sentit. El desenvolupament adeqüat dels processos d'integració escolar d'alumnes amb NEE es veu afavorit per la diversificació de l'activitat educativa, però l'estudi permet demostrar que això no implica l'opció per un estil d'ensenyament determinat, sinò que demana un nivell de coherència entre les idees educatives i la pràctica docent, tant dins de l'aula com fora. / The goa1 of this study is to obtain a holistic vision of classroom development when there are children with special needs working together with their peers. We have used a methodology that mixes procedures used frequently in ethnographic studies with habitual methodologies in action-research.During two courses, a team composed of 11 teachers from 9 children between the ages of 5 and 13, with different kinds and intensity of handicaps, works in periodical sessions (every 15 days) to discuss and contrast procedures used in the different cases studied. The team also makes a compilation of different kinds of information using test, scales and different information measures. Furthermore, this research was based on three observational procedures: self-observation, made by every teacher; hetero-observation, made by the team director inside every classroom during three whole sessions (morning or afternoon) as a non-participative observer, making an analytic-descriptive narration, introduced lastly in a special categorized design on a data-base <DB4>.The analysis of all this material and furthermore the sociogram applied in every classroom and the half-structured interviews maintained with every teacher, shows us interesting results affecting the procedures of scholastic integration. We group these results around three basic ideas: the importance of relation between teachers and specialists implicated onintegration processes. The framework of this contact is analyzed and showed its influence on the success of integration process. The second basic idea is the importance of taking care of social and personal development of children with special needs. The interaction analysis shows us significant difficulties in this development aspect, more significative in non-structured activities than structured ones, that requires special attention in the school. Finally, the study allows us to verify that first objective in the integration process is to reach a sufficient coherence between pedagogical theories and educative practices. The support of unspecific improves seems to be the first condition to guarantee a succesfull integration process. / La principal finalidad de esta investigación consiste en alcanzar una visión holística y explicativa de las modificaciones experimentadas dentro del aula en situaciones de integración de alumnos con necesidades educativas especiales. Para ello, y a partir de una revisión histórico-comparada de la situación de la integración escolar y de la investigación actual sobre el tema, se procede a la presentación de la investigación propiamente dicha, realizada en base a un diseño que ha combinado componentes habituales de la investigación etnográfica con componentes de la investigación-acción, sustentado en dos pilares básicos: el estudio de casos y el análisis y evaluación de situaciones educativas, entendidas como objeto de estudio. Para ello se seleccionaron nueve casos de alumnos con necesidades educativas especiales de distinto origen e intensidad, escolarizados en escuelas ordinarias de la comarca del Vallés Occidental (Barcelona), alumnos que presentaban deficiencias motrices (2), visuales (2), auditivas (1) , intelectuales (2) y perturbaciones emocionales (2).Se constituyó un equipo de trabajo con los maestros tutores de dichos alumnos que se reunió con periodicidad semanal durante los cursos 1988-89 y 1989-90, coordinado por el director de la investigación. En estas sesiones se procedió al análisis y a la discusión de las estrategias adoptadas en los distintos centros para la integración de dichos alumnos, a la valoración comparada de los recursos utilizados y a la recopilación de la información que serviría de base para el presente estudio. Las informaciones obtenidas en el equipo de trabajo se verían complementadas por otras fuentes de información en base a una selección y adaptación de los materiales utilizados en el Proqrama de Evaluación de la Integración del MEC, complementados por la Escala de Madurez Emocional de Martinek-Zaichkowski (1982), las "Proves Psicopedagògiques Graduades" de R.Canals (1988) y la Escala Bankson de Desarrollo Lingüístico (1977). Además de las informaciones anteriores también se aplicó un "test" sociométrico a cada grupo-clase.Sin embargo, el presente estudio se ha apoyado fundamentalmente en tres procedimientos de observación que hemos calificado como auto-observación, hetero-observación y observación diferida. La auto-observación era realizada por cada uno de los componentes del grupo de trabajo sobre su propia labor, transmitida directamente en las sesiones de grupo, o de forma indirecta a través de la elaboración de documentos escritos. La hetero-observación la llevaba a cabo el coordinador del grupo a partir de observaciones de carácterno-participativo tomadas en cada aula durante un mínimo de tres sesiones completas de mañana o tarde, que se plasmaron en relatos analítico-descriptivos que posteriormente fueron introducidos en un formato de la base de datos <DB4> diseñado ex-profeso para esta investigación. Ello permitió categorizar las observaciones en registros episódicos y un ágil manejo de los mismos. En último término cabe reseñar la observación diferida que era obtenida a través de diferentes grabaciones videográficas realizadas dentro de cada aula por el procedimiento de cámara-fija y a partir de unas pautas unificadas que permitían obtener grabaciones de diferentes tipos de actividad dentro del aula y en el patio de juego. Ello se complementó con las entrevistas individuales que al final de la investigación se mantuvieron con cada uno de los maestros que hablan participado en la misma. Estas entrevistas, de carácter semi-estructurado, fueron grabadas en cinta magnetofónica y posteriormente transcritas, figurando como anexo del informe, junto con los demás materiales reseñados. El análisis del material obtenido y del propio proceso de investigación proporciona unos resultados susceptibles de agruparse a partir de tres ideas básicas.En primer lugar, la importancia del contacto establecido entre el profesor-tutor y el profesor de apoyo que se ocupa de la integración del alumno. El análisis de las configuraciones posibles de este contacto proporciona resultados interesantes en cuanto al papel jugado por la orientación de las informaciones iniciales que recibe el profesor del alumno integrado, que en cierto modo parece contradecir el "efecto expectativa" o "pygmalion" ampliamente detectado entre la población escolar sin déficits "evidentes". También permite este estudio entrar en la consideración especifica de los elementos que parecen más determinantes en relación al grado de coordinación que se establece entre ambos profesionales y que parecen distanciarse de los elementos más formales (tiempo de coordinación, procedencia del profesor de apoyo, lugar donde se lleva a cabo el mismo, etc..), siendo más determinantes aspectos como el contacto previo, la valoración explicativa y compartida del caso, la sensación de corresponsabilidad y la posibilidad de expresión franca de las dudas y reticencias surgidas entorno a las posibilidades de atención del alumno.La segunda idea básica sobre la que agrupamos los resultados es la importancia de la actuación directa del profesor en el ámbito del desarrollo personal y social del alumno y en las actividades menos estructuradas. En este sentido el análisis de interacción llevado a cabo permite detectar una "debilidad" sociométrica entre los alumnos integrados y también una tendencia de éstos a cruzar la "barrera del sexo" que el estudio no permite explicar por completo, pero que sin duda indica unas dificultades de socialización mayores de las normalmente detectadas entre estos alumnos. Todo ello, juntamente con la inversión observada en la relación entre estructuración de la actividad e interacción de dichos alumnos con sus compañeros y las dificultades detectadas en el proceso de asumir las propias limitaciones y de elaborar una auto-imagen adecuada a la realidad, da pleno sentido a la idea básica que nos ocupa.La tercera idea básica consiste en la importancia de la coherencia educativa en los procesos de integración, los cuales se ven mis afectados por aspectos inespecíficos del funcionamiento de la escuela y del aula, que por los específicamente derivados de las necesidades de apoyo diferenciado que también presentan dichos alumnos. El análisis de la actividad educativa de los centros y aulas observadas y el de los procesos de integración en concreto convergen en este sentido. El adecuado desarrollo de los procesos de integración escolar de alumnos con NEE se ve favorecido por la diversificación de la actividad educativa, pero el estudio permite demostrar que ello no implica la opción por un determinado estilo de enseñanza, sino que requiere un consistente nivel de coherencia entre las ideas educativas y la práctica docente en el aula y fuera de ella.