L'objectiu de la tesis és entreveure les variables que influeixen en les aproximacions a l'aprenentatge de los estudiants universitaris. El model d'anàlisis, basat en la teoria del comportament planificat, sustenta que influeixen les motivacions a l'estudi, les creences sobre el procés d'ensenyament- aprenentatge, la norma interioritzada (moral i social) i la percepció del conjunt d'oportunitats. Per a completar tots els elements del model s'han recollit les aportacions de la tradició psicopedagògica (tracta aspectes de motivació, creences i el conjunt d'oportunitats, sobretot en relació a l'ensenyament del professor) i la sociològica (aspectes com la relació entre iguals, el grup de referència, la interiorització de las normes, la integració de l'estudiant a la universitat i la creació de la seva identitat). Els canvis en les metodologies docents a partir de la introducció del Procés de Bolonya són un element fonamental dins la percepció del conjunt d'oportunitats.La tesis es fonamenta en un estudi de casos sobre la UAB, concretament en tres titulacions pilot de la mateixa universitat, Ciències Polítiques, Educació Infantil i Enginyeria Informàtica. Combina tècniques quantitatives (enquesta a estudiantes) i qualitatives (anàlisis documental i entrevistes en profunditat a coordinadors de titulació i a estudiants).Els resultats mostren com els estudiants combinen motivacions expressives i instrumentals quan han d'escollir els estudis, la seva motivació és fonamental per a entendre les accions d'aprenentatge que duen a terme els estudiantes. El perfil majoritari de motivació d'elecció dels estudis en cada una de les titulacions també ajuda a comprendre les dinàmiques positives o negatives que es produeixen.Es conclou que la percepció del control de les oportunitats i per tant, els canvis que està introduint el Procés de Bolonya, influeixen clarament en com els estudiants s'aproximen a l'aprenentatge. Els canvis de metodologia docent estan implicant canvis en l'avaluació continuada, treballs en grup, reducció de les classes magistrals i augment de les pràctiques.Les valoracions dels estudiants en relació a la introducció dels canvis metodològics del Procés de Bolonya són tant positives como negatives. Els estudiants veuen amb bons ulls aquests canvis metodològics perquè poden significar millores en el seu aprenentatge, però consideren que tal i como s'està duent a terme a aquesta universitat, ràpid, sense recursos i amb poca reflexió prèvia, comporta finalment efectes negatius en el seu aprenentatge.Davant la alta càrrega de treball que han comportat aquests canvis els estudiants es converteixen en actors estratègics, duent a terme accions superficials o profundes segons les tasques que els hi demanen els professors. L'aportació sociològica és fonamental per a entendre el procés de construcció de la identitat com a estudiants i la interiorització de las normes, tant del grup de referència com dels pares, aspectes bàsics per a entendre l'aprenentatge dels estudiants universitaris. / This Doctoral thesis analysis the factors influencing the university student's learning processes. The analysis model, based on the planning behavioural theory, stress that motivations in relation to studies, beliefs about the learning process ant the interiorized social norm (on a moral and social level) and the perception of the whole set of opportunities, are the factors above mentioned. In order to complete all the components of our model we have also integrate in this study the contributions of the psicopedagogical approach (in relation with the motivation, beliefs and set of opportunities) and the sociological tradition (pair and groups relationships, the process of integration of social norms ant of student's into the university and the formation of the identity).The teacher's methodological changes since the introduction of the Bologna Process are a key element in the student's perceptions about the set of opportunities. This Thesis is based on a study case of the UAB, in particular, in three different pilot grades: Political Sciences, Education (Children) and Computer Engineering. The study combines the expressive motivations with the pragmatic ones once they have to choose the type of studies and they are also the basic motivation in the process of understanding the learning actions that students do. The results show that students combine expressive and pragmatic motivations when they have to choose their studies and that they are also the basic motivation in the process of understanding the learning actions that students do. The main profile of the motivation to the process of decision between different studies in each grade help us to understand the positive and negative dynamics that are produced.It is concluding that the perception of the opportunities self control and therefore the changes that are being introduced with the Bologna Process influence the way in which student's think and act about in relation with the learning process. Changes in the methodology of teaching are producing changes in the continuous assessments, team works, classes reductions, increase of the practical works. Student's perception in relation with the introduction of the above mentioned changes are both, positive and negative. They belief that the methodological changes are good in the sense that they can contribute to improve their learning. But the consider that, due to they way in which the Bologna Process is being implemented, fast and without enough resources and previous reflexion, it is producing negative outcomes. Due to the high volume of study that these changes are representing for the students, students are becoming more and more strategic actors, doing superficial actions or profound actions according to the tasks required by each professor.The sociological contribution is fundamental to understand the identity formation process of students and the process of social norms apprehension, in relation to the pair or parental groups, both main aspects to understand the learning process of the university students.

Durante los últimos veinticinco años, tanto desde la psicología cognitiva, la psicología del desarrollo y la educación, como desde el estudio de la enseñanza de las ciencias, se han realizado diversos trabajos centrados en la descripción y análisis del cambio conceptual. Este campo de investigación aborda el estudio de las concepciones acerca de diversos fenómenos, las cuales se articulan y organizan en forma de teorías personales que pueden experimentar un proceso de cambio por enriquecimiento, reelaboración, revisión o reestructuración. Así, el estudio del cambio conceptual analiza las concepciones previas de los sujetos sobre algún concepto de interés, para después examinar el proceso a través del cual éstas varían o se reestructuran. Sobre la base de los estudios relativos al cambio conceptual, el presente trabajo se planteó con la finalidad de determinar las concepciones de aprendizaje que poseen estudiantes universitarios de los niveles inicial, intermedio y final en la licenciatura de Psicología, y analizar la influencia de dos factores centrales: a) la pericia en el dominio específico de la psicología, y b) el nivel de uso de las estrategias metacognitivas. Del mismo modo, nos planteamos el análisis de la posible contribución de otras variables relacionadas con el cambio conceptual de la concepción de aprendizaje: la edad, el sexo, la motivación, la percepción de la instrucción y la actuación del alumno.Los estudios acerca de las concepciones de aprendizaje se inician en la década de los setenta con base en una tradición fenomenográfica, pero tan sólo a partir de los noventa comienza a desarrollarse la investigación acerca de cómo evoluciona o cambia la concepción de aprendizaje. En este sentido, la conjunción de estas dos áreas de interés -los estudios cognitivos acerca del cambio conceptual y la tradición fenomenográfica en el estudio de las concepciones de aprendizaje- se presenta como una línea de investigación relativamente reciente.El trabajo consiste en un diseño transversal con sujetos pertenecientes a los niveles inicial, intermedio y final de la licenciatura de Psicología. El estudio se respaldó en: a) cuestionarios de autoreporte, b) entrevista semiestructurada y c) encuesta de datos personales. Así, nuestro principal objetivo es describir y analizar las concepciones de aprendizaje que poseen los estudiantes universitarios de psicología, analizar los posibles cambios que éstas experimentan y, si es ése el caso, indagar sobre el papel de la pericia y de las estrategias metacognitivas como factores que pueden estar asociados a dicho cambio.Los resultados apuntan a que las variables principales -las estrategias metacognitivas y la pericia- muestran relación significativa con la concepción de aprendizaje. Sin embargo, un análisis detallado para cada tipo de concepción señala que la concepción constructiva es la más asociada a dichas variables, mientras que el comportamiento de la concepción directa es prácticamente imposible de explicar a partir de la interdependencia entre las mismas variables. Los resultados obtenidos nos permiten afirmar que existe un proceso de cambio conceptual en las concepciones de aprendizaje, pero este proceso de cambio no parece ser homogéneo y debe explicarse desde el análisis particular de cada una de las categorías definidas. En este sentido, los estudiantes de psicología de nuestro estudio inician la carrera con una visión bastante heterogénea y poco coherente de las concepciones de aprendizaje y ello queda de manifiesto en la alta proporción de sujetos que presentan un nivel de co-dominancia al inicio de la carrera. Sin embargo, al considerar a los estudiantes que poseen un mayor nivel de pericia, se observa una disminución de la proporción de sujetos con co-dominancia; este último dato podría estar explicando que la concepción acerca del aprendizaje se hace más coherente y explícita, quizás como producto de la toma de conciencia y de la reflexión metacognitiva por parte de los sujetos.ENGLISH / When a student of Psychology begins his university studies, he has some knowledge about learning that can be categorized in different conceptions: direct, interpretative or constructive. At the beginning of the first course at the university the prevalent conception is the reproductive one (direct or interpretative), and this should be changed -by a process of enrichment, elaboration or restructuration- to the constructive conception. The conceptual change field deals with the description and explanation of this change process. There is a especial emphasis in finding out which factor is the most relevant for the change to take place. In the case of the undergraduates, some authors explain the conceptual change as a consequence of time involved in university courses (expert knowledge), whereas other authors hypothesis are that the change takes place thanks to an increase of metacognitive strategies (maturation processes). The aim of this study was to test three hypotheses about the change of undergraduate's conception of learning. The hypotheses are that the change of learning conception depends on: a) the knowledge level and knowledge structure, b) domain specific metacognitive strategies, c) the interaction of both factors (metacognition and expert knowledge on psychology). To test these hypothesis, we examined the conception of learning and metacognitive strategies in initial, intermediate and final psychology faculty students'. This was a transversal study, based on a phenomenographic approach, using quantitative and qualitative methods. Results show that the most prominent factor that explains the conceptual change from reproductive conception of learning to constructive conception is the level of metacognitive strategies. Nevertheless, the knowledge of psychology is important too, although less than metacognitive strategies. Therefore, there is an interaction of both factors but their contribution to conceptual change explanation is not equivalent.

La disponibilitat de caracteritzacions àmplies dels sistemes d'informació dels campus per a estudiants pot ser tan útil per als responsables de la gestió estratègica dels centres d'educació superior com per a l'orientació d'estudiants universitaris potencials. Primer descrivim i contextualitzem un model de caracterització per als sistemes d'informació dels campus en línia per a estudiants. Això serveix com a marc de referència conceptual per al treball en l'àmbit de les universitats espanyoles. La informació es va reunir amb visites estructurades als llocs web institucionals i en entrevistes estructurades amb estudiants de llicenciatura. Analitzar la informació obtinguda ens permet situar les institucions individualment i comparar-les, a més d'obtenir una visió descriptiva de tot el conjunt de les universitats espanyoles amb una perspectiva informacional. Les universitats també es van classificar en grups amb característiques homogènies, en el sentit dels aspectes organitzatius i informacionals. Finalment, tractem investigacions futures en la matèria. / The availability of broad characterisations of campus information systems for students may be as useful for those responsible for the strategic management of higher education centres as for the orientation of potential university students. First we describe and contextualise a characterisation model for on-line campus information systems for students. This serves as a framework of conceptual reference for fieldwork on Spanish universities. Information was gathered by means of structured visits to institutional websites and structured interviews with undergraduate students. Analysing the information collected enables us to position the institutions individually and to compare them, as well as obtain a descriptive view of the whole group of Spanish universities from an informational point of view. The universities were also classified into groups with homogeneous characteristics, in the sense of their informational and organisational aspects. Finally, we discuss future research on this subject.

L’objectiu general d’aquesta tesi és conèixer la prevalença i el patró de consum d’alcohol d’una mostra de 2,137 estudiants de la Universitat de Girona (17-35 anys). S’utilitzà un disseny multimètode integrant la metodologia quantitativa (estudi d’enquesta) amb la metodología qualitativa (grups focals). Un 65% dels joves són consumidors habituals d’alcohol. La influència social de pares, germans i amics és una variable crucial en la iniciació i manteniment del consum d’aquesta droga. El consum habitual és més freqüent entre aquells que van experimentar més precoçment amb la substància. Entre els homes és més habitual el consum massiu, però més dones efectuen consums considerats d’alt risc. Els joves reconeixen algunes repercussions socials de l’abús de l’alcohol però no en perceben per a la salut física. Aquests resultats mostren la necessitat de: endarrerir l’edat de primera experimentació, informar del risc del consum d’alcohol i fomentar un oci nocturn alternatiu i saludable. / The main objective of this thesis was to determine the prevalence and patterns of alcohol consumption in a sample of 2137 college students from Girona (17-35 years old). A multimethod design using a quantitative methodology (survey) and qualitative methodology (focus groups) was employed. 65% of the participants were regular users of alcohol. The social influence of parents, siblings and friends was a crucial variable in the initiation and maintenance of alcohol use. In addition, regular use was more common amongthose who were younger when they first experimented with the substance. Binge drinking was more common among men, while high risk alcohol consumption was more common among women. However, participants acknowledged negative social consequences of alcohol abuse but they did not perceive any physical consequences. These results show the need to: delay the age of first experimentation, inform of the risks of alcohol consumption and promote a healthy alternative nightlife.

Cannabis is the illicit drug most widely used in the world (UN, 2011). After twenty years of increased consumption, there has recently been a decline or stabilization in use among young people and European adolescents (EMCDDA, 2011). However, given the impact that can result from its consumption in the health of the young, especially if it’s accompanied by the use of other drugs that can affect their development and learning, further investigation of cannabis remains as a priority. The main objective of this thesis is to determinate the prevalence and pattern of cannabis consumption in a sample of 2.137 university students from Girona aged between 17 and 35 years, and to consider some of the variables in this drug-taking. Quantitative methodology is used, as well as an own designed questionary which has been applied to the sample. The results indicate that 20,4% of participants are defined as cannabis consumers (24% males / 17,2% females). At the same time, while the age of the young is increasing, there are a smaller proportion of non cannabis consumers who have never tried the substance. The role of the consumer status of close friends and family is relevant on the age of first experimentation, the age of general consumption and on the young’s general consumption behaviour. Risk perception of cannabis is associated with the consumption status of the young consumer, so consumers and quitters consider less dangerous to use this substance compared with nonusers. As the youth goes through the different acquisition stages of cannabis (Pallonen, Prochaska, Velicer, Prokhorov and Smith, 1998) value of the negative aspects of the use of this substance decreases and raises the positive ones, while it also increases the degree of temptation to consume. These results show the need to avoid or delay the age of onset of cannabis consume, specially among children, to consider the youth's behaviour concerning to promote healthy behaviours, and to increase the perception of risk from consumption of this substance by providing them with adequate information about their effects and health implications / El cannabis es la droga ilegal de uso más extendido en el mundo (ONU, 2011). Después de veinte años de aumento del consumo de esta sustancia, recientemente se ha observado un descenso o estabilización en su uso, entre la población de jóvenes y adolescentes europeos (OEDT, 2011). No obstante ahondar en el estudio del consumo de cannabis por las repercusiones que puede comportar su uso en la salud del joven, sobre todo si se acompaña del consumo de otras drogas que pueden afectar a su desarrollo y aprendizaje, sigue siendo una prioridad. El objetivo principal de esta tesis es conocer la prevalencia y el patrón de consumo de cannabis en una muestra de 2.137 jóvenes universitarios de primer ciclo de la ciudad de Girona con edades comprendidas entre los 17 y 35 años, así como estudiar algunas de las variables relacionadas con este consumo. Se utiliza la metodología cuantitativa, y se aplica a la muestra un cuestionario de elaboración propia. Los resultados indican que un 20,4% de los jóvenes encuestados se definen como consumidores de cannabis, en mayor proporción los chicos (24%) que las chicas (17,2%). Asimismo, a medida que aumenta la edad del joven se halla una proporción menor de no consumidores de cannabis que no han probado nunca la sustancia. El papel del estatus de consumo de los amigos y familiares cercanos al joven es relevante en la edad de primera experimentación, la edad de consumo habitual y en la conducta de consumo del joven en general. La percepción de peligrosidad del cannabis se relaciona con el estatus de consumo del joven, de manera que los consumidores y los exconsumidores perciben menos peligroso el uso de esta sustancia en comparación con los no consumidores. A medida que el joven avanza en las etapas de adquisición del consumo de cannabis (Pallonen, Prochaska, Velicer, Prokhorov y Smith, 1998) disminuye la valoración de los aspectos negativos de su uso y aumenta la consideración de los aspectos positivos, asimismo se incrementa también el grado de tentación hacia su consumo. Estos resultados muestran la necesidad de evitar o retrasar la edad de inicio del consumo de cannabis, en especial entre los chicos, considerar los referentes de conducta del joven para promover conductas saludables, y aumentar la percepción de peligrosidad derivada del consumo de esta sustancia mediante una adecuada información de sus efectos y repercusiones en la salud