• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 1
  • Tagged with
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

La construcció del coneixement sobre els valors del temps verbal del present a l’educació primària. Un estudi de cas sobre l’ús lingüístic, la reflexió gramatical i la interacció en l’ensenyament-aprenentatge de la llengua

Casas i Deseuras, Mariona 09 November 2012 (has links)
La tesi doctoral titulada La construcció del coneixement sobre els valors del temps verbal del present a l’educació primària és fruit d’una recerca empírica que explora, des d’un enfocament interpretatiu qualitatiu, el reconeixement i la comprensió dels usos del present en alumnes d’educació primària a Catalunya. La tesi s’emmarca dins la línia d’investigació del Grup de Recerca sobre Ensenyament i Aprenentatge de Llengües (GREAL) de la UAB que gira a l’entorn de l’ensenyament i aprenentatge de la gramàtica i mostra una possible via per articular més eficaçment la reflexió gramatical amb l’ús de la llengua. La recerca se situa en el paradigma sociocultural i posa en relleu el paper de la interacció lingüística, entre iguals i amb el suport de l’adult, en el context escolar. En concret, mostra com la interacció promou el desenvolupament de l’activitat metalingüística i com aquesta activitat contribueix a construir el coneixement sobre el temps verbal del present. Els referents teòrics de la tesi s’estructuren a partir de dos àmbits: lingüístic i didàctic. El primer presenta el verb i els temps verbals com a objectes d’estudi des del vessant descriptiu del sistema lingüístic i des de l’adquisició d’aquest sistema, mentre que el segon s’aproxima a aquestes nocions com a objectes de l’ensenyament-aprenentatge. D’aquest marc sorgeix la principal hipòtesi de la investigació, segons la qual el coneixement que els alumnes tenen sobre el present és fruit, sobretot, d’una simplificació escolar que identifica aquest temps verbal únicament amb el valor simultani (coincidència amb el moment de l’enunciació). Aquesta identificació no permet la possibilitat de reconèixer altres valors d’aquest temps verbal que, d’altra banda, estan instal·lats en l’ús dels parlants i dels mateixos alumnes. El dispositiu didàctic de la recerca justament confronta els alumnes a alguns d’aquests altres usos, concretament als valors habitual, atemporal, retrospectiu, prospectiu i relatiu del present, els més estesos en la parla dels infants i en els textos que llegeixen a l’escola. Aquesta confrontació els condueix a situacions contradictòries en relació al seu coneixement sobre el present. La tesi explora la generació d'aquest conflicte cognitiu i les estratègies que els alumnes despleguen per reconèixer i comprendre els valors d’aquest temps verbal. Metodològicament, el dispositiu didàctic es desplega en una quarantena de parelles de 3r i 6è d’educació primària de tres escoles diferents de la comarca d’Osona. Les parelles conversen, amb la mediació de la investigadora, a partir de la lectura de frases i textos que contenen verbs en present que expressen aquests valors. El resultat més rellevant és que per resoldre el conflicte cognitiu els alumnes deixen de banda el seu coneixement escolar, que no els resulta útil, i recorren al seu coneixement experiencial i del món. Per tant, es confirma que un aprenentatge escolar excessivament formal (que construeix el coneixement sobre els temps verbals des d’un punt de vista bàsicament morfològic) impedeix als alumnes interpretar els temps verbal d’acord amb altres criteris (semàntics, sintàctics i pragmàtics). Les conclusions ratifiquen la manca de coherència del saber gramatical escolar i apunten la necessitat de revisar tant els continguts com les metodologies d’ensenyament-aprenentatge del verb i dels temps verbals. En concret, es proposa un plantejament interdisciplinar, vinculat als usos discursius, que tingui en compte la capacitat de raonament metalingüístic dels estudiants i la possibilitat real de desenvolupar aquest tipus de reflexions a l’aula de primària. En aquest sentit, la recerca subscriu els postulats de la gramàtica pedagògica, que promou la integració del saber intuïtiu i l’escolar i reivindica el valor de la conversa com a element generador d’activitat metalingüística. / This Phd thesis, entitled The construction of knowledge about the values of the simple present tense in primary education, is the result of empirical research exploring, from a qualitative interpretative approach, the recognition and understanding of the usages and values of the simple present tense in students of primary education in Catalonia. The study is part of the area of research on teaching and lerning grammar of the Grup de Recerca sobre Ensenyament i Aprenentatge de Llengües (GREAL, UAB). The results of the dissertation show a possible way to articulate more effectively grammar reflection and language use. The research follows the sociocultural paradigm and emphasizes the role of linguistic interaction, among students and with the support of adults, in the school context. Specifically, it shows how interaction promotes the development of metalinguistic activity and how this activity helps students to construct knowledge on the present tense. The theoretical references of the study are based on two areas: linguistics and didactics. The first one examines the verb and verb tenses as linguistic objects, from the perspective both of a descriptive approach of the language system and from the acquisition of this system, whereas the second one considers these concepts as didactic objects. This study argues that students only consider the canonical usage of the simple present tense because of a teaching and learning process that simplifies this learning object and identifies it only with the moment of the speech. As a result, although other usages of the simple present tense are used in everyday situations, students of primary education are not aware of them. In the didactic experimentation, students are confronted with other usages of present tense (it can also describe repeated or customary actions, statements that are always true, scheduled events in the future or facts that happened in the past), which are the most common in their every day usage and in the texts they read at school. This confrontation leads them to contradictory situations related to their knowledge about the present. This empirical research examines the obstacles that make it difficult for students to recognize these usages, and the strategies they use to overcome them. For the study, around forty couples of students of 3rd (8-9 years old) and 6th (11-12 years old) grade of primary education in schools of Osona (Catalonia) took part in this research. Couples talked to each other (the researcher was also involved in the conversation) about sentences and texts which contain verbs expressing theses usages of the simple present tense. The main results of this research show that in order to overcome the cognitive conflict, students use experiential strategies, but not school knowledge. Therefore, we argue that their school knowledge, which is basically morphological, prevent them from discovering that the simple present tense can also describe situations that are not happening in the moment of the speech, according to other criteria (semantic, syntactic and pragmatic). These results corroborate the lack of coherence in teaching and learning grammar as it is carried out in schools and confirm the need for redefining not only contents but also methodologies of teaching the verb and verb tenses. Specifically, we suggest an interdisciplinary approach, considering the discourse usages and taking into account the students' metalinguistic ability and the possibility of developing this kind of activity in the classroom. To conclude, we consider that pedagogical grammar is the best approach to connect grammar knowledge and language usages and, as argued within this approach, we also show the value of the interaction to promote the development of metalinguistic activity.

Page generated in 0.0977 seconds