L'objectif de cette étude est de renouveler les connaissances sur le « Logis Royal » du château de Loches et de proposer une restitution de ses chantiers, de ses distributions et de ses décors entre le dernier tiers du XIVe siècle, qui vit l'édification d'un premier corps de logis par le duc Louis Ier d'Anjou, et le début du XVIe siècle durant lequel s'acheva la construction d'un second bâtiment accueillant les logis royaux de Charles VIII, Louis XII et Anne de Bretagne. Encore en élévation, les deux corps de logis ont pu bénéficier d'une étude archéologique du bâti approfondie qui, associée à l'analyse des sources textuelles et iconographiques conservées, permet de mettre en évidence la contribution que le « Logis Royal » de Loches a pu apporter à l'architecture des palais résidentiels du XIVe siècle et des châteaux royaux de la première Renaissance française en Val de Loire / The purpose of this study is to renew our knowledge of the "Logis Royal" of the castle of Loches and propose a restitution of its sites, its distributions and its decorations from the last third of the fourteen century, which saw the building of a first main lodging by Duke Louis Ier d’Anjou, to the beginning of the sixteenth century during which completed the construction of a second building housing the royal lodgings of Charles VIII, Louis XII and Anne de Bretagne. Still standing, the two main lodgings have benefited from a thorough archaeological study of buildings, combined with the analysis of textual and iconographic sources conserved, that allows to highlight the contribution the "Logis Royal" of Loches could bring to the architecture of the residential palaces of the fourteenth century and the royal castles of the first french Renaissance in the Loire Valley

Cette thèse de doctorat étudie la séparation des époux princiers sous ses différentes formes, ainsi que les pratiques mises en oeuvre par les conjoints de la haute noblesse en de telles occasions. L’expression séparation conjugale permet de désigner des cas de figure divers : suspensions plus ou moins durables de la cohabitation entre mari et femme, ou désunions définitives, ces situations étant judiciairement sanctionnées ou non. La recherche s’appuie sur l’observatoire privilégié que constituent les couples mariés de la deuxième Maison d’Orléans aux XIVe-XVe siècles, car les vies maritales de ces ducs et duchesses permettent d’envisager un échantillon très diversifié de situations. Cette analyse permet de montrer que mariage et vie de couple renvoient à des réalités complexes, bien plus diverses que ce que suggèrent les prescriptions de l’Église et des laïcs sur le lien matrimonial et la vie conjugale. L’objectif de ce travail est également d’améliorer notre compréhension de la structure mari-femme et du fonctionnement des couples dans l’aristocratie princière. L’étude éclaire par conséquent les solidarités à l’œuvre entre les époux, lorsque ceux-ci se retrouvent séparés sans que cette situation ait été provoquée par leur volonté de ne plus se côtoyer. Elle montre que le couple se définit avant tout par des liens économiques entre mari et femme. La thèse permet aussi, en retour, de souligner les marges d’action dont peuvent disposer les conjoints, l’un par rapport à l’autre et dans la société, lorsqu’au moins l’un des époux entend mettre fin à la vie commune ou au mariage. / This PhD thesis deals with the topic of marital separation in its various forms; it aims at analyzing the behaviors which are implemented by spouses of higher nobility on such occasions. The phrase marital separation may be used to designate a wide range of configurations: for example, when husband and wife, though still married, are not living together, or when a marriage comes to an end, all these situations being reached through a legal process or not. This research is especially based on a thorough analysis examining the couples of the Second House of Orleans in the 14th and 15th centuries, as the marital lives of these Dukes and Duchesses provide a large sample of possible cases of separation. The research shows that the realities associated with marriage and married life are much more complex than what ecclesiastical and secular rules suggest on these matters. Another purpose of this thesis is to improve our understanding of the conjugal structure in princely aristocracy and of how married couples work. Therefore, the study sheds light on the solidarities shared by spouses when their separation does not derive from their own will to part. It shows that married couples are primarily defined by economic bonds between husband and wife. This work also highlights the possible autonomy enjoyed by spouses, in society and towards each other, in the cases where at least one of them intends to adjourn cohabitation or wants to put an end to their marriage.

Nella seconda metà del Settecento Milano diventò un centro di riferimento per la scenografia a livello internazionale. La tesi studia l’evoluzione della spettacolarità e della scenografia in un periodo cruciale per la città (1765-1792) prendendo in esame non solo il teatro, ma anche gli aspetti connessi agli eventi festivi legati al potere. La ricerca è basata primariamente sulle fonti iconografiche, soprattutto disegni e incisioni, reperite negli archivi milanesi e nazionali; l’analisi di libretti, relazioni, periodici e altra documentazione ha inoltre offerto altri elementi utili alla delineazione dello scenario culturale di riferimento. In primo luogo, si prendono in esame eventi dinastici, quali i festeggiamenti nuziali, i passaggi e gli ingressi dei sovrani, le feste per nascita e le esequie. Sono inoltre considerati gli sviluppi della scenografia milanese prima al Regio Ducal Teatro e poi al Teatro alla Scala, con particolare riguardo all’opera di personalità di primo piano come i fratelli Galliari e Pietro Gonzaga. Ne emerge un quadro complesso che aspira a ricostruire la trama di rapporti che legano la scenografia all’universo della rappresentazione nella Milano del XVIII secolo. / In the second half of the 18th century Milan became a very influent centre for the art of stage designing. This PhD thesis seeks to investigate the developments of the visual aspects of theatricality in a crucial period (1765-1792) for Milan. This study is based on iconographic sources, namely engravings and drawings. The analysis focuses on public and political events (wedding festivals, state funerals and royal entries) and, at the same time, on theatre. The research considers the development of stage design at the Regio Ducal Teatro and the Teatro alla Scala. It concentrates on the works of the most important scene-painters of the period: the brothers Fabrizio and Bernardino Galliari and Pietro Gonzaga. As a result, the study provides an analysis of the several components of visual representation and their features.

[ES] El inicio de esta tesis doctoral parte de los trabajos de investigación desarrollados en el proceso de restauración llevado a término en el conjunto de pinturas de la Galería Dorada del Palau Ducal de Gandia. Se trata de un ciclo pictórico de gran formato instalado en el techo y realizado con la técnica al óleo sobre lienzo, en sustitución de lo que en realidad debería de haber sido solucionado con una técnica al fresco. Los condicionantes establecidos por su tamaño y ubicación comprometieron a través del tiempo su estabilidad, tanto dimensional como estructural, derivando el trabajo de restauración hacia la solución de estos problemas mediante el estudio de sistemas de entelado y testados a través de mediciones físico-mecánicas en el laboratorio. Esta, ha sido la finalidad de nuestra investigación, la de tratar de racionalizar los materiales y técnicas que participan de esta disciplina de la restauración sobre soporte textil, en orden a optimizar recursos de manipulación y soluciones a la siempre controvertida tarea de los entelados. Históricamente, estos procesos tuvieron su origen en Italia y Francia a finales del siglo XVII y comúnmente fueron realizados a través de la utilización de engrudos mediante mezclas de adhesivos naturales a base de colas de pasta, receta que fue rápidamente divulgada en todo occidente. Más adelante, en los Países Bajos, debido a las condiciones medioambientales y geográficas, se modificaron los ingredientes con la inclusión de mezclas de cera resina. Estas dos fórmulas básicas, fueron tomadas como patrón hasta bien entrado el siglo XX, donde a partir de la segunda mitad se empieza a experimentar e introducir paulatinamente los adhesivos a base de resinas sintéticas. Nuestro principal interés y aportación a través de la presente investigación ha sido el estudio de las antiguas técnicas de entelado, así como de sus alteraciones y problemáticas, para dar respuesta a las actuales necesidades en esta materia, y más concretamente en lo referente a las obras de gran formato. La fórmula a través del denominado entelado tipo sándwich ha sido la opción, que después de nuestro testado, ha respondido de forma más idónea a las expectativas abiertas. Mediante la incorporación de este estrato intermedio se ha pretendido alcanzar un nivel óptimo de estabilidad en el soporte, así como de reversibilidad de los tratamientos y, para evitar en última instancia, la interposición de texturas entre estratos. A través del testado de los tres grupos fundamentales de materiales que conforman este tipo de entelado, constituido por: estratos intermedios, tejidos de refuerzo y sistemas adhesivos, se ha elaborado un protocolo de acciones tendentes a la observación de las opciones de mayor garantía para su implantación. Se ha tratado de establecer en este sentido como resultado final, un modelo básico para atender las necesidades de estos sistemas extraordinarios, pero necesarios en los procesos de entelado de gran formato. / [CA] L'inici d'aquesta tesi doctoral part dels treballs de recerca desenvolupats en el procés de restauració dut a terme en el conjunt de pintures de la Galeria Daurada del Palau Ducal de Gandia. Es tracta d'un cicle pictòric de gran format instal·lat en el sostre i realitzat amb la tècnica a l'oli sobre tela, en substitució del que en realitat hauria d'haver sigut solucionat amb una tècnica al fresc. Els condicionants establerts per la seua grandària i ubicació van comprometre a través del temps la seua estabilitat, tant dimensional com estructural, derivant el treball de restauració cap a la solució d'aquests problemes mitjançant l'estudi de sistemes de reentelat i testats a través de mesures físic-mecànics en el laboratori. Aquesta, ha sigut la finalitat de la nostra investigació, la de tractar de racionalitzar els materials i tècniques que participen d'aquesta disciplina de la restauració sobre suport tèxtil, en vistes a optimitzar recursos de manipulació i solucions a la sempre controvertida tasca dels entelats. Històricament, aquests processos van tindre el seu origen a Itàlia i França a les acaballes del segle XVII i comunament van ser realitzats a través de la utilització d'engruts a partir de mescles d'adhesius naturals a base de cues de pasta, recepta que va ser ràpidament divulgada en tot occident. Més endavant, als Països Baixos, a causa de les condicions mediambientals i geogràfiques, es van modificar els ingredients a partir de la inclusió de mescles de cera resina. Aquestes dues fórmules bàsiques, van ser preses com a patró fins a ben entrat el segle XX, on a partir de la segona meitat es comença a experimentar i introduir gradualment els adhesius a base de resines sintètiques. El nostre principal interés i aportació a través de la present investigació ha sigut l'estudi de les antigues tècniques d'entelat, així com de les seues alteracions i problemàtiques, per a donar resposta a les actuals necessitats en aquesta matèria, i més concretament referent a les obres de gran format. La fórmula a través del anomenat reentelat tipus sandvitx ha sigut l'opció, que després del nostre testat, ha respost de forma més idònia a les expectatives obertes. Mitjançant la incorporació d'aquest estrat intermedi s'ha pretés aconseguir un nivell òptim d'estabilitat en el suport, així com de reversibilitat dels tractaments i, per a evitar en última instància, la interposició de textures entre estrats. A través del testat dels tres grups fonamentals de materials que conformen aquest tipus de reentelat, constituït per: estrats intermedis, teixits de reforç i sistemes adhesius, s'ha elaborat un protocol d'accions tendents a l'observació de les opcions de major garantia per a la seua implantació. S'ha tractat d'establir en aquest sentit com a resultat final, un model bàsic per a atendre les necessitats d'aquests sistemes extraordinaris, però necessaris en els processos de reentelat de gran format. / [EN] The beginning of this doctoral thesis is part of the research work developed in the restoration process carried out in the set of paintings of the Golden Gallery of the Ducal Palau of Gandia. It is a large-format pictorial cycle installed on the ceiling and made with oil technique on canvas, replacing what should have actually been solved with a fresco technique. The constraints established by its size and location compromised over time its stability, both dimensional and structural, referring the restoration work to the solution of these problems by studying entealing systems and tested through physical-mechanical measurements in the laboratory. This has been the purpose of our research, to try to rationalize the materials and techniques involved in this discipline of restoration on textile support, in order to optimize handling resources and solutions to the always controversial task of the entealing. Historically, these processes were originated in Italy and France in the late 17th century and were commonly performed through the use of paste from natural adhesive mixtures based on paste glues, recipe that was quickly disseminated throughout the West. Later, in the Netherlands, due to environmental and geographical conditions, the ingredients were modified from the inclusion of resin wax mixtures. These two basic formulas were taken as a pattern until well into the 20th century, where from the second half we begin to experiment and gradually introduce adhesives based on synthetic resins. Our main interest and contribution through this research has been the study of the old entealing techniques, as well as their alterations and problems, to respond to the current needs in this matter, and more specifically with regard to large-format works. The formula through the so-called sándwich type entealing has been the option, which after our testing, has responded more appropriately to open expectations. The incorporation of this intermediate layer has sought to achieve an optimal level of stability in the support, as well as reversibility of the treatments and, to avoid ultimately, the interposition of textures between layers. Through the testing of the three fundamental groups of materials that make up this type of entealing, consisting of: intermediate layers, reinforcing fabrics and adhesive systems, a protocol of actions has been drawn up with a view to observe the most secure options for its implementation. As a results, an attempt has been made to establish a basic model to meet the needs of these extraordinary systems, but necessary in large format entealing processes. / Robles De La Cruz, C. (2022). Estudio del comportamiento físico-mecánico de estratos intermedios en intervenciones generales del soporte textil en pintura sobre tela: aplicabilidad en el ciclo pictórico de Gaspar de la Huerta en la Galería Dorada del Palau Ducal de Gandía [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/183517