[EN] The whole school plans made by the Francoism for 40 years, left a large number of schools where come together many aspects that make it a prime architectural heritage in the city of Elche. Firstly, we have to underline that the school architecture that was held in the city during the Franco regimen reached to be a reflection and witness of much of the evolution and transformation of the Spanish architecture of those years. Until the end of the sixties almost all the school architecture of the city was performed by Serrano Peral and Perez Aracil, the first as a school architect and the second as municipal architect. Their works becomes a witness to the vicissitudes of Spanish architecture after the civil war and till the start of the Spanish development. After them, Serrano Brú, son of Serrano Peral, held all public schools architecture of the city, there we are able to follow the same transformation and hesitations that are typical of the Spanish architecture of the seventies, once that the principles International Style sacred finished. With the work of the main protagonists of the investigation period cited above, other buildings and other architects allow us to complete the panorama of Spanish architecture of the time. The school building in the city during francoism had the strong and continued support from the Mayor Vicente Quiles. His presence from the middle of the sixties, the largest school construction period, allows us to have a common thread to organize the story. The set is a sufficiently large and homogeneous number of works to study, from it, influence the political, socio-economic, educational and legislative framework had on the school building. In the whole school work of the city we will see the evolution of the pedagogical model that goes from the first model of the authoritarian Franco regime which is expressed in the unit and graduate schools to the brief illusion of flexible and personalized School Education Act. Also the placement of the school in the city is subject of our interest as far as the architecture, and especially the school building, is a powerful tool for building the city. Its location in palm groves, in consolidated peripheral environments has important implications for the use, processing and image of the city, Primary sources of the professionals and municipal school construction files with interviews, visits to buildings, and photographic reports have allowed us to look through a set of works, whose main interest, apart from the architectural consideration of each of them, is building a homogeneous whole period of architecture in the city (both in school and in general specificity) and all at the same time, in the context of the Spanish architecture of its time. / [ES] El conjunto de planes escolares realizados por el franquismo durante 40 años, dejaron en la ciudad de Elche un elevado número de centros escolares en el que concurren numerosos aspectos que lo convierten en un patrimonio arquitectónico de primer orden. En primer lugar destacar que el conjunto de la arquitectura escolar llevada a cabo en la ciudad durante el régimen de Franco alcanza a ser reflejo y testimonio de buena parte de la evolución y transformación de la arquitectura española de esos años. Hasta el final de la década de los sesenta la práctica totalidad de la arquitectura escolar de la ciudad la llevaron a cabo Serrano Peral y Pérez Aracil, el primero en su condición de arquitecto escolar y el segundo como arquitecto municipal. Su obra se convierte en testimonio de las vicisitudes de la arquitectura española tras la guerra civil, hasta el inicio del desarrollismo español. Tras ellos, Serrano Brú, hijo de Serrano Peral, llevó a cabo a continuación toda la arquitectura escolar pública de la ciudad, pudiéndose seguir en la misma la transformación y devaneos de la arquitectura española de la década de los setenta, una vez que los principios sagrados del Estilo Internacional dejaron de serlos. Junto a la obra de los principales protagonistas del periodo de investigación ya citados, otros edificios y otros arquitectos nos permiten completar el panorama de la arquitectura española de la época. La construcción escolar en la ciudad en el franquismo contó con el impulso decidido y continuado del alcalde Vicente Quiles. Su presencia a partir de mitad de la década de los sesenta, el periodo de mayor construcción escolar, permite contar con un hilo conductor sobre el que ordenar la historia. El conjunto constituye un número lo suficientemente numeroso y homogéneo de obras para estudiar, a partir de él, la influencia que el marco político, socioeconómico, pedagógico y legislativo tuvo sobre el edificio escolar. En el conjunto de la obra escolar de la ciudad veremos la evolución del modelo pedagógico que va del modelo autoritario del primer franquismo que se materializa en las escuelas unitarias y graduadas, a la breve ilusión de la escuela flexible y personalizada de la Ley General de Educación. También el emplazamiento de la escuela en la ciudad es objeto de nuestro interés en la medida que la arquitectura, y muy especialmente el edificio escolar, es una potente herramienta de construcción de la ciudad. Su emplazamiento en huertos de palmeras, en entornos consolidados y sobre todo en entornos periféricos tiene importantes consecuencias en el uso, transformación e imagen de la ciudad, Las fuentes documentales primarias de los archivos profesionales y municipales de las obras escolares junto con entrevistas, visitas a los edificios, y reportajes fotográficos nos han permitido asomarnos a un conjunto de obras, cuyo principal interés, al margen de la consideración arquitectónica de cada una de ellas, es el de constituir un periodo homogéneo y completo de la arquitectura de la ciudad ( tanto en su especificidad escolar como en sentido general) y todo ello a su vez, en el contexto de la arquitectura española de su época. / [CA] El conjunt de plans escolars realitzats pel franquisme durant 40 anys, deixaren en la ciutat d'Elx un elevat nombre de centres docents on concorren nombrosos aspectes que el converteixen en un patrimoni arquitectònic de primer ordre. En primer lloc, destacar que el conjunt de l'arquitectura escolar portada a terme en la ciutat durant el règim de Franco arriba a ser reflex i testimoni de bona part de l'evolució i transformació de l'arquitectura espanyola d'eixos anys. Fins a la fi de la dècada dels seixanta la pràctica totalitat de l'arquitectura escolar de la ciutat la portaren a terme Serrano Peral i Pérez Aracil, el primer en la seua condició d'arquitecte escolar i el segon com arquitecte municipal. La seua obra es converteix en testimoni de les vicissituds de l'arquitectura espanyola després de la guerra civil, fins a l'inici del desenrotllament espanyol. Darrere d'ells, Serrano Bru, fill de Serrano Peral, portà a terme a continuació tota l'arquitectura escolar pública de la ciutat, on es pot seguir la transformació i passatemps de l'arquitectura espanyola de la dècada dels setanta, una vegada que els principis sagrats de l'Estil Internacional deixaren d'existir. Junt a l'obra dels principals protagonistes del període d'investigació ja citats, altres edificis i altres arquitectes ens permeten contemplar el panorama de l'arquitectura espanyola de l'època. La construcció escolar en la ciutat durant el franquisme contà amb l'impuls decidit i continuat de l'alcalde Vicente Quiles. La seua presència a partir de la meitat de la dècada dels seixanta, el període de major construcció escolar, permet comptar amb un fil conductor sobre el qual ordenar la història. El conjunt constitueix un nombre suficientment nombrós i homogeni d'obres per a estudiar, a partir d'ell, la influència que el marc polític, socioeconòmic, pedagògic i legislatiu tingueren sobre l'edifici escolar. En el conjunt de l'obra escolar de la ciutat veurem l'evolució del model pedagògic que va del model autoritari del primer franquisme, que es materialitza en les escoles unitàries i graduades, a la breu il¿lusió de l'escola flexible i personalitzada de la Ley General de Educación. També l'emplaçament de l'escola en la ciutat és objecte del nostre interés en la mida que l'arquitectura, i molt especialment l'edifici escolar, és una potent ferramenta de construcció de la ciutat. El seu emplaçament en horts de palmeres, en entorns consolidats i sobretot en entorns perifèrics té importants conseqüències en l'ús, transformació i imatge de la ciutat. Les fonts documentals primàries dels arxius professionals i municipals de les obres escolars juntament amb entrevistes, visites als edificis i reportatges fotogràfics ens han permés abocar-nos a un conjunt d'obres, l'interés principal de les quals, al marge de la consideració arquitectònica de cadascuna d'elles, és el de constituir un període homogeni i complet de l'arquitectura de la ciutat (tant en la seua especificitat escolar com en sentit general) i tot això a la seua vegada, en el context de l'arquitectura espanyola de la seua època. / Irles Parreño, R. (2016). Arquitectura escolar en Elche: 1939-1979 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62155

[EN] The ancient textiles are an important part of the Valencian cultural heritage. However, it is relatively recent the concern for making a scientific conservation, which has led to a lack of study methodology focused on its preservation, contrary to what has occurred with other heritage areas in which the scientific treatment is much more consolidated . In general, and in Valencian Community in particular, there are a few examples of exhaustive studies on the religious textile heritage. Usually the historical analysis of these works od art are restricted to ornamental and iconographic descriptions, and scientific and technical studies previous to a restoration process of textile pieces is limited to the study of materials and execution techniques, giving isolated information and in many times out of context. This work has highlighted the importance that ancient textiles have as true works of art and the need to do their study from a multidisciplinary perspective. One of the objectives developed in this research has been the design and implementation of a methodology for the study of textile collections that to be applied on ecclesiastical collections in Valencian Community, in order to put in value them through the study from different points of view, artistic, historical, technical, material and anthropological, as well as to obtain the information needed for developing their conservation. To carry on this work, the textiles collection of the Museum of the Basilica of Santa Maria were used. The core of the collection is the trousseau of the image of Our Lady of the Assumption, which is the main focus of the Misteri d'Elx, declared a Masterpiece of Oral and Intangible Heritage of Humanity by UNESCO in 2001. This rich textile heritage is a complex collection that has the common problems in this kind of collection, which are often numerous, heterogeneous from the point of view of chronological, typological, material and technical, and many of his textiles are still in use, making the study and conservation preservation treatment complicated. The results obtained from scientific-technical analysis, complemented and discussed with the artistic, historical data and documentary studies have given a high number of conclusions of the works studied in the collection, related with their origin, their changes of location, typology, modifications and restorations. In this way they have contributed to put in value the whole collection, showing, in some cases, details of some of their works of art previously unknown. / [ES] Dentro del rico y variado patrimonio cultural de la Comunidad Valenciana, el material textil es uno de los más abundantes. Sin embargo, es relativamente reciente la preocupación por realizar una conservación científica lo que ha dado lugar a una escasez de metodología de estudio encaminada a su preservación, contrariamente a lo que ha ocurrido con otros conjuntos patrimoniales en los que el tratamiento científico está mucho más consolidado. Son pocos los ejemplos de estudios exhaustivos sobre el patrimonio textil eclesiástico en general y del valenciano en particular. Habitualmente se restringen al análisis histórico de las piezas, a descripciones de sus motivos ornamentales e iconográficos, y a estudios científico-técnicos de piezas textiles previos a un proceso de restauración, limitándose al estudio de materiales y técnicas de ejecución, generando información aislada y en muchas ocasiones fuera de contexto. En este trabajo se ha puesto de manifiesto la relevancia que poseen los textiles eclesiásticos como verdaderas obras de arte y la necesidad de abarcar su estudio desde una perspectiva multidisciplinar. Uno de los objetivos desarrollados en esta investigación ha sido el diseño e implementación de una metodología de trabajo para el estudio de colecciones textiles que pueda ser aplicada a fondos eclesiásticos conservados de la Comunidad Valenciana, con el objetivo de poner en valor estas colecciones a través de su estudio desde el punto de vista, artístico, histórico, técnico, material y antropológico, y con el fin de obtener los datos necesarios para poder plantear con garantías su conservación. Para desarrollar este trabajo se ha partido de los fondos textiles de la colección museográfica de la Basílica de Santa María de Elche. El núcleo principal de la colección lo constituye el ajuar de la imagen de la Virgen de la Asunción, que es el eje central del Misteri d'Elx, declarado Obra Maestra del Patrimonio Oral e Inmaterial de la Humanidad por la UNESCO en 2001. Este rico patrimonio textil constituye una colección compleja que presenta la problemática común en este tipo de fondos que suelen ser numerosos, heterogéneos desde el punto de vista de cronológico, tipológico, material y técnico, además de que muchas de estas obras están todavía en uso, lo que complica enormemente su estudio y conservación en su tratamiento de preservación. Los resultados obtenidos de los diferentes estudios científico-técnicos llevados a cabo, cruzados y discutidos con los datos artísticos, históricos y documentales, han permitido obtener una serie de conclusiones de las obras estudiadas de la colección, respecto a su origen, sus cambios de ubicación, tipologías, restauraciones y modificaciones. De esta manera se ha contribuido a la puesta en valor del conjunto de la colección, poniendo de manifiesto, en algunos casos, datos hasta ahora desconocidos de algunas obras que la forman. / [CA] Dins del ric i variat patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana, el material tèxtil és un dels més abundants. No obstant això, és relativament recent la preocupació per realitzar una conservació científica el que ha originat a una falta de metodologia d'estudi encaminada a la seua preservació, contràriament al que ha ocorregut amb altres conjunts patrimonials en els quals el tractament científic està molt més consolidat Són pocs els exemples d'estudis exhaustius sobre el patrimoni tèxtil eclesiàstic en general i del valencià en particular. Habitualment es restringeixen a l'anàlisi històrica de les peces, a descripcions dels seus motius ornamentals i iconogràfics, i a estudis cientificotècnics de peces tèxtils previs a un procés de restauració, limitant-se a l'estudi de materials i tècniques d'execució, generant informació aïllada i en moltes ocasions fora de context. En aquest treball s'ha posat de manifest la rellevància que posseïxen els tèxtils eclesiàtics com a verdaderes obres d'art, i la necessitat de comprendre el seu estudi des d'una perspectiva multidiscipliar. Un dels objectius desenrotllats en esta investigació ha sigut el disseny i implementació d'una metodologia de treball per a l'estudi de col·leccions tèxtils que puga ser aplicada a fons eclesiàstics conservats de la Comunitat Valenciana, amb l'objectiu de posar en valor estes col·leccions a través del seu estudi des del punt de vista, artístic, històric, tècnic, material i antropològic, i a fi d'obtindre les dades necessàries per a poder plantejar amb garanties la seua conservació. Per a desenrotllar este treball s'ha partit dels fons tèxtils de la col·lecció museogràfica de la Basílica de Santa Maria d'Elx. El nucli principal de la col·lecció ho constituïx l'aixovar de la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció que és l'eix central del Misteri d'Elx, declarat Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO en 2001. Este ric patrimoni tèxtil constitueix una col·lecció complexa que presenta la problemàtica comuna en este tipus de fons que solen ser nombrosos, heterogenis des del punt de vista de cronològic, tipològic, material i tècnic, i moltes de les seues obres estan encara en ús, la qual cosa complica enormement el seu estudi i conservació en el seu tractament de preservació. Els resultats obtinguts d'estos estudis cientificotècnics, creuats i discutits amb les dades artístiques, històrics i documentals han permés obtindre una sèrie de conclusions de les obres estudiades de la col·lecció, respecte al seu origen, els seus canvis d'ubicació, tipologies, restauracions i modificacions. D'esta manera s'ha contribuït a la posada en valor del conjunt de la col·lecció, posant de manifest, en alguns casos, dades fins ara desconeguts d'algunes obres que ho formen. / Jaén Sánchez, MG. (2016). El patrimonio textil vinculado a la imagen de la Virgen de la Asunción y al Misteri d'Elx. Análisis técnico y material, estado de conservación y puesta en valor [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61979 / Premios Extraordinarios de tesis doctorales