Extrait de: Th. doct.--Valencia--Facultad de filosofía y letras de la Universidad, 1975. / Notes bibliogr. Bibliogr. p. 287-289.

No description available.

Análisis del tratamiento, efectos y repercusiones generadas sobre el Palmeral de la ciudad de Elche y su acequia Mayor como bien protegido, a raíz de las afecciones y transformaciones llevadas a cabo en este espacio y su utilización parcial, como carga urbanística asociada al desarrollo del suelo residencial en la gestión del planeamiento, desde el punto de vista patrimonial como paisaje cultural.

No description available.

Worship spaces are meeting places where acoustics must be suitable to perceive the word as well as the music. Therefore, for this reason, it is important to know the acoustic behavior of both cases and the differences that happen according to the activity being performed. In this respect, virtual models have proven to be a very efficient instrument to study the behavior of buildings in different aspects, allowing to recreate the sensory experiences that transmit these spaces. The Basilica of Santa Maria is the stage where the representation of the Misteri d'Elx takes place every year. It is a musical medieval play declared as National Monument in 1931, included in the first Proclamation of the Masterpieces of the Oral and Intangible Heritage of Humanity by UNESCO in 2001, and inscribed in the Representative List of the Intangible Cultural Heritage of Humanity in 2008. Due to its importance, both the Basilica of Santa Maria and the Misteri have been the object of numerous studies. However, all of them have focused mainly on the history and evolution of the representation or the formal aspect of the building, leaving aside the acoustics of a space where sound is fundamental. This work includes an exhaustive study of the acoustic behavior of the Basilica for its two main uses: the celebration of the cult and the representation of the Misteri d'Elx using virtual acoustics, analyzing the influence of the spatial changes introduced and the presence of the public, and identifying the singularities of the application of this tool in historic buildings, and more specifically in worship spaces. In addition, from recordings made with the singers and escolania of the Misteri, and the construction and texturization of a virtual model of the Basilica, this thesis initiates the procedure to obtain a complete visual and sound virtualization of the Basilica of Santa Maria and The Misteri d'Elx which has not been performed so far and will allow to interact from anywhere with both architectural heritage and intangible heritage related to it. / Los recintos de culto son espacios de reunión en los que la acústica debe ser adecuada para la inteligibilidad de la palabra, pero también apropiada para la música. Por este motivo es importante conocer el comportamiento acústico de estos espacios en ambos casos y las diferencias que se producen en función de la actividad que se está realizando. En este sentido, los modelos virtuales han demostrado ser un instrumento muy eficaz para el estudio del comportamiento de los edificios frente a diferentes aspectos, y que permiten recrear las experiencias sensoriales que transmiten esos espacios. La Basílica de Santa María es el escenario en el que cada año tiene lugar la representación del Misteri d'Elx, obra teatral medieval cantada declarada Monumento Nacional en 1931, incluida en la primera Proclamación de las Obras Maestras del Patrimonio Oral e Inmaterial de la Humanidad por la UNESCO en 2001, e inscrita en 2008 en la Lista Representativa del Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad. Dada su importancia, tanto la Basílica de Santa María como el Misteri han sido objeto de numerosos estudios. No obstante, todos ellos se han centrado principalmente en la historia y evolución de la representación o el aspecto formal del edificio dejando de lado la acústica de un espacio en el que el sonido resulta fundamental. En este trabajo, mediante la acústica virtual, se realiza un estudio exhaustivo del comportamiento acústico de la Basílica para sus dos usos principales: la celebración del culto y la representación del Misteri d'Elx, analizando la influencia tanto de los cambios que se introducen en el espacio, como de la presencia del público, e identificando las singularidades de la aplicación de esta herramienta en edificios históricos, y más concretamente en recintos de culto. Además, a partir de grabaciones realizadas con los cantores y escolanía del Misteri, y de la construcción y texturización de un modelo virtual de la Basílica, se inicia el trabajo para obtener una virtualización completa, visual y sonora, de la Basílica de Santa María y el Misteri d'Elx, algo inédito hasta el momento y que permitirá interactuar desde cualquier lugar tanto con el patrimonio arquitectónico como con el patrimonio inmaterial vinculado a él. / Els recintes de culte són espais de reunió en què l'acústica ha de ser adequada per a la intel·ligibilitat de la paraula, però també apropiada per a la música. Per aquest motiu és important conéixer el comportament acústic d'aquestos espais en ambdós casos i les diferències que es produïxen en funció de l'activitat que s'està realitzant. En aquest sentit, els models virtuals han demostrat ser un instrument molt eficaç per a l'estudi del comportament dels edificis enfront de diferents aspectes, i que permeten recrear les experiències sensorials que transmeten eixos espais. La Basílica de Santa Maria és l'escenari en què cada any té lloc la representació del Misteri d'Elx, obra teatral medieval cantada declarada Monument Nacional en 1931, inclosa en la primera Proclamació de les Obres Mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO en 2001, i inscrita en 2008 en La Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Donada la seua importància, tant la Basílica de Santa Maria com el Misteri han sigut objecte de nombrosos estudis. No obstant això, tots ells s'han centrat principalment en la història i evolució de la representació o l'aspecte formal de l'edifici deixant de costat l'acústica d'un espai en què el so resulta fonamental. En aquest treball, mitjançant l'acústica virtual, es realitza un estudi exhaustiu del comportament acústic de la Basílica per als seus dos usos principals: la celebració del culte i la representació del Misteri d'Elx, analitzant la influència tant dels canvis que s'introduïxen en l'espai, com de la presència del públic, i identificant les singularitats de l'aplicació d'aquesta ferramenta en edificis històrics, i més concretament en recintes de culte. A més a més, a partir de gravacions realitzades amb els cantors i l'escolania del Misteri, i de la construcció i texturització d'un model virtual de la Basílica, s'inicia el treball per a obtindre una virtualització completa, visual i sonora, de la Basílica de Santa Maria i el Misteri d'Elx, cosa inèdita fins al moment i que permetrà interactuar des de qualsevol lloc amb el patrimoni arquitectònic i el patrimoni immaterial vinculat a ell. / Planells Pérez, AM. (2017). La acústica virtual en el estudio del patrimonio arquitectónico de la Basílica de Santa María y el Misteri d'Elx [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90520 / TESIS

No description available.

No description available.

No description available.

No description available.

[EN] The whole school plans made by the Francoism for 40 years, left a large number of schools where come together many aspects that make it a prime architectural heritage in the city of Elche. Firstly, we have to underline that the school architecture that was held in the city during the Franco regimen reached to be a reflection and witness of much of the evolution and transformation of the Spanish architecture of those years. Until the end of the sixties almost all the school architecture of the city was performed by Serrano Peral and Perez Aracil, the first as a school architect and the second as municipal architect. Their works becomes a witness to the vicissitudes of Spanish architecture after the civil war and till the start of the Spanish development. After them, Serrano Brú, son of Serrano Peral, held all public schools architecture of the city, there we are able to follow the same transformation and hesitations that are typical of the Spanish architecture of the seventies, once that the principles International Style sacred finished. With the work of the main protagonists of the investigation period cited above, other buildings and other architects allow us to complete the panorama of Spanish architecture of the time. The school building in the city during francoism had the strong and continued support from the Mayor Vicente Quiles. His presence from the middle of the sixties, the largest school construction period, allows us to have a common thread to organize the story. The set is a sufficiently large and homogeneous number of works to study, from it, influence the political, socio-economic, educational and legislative framework had on the school building. In the whole school work of the city we will see the evolution of the pedagogical model that goes from the first model of the authoritarian Franco regime which is expressed in the unit and graduate schools to the brief illusion of flexible and personalized School Education Act. Also the placement of the school in the city is subject of our interest as far as the architecture, and especially the school building, is a powerful tool for building the city. Its location in palm groves, in consolidated peripheral environments has important implications for the use, processing and image of the city, Primary sources of the professionals and municipal school construction files with interviews, visits to buildings, and photographic reports have allowed us to look through a set of works, whose main interest, apart from the architectural consideration of each of them, is building a homogeneous whole period of architecture in the city (both in school and in general specificity) and all at the same time, in the context of the Spanish architecture of its time. / [ES] El conjunto de planes escolares realizados por el franquismo durante 40 años, dejaron en la ciudad de Elche un elevado número de centros escolares en el que concurren numerosos aspectos que lo convierten en un patrimonio arquitectónico de primer orden. En primer lugar destacar que el conjunto de la arquitectura escolar llevada a cabo en la ciudad durante el régimen de Franco alcanza a ser reflejo y testimonio de buena parte de la evolución y transformación de la arquitectura española de esos años. Hasta el final de la década de los sesenta la práctica totalidad de la arquitectura escolar de la ciudad la llevaron a cabo Serrano Peral y Pérez Aracil, el primero en su condición de arquitecto escolar y el segundo como arquitecto municipal. Su obra se convierte en testimonio de las vicisitudes de la arquitectura española tras la guerra civil, hasta el inicio del desarrollismo español. Tras ellos, Serrano Brú, hijo de Serrano Peral, llevó a cabo a continuación toda la arquitectura escolar pública de la ciudad, pudiéndose seguir en la misma la transformación y devaneos de la arquitectura española de la década de los setenta, una vez que los principios sagrados del Estilo Internacional dejaron de serlos. Junto a la obra de los principales protagonistas del periodo de investigación ya citados, otros edificios y otros arquitectos nos permiten completar el panorama de la arquitectura española de la época. La construcción escolar en la ciudad en el franquismo contó con el impulso decidido y continuado del alcalde Vicente Quiles. Su presencia a partir de mitad de la década de los sesenta, el periodo de mayor construcción escolar, permite contar con un hilo conductor sobre el que ordenar la historia. El conjunto constituye un número lo suficientemente numeroso y homogéneo de obras para estudiar, a partir de él, la influencia que el marco político, socioeconómico, pedagógico y legislativo tuvo sobre el edificio escolar. En el conjunto de la obra escolar de la ciudad veremos la evolución del modelo pedagógico que va del modelo autoritario del primer franquismo que se materializa en las escuelas unitarias y graduadas, a la breve ilusión de la escuela flexible y personalizada de la Ley General de Educación. También el emplazamiento de la escuela en la ciudad es objeto de nuestro interés en la medida que la arquitectura, y muy especialmente el edificio escolar, es una potente herramienta de construcción de la ciudad. Su emplazamiento en huertos de palmeras, en entornos consolidados y sobre todo en entornos periféricos tiene importantes consecuencias en el uso, transformación e imagen de la ciudad, Las fuentes documentales primarias de los archivos profesionales y municipales de las obras escolares junto con entrevistas, visitas a los edificios, y reportajes fotográficos nos han permitido asomarnos a un conjunto de obras, cuyo principal interés, al margen de la consideración arquitectónica de cada una de ellas, es el de constituir un periodo homogéneo y completo de la arquitectura de la ciudad ( tanto en su especificidad escolar como en sentido general) y todo ello a su vez, en el contexto de la arquitectura española de su época. / [CAT] El conjunt de plans escolars realitzats pel franquisme durant 40 anys, deixaren en la ciutat d'Elx un elevat nombre de centres docents on concorren nombrosos aspectes que el converteixen en un patrimoni arquitectònic de primer ordre. En primer lloc, destacar que el conjunt de l'arquitectura escolar portada a terme en la ciutat durant el règim de Franco arriba a ser reflex i testimoni de bona part de l'evolució i transformació de l'arquitectura espanyola d'eixos anys. Fins a la fi de la dècada dels seixanta la pràctica totalitat de l'arquitectura escolar de la ciutat la portaren a terme Serrano Peral i Pérez Aracil, el primer en la seua condició d'arquitecte escolar i el segon com arquitecte municipal. La seua obra es converteix en testimoni de les vicissituds de l'arquitectura espanyola després de la guerra civil, fins a l'inici del desenrotllament espanyol. Darrere d'ells, Serrano Bru, fill de Serrano Peral, portà a terme a continuació tota l'arquitectura escolar pública de la ciutat, on es pot seguir la transformació i passatemps de l'arquitectura espanyola de la dècada dels setanta, una vegada que els principis sagrats de l'Estil Internacional deixaren d'existir. Junt a l'obra dels principals protagonistes del període d'investigació ja citats, altres edificis i altres arquitectes ens permeten contemplar el panorama de l'arquitectura espanyola de l'època. La construcció escolar en la ciutat durant el franquisme contà amb l'impuls decidit i continuat de l'alcalde Vicente Quiles. La seua presència a partir de la meitat de la dècada dels seixanta, el període de major construcció escolar, permet comptar amb un fil conductor sobre el qual ordenar la història. El conjunt constitueix un nombre suficientment nombrós i homogeni d'obres per a estudiar, a partir d'ell, la influència que el marc polític, socioeconòmic, pedagògic i legislatiu tingueren sobre l'edifici escolar. En el conjunt de l'obra escolar de la ciutat veurem l'evolució del model pedagògic que va del model autoritari del primer franquisme, que es materialitza en les escoles unitàries i graduades, a la breu il¿lusió de l'escola flexible i personalitzada de la Ley General de Educación. També l'emplaçament de l'escola en la ciutat és objecte del nostre interés en la mida que l'arquitectura, i molt especialment l'edifici escolar, és una potent ferramenta de construcció de la ciutat. El seu emplaçament en horts de palmeres, en entorns consolidats i sobretot en entorns perifèrics té importants conseqüències en l'ús, transformació i imatge de la ciutat. Les fonts documentals primàries dels arxius professionals i municipals de les obres escolars juntament amb entrevistes, visites als edificis i reportatges fotogràfics ens han permés abocar-nos a un conjunt d'obres, l'interés principal de les quals, al marge de la consideració arquitectònica de cadascuna d'elles, és el de constituir un període homogeni i complet de l'arquitectura de la ciutat (tant en la seua especificitat escolar com en sentit general) i tot això a la seua vegada, en el context de l'arquitectura espanyola de la seua època. / Irles Parreño, R. (2016). Arquitectura escolar en Elche: 1939-1979 [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62155 / TESIS